Canvis

No hi ha canvi en el tamany ,  23:01 12 set 2023
Text reemplaça - 'Peloponeso' a 'Peloponés'
Llínea 15: Llínea 15:     
== Vida d'Aleixandre Magne ==
 
== Vida d'Aleixandre Magne ==
Als 18 anys, al front de la cavalleria triumfà contra els Mesures en la [[batalla de Queronea]]. Les relacions tempestuoses entre els seus pares fa que Filip desterre a Olimpia a Epiro, qui partí de la ma del seu fill. Assessinat el seu pare a instancies de Paussanias en l'any [[336 a. C.]], i als seues 20 anys, accedix, despuix del magnicidi al que molts vincularen junt en la seua mare, al tro macedoni. En realitat, la successió correspondía al seu germanastre Arrideo, fill de [[Filipo]] i una ballarina, pero que patia alguna deficiencia mental que ho relegà de la lluita pel poder. La mort del rei fon l'oportunitat dels grecs d'amollar-se del joc cruel al que els sometia Filip, sublevándose, algunes ciutats, a l'autoritat real. (Despuix de la [[guerra del Peloponeso]], Filip utilisà la Grècia dividida pels conflictes entre [[Esparta]] i [[Atenes]] per a, en el seu eixercit, reunificar la regió baix els seus designis).
+
Als 18 anys, al front de la cavalleria triumfà contra els Mesures en la [[batalla de Queronea]]. Les relacions tempestuoses entre els seus pares fa que Filip desterre a Olimpia a Epiro, qui partí de la ma del seu fill. Assessinat el seu pare a instancies de Paussanias en l'any [[336 a. C.]], i als seues 20 anys, accedix, despuix del magnicidi al que molts vincularen junt en la seua mare, al tro macedoni. En realitat, la successió correspondía al seu germanastre Arrideo, fill de [[Filipo]] i una ballarina, pero que patia alguna deficiencia mental que ho relegà de la lluita pel poder. La mort del rei fon l'oportunitat dels grecs d'amollar-se del joc cruel al que els sometia Filip, sublevándose, algunes ciutats, a l'autoritat real. (Despuix de la [[guerra del Peloponés]], Filip utilisà la Grècia dividida pels conflictes entre [[Esparta]] i [[Atenes]] per a, en el seu eixercit, reunificar la regió baix els seus designis).
    
Tebas fon el cap de l'alçament (a la que se plegaren Grècia, Ambracia, etc) fent correr el rumor de la mort d'Aleixandre, i la primera que chafà quan detingué als rebels. Esta és la primera oportunitat, també, en que manifestà una crueltat poc comú, passant per l'armes i venent com esclaus als habitants de les ciutats sublevades. Posada en perill la frontera nort per un enemic molt superior, Aleixandre el Magne se dirigix cap a alli i procedix a l'enfortiment de la mateixa demostrant una notable capacitat estrategica i una tremenda valentia. En l'any [[334 a. C.]], als 22 anys, inicià la campanya contra Persia, qui fora l'enemic historic de Grècia, unida per primera volta. A les vores del riu Granicus, en el Asia Menor, gana la batalla homonima contra les forces perses del rei Dari III, la seua primer gran victoria, en la que 31.000 macedonis derrotaren a casi 80.000 asiatics, més el guardia personal de Dari (els “10.000 immortals”).
 
Tebas fon el cap de l'alçament (a la que se plegaren Grècia, Ambracia, etc) fent correr el rumor de la mort d'Aleixandre, i la primera que chafà quan detingué als rebels. Esta és la primera oportunitat, també, en que manifestà una crueltat poc comú, passant per l'armes i venent com esclaus als habitants de les ciutats sublevades. Posada en perill la frontera nort per un enemic molt superior, Aleixandre el Magne se dirigix cap a alli i procedix a l'enfortiment de la mateixa demostrant una notable capacitat estrategica i una tremenda valentia. En l'any [[334 a. C.]], als 22 anys, inicià la campanya contra Persia, qui fora l'enemic historic de Grècia, unida per primera volta. A les vores del riu Granicus, en el Asia Menor, gana la batalla homonima contra les forces perses del rei Dari III, la seua primer gran victoria, en la que 31.000 macedonis derrotaren a casi 80.000 asiatics, més el guardia personal de Dari (els “10.000 immortals”).