Diferència entre les revisions de "Nadalenca"
(Text reemplaça - 'Dia d'Any Nou' a 'Cap d'any') |
|||
| (No es mostren 12 edicions intermiges d'3 usuaris) | |||
| Llínea 15: | Llínea 15: | ||
Se diu que el compositor de les primeres nadalenques tal i com ya les coneixem, fon el Marques de Santillana, que compongué una série de cançons per a celebrar, en les seues tres filles, el misteri del Nadal. | Se diu que el compositor de les primeres nadalenques tal i com ya les coneixem, fon el Marques de Santillana, que compongué una série de cançons per a celebrar, en les seues tres filles, el misteri del Nadal. | ||
| − | [[Nit de Pau]] és la nadalenca més cantada del món i ha segut traduïda a més de cent idiomes. Esta nadalenca, va nàixer un [[24 de decembre]] de [[1818]] en Oberndorf, un poble situat prop de [[ | + | [[Nit de Pau]] és la nadalenca més cantada del món i ha segut traduïda a més de cent idiomes. Esta nadalenca, va nàixer un [[24 de decembre]] de [[1818]] en Oberndorf, un poble situat prop de [[Salzburc]] i de la frontera d'[[Àustria]] en Baviera, de la mà del capellà Josef Mohr, que oficiava misses en l'Iglésia de Sant Nicolau, i de l'organiste de la localitat, Franz Xaver Gruber. |
| − | El capellà va propondre a l'organiste fer junts una cançó per a la Nit de Nadal i escrigué la lletra. L'organiste li posà música. Secundats pel cor de l'Iglésia, capellà i organiste estrenaren la nadalenca. El primer com tenor i el segon com baix. | + | El capellà va propondre a l'organiste fer junts una cançó per a la [[Nit de Nadal]] i escrigué la lletra. L'organiste li posà música. Secundats pel cor de l'Iglésia, capellà i organiste estrenaren la nadalenca. El primer com tenor i el segon com baix. |
| − | Atres tradicions nadalenques són: | + | Atres [[tradicions nadalenques]] són: |
{| border="1" cellpadding="5" | {| border="1" cellpadding="5" | ||
|- | |- | ||
| − | | [[12 | + | | [[12 grans de raïm en la Nit de Cap d'Any]] |
| [[Adorns nadalencs]] | | [[Adorns nadalencs]] | ||
| − | |||
| [[Arbre de Nadal]] | | [[Arbre de Nadal]] | ||
| − | | [[ | + | | [[Belem]] |
| + | | [[Casca]] | ||
|- | |- | ||
| [[Corona d'Advent]] | | [[Corona d'Advent]] | ||
| − | | [[ | + | | [[Cap d'any]] |
| [[Dia de Nadal]] | | [[Dia de Nadal]] | ||
| [[Estrela de Nadal]] | | [[Estrela de Nadal]] | ||
| + | | [[Estrenes i Cistella de Nadal]] | ||
| + | |- | ||
| [[Flor de Pasqua]] | | [[Flor de Pasqua]] | ||
| − | |||
| [[Loteria de Nadal]] | | [[Loteria de Nadal]] | ||
| [[Massapà]] | | [[Massapà]] | ||
| [[Missa del Gall]] | | [[Missa del Gall]] | ||
| − | |||
| [[Papa Noel]] | | [[Papa Noel]] | ||
|- | |- | ||
| [[Pinyates]] | | [[Pinyates]] | ||
| [[Posades]] | | [[Posades]] | ||
| − | | [[ | + | | [[Reixos Macs]] |
| [[Sants Inocents]] | | [[Sants Inocents]] | ||
| [[Targetes de Nadal]] | | [[Targetes de Nadal]] | ||
| Llínea 49: | Llínea 49: | ||
| [[Tio o Tronc de Nadal]] | | [[Tio o Tronc de Nadal]] | ||
| [[Torró]] | | [[Torró]] | ||
| + | | [[Tortell de Reixos]] | ||
| [[Visc i Agrévol]] | | [[Visc i Agrévol]] | ||
| | | | ||
| Llínea 55: | Llínea 56: | ||
== Vore també == | == Vore també == | ||
| + | |||
* [[Nadal]] | * [[Nadal]] | ||
| + | * [[Tradicions nadalenques]] | ||
* [[Loteria de Nadal]] | * [[Loteria de Nadal]] | ||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
| − | + | {{DGLV|Nadalenca}} | |
| − | + | * [http://www.lapaginademmm.com/villanc.htm Nadalenques] {{es}} | |
| − | * [http://www.lapaginademmm.com/villanc.htm Nadalenques] | + | * [http://www.lapaginademmm.com/tradi.htm Tradiciones de Navidad] {{es}} |
| − | * [http://www.lapaginademmm.com/tradi.htm Tradiciones de Navidad] | ||
[[Categoria:Cultura Valenciana]] | [[Categoria:Cultura Valenciana]] | ||
| Llínea 69: | Llínea 71: | ||
[[Categoria:Nadal]] | [[Categoria:Nadal]] | ||
[[Categoria:Tradicions nadalenques]] | [[Categoria:Tradicions nadalenques]] | ||
| + | [[Categoria:Tradicions valencianes]] | ||
Última revisió del 14:52 18 set 2023
La nadalenca o nadalenques, són unes cançons típiques de Nadal que tracten sobre el naiximent de Jesús, l’adoració del reis i pastors… i que solen cantar-se davant del belem.
Les primeres nadalenques que se coneixen foren compostes pels evangelisadors en el sigle V, en la finalitat de portar la Bona Nova als aldeans que no sabien llegir.
Les seues lletres parlaven sobre el Misteri de l'Encarnació en parlar popular i estaven inspirats en la llitúrgia del Nadal.
Posteriorment se combinaren en els poema cortesans i les cançons populars del poble, heretades de tradicions, de generació en generació i molts procedixen de composicions espanyoles del sigle XV i sigle XVI i tenien els seus orígens en antics cults pagans (en castellà la paraula “Villancico” és un diminutiu de la paraula vilana).
Durant tota l'existència s'havia seguit esta tradició, pero a a mitat del sigle XVIII les autoritats eclesiàstiques se varen opondre i amenaçaren als difusors en castic i sancions. Estes amenaces no donaren el resultat pensat degut a que la gent seguia recordant les cançons i no les volia perdre.
Al vore's el clero impotent, optà per la permissió d'estos càntics teòricament pagans pero que per les dates de Nadal feren alusions a la religió i prohibint a les dones els seus càntic i l'us d'instruments tradicionals, com eren la simbomba i la pandereta. Poquet a poquet estes restriccions foren desapareguen fins nostres dies que per sort ya han passat a l'història.
Se diu que el compositor de les primeres nadalenques tal i com ya les coneixem, fon el Marques de Santillana, que compongué una série de cançons per a celebrar, en les seues tres filles, el misteri del Nadal.
Nit de Pau és la nadalenca més cantada del món i ha segut traduïda a més de cent idiomes. Esta nadalenca, va nàixer un 24 de decembre de 1818 en Oberndorf, un poble situat prop de Salzburc i de la frontera d'Àustria en Baviera, de la mà del capellà Josef Mohr, que oficiava misses en l'Iglésia de Sant Nicolau, i de l'organiste de la localitat, Franz Xaver Gruber.
El capellà va propondre a l'organiste fer junts una cançó per a la Nit de Nadal i escrigué la lletra. L'organiste li posà música. Secundats pel cor de l'Iglésia, capellà i organiste estrenaren la nadalenca. El primer com tenor i el segon com baix.
Atres tradicions nadalenques són:
Vore també[editar | editar còdic]
Enllaços externs[editar | editar còdic]
«Nadalenca». Diccionari General de la Llengua Valenciana . Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV).- Nadalenques (espanyol)
- Tradiciones de Navidad (espanyol)