Llínea 1: |
Llínea 1: |
− | [[Image:raimobert.png|300px|right]] | + | [[File:Cabernet Sauvignon Gaillac.jpg|thumb|250px|Raïm]] |
− | La raïm és una fruita obtinguda de la cep. Les raims, grans de raim, venen en arracades i son chicotetes i dolces. Es mengen fresques o s'utilisen per a produir most, vi i vinagre.
| |
| | | |
− | Creixen agrupades en arracades de entre 6 i 300 raims.Poden ser negres, morades, grogues, dorades, púrpura, rosades, marrons, ataronjades o blanques, encara que estes últimes son realment verts i evolutivament procedixen de les raims roges en la mutació de dos gens que fa que no desenrollen antocians, sent estos els que donen la pigmentació.
| + | [[File:Grapes, Rostov-on-Don, Russia.jpg|thumb|250px|Raïm de taula]] |
| | | |
− | Com a fruita seca se li diu pasa.
| + | [[File:Wine grapes03.jpg |thumb|250px|Raïm de vi]] |
| | | |
− | {{traduït de|es|Uva}}
| + | [[File:Grape Rasins plus Zante Currants.jpg|thumb|250px|Pases]] |
| | | |
| + | El '''raïm''' és una fruita obtinguda de la cep. Els raïms, els grans de raïm, venen en arracades i són chicotets i dolços. Es mengen fresques o s'utilisen per a produir el [[most]], el [[vi]] i atres begudes derivades del vi i el [[vinagre]]. |
| + | |
| + | Creixen agrupades en arracades de entre 6 i 300 raims. Poden ser de color [[negre]], morat, [[groc]], dorat, púrpura, rosat, [[marró]], ataronjades o [[blanc|blanques]], encara que estes últimes són realment de color [[vert]] i evolutivament procedixen de les raims [[roig|roges]] en la mutació de dos gens que fa que no desenrollen antocians, sent estos els que donen la pigmentació. |
| + | |
| + | Com a fruita seca se li diu [[pansa]]. |
| + | |
| + | == Classificació i tipos de raïms == |
| + | Els raïms cultivats de manera comercial es poden classificar com a raïms de taula o raïms de vi, esta classificació segons el seu método de consum previst: Per a menjar crues (raïms de taula) o per a l'elaboració de vins (raïms de vi). Encara que abdós tipos de raïms pertanyen a la mateixa espècie, presenten diferències significatives(produïdes per mig de cultius selectius). Els cultius de raïm de taula tendixen a donar fruts grans, sense llavors i en una pell relativament prima. Per un atre costat els raïms de vi són més chicotets, en llavors i pells molt més grosses(una característica apetida en la vinificació, ya que gran part de l'aroma en el vi prové de la pell). Els raïms de vi també tendixen a ser més dolços: Es cullen en el moment en que el seu suc té un aproximat de 24 % de pes en [[sucre]]. En comparació als raïms de taula que generalment tenen solament un 15 % de pes en sucre. |
| + | |
| + | == Usos, propietats, contingut i formes de consum == |
| + | |
| + | Apetida per les seues propietat benèfiques per a la salut, per ser una font d'energia, pel seu gran contingut de [[vitamines]] (especialment, vitamines del grup B), per tindre un alt percentage en [[aigua]] (oscila entre el 70 i el 80 %) i per les seues propietats antioxidants, el raïm, part fonamental en la dieta mediterrànea, és una fruta usada mundialment per a consumir en diferents presentacions. També es pot usar per a preparacions medicinals com a olis externs, emplastos i cremes. |
| + | |
| + | Segons un nou estudi de l'Universitat d'Alabama, com els raïms són riques en polifenols, el seu consum pot aumentar la protecció natural del nostre cos i la nostra pell front als rajos ultravioleta del [[Sol]]. |
| + | |
| + | Ademés del seu consum com a fruta fresca (raïms de taula), els raïms s'usen gastronómicament en diferents plats i preparacions, des de darreries, tentempiés i batuts, el raïm s'usa en multitut de receptes. |
| + | |
| + | == Referències == |
| + | * [https://agrobit.com/Documentos/G_2_Microemp%5C431_mi000001uv%5B1%5D.htm Cultiu de raïm] |
| + | * [https://frutas.consumer.es/uva/origen-y-variedades Orige i varietarts de raïm] |
| + | * [https://carlosserres.com/origen-historia-y-evolucion-del-cultivo-de-la-vid/ Origen, historia y evolución del cultivo de la vid] |
| + | * «Preparaciones y aplicaciones». Secretos para contar. Panamericana Formas e impresos. 2014. p. 144-145. ISBN 978-958-57007-6-5 |
| + | |
| + | == Bibliografia == |
| + | * Johnson, Hugh (2004). «58». En Mitchell Beazly, ed. "The Story of Wine" (en [[anglés]]) |
| + | * Vega G., Juan Luis.; Mora González, Gloria María.; Bojanini, Johana.; Mejia Correa, Lina.; Abad Londoño, María Isabel.; Escobar R., Vanessa. (2014). Los secretos de las plantas : 50 plantas medicinales en su huerta.. Fundacion Secretos para Contar. ISBN 978-958-57007-6-5. OCLC 1120997289 |
| + | |
| + | == Enllaços externs == |
| + | {{Commonscat|Vitis vinifera}} |
| + | {{Wikispecies|Vitis}} |
| + | {{DGLV|Raïm}} |
| + | |
| + | [[Categoria:Botànica]] |
| + | [[Categoria:Agricultura]] |
| + | [[Categoria:Aliments]] |
| + | [[Categoria:Aliments vegetals]] |
| [[Categoria:Fruites]] | | [[Categoria:Fruites]] |
| [[Categoria:Bayes]] | | [[Categoria:Bayes]] |