Canvis

310 bytes afegits ,  17:55 19 set 2023
Llínea 10: Llínea 10:  
| lloc_mort = [[Onda]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]
 
| lloc_mort = [[Onda]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]
 
}}
 
}}
'''Manuel Safont Castelló''' ([[Onda]], [[1928]] - [[2005]]), més conegut com a '''Manolo Safont''', fon un pintor i ceramiste [[Valencians|valencià]] del [[sigle XX]]. La seua vida i trayectòria professional estan influenciades per la seua constant busqueda del color, el relleu i la textura, que l'han fet un dels macs de l'ilusió plàstica de la [[Ceràmica|ceràmica]]. En el seu honor es va rebatejar l'antic museu de ceràmica d'Onda com a Museu del Taulellet "Manolo Safont".
+
'''Manuel Safont Castelló''' ([[Onda]], [[1928]] - [[2005]]), més conegut com a '''Manolo Safont''', fon un pintor i ceramiste [[Valencians|valencià]] del [[sigle XX]]. La seua vida i trayectòria professional estan influenciades per la seua constant busqueda del color, el relleu i la textura, que l'han fet un dels macs de l'ilusió plàstica de la [[Ceràmica|ceràmica]]. En el seu honor es va rebatejar l'antic museu de ceràmica d'Onda com a Museu del Taulellet "Manolo Safont".
    
== Biografia ==
 
== Biografia ==
   −
De jove vocació canterera i artesana, Manolo Safont obrí el seu primer taller en l'any [[1952]], en la seua Onda natal. En principi, realisa estampes decoratives, sants i ballarines, pardals i paisages, en tècniques i textures de fondo que fan confondre la peça ceràmica en la pintura.
+
De jove vocació canterera i artesana, Manolo Safont obrí el seu primer taller en l'any [[1952]], en la seua Onda natal. En principi, realisa estampes decoratives, sants i ballarines, pardals i païsages, en tècniques i textures de fondo que fan confondre la peça ceràmica en la pintura.
   −
En [[1958]], diversos encàrrecs li porten a una série d'investigacions en materials, formes i recursos ceràmics. Frut d'això varen ser els tres premis conseguits en la ciutat de [[Valéncia]], un d'ells per una image de [[Sant Josep]], la silueta de la qual fon obtinguda raspant el relleu del color de superfície, prèviament desenrollat per superposició de colors i reactius.
+
En l'any [[1958]], diversos encàrrecs li porten a una série d'investigacions en materials, formes i recursos ceràmics. Frut d'això varen ser els tres premis conseguits en la ciutat de [[Valéncia]], un d'ells per una image de [[Sant Josep]], la silueta de la qual fon obtinguda raspant el relleu del color de superfície, prèviament desenrollat per superposició de colors i reactius.
    
En l'any [[1961]] presenta la seua primera exposició en la castellonenca "Sala Estil".
 
En l'any [[1961]] presenta la seua primera exposició en la castellonenca "Sala Estil".
   −
Entre els anys 1958 i [[1960]], el creiximent de l'indústria ceràmica en la zona li va permetre realisar elements de decoració per a interiors i bodegons en un estil que recorda a Matisse o Braque. En aquella época, el seu caràcter i ideologia oposts al règim de [[Franco]] li varen portar a l'abstracció, encara sense perdre completament la forma. Paralelament, els colors varen començar a prendre importància en les seues obres.
+
Entre els anys 1958 i [[1960]], el creiximent de l'indústria ceràmica en la zona li va permetre realisar elements de decoració per a interiors i bodegons en un estil que recorda a Matisse o Braque. En aquella época, el seu caràcter i ideologia oposts al règim de [[Franco]] li varen portar a l'abstracció, encara sense perdre completament la forma. Paralelament, els colors varen escomençar a prendre importància en les seues obres.
    
En [[1962]] expon en [[Madrit]] convidat per la Direcció General de Belles Arts. A partir d'eixe moment, les seues obren varen utilisar l'abstracció com a lliberació, alternant-se en etapes de pintura figurativa social que rocen l'expressionisme. Ad esta época pertanyen una série de treballs sobre el context dels treballadors de les fàbriques de rajoletes: obrers en prenses hidràuliques, un mural en una gran mà blanca tallada en fondos negres, verts de coure i rojos carmí, colors molt habituals en la seua obra.​ També pertany a dita época un mural en el rostre d'Ernesto [[Che Guevara]]. A finals de la década de 1990 Safont comença a realisar una série de murals de gran tamany, encarregats per l'[[Universitat Jaume I]].
 
En [[1962]] expon en [[Madrit]] convidat per la Direcció General de Belles Arts. A partir d'eixe moment, les seues obren varen utilisar l'abstracció com a lliberació, alternant-se en etapes de pintura figurativa social que rocen l'expressionisme. Ad esta época pertanyen una série de treballs sobre el context dels treballadors de les fàbriques de rajoletes: obrers en prenses hidràuliques, un mural en una gran mà blanca tallada en fondos negres, verts de coure i rojos carmí, colors molt habituals en la seua obra.​ També pertany a dita época un mural en el rostre d'Ernesto [[Che Guevara]]. A finals de la década de 1990 Safont comença a realisar una série de murals de gran tamany, encarregats per l'[[Universitat Jaume I]].
Llínea 32: Llínea 32:  
* [[Onda]]
 
* [[Onda]]
 
* [[Museu del Taulellet "Manolo Safont"]]
 
* [[Museu del Taulellet "Manolo Safont"]]
 +
 +
== Referències ==
 +
* [http://www.eltriangulo.es/contenidos/?p=35244 «Ha muerto Anita del Moral, viuda de Manolo Safont» (en castellà). El triángulo]
 +
 +
== Bibliografia ==
 +
* Falomir Ventura, Carmela. La pintura cerámica de Manolo Safont. Butlletí d'Estudis Onders, 2a época, núm. 2, p. 7-48
    
== Enllaços externs ==
 
== Enllaços externs ==
110 425

edicions