Llínea 2: |
Llínea 2: |
| [[Archiu:Paseo maritimo de Sidi Ifni (Marruecos).jpg|thumb|280px|Passeig marítim en [[Sidi Ifni]].]] | | [[Archiu:Paseo maritimo de Sidi Ifni (Marruecos).jpg|thumb|280px|Passeig marítim en [[Sidi Ifni]].]] |
| [[Archiu:Icmeler Marmaris Beach Turkey.jpg|thumb|280px|Passeig marítim de [[Marmaris]].]] | | [[Archiu:Icmeler Marmaris Beach Turkey.jpg|thumb|280px|Passeig marítim de [[Marmaris]].]] |
− | | + | El '''Passeig marítim''' o la '''Passejada marítima''' és un conjunt d'espais públics [[Llitoral (geografia)|llitorals]], a voltes àmpliament urbanisats, que es construïxen en àrees urbanes i definixen la seua trobada en la mar. |
− | Es coneix per '''passeig marítim''' o passejada marítima a un conjunt d'espais públics [[Llitoral (geografia)|llitorals]], a voltes àmpliament urbanisats, que es construïxen en àrees urbanes i definixen la seua trobada en la mar.
| |
| | | |
| El seu disseny, funció i grau d'actuació sobre el territori depenen de paràmetros polítics, llegals, urbanístics, econòmics, culturals i socials. Generalment faciliten l'accés a [[plaja|plajes]] i oferixen àmplies passejades peatonals, proveint a les ciutats d'espais lúdics de distinta índole. Atres voltes són actuacions chicotetes que tenen per objecte preservar qualitats naturals existents en el territori. Els murs sobre els que solen recolzar-se, ademés, ajuden a protegir els núcleus habitats de les aigües regirades durant les tempestats. | | El seu disseny, funció i grau d'actuació sobre el territori depenen de paràmetros polítics, llegals, urbanístics, econòmics, culturals i socials. Generalment faciliten l'accés a [[plaja|plajes]] i oferixen àmplies passejades peatonals, proveint a les ciutats d'espais lúdics de distinta índole. Atres voltes són actuacions chicotetes que tenen per objecte preservar qualitats naturals existents en el territori. Els murs sobre els que solen recolzar-se, ademés, ajuden a protegir els núcleus habitats de les aigües regirades durant les tempestats. |
Llínea 10: |
Llínea 9: |
| | | |
| == Història == | | == Història == |
− | La vora marítima ha segut històricament lloc de peixcadors primer i, despuix de la [[industrialisació]], una zona degradada i industrial a voltes i portuària atres, en perpètua expansió cap a la mar. A la mar es varen relegar usos indesijables i defensius durant els sigles [[Sigle XVIII|XVIII]] i [[Sigle XIX|XIX]] per les seues condicions insalubres. A finals del [[sigle XIX]] sorgix un interés pels [[banys d'ona]] que provoca el conte en els llitorals urbans, tals com els de [[Santander (Espanya)|Santander]] i [[Sant Sebastià]], aixina com plans ambiciosos com la mai construïda ''Ciutat de Vacacions'', ideada pel grup [[GATCPAC]] para [[Castelldefels]] en els primers anys del [[sigle XX]]. | + | La vora marítima ha segut històricament lloc de peixcadors primer i, despuix de la [[industrialisació]], una zona degradada i industrial a voltes i portuària atres, en perpètua expansió cap a la mar. A la mar es varen relegar usos indesijables i defensius durant els sigles [[Sigle XVIII|XVIII]] i [[Sigle XIX|XIX]] per les seues condicions insalubres. A finals del [[sigle XIX]] sorgix un interés pels [[banys d'ona]] que provoca el conte en els llitorals urbans, tals com els de [[Santander]] i [[Sant Sebastià]], aixina com plans ambiciosos com la mai construïda ''Ciutat de Vacacions'', ideada pel grup [[GATCPAC]] para [[Castelldefels]] en els primers anys del [[sigle XX]]. |
| | | |
| Durant les últimes décades del sigle XX estos esforços es materialisen en les passejades marítimes, que recuperen la vora de la mar com a espai urbà, convertint estos en punts d'atracció turística. Casos extrems són els de [[Torremolinos]] i [[Benidorm]]. Açò és possible per l'aparició de marcs llegals que donen a la costa valor públic i jurisdicció per a transformar-la a entitats locals; en [[Espanya]], este punt d'inflexió ho marca la ''Llei de Costes de 1988''. A la seua volta, açò és una conseqüència de l'us públic que històricament ha tengut la costa en [[Espanya]], [[Portugal]] i les seues antigues [[colónia portuguesa|colónies]], cosa que no ocorria en atres països [[Europa|europeus]]. | | Durant les últimes décades del sigle XX estos esforços es materialisen en les passejades marítimes, que recuperen la vora de la mar com a espai urbà, convertint estos en punts d'atracció turística. Casos extrems són els de [[Torremolinos]] i [[Benidorm]]. Açò és possible per l'aparició de marcs llegals que donen a la costa valor públic i jurisdicció per a transformar-la a entitats locals; en [[Espanya]], este punt d'inflexió ho marca la ''Llei de Costes de 1988''. A la seua volta, açò és una conseqüència de l'us públic que històricament ha tengut la costa en [[Espanya]], [[Portugal]] i les seues antigues [[colónia portuguesa|colónies]], cosa que no ocorria en atres països [[Europa|europeus]]. |
Llínea 17: |
Llínea 16: |
| La construcció de passejades marítimes perseguix una série d'objectius de distinta índole, repartits entre l'us humà de la costa i la seua incorporació com a espai actiu dels núcleus habitats i la preservació del mig natural. | | La construcció de passejades marítimes perseguix una série d'objectius de distinta índole, repartits entre l'us humà de la costa i la seua incorporació com a espai actiu dels núcleus habitats i la preservació del mig natural. |
| * Protecció del llitoral: | | * Protecció del llitoral: |
− | &*nbsp;-Impedir l'agressió de la costa i protegir el llitoral existent.<br />
| + | * Impedir l'agressió de la costa i protegir el llitoral existent. |
− | &*nbsp;-Materialisar el llímit entre lo construït i lo natural.<br />
| + | * Materialisar el llímit entre lo construït i lo natural. |
− | &*nbsp;-Favorir i preservar l'us públic del llitoral.
| + | *Favorir i preservar l'us públic del llitoral. |
| * Calitat urbana: | | * Calitat urbana: |
− | &*nbsp;-Millorar la calitat urbana i les relacions ciutadanes.<br />
| + | * Millorar la calitat urbana i les relacions ciutadanes. |
− | &*nbsp;-Configurar la frontera urbana de cara a la mar.<br />
| + | * Configurar la frontera urbana de cara a la mar. |
− | &*nbsp;-Millorar l'estructura urbanística i solucionar certs problemes d'esta índole.
| + | * Millorar l'estructura urbanística i solucionar certs problemes d'esta índole. |
| | | |
| == Vore també == | | == Vore també == |