Canvis

{{Ficha de país

{{Ficha de país

| nom_oficial = ''Repubblika ta' Malta<br />Republic of Malta''<br />República de Malta

| nom_oficial = ''Repubblika ta' Malta<br />Republic of Malta''<br />República de Malta

| image_bandera = Flag_of_Malta.png

| image_bandera = Flag_of_Malta.svg

| image_escut = Coat_of_arms_of_Malta.svg

| image_escut = Coat_of_arms_of_Malta.svg

| image_escut_tamany = 90px

| image_escut_tamany = 90px

| lema_nacional =  

| lema_nacional =  

| himne_nacional = [[L-Innu Malti]]

| himne_nacional = [[L-Innu Malti]]

| capital = [[La Valeta]][[Archiu:Valletta coa.svg|right|20px]]

| capital = [[La Valleta]][[Archiu:Valletta coa.svg|right|20px]]

| capital_població = 7.650

| capital_població = 7.650

| capital_coord = 35_50_N_14_35_E_ 35º50'N 14º35'E

| capital_coord = 35_50_N_14_35_E_ 35º50'N 14º35'E

| matrícula_avió=  

| matrícula_avió=  

}}

}}

La '''República de Malta''' (en [[Idioma maltés|maltés]]: ''Repubblika ta' Malta'') és un país insular densament poblat compost per un archipièlac situat en el centre del [[Mediterràneu]], al sur d'[[Itàlia]], al orient de [[Túnes]] i al nort de [[Líbia]]. Degut a la seua situació estratègica, ha segut governat i disputat per diverses potències a lo llarc dels sigles. Des de [[1964]] és independent i en [[2004]] s'adherí a l'[[Unió Europea]].

La '''República de Malta''' (en [[Idioma maltés|maltés]]: ''Repubblika ta' Malta'') és un país insular densament poblat compost per l'[[archipèlec de Malta]] situat en el centre del [[Mediterràneu]], al sur d'[[Itàlia]], a l'orient de [[Tunísia]] i al nort de [[Líbia]]. Degut a la seua situació estratègica, ha segut governat i disputat per diverses potències a lo llarc dels sigles. Des de [[1964]] és independent i en [[2004]] s'adherí a l'[[Unió Europea]].

== Geografia ==

== Geografia ==

L'archipèlec maltés es troba en el llímit de la [[Placa Africana]], molt prop de la [[Placa Euroasiàtica|Euroasiàtica]]. Ho componen les [[illa]]s habitades de [[Malta (illa)|Malta]] (la major en tamany i importància), [[Goig (illa)|Goig]] i [[Comino (Malta)|Comino]] (''Malta'', ''Għawdex'' i ''Kemmuna'', respectivament en maltés). En les seues costes hi ha una gran cantitat de baïes que proveïxen bons ports. També conta en atres illes de menor tamany entre les que destaquen els illots de [[Filfla]] i de [[Cominotto]], o les [[Illes de Sant Pablo (Malta)|Illes de Sant Pablo]].  

L'[[Archipèlec de Malta|archipèlec maltés]] es troba en el llímit de la [[placa Africana]], molt prop de l'[[Placa Euroasiàtica|Euroasiàtica]]. Ho componen les illes habitades de [[Illa de Malta|Malta]] (la major en tamany i importància), [[Gozo]] i [[Comino]] (''Malta'', ''Għawdex'' i ''Kemmuna'', respectivament en maltés). En les seues costes hi ha una gran cantitat de baïes que proveïxen bons ports. També conta en atres illes de menor tamany entre les que destaquen els illots de [[Filfla]] i de [[Cominotto]], o les [[Illes de Sant Pau (Malta)|Illes de Sant Pau]].  

El [[clima]] local és templat mediterràneu en hiverns plujosos pero poc marcats (~14°C) i estius secs i càlits (~25°C). De fet, només hi ha dos estacions, la qual cosa atrau a molts turistes, especialment durant els mesos estivals.  

El [[clima]] local és templat mediterràneu en hiverns plujosos pero poc marcats (~14°C) i estius secs i càlits (~25°C). De fet, a soles hi ha dos estacions, lo que atrau a molts turistes, especialment durant els mesos estivals.  

Des del punt de vista [[Fitogeografia|fitogeogràfic]] l'archipèlec pertany a la província liguro-tirrena de la [[conca del Mediterràneu]], dins del [[Regne Holàrtic]]. El [[Fondo Mundial per a la Naturalea]] (''WWF'') ho inclou en la [[ecorregió]] de [[bosc mediterràneu]] denominada [[bosc mixt i escleròfil del Tirré i l'Adriàtic]].

Des del punt de vista [[Fitogeografia|fitogeogràfic]] l'archipèlec pertany a la província liguro-tirrena de la [[conca del Mediterràneu]], dins del [[Regne Holàrtic]]. El [[Fondo Mundial per a la Naturalea]] (''WWF'') ho inclou en l'[[ecorregió]] de [[bosc mediterràneu]] denominada [[bosc mixt i escleròfil del Tirré i l'Adriàtic]].

=== Illes ===

=== Illes ===

Les principals illes i les úniques habitades del país són [[Malta (illa)|Malta]], [[Goig (illa)|Goig]] i [[Comino (Malta)|Comino]] (''Kemmuna''). Atres illes que fan part del [[archipèlec]] són: [[Cominotto]] (''Kemmunett'', deshabitada), [[Filfla]], [[Roca Fungus]] (en maltés ''Il-Ġebla tal-Ġeneral''), [[Illa Manoel (Malta)|Illa Manoel]] (la qual està unida per un pont a la ciutat de [[Gżira]]), i les [[Illes de Sant Pablo (Malta)|Illes de Sant Pablo]]; cap conta en habitants permanents. Les illes de Malta han segut una república independent des de [[1964]]. El centre del govern, del comerç i de la cultura és la capital, [[La Valeta]], situada en la zona oriental de [[Illa de Malta|Malta]].

Les principals illes i les úniques habitades del país són [[Illa de Malta|Malta]], [[Gozo]] i [[Comino]] (''Kemmuna''). Atres illes que fan part de l'[[archipèlec]] són: [[Cominotto]] (''Kemmunett'', deshabitada), [[Filfla]], [[Roca Fungus]] (en maltés ''Il-Ġebla tal-Ġeneral''), [[Illa Manoel (Malta)|Illa Manoel]] (la qual està unida per un pont a la ciutat de [[Gżira]]), i les [[Illes de Sant Pablo (Malta)|Illes de Sant Pablo]]; cap d'elles conta en habitants permanents. Les illes de Malta han segut una república independent des de [[1964]]. El centre del govern, del comerç i de la cultura és la capital, [[La Valleta]], situada en la zona oriental de [[Illa de Malta|Malta]].

Les illes de Malta són les següents:

Les illes de Malta són les següents:

[[Archiu:Blue Lagoon and Cominotto.JPG|thumb|Cominotto i l'Estany Blau.]]

[[Archiu:Blue Lagoon and Cominotto.JPG|thumb|Cominotto i l'Estany Blau.]]

* [[Comino (Malta)|Comino]]

* [[Comino]]

* [[Cominotto]]

* [[Cominotto]]

* Delmarva

* Delmarva

* [[Filfla]]

* [[Filfla]]

* [[Goig]]

* [[Gozo]]

* Halfa

* Halfa

* [[Illes de Sant Pablo (Malta)|Illes de Sant Pablo]]

* [[Illes de Sant Pablo (Malta)|Illes de Sant Pablo]]

* Ta'Fraben

* Ta'Fraben

Malta també conta en les següents roques: la Roca Barbaganni, la Roca Fessej, la [[Roca Fungus]], la Roca Għallis, les Roques de la (de la Gran i de la Menuda) Estany Blau, la Roca Sala i la Roca Xrob l-Għaġin.

Malta també conta en les següents roques: la Roca Barbaganni, la Roca Fessej, la Roca Fungus, la Roca Għallis, les Roques de la (de la Gran i de la Menuda) Estany Blau, la Roca Sala i la Roca Xrob l-Għaġin.

== Govern i política ==

== Govern i política ==

Els majors recursos de Malta són la [[pedra calcàrea]], la seua estratègica ubicació geogràfica i les seues reduïdes dimensions.

Els majors recursos de Malta són la [[pedra calcàrea]], la seua estratègica ubicació geogràfica i les seues reduïdes dimensions.

Malta només produïx el 20 % dels aliments que consumix, té suministrament llimitat d'aigua dolça i no posseïx fonts d'energia pròpies. L'economia depén del comerç exterior (servint com a port de transbordo per als bucs), de les #manufactura (especialment electròniques i textils) i en gran mesura del [[turisme]].

Malta a soles produïx el 20 % dels aliments que consumix, té suministrament llimitat d'aigua dolça i no posseïx fonts d'energia pròpies. L'economia depén del comerç exterior (servint com a port de transbordo per als bucs), de les #manufactura (especialment electròniques i textils) i en gran mesura del [[turisme]].

La producció cinematogràfica és un factor de creiximent de l'economia maltesa, en rodar-se anualment vàries películes estrangeres de gran presupost. El país ha aumentat les exportacions de molts atres tipos de servicis com la banca i les finances.

La producció cinematogràfica és un factor de creiximent de l'economia maltesa, en rodar-se anualment vàries películes estrangeres de gran presupost. El país ha aumentat les exportacions de molts atres tipos de servicis com la banca i les finances.

=== Llengües ===

=== Llengües ===

Les seues llengües oficials són el [[Idioma maltés|maltés]] i l'anglés, pero dos terços de la població són capaces de parlar i entendre [[idioma italià|italià]], que va ser l'idioma oficial de l'estat fins a l'any [[1934]]. Durant molts anys l'us d'esta llengua, que havia tingut una extensió relativament gran en el passat, va disminuir per l'influència britànica i a la política oficial adversa a la llengua italiana. No obstant, des dels [[anys 1960|anys xixanta]] en Malta es rep la televisió italiana, la qual ha portat en si a una reaparició de l'italià, sobretot entre els jóvens. Casi dos terços d'ells saben parlar italià. Les festes locals són similars a les de l'Itàlia meridional: bodes, batejos i, més prominentment, les festes dels sants.

Les seues llengües oficials són el [[Idioma maltés|maltés]] i l'anglés, pero dos terços de la població són capaces de parlar i entendre [[idioma italià|italià]], que va ser l'idioma oficial de l'estat fins a l'any [[1934]]. Durant molts anys l'us d'esta llengua, que havia tengut una extensió relativament gran en el passat, va disminuir per l'influència britànica i a la política oficial adversa a la llengua italiana. No obstant, des dels [[anys 1960|anys xixanta]] en Malta es rep la televisió italiana, la qual ha portat en si a una reaparició de l'italià, sobretot entre els jóvens. Casi dos terços d'ells saben parlar italià. Les festes locals són similars a les de l'Itàlia meridional: bodes, batejos i, més prominentment, les festes dels sants.

Pero l'[[anglés]] també té una presència important en l'illa. És la llengua que s'usa en les relacions comercials i en l'Universitat. En l'actualitat tots els maltés parlen anglés de manera fluïda i fins i tot és la llengua principal en la majoria dels coleges. L'influència britànica com a antiga colónia anglesa va propiciar l'aparició d'escoles d'anglés de caràcter britànic. El clima i uns preus més competitius fan d'esta illa un lloc idòneu per a estudiar anglés.

Pero l'[[anglés]] també té una presència important en l'illa. És la llengua que s'usa en les relacions comercials i en l'Universitat. En l'actualitat tots els maltés parlen anglés de manera fluïda e inclús és la llengua principal en la majoria dels coleges. L'influència britànica com a antiga colónia anglesa va propiciar l'aparició d'escoles d'anglés de caràcter britànic. El clima i uns preus més competitius fan d'esta illa un lloc idòneu per a estudiar anglés.

=== Cultura ===

=== Cultura ===

La cultura de Malta reflectix l'influència dels països que la varen governar fins a [[1964]], en particular [[Itàlia]] i [[Regne Unit]]. Les costums, les llegendes i el folclore maltesos són estudiats i categorisats llentament, com qualsevol atra tradició europea.

La cultura de Malta reflectix l'influència dels països que la varen governar fins a [[1964]], en particular [[Itàlia]] i [[Regne Unit]]. Les costums, les llegendes i el folclore maltesos són estudiats i categorisats llentament, com qualsevol atra tradició europea.

En la catedral de Sant Joan, construïda en [[1577]], es pot apreciar el llenç de [[La decapitació de Sant Joan Batista (Caravaggio)|''La decapitació de Sant Joan Batista'']], de [[Caravaggio]], qui va viure uns mesos en l'illa pero va ser expulsat en càrrecs d'homicidi. En la sèu de Govern, ubicada en l'antic Palau del Gran Maestre l'Armeria, es poden apreciar més de 5.000 armadures de la [[Orde de Malta]]. En La Valeta es troba el museu de Belles arts, el museu d'Arqueologia, el [[Fort Sant Elmo]] i el Museu de la [[Inquisició]]. Els museus Marítim i del Gran Lloc de [[1565]] revelen el turbulent passat de les chicotetes illes. El Museu Nacional de la Guerra i el Refugi de la [[Segona Guerra Mundial]] presenten informació sobre conflictes més recents.

En la catedral de Sant Joan, construïda en [[1577]], es pot apreciar el llenç de [[La decapitació de Sant Joan Batista (Caravaggio)|''La decapitació de Sant Joan Batista'']], de [[Caravaggio]], qui va viure uns mesos en l'illa pero va ser expulsat en càrrecs d'homicidi. En la sèu de Govern, ubicada en l'antic Palau del Gran Mestre l'Armeria, es poden apreciar més de 5.000 armadures de la [[Orde de Malta]]. En La Valleta es troba el museu de Belles arts, el museu d'Arqueologia, el [[Fort Sant Elmo]] i el Museu de l'[[Inquisició]]. Els museus Marítim i del Gran Lloc de [[1565]] revelen el turbulent passat de les chicotetes illes. El Museu Nacional de la Guerra i el Refugi de la [[Segona Guerra Mundial]] presenten informació sobre conflictes més recents.

En [[Goig]], es poden apreciar la majoria dels [[Temples Prehistòrics en Malta]], considerats [[Patrimoni de la Humanitat]] per l'[[Unesco]].

En [[Gozo]], es poden apreciar la majoria dels [[Temples Prehistòrics en Malta]], considerats [[Patrimoni de l'Humanitat]] per l'[[Unesco]].

Les discoteques, els restaurants, i els clubs nocturns de la localitat de [[San Ġiljan]] estan oberts fins a altes hores de la matinada.

Les discoteques, els restaurants, i els clubs nocturns de la localitat de [[San Ġiljan]] estan oberts fins a altes hores de la matinada.

=== Gastronomia ===

=== Gastronomia ===

La cuina maltesa naix de la llarga relació entre els maltés i els espanyols que han governat les illes. La fusió de sabors li ha donat a la seua cuina un sabor distintiu dins de la [[Gastronomia mediterrànea|cuina mediterrànea]]. Encara que conta en molts plats originaris, moltes receptes presenten una forta influencia culinària [[Gastronomia d'Itàlia|italiana]] (especialment [[Gastronomia de Sicilia|siciliana]]) i [[Gastronomia de Turquia|turca]]. Alguns plats típicament maltesos són ''ftira biż-żejt'', ''ġbejniet'', ''pastizzi'' i ''Ross il-Forn''.

La cuina maltesa naix de la llarga relació entre els maltés i els espanyols que han governat les illes. La fusió de sabors li ha donat a la seua cuina un sabor distintiu dins de la [[Gastronomia mediterrànea|cuina mediterrànea]]. Encara que conta en molts plats originaris, moltes receptes presenten una forta influencia culinària [[Gastronomia d'Itàlia|italiana]] (especialment [[Gastronomia de Sicília|siciliana]]) i [[Gastronomia de Turquia|turca]]. Alguns plats típicament maltesos són ''ftira biż-żejt'', ''ġbejniet'', ''pastizzi'' i ''Ross il-Forn''.

El "froż-del" més be coneguda com el menjar dels press, un plat molt típic entre els maltés.

El "froż-del" més be coneguda com el menjar dels presos, un plat molt típic entre els maltés.

{{UE}}

{{UE}}

[[Categoria:Països]]

[[Categoria:Països]]

[[Categoria:Països d'Europa]]

[[Categoria:Països d'Europa]]

[[Categoria:Unió Europea]]

[[Categoria:Unió Europea]]