Canvis

{{destacat}}

{{destacat}}

 

[[File:Seu plaçareina.jpg|thumb|right|300px|Vista de: Cimborri, Micalet i Catedral]]

[[File:Seu plaçareina.jpg|thumb|right|300px|Vista de: Cimborri, Micalet i Catedral]]

[[File:Valenciacathedral.jpg|thumb|right|300px|<center>Vista occidental, [[Plaça de la Verge]].</center>]]

[[File:Valenciacathedral.jpg|thumb|right|300px|<center>Vista occidental, [[Plaça de la Verge]].</center>]]

L'estructura principal de la Catedral de Valéncia s'alçà entre els [[sigle XIII|sigles XIII]] i [[sigle XV|XV]], raó per la qual és principalment d'estil [[arquitectura gòtica|gòtic]]. No obstant, la seua construcció es prolongà durant sigles,<ref> de fet, en [[valencià]] es diu la frase “Això és més llarc que l'obra de la Sèu” '', per a referir-se a una cosa que no s'acaba mai (Mira i Casterà, Joan Francesc, p. 28).</ref> raó per la qual hi ha una barreja d'estils artístics -que van des de l'enjorn [[romànic]], fins al subtil [[renaiximent]], el [[barroc]] recarregat i el més contingut [[neoclàssic]]- que és la característica més rellevant de la catedral de [[Valéncia]] i que la convertix en una joya de l'arquitectura universal.

L'estructura principal de la Catedral de Valéncia s'alçà entre els [[sigle XIII|sigles XIII]] i [[sigle XV|XV]], raó per la qual és principalment d'estil [[arquitectura gòtica|gòtic]]. No obstant, la seua construcció es prolongà durant sigles,<ref> de fet, en [[valencià]] es diu la frase “Això és més llarc que l'obra de la Sèu” '', per a referir-se a una cosa que no s'acaba mai (Mira i Casterà, Joan Francesc, p. 28).</ref> raó per la qual hi ha una barreja d'estils artístics -que van des de l'enjorn [[romànic]], fins al subtil [[renaiximent]], el [[barroc]] recarregat i el més contingut [[neoclàssic]]- que és la característica més rellevant de la catedral de [[Valéncia]] i que la convertix en una joya de l'arquitectura universal.

Les excavacions en l'adjacent Centre Arqueològic de [[l'Almoina]] han desenterrat restants de l'antiga catedral visigoda, la qual, més tart, passà a ser [[mesquita]].<ref> (Simó, Trinidad i Sebastià, Anna, p. 214).</ref> Hi ha constància documental de que fins a décades despuix de la conquista cristiana en l'any ([[1238]]) la mesquita-catedral restà en peu –fins i tot ab les sentències alcoràniques en les parets-, fins que finalment el [[22 de juny]] de [[1262]] el flare Andreu d'Albalat<ref> Andreu d'Albalat era germà del primer bisbe de Valéncia i arquebisbe de [[Tarragona]], Pere d'Albalat, i despuix ell mateix fon bisbe de la diòcesis Valentina de [[1276]] a [[1288]]. Esta diòcesis era anhelada tant pel primat de [[Toledo]] com per l'arquebisbe de Tarragona, qui finalment es va fer en esta gràcies al soport de [[Jaume I]], que volia preservar els seus regnes de la ingerència castellana (Furió, Antoni, p. 62).</ref> resolgué derrocar-la i construir en el seu lloc una catedral, en correspondència en els plans de l'arquitecte Arnau Vidal.<ref> Simó, Trinidad i Sebastià, Anna, p. 214. Segons una hipòtesis de treball l'antiga mesquita musulmana, es correspondria en l'actual transepte de la catedral, sent la porta dels apòstols l'entrada a la mesquita i la porta de l'Almoina el mihrab [[http://www.jdiezarnal.Com/valenciacatedral.Html]].</ref>

Les excavacions en l'adjacent Centre Arqueològic de [[l'Almoina]] han desenterrat restants de l'antiga catedral visigoda, la qual, més tart, passà a ser [[mesquita]].<ref> (Simó, Trinidad i Sebastià, Anna, p. 214).</ref> Hi ha constància documental de que fins a décades despuix de la conquista cristiana en l'any ([[1238]]) la mesquita-catedral restà en peu –inclús ab les sentències alcoràniques en les parets-, fins que finalment el [[22 de juny]] de [[1262]] el flare Andreu d'Albalat<ref> Andreu d'Albalat era germà del primer bisbe de Valéncia i arquebisbe de [[Tarragona]], Pere d'Albalat, i despuix ell mateix fon bisbe de la diòcesis Valentina de [[1276]] a [[1288]]. Esta diòcesis era anhelada tant pel primat de [[Toledo]] com per l'arquebisbe de Tarragona, qui finalment es va fer en esta gràcies al soport de [[Jaume I]], que volia preservar els seus regnes de la ingerència castellana (Furió, Antoni, p. 62).</ref> resolgué derrocar-la i construir en el seu lloc una catedral, en correspondència en els plans de l'arquitecte Arnau Vidal.<ref> Simó, Trinidad i Sebastià, Anna, p. 214. Segons una hipòtesis de treball l'antiga mesquita musulmana, es correspondria en l'actual transepte de la catedral, sent la porta dels apòstols l'entrada a la mesquita i la porta de l'Almoina el mihrab [[http://www.jdiezarnal.Com/valenciacatedral.Html]].</ref>

Per a alçar-la es va usar material de les veïnes pedreres de [[Burjassot]] i [[Godella]], pero també d'atres més alluntades com les de [[Benidorm]] i [[Xàbia]], d'a on arribaren en nau.

Per a alçar-la es va usar material de les veïnes pedreres de [[Burjassot]] i [[Godella]], pero també d'atres més alluntades com les de [[Benidorm]] i [[Xàbia]], d'a on arribaren en nau.

== Evolució constructiva ==

== Evolució constructiva ==

[[Image:Evolucio constructiva de la catedral de valencia.jpg|thumb|right|300px|<center>Evolució constructiva.</center>]]

[[File:Catedral Valencia elements.jpg|thumb|right|300px|Pla de la Catedral de Valéncia]]

Encara que el recorregut per l'interior de la catedral és molt ric i nos porta d'uns estils a d'atres quasi sense solució de continuïtat, se tracta bàsicament d'un edifici de planta gòtica de tres naus en [[creuer (arquitectura)|creuer]] cobert en [[cimbori]], [[girola]] i [[àbsit]] poligonal. La catedral, que s'anava fent a mida que la [[mesquita]] es derrocava, contava ya a finals del [[sigle XIII]] en el [[deambulatori]] o girola en les seues huit [[capella|capelles]] i en la porta romànica de l'Almoina, situada en el braç oriental del creuer. Entre [[1300]] i [[1350]] es tancà el [[transepte]] o creuer pel seu costat oest en la construcció de la porta gòtica dels apòstols. També es construiren tres trams de les tres naus -una central i dos laterals-, i s'inicià el [[cimbori]].  

Encara que el recorregut per l'interior de la catedral és molt ric i nos porta d'uns estils a d'atres quasi sense solució de continuïtat, se tracta bàsicament d'un edifici de planta gòtica de tres naus en [[creuer (arquitectura)|creuer]] cobert en [[cimbori]], [[girola]] i [[àbsit]] poligonal. La catedral, que s'anava fent a mida que la [[mesquita]] es derrocava, contava ya a finals del [[sigle XIII]] en el [[deambulatori]] o girola en les seues huit [[capella|capelles]] i en la porta romànica de l'Almoina, situada en el braç oriental del creuer. Entre [[1300]] i [[1350]] es tancà el [[transepte]] o creuer pel seu costat oest en la construcció de la porta gòtica dels apòstols. També es construiren tres trams de les tres naus -una central i dos laterals-, i s'inicià el [[cimbori]].  

Els sigles del [[renaiximent]] (XV-XVI) influiren poc en la ya consolidada arquitectura, pero molt en la decoració pictòrica, com la de l'altar major, i escultòrica, com la de la capella de la Resurrecció.  

Els sigles del [[renaiximent]] (XV-XVI) influiren poc en la ya consolidada arquitectura, pero molt en la decoració pictòrica, com la de l'altar major, i escultòrica, com la de la capella de la Resurrecció.  

[[Image:Situacio de la catedral de valencia.jpg|thumb|left|200px|<center>Situació de la Sèu en Valéncia.</center>]]

[[File:Mapa seu.jpg|thumb|left|200px|<center>Situació de la Sèu en Valéncia.</center>]]

De l'etapa [[barroc|barroca]] destaca que en l'any [[1703]] l'alemà [[Konrad Rudolf]] proyectà i inicià la porta principal de la catedral, coneguda com a '' dels Ferros'' per la reixa que la volta. A causa de la [[Guerra de Successió]] no la pogué acabar, i foren principalment els escultors [[Francisco Vergara]] i [[Ignacio Vergara]] els qui ho feren. Al ser la seua planta corba, el parament cóncau que en orige creava un singular i estudiat efecte de perspectiva, desvirtuat durant el [[sigle XX]] a causa del derrocament dels edificis adjacents (antic carrer de Saragossa) per a ampliar la plaça de la Reina.  

De l'etapa [[barroc|barroca]] destaca que en l'any [[1703]] l'alemà [[Konrad Rudolf]] proyectà i inicià la porta principal de la catedral, coneguda com a '' dels Ferros'' per la reixa que la volta. A causa de la [[Guerra de Successió]] no la pogué acabar, i foren principalment els escultors [[Francisco Vergara]] i [[Ignacio Vergara]] els qui ho feren. Al ser la seua planta corba, el parament cóncau que en orige creava un singular i estudiat efecte de perspectiva, desvirtuat durant el [[sigle XX]] a causa del derrocament dels edificis adjacents (antic carrer de Saragossa) per a ampliar la plaça de la Reina.  

   

   

=== Micalet ===

=== Micalet ===

{{AP|El Micalet}}

{{AP|El Micalet}}

[[Image:Miguelete.jpg|thumb|rigth|250px|Image del Micalet abans d' obrir la Plaça de la Reina]]

[[File:Valencia01 11-2-03.JPG|thumb|rigth|250px|Image del Micalet des de la Plaça de la Reina]]

Des de la Porta dels Apòstols, si u deixa la plaça de la Verge a la dreta i es dirigix pel carrer del Micalet, arriba a la torre campanar del [[Micalet]], entranyable emblema sentimental per al poble valencià, i provablement el monument més característic de la ciutat. Fon iniciat en l'any 1381 per Andreu Julià, i per a commemorar este fet se gravà una inscripció -casi illegible hui dia- sobre la base de la torre que diu: "''Aquest campanar fonch començat en lany de la nativitat de nostre senyor Jesucrist MCCCLXXXI. Regnant en Arago lo molt alt rei en Pere. Estant de bisbe en Valencia lo molt alt en Jaume, fill de lalt infant en Pere e cosi germa de dit rey''".  Andreu Julià deixà l'obra en l'any [[1396]] i en [[1402]] la reanudà Josep Franch. En l'any [[1414]] es feu càrrec de l'obra Pere Balaguer, que és l'autor de la bella decoració del darrer cos.

Des de la Porta dels Apòstols, si u deixa la plaça de la Verge a la dreta i es dirigix pel carrer del Micalet, arriba a la torre campanar del [[Micalet]], entranyable emblema sentimental per al poble valencià, i provablement el monument més característic de la ciutat. Fon iniciat en l'any 1381 per Andreu Julià, i per a commemorar este fet se gravà una inscripció -casi illegible hui dia- sobre la base de la torre que diu: "''Aquest campanar fonch començat en lany de la nativitat de nostre senyor Jesucrist MCCCLXXXI. Regnant en Arago lo molt alt rei en Pere. Estant de bisbe en Valencia lo molt alt en Jaume, fill de lalt infant en Pere e cosi germa de dit rey''".  Andreu Julià deixà l'obra en l'any [[1396]] i en [[1402]] la reanudà Josep Franch. En l'any [[1414]] es feu càrrec de l'obra Pere Balaguer, que és l'autor de la bella decoració del darrer cos.

=== Cimborri ===

=== Cimborri ===

D'estil gòtic francés (sigle XIV-XV), està format per un prisma octogonal de dos cossos superposts, en huit vidrieres de fina traceria calada en cada cos. El primer cos o part baixa és d'autor desconegut, del [[sigle XIV]], mentres que el segon cos o part alta és obra de Martí Llobet (de el [[1430]] més o manco). El cimborri dota de llum natural sempre blanca al creuer, gràcies a les finestres translúcides d'alabastre i al fet de que l'armaçó de pedra està reduït al mínim.

D'estil gòtic francés (sigle XIV-XV), està format per un prisma octogonal de dos cossos superposts, en huit vidrieres de fina traceria calada en cada cos. El primer cos o part baixa és d'autor desconegut, del [[sigle XIV]], mentres que el segon cos o part alta és obra de Martí Llobet (del [[1430]] més o manco). El cimborri dota de llum natural sempre blanca al creuer, gràcies a les finestres translúcides d'alabastre i al fet de que l'armaçó de pedra està reduït al mínim.

El cimborri descansa en trompes còniques i se tanca en una revolta de creueria composta per huit nervis i plementèria de [[rajola]]. En una alçària d'uns 40 metros, l'ausència de contrafots i la llaugerea constructiva derivada de la traceria calada dels seus murs resulta prodigiosa des d'el punt de vista arquitectònic.

El cimborri descansa en trompes còniques i se tanca en una revolta de creueria composta per huit nervis i plementèria de [[rajola]]. En una alçària d'uns 40 metros, l'ausència de contrafots i la llaugerea constructiva derivada de la traceria calada dels seus murs resulta prodigiosa des d'el punt de vista arquitectònic.

En els carcanyols, baix les trompes del cimborri figuren quatre escultures d'estuc del [[sigle XVIII]] que reprsenten als quatre evangelistes en els atributs en que se identifiquen: Sant Lucas en el bou, obra de Josep Pujol, Sant Joan Evangeliste en l'àguila del mateix autor, Sant Mateu en el àngel, de Josep Esteve i Sant Marc en el lleó, de Francesc Sanchís. En la seua part superior n'hi ha una campana (el cimboriet) de l'any [[1805]] que actualment no s'utilisa.

En els carcanyols, baix les trompes del cimborri figuren quatre escultures d'estuc del [[sigle XVIII]] que reprsenten als quatre evangelistes en els atributs en que se identifiquen: Sant Lucas en el bou, obra de Josep Pujol, Sant Joan Evangeliste en l'àguila del mateix autor, Sant Mateu en el àngel, de Josep Esteve i Sant Marc en el lleó, de Francesc Sanchís. En la seua part superior n'hi ha una campana (el cimboriet) de l'any [[1805]] que actualment no s'utilisa.

<center>

<center>

[[File:Cimbori almoina abril 1.jpg|thumb|centre|300px|Cimborri de la Seu]]

 

[[File:Cimbori seu5.jpg|thumb|centre|300px|Cimborri vist per dins, a on se poden observar els quatre carcanyols]]

 

File:Cimbori seu5.jpg|thumb|centre|300px|Cimborri vist per dins, a on se poden observar els quatre carcanyols

File:Cimbori almoina abril 1.jpg|thumb|centre|300px|Cimborri de la Seu

 

</center>

</center>

=== Capella del Sant Càliç ===

=== Capella del Sant Càliç ===

[[Image:Sant Calze.jpg|thumb|right|300px|<center>[[Sant Càliç]], tesor de la capella homònima.</center>]]

[[File:Seu santcalze2.jpg|thumb|right|300px|<center>Capella del [[Sant Càliç]], </center>]]

Obra d'Andreu Julià en estil gòtic florit ([[1356]]-[[1369]]), l'actual capella del Sant Càliç se destinava en un principi a la celebració de reunions del capítul de la catedral, es dir, a sala capitular. També se gastava per a enterros de prelats i canonges, i en el seu sub-pis n'hi ha una cripta que hui es troba cegada. Posteriorment va servir de càtedra de teologia, sent també aprofitada per a reunir-se les Corts Valencianes. Més tart va rebre el nom de la Capella del Crist de la Bona Mort, pero en l'any [[1916]] se va decidir el traslladament del Sant Càliç a la capella, d'a on prové el seu actual nom.

Obra d'Andreu Julià en estil gòtic florit ([[1356]]-[[1369]]), l'actual capella del Sant Càliç se destinava en un principi a la celebració de reunions del capítul de la catedral, es dir, a sala capitular. També se gastava per a enterros de prelats i canonges, i en el seu sub-pis n'hi ha una cripta que hui es troba cegada. Posteriorment va servir de càtedra de teologia, sent també aprofitada per a reunir-se les Corts Valencianes. Més tart va rebre el nom de la Capella del Crist de la Bona Mort, pero en l'any [[1916]] se va decidir el traslladament del Sant Càliç a la capella, d'a on prové el seu actual nom.

=== Girola ===

=== Girola ===

[[File:Seu girola1.jpg|thumb|right|300px|<center>Girola de la '''Catedral de Valéncia'''</center>]]

[[File:Girola muntatge.jpg|thumb|right|300px|<center>Montage fet sobre la Girola de la '''Catedral de Valéncia'''</center>]]

Es una de las parts més antigues de la catedral, ya que per ací escomença la seua construcció en l'any [[1262]]. La girola, espai destinat per a que els fidels puguen deambular a través de las capelles sense interrompre el cult de l'Altar Major, no es un element molt habitual en les iglésies de Valéncia, ya que a soles apareix en la catedral i en Santa Caterina.

Es una de las parts més antigues de la catedral, ya que per ací escomença la seua construcció en l'any [[1262]]. La girola, espai destinat per a que els fidels puguen deambular a través de las capelles sense interrompre el cult de l'Altar Major, no es un element molt habitual en les iglésies de Valéncia, ya que a soles apareix en la catedral i en Santa Caterina.

Aixina fon fins a [[juny]] de l'any [[2004]], quan per asar foren encontrades baix la revolta de Juan Pérez Castiel unes pintures de gran bellea que han segut datades en l'any [[1474]]. Estes pintures, que representen àngels tocant instruments musicals, són les adés mencionades de [[Paolo de San Leocadi]] i Francesc Pagano. Poc despuix de l'incendi de [[1469]], cap a 1474, el que seria futur Papa [[Aleixandre VI]] ordenà a abdós pintors que realisaren les pintures al fresc que ara se tornen a contemplar, despuix de que la revolta de Pérez Castiel fora desmontada.

Aixina fon fins a [[juny]] de l'any [[2004]], quan per asar foren encontrades baix la revolta de Juan Pérez Castiel unes pintures de gran bellea que han segut datades en l'any [[1474]]. Estes pintures, que representen àngels tocant instruments musicals, són les adés mencionades de [[Paolo de San Leocadi]] i Francesc Pagano. Poc despuix de l'incendi de [[1469]], cap a 1474, el que seria futur Papa [[Aleixandre VI]] ordenà a abdós pintors que realisaren les pintures al fresc que ara se tornen a contemplar, despuix de que la revolta de Pérez Castiel fora desmontada.

[[Image:Capella major de la seu.jpg|thumb|centre|1000px|<center>Vista cenital de la Capella Major</center>]]

[[File:Presbiteri Seu2.jpg|thumb|centre|600px|<center>Vista de la Capella Major</center>]]

==== Retaule major ====

==== Retaule major ====

Entre els elements singulars cal destacar, pel que fa en l'exterior del temple:

Entre els elements singulars cal destacar, pel que fa en l'exterior del temple:

*La porta oriental, cridada ''de l'Almoina'' i d'estil romànic (s. XIII)<ref>[http://www.lasprovincias.es/valencia/20090510/valencia/portada-romanica-catedral-20090510.Html Porta romànica]</ref>

*La chicoteta capella septentrional, cridada ''de Sant Jordi'', a on es va celebrar la primera misa (s. XIII)

 

*L'arcada nort-occidental, cridada ''Obra Nova'' i d'estil renaixentiste italià (s. XVI)

*La porta oriental, nomenada ''de l'Almoina'' i d'estil romànic (s. XIII)<ref>[http://www.lasprovincias.es/valencia/20090510/valencia/portada-romanica-catedral-20090510.Html Porta romànica]</ref>

*La porta occidental, cridada '' dels apòstols'' i d'estil gòtic francés (s. XIV)

*La chicoteta capella septentrional, nomenada ''de Sant Jordi'', a on es va celebrar la primera missa (s. XIII)

*El campanar, cridat ''el Micalet'' i d'estil gòtic valencià (s.XIV)

*L'arcada nort-occidental, nomenada ''Obra Nova'' i d'estil renaixentiste italià (s. XVI)

*La porta meridional, cridada '' dels Ferros'' i d'estil barroc italià (s. XVIII)

*La porta occidental, nomenada '' dels apòstols'' i d'estil gòtic francés (s. XIV)

*El campanar, nomenat ''el Micalet'' i d'estil gòtic valencià (s.XIV)

*La porta meridional, nomenada '' dels Ferros'' i d'estil barroc italià (s. XVIII)

Pel que fa a l'interior del temple cal destacar:

Pel que fa a l'interior del temple cal destacar:

{{Reflist}}

{{Reflist}}

*García Rodríguez, Amando: ''"La Catedral de Valencia"''. Cátedra de Eméritos de la Comunidad Valenciana, Valéncia, 2008.

*Prosper, Pilar / Matas, Josep: ''"Arquitectura Civil i religiosa en la Ciutat de Valéncia"'', Lo Rat Penat, Valéncia, 1996. ISBN 84-89069-18-2

 

*Hernández Úbeda, Luis (coord.): ''"Conéixer Valéncia a través de la seua arquitectura"''. Colege Oficial d'Arquitectes de la Comunitat Valenciana i Ajuntament de Valéncia, Valéncia, decembre de 1996.

* García Rodríguez, Amando: ''"La Catedral de Valencia"''. Cátedra de Eméritos de la Comunidad Valenciana, Valéncia, 2008

* Hernández Úbeda, Luis (coord.): ''"Conéixer Valéncia a través de la seua arquitectura"''. Colege Oficial d'Arquitectes de la Comunitat Valenciana i Ajuntament de Valéncia, Valéncia, decembre de 1996

* Prosper, Pilar / Matas, Josep: ''"Arquitectura Civil i religiosa en la Ciutat de Valéncia"'', Lo Rat Penat, Valéncia, 1996. ISBN 84-89069-18-2

* Sanchis Guarner, Manuel: La Ciutat de Valéncia. Ajuntamenty de Valéncia, Valéncia. Quinta Edición 1989

* Simó, Trinidad y Sebastià, Anna: Grande Enciclopedia de la Comunidad Valenciana. Editorial Prensa Ibérica, 2005. Volumen IV, pag.s 214-216, ve: "Catedral de Valencia"

== Enllaços externs ==

== Enllaços externs ==

*[http://commons.wikimedia.org/wiki/Catedral_de_Val%C3%A8ncia Commons|Catedral de Valéncia]

{{commonscat|Saint Mary of Valencia Cathedral}}

*[http://www.catedraldevalencia.Es Pàgina oficial de la catedral de Santa Maria de Valéncia, La catedral del Sant Càliç]

*[https://www.catedraldevalencia.Es Pàgina oficial de la catedral de Santa Maria de Valéncia, La catedral del Sant Càliç]

*[http://www.gotik-romanik.de/Valencia,%20Thumbnails/Thumbnails.html Fotografies]

*[http://www.gotik-romanik.de/Valencia,%20Thumbnails/Thumbnails.Html Fotografies]

 

{{Monuments de Valéncia}}

{{Monuments de Valéncia}}