109 710
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 1:
Llínea 1: − + + + − Situat en la capçalera del [[vall de Montesa]], en el sector oest de la ''[[Serra Grossa]]'', en l'extrem sur-oest de la [[província de Valéncia]], en el llímit en les províncies de [[província d'Alacant|Alacant]] (en el terme municipal de [[Villena]]) i de [[província d'Albacete|Albacete]], [[Castella-La Mancha]] (en el terme municipal de [[Almansa]]). + − El [[riu Canyoles]] naix en el terme, creuant-ho d'oest a est. Drenen el territori els barrancs d'El Puig, Rojo, Caicón, Fonsanta i Basal.+ − − Llínea 13:
Llínea 13: − + − + − + − − + − + − + − [[Image:Cap de cavall ibera (M.A.N.) 01.jpg|thumb|100px|left|Cap de cavall [[Escultura ibèrica|ibera]] de '''la Font de la Figuera''' ([[Museu Arqueològic Nacional d'Espanya|M.A.N.]]).]]+ − Les restes més antigues de l'ocupació per l'home en este terme pertanyen al [[neolític]]. Són ceràmiques impreses trobades en la ''Cova Santa del Capurucho'' i, possiblement, els fulls i ganivets de sílex apareguts en els ''Perches de Barberá''.+ + + + − La cultura [[Iber|ibèrica]] esta representada per un important poblat que hi ha en la ''Mola de Torró'', en ceràmiques àtiques de vernís negre i ibèriques en decoració geomètrica pintada, semblants a les de la ''Bastida dels Alcuses''.+ − Hi ha abundants restes de la romanisació: monedes en la ''Cova de la Moneda de la Penya Foradada'' i una possible vila rústica en ''Els Campetes'' ha proporcionat diverses lluernes, ceràmica abundant i pedres de molí.+ − L'actual població va sorgir en la Carta de Poblament del [[1301]] en una partida de [[Moixent]] on hi havia un brollador que brollava al peu d'una figuera. Gonzalo García i 40 pobladors més es van establir allí segregant el lloc de [[Moixent]]. En [[1348]], es va constituir la baronia del seu nom de la van ser titulars els senyors de Moixent. En [[1548]] va passar, per donació, als Lladró de Vilanova, i més tart als Mendoza, Ducs de l'Infantat, als Zúñiga, Ducs de [[Béjar]], i als comtes de [[Albatera]]. Finalment, en el [[1737]], per una concòrdia, va passar a les mans dels marquesos de [[Dosaigües]]. A principis del [[sigle XVIII]] tenia 675 habitants, aumentant la seua població de manera espectacular en el dit sigle: 2.250 habitants en 1794. Fins al [[1900]], la seua demografia va continuar aumentant; 4.046 en eixe any, descendint després fins a arribar als 2.200 del 1994 i els 2.213 del cens del [[2006]].+ + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + − la Font de la Figuera conta en 2.237 habitants ([[INE Espanya|INE]] [[2007]]).+ − + − + + + − + + + − + + + + + + + + + + − + − Població eminentment [[agricultura|agrícola]], destaquen el seu [[vi]] i el [[aigua]], que es distribuïx per tot Espanya.+ − + + + + + − == Festes locals ==+ − + − + + − *'''[[Moros i Cristians]]'''. Se celebren en honor a [[Bárbara (màrtir)|Santa Bárbara]], en la segona semana de decembre.+ + − == Política ==+ − {{Alcaldes_Espanya+ − | Alcalde_1 = + − | Partit_1 = + − | Alcalde_2 = + − | Partit_2 = − | Alcalde_3 = − | Partit_3 = − | Alcalde_4 = − | Partit_4 = − | Alcalde_5 = − | Partit_5 = − | Alcalde_6 = − | Partit_6 = − | Alcalde_7 = Santiago Micó Rivera − | Partit_7 = [[PP]] − | Alcalde_8 = Santiago Micó Rivera − | Partit_8 = [[PP]] − }} − + − {{Reflist}}+ + + + + + − *[http://www.ive.es Institut Valencià d'Estadística]+ − *[http://www.fvmp.es/fvmp3/guia Federació Valenciana de Municipis i províncies - Guia Turística] d'on s'ha extret informació en el seu consentiment. [http://es.wikipedia.org/wiki/Wikipedia:Autorizaci%C3%B3n_de_copia_de_web/Federaci%C3%B3n_Valenciana_de_Municipios_y_Provincias]+ + +
→Festes
'''La Font de la Figuera''' és un [[municipi]] de la [[Comunitat Valenciana]], [[Espanya]]. Situat en el sud-oest de la [[província de Valéncia]], en la comarca de [[la Costera]]. Conta en 2.237 habitants ([[INE Espanya|INE]] [[2007]]).
[[File:Font de la Figuera. Plaça Major. Joan de Joanes 2.JPG|thumb|250 px|Plaça Major de La Font de la Figuera]]
'''La Font de la Figuera''' (en [[castellà]] ''Fuente la Higuera''), és un [[municipi]] de la [[Comunitat Valenciana]], [[Espanya]]. Situat en el suroest de la [[província de Valéncia]], en la comarca de [[La Costera]].
== Geografia ==
== Geografia ==
Situat en la capçalera del [[vall de Montesa]], en el sector oest de la ''[[Serra Grossa]] '', en l'extrem suroest de la [[província de Valéncia]], en el llímit en les províncies d'[[província d'Alacant|Alacant]] (en el terme municipal de [[Villena]]) i d'[[província d'Albacete|Albacete]], [[Castella-La Mancha]] (en el terme municipal d'[[Almansa]]).
El riu [[Canyoles]] naix en el terme, creuant-lo d'oest a est. Drenen el territori els barrancs d'El Puig, Rojo, Caicón, Fonsanta i Basal.
Les altures més destacades són el pic del Capurucho, en 901 m., i a proximitat d'esta, la Penya Foradada (978 m). La montanya de l'''Alt de la Silla'', (1.004 m.), marca el llímit en el terme municipal d'[[Almansa]] en el que compartix el port d'Almansa (un dels 17 passos naturals de la Península Ibèrica).
Les altures més destacades són el pic del Capurucho, en 901 m., i a proximitat d'esta, la Penya Foradada (978 m). La montanya del ''Alt de la Silla'', (1.004 m.), marca el llímit en el terme municipal de [[Almansa]] en el que compartix el port d'Almansa (un dels 17 passos naturals de la Península Ibèrica).
En les zones forestals del Serre i dels Cloches poden observar-se eixemplars de [[cabra salvage]].
En les zones forestals del Serre i dels Cloches poden observar-se eixemplars de [[cabra salvage]].
La vila es troba edificada sobre uns turions que són contraforts del montanya Capurucho, que s'alça enfront d'ella.
La vila es troba edificada sobre uns turions que són contraforts del montanya Capurucho, que s'alça enfront d'ella.
=== Localitats llimítrofes ===
=== Localitats llimítrofs ===
El terme municipal de La Font de la Figuera llimita en les localitats següents:
El terme municipal de la Font de la Figuera llimita en les localitats següents:
[[Énguera]], [[Fontanars]] i [[Moixent]] de la [[província de Valéncia]], [[Villena]] de la [[província d'Alacant]] i [[Almansa]] de la [[província d'Albacete]], [[Castella-La Mancha]].
[[Enguera]], [[Fontanars dels Alforins]] i [[Moixent]] de la [[província de Valéncia]], [[Villena]] de la [[província d'Alacant]] i [[Almansa]] de la [[província d'Albacete]], [[Castella-La Mancha]].
== Comunicacions ==
== Comunicacions ==
S'accedix a esta localitat, des de [[Valéncia]], a través de la A-7 (fins a [[Xàtiva]]) i es continua per la a-35 per a enllaçar en la [[N-344]]. Des de l'Altiplà s'accedix a través del port de [[Almansa]] per la a-35 per a enllaçar també en la N-344.
S'accedix ad esta localitat, des de [[Valéncia]], a través de l'A-7 (fins a [[Xàtiva]]) i es contínua per l'A-35 per a enllaçar en la [[N-344]]. Des de l'altiplà s'accedix a través del port d'[[Almansa]] per l'A-35 per a enllaçar també en la N-344.
Molts camions i atres vehículs que fan la ruta [[Alacant]]-[[Valéncia]] per l'interior aprofiten la [[autovia d'Alacant|autovia Alacant-Madrit]] ([[A-31]]) fins a l'altura de [[Capdet]]; ací agarren la [[N-344]] que transcorre pel nucli urbà de la Font de la Figuera, i finalment prenen l'Autovia [[Almansa]]-[[Xàtiva]] ([[A-35]]) i continuen després per la [[A-7]] fins a [[Valéncia]]. Per a evitar estos inconvenients i dotar d'unes millors infraestructures a Espanya, està aprovada pel Govern l'Autovia [[A-33]] que va des de la Font de la Figuera a [[Blanca (Múrcia)|Blanca]] en la [[regió de Múrcia]].
Molts camions i d'atres vehículs que fan la ruta [[Alacant]]-[[Valéncia]] per l'interior aprofiten l'[[autovia d'Alacant|autovia Alacant-Madrit]] ([[A-31]]) fins a l'altura de [[Capdet de les Fonts]]; ací agarren la [[N-344]] que transcorre pel núcleu urbà de La Font de la Figuera i finalment prenen l'Autovia [[Almansa]]-[[Xàtiva]] ([[A-35]]) i continuen despuix per l'[[A-7]] fins a [[Valéncia]]. Per a evitar estos inconvenients i dotar d'unes millors infraestructures a [[Espanya]], està aprovada pel Govern l'Autovia [[A-33]] que va des de La Font de la Figuera a [[Blanca (Múrcia)|Blanca]] en la [[regió de Múrcia]].
També conta en estació de [[ferrocarril]] de la llínea de [[Valéncia]]-[[Albacete]]-[[Madrit]]. ([[Xàrcia Nacional dels Ferrocarrils Espanyols|RENFE]]).
També conta en estació de [[ferrocarril]] de la llínea de [[Valéncia]]-[[Albacete]]-[[Madrit]]. ([[Ret Nacional dels Ferrocarrils Espanyols|RENFE]]).
== Història ==
== Història ==
Els restants més antics d'ocupació humana en este terme pertanyen al [[neolític]]. Són ceràmiques impreses trobades en la ''Cova Santa del Capurucho'' i, possiblement, els fulls i gavinets de sílex apareguts en els ''Perches de Barberá''.
La cultura [[Iber|ibèrica]] està representada per un important poblat que hi ha en la ''Mola de Torró'', en ceràmiques àtiques de verniç negre i ibèriques en decoració geomètrica pintada, semblants a les de la ''Bastida dels Alcuses''.
Hi ha abundants vestigis de la romanisació: monedes en la ''Cova de la Moneda de la Penya Foradada'' i una possible vila rústica en ''Els Campetes'' ha proporcionat diverses lluernes, ceràmica abundant i pedres de molí.
L'actual població va sorgir en la Carta de Poblament del [[1301]] en una partida de [[Moixent]] on hi havia un brollador que brollava al peu d'una figuera. Gonzalo García i quaranta pobladors més se varen establir allí segregant el lloc de [[Moixent]].
En [[1348]], se va constituir la baronia del seu nom de la que varen ser titulars els senyors de Moixent. En l'any [[1548]] va passar, per donació, als Lladró de Vilanova, i més tart als Mendoza, Ducs de l'Infantat, als Zúñiga, Ducs de [[Béjar]], i als comtes d'[[Albatera]]. Finalment, en l'any [[1737]], per una concòrdia, va passar a les mans dels marquesos de [[Dosaigües]].
A principis del [[sigle XVIII]] tenia 675 habitants, aumentant la seua població de manera espectacular en el dit sigle: 2.250 habitants en 1794. Fins a l'any [[1900]], la seua demografia va continuar aumentant; 4.046 en eixe any, descendint despuix fins a arribar als 2.200 en 1994 i els 2.213 del cens del [[2006]].
== Administració ==
{{Alcaldes_Espanya
| Alcalde_1 = Manuel Palau Soriano
| Partit_1 = [[PSPV-PSOE]]
| Alcalde_2 = Manuel Palau Soriano
| Partit_2 = [[PSPV-PSOE]]
| Alcalde_3 = Manuel Palau Soriano
| Partit_3 = [[PSPV-PSOE]]
| Alcalde_4 = Manuel Palau Soriano
| Partit_4 = Independent
| Alcalde_5 = María José Penadés
| Partit_5 = [[PPCV]]
| Alcalde_6 = Santiago Micó Rivera
| Partit_6 = [[UV]]
| Alcalde_7 = Santiago Micó Rivera
| Partit_7 = [[PPCV]]
| Alcalde_8 = Santiago Micó Rivera
| Partit_8 = [[PPCV]]
| Alcalde_9 = Vicente Belda Cantavella
| Partit_9 = [[PSPV-PSOE]]
| Alcalde_10 = Vicent Muñoz Jordà
| Partit_10 = [[Compromís]]
| Alcalde_11 = Vicent Muñoz Jordà
| Partit_11 = [[Compromís]]
| Alcalde_12 = Elio Cabanes Sanchis
| Partit_12 = [[PPCV]]
}}
== Demografia ==
== Demografia ==
La Font de la Figuera conta en 2.024 habitants ([[INE Espanya|INE]] [[2022]]).
{| {{tablabonita}}
!bgcolor=black colspan=20 style="color:White;"|Evolució demogràfica de la Font de la Figuera<ref><small>'''Font''': [[Població de fet]] segons el [[Institut Nacional d'Estadística d'Espanya]]. [http://www.ine.es/intercensal/index Alteracions dels municipis en els Censos de Població des de 1842,] [http://www.ine.es/inebase2/leer.jsp?L=0&divi=DPOP&his=0 Séries de població dels municipis d'Espanya des de 1996.] </small></ref>
<center>
{| align="center" {{tablabonita}}
!bgcolor=pink colspan=20 style="color:black;"|Evolució de La Font de la Figuera<ref><small>'''Font''': [[Població de fet]] segons l'[[Institut Nacional d'Estadística d'Espanya]]. [http://www.ine.es/intercensal/index Alteracions dels municipis en els Censos de Població des de 1842,] [http://www.ine.es/inebase2/leer.jsp?L=0&divi=DPOP&his=0 Séries de població dels municipis d'Espanya des de 1996.] </small></ref>
|-
|-
! !![[1857]] !! [[1887]] !![[1900]] !![[1910]] !![[1920]] !! [[1930]] !![[1940]] !! [[1950]] !! [[1960]] !! [[1970]] !! [[1981]] !! [[1991]] !! [[1996]] !! [[2001]] !! [[2007]]
! !![[1857]] !! [[1887]] !![[1900]] !![[1910]] !![[1920]] !! [[1930]] !![[1940]] !! [[1950]] !! [[1960]] !! [[1970]] !! [[1981]] !! [[1991]] !! [[1996]] !! [[2001]] !! [[2007]] !! [[2018]] !! [[2022]]
|-
|-
| Población||align=center| 3.641|| align=center|3.858||align=center| 4.046|| align=center| 3.958|| align=center|3.779||align=center| 3.428||align=center| 3.189||align=center| 3.439|| align=center| 2.974|| align=center| 2.571|| align=center| 2.208|| align=center| 2.173|| align=center| 2.129 || align=center|2.081||align=center| 2.237
| Población||align=center| 3.641|| align=center|3.858||align=center| 4.046|| align=center| 3.958|| align=center|3.779||align=center| 3.428||align=center| 3.189||align=center| 3.439|| align=center| 2.974|| align=center| 2.571|| align=center| 2.208|| align=center| 2.173|| align=center| 2.129 || align=center|2.081||align=center| 2.237||align=center| 2.038||align=center| 2.024
|}
|}
</center>
== Economia ==
== Economia ==
La major part dels cultius són de secà, principalment el [[cep]], l'[[olivera]] i el [[cereal]]. En les hectàrees de regadiu es cultiva: [[alfals]], [[cereal|cereals]] i [[hortalices]].
Població eminentment [[agricultura|agrícola]], destaquen el seu [[vi]] i l'[[aigua]], que és distribuïx per tot [[Espanya]].
L'agricultura ha estat orientada tradicionalment al cultiu de la vinya (700 ha) i dels cereals (500 ha), encara que en els últims anys han cobrat força els frutals d'os (260 ha), l'[[armeler]] (351 ha) i l'[[olivera]] (428 ha). Els viticultors estan en la seua majoria associats al Celler Cooperatiu «La Vinya» i des de l'any [[1980]] conten en una planta embotelladora i marques pròpies que s'expedixen a varis punts d'Espanya i de l'estranger.
El regadiu conta en una chicoteta horta tradicional propenca a les cases del poble que va escomençar a organisar-se en 1776 aprofitant el curt cabal de la font del lloc. Al començament del [[sigle XX]] es va perforar la Mina i es va incrementar el cabal i la superfície regada. Ya en les [[Anys 1950|décades de 1950]] i [[Anys 1960|1960]] va tindre lloc una atra ampliació de la zona regada en aigua de pous en el pla que s'estén cap a l'est, mentres que cap a l'any [[1980]] es va posar en marcha el pla de rec de la Foia de Manuel-Bovalar, en tecnologia moderna (rec per aspersió), encara que no va donar els resultats buscats.
La major part dels cultius són de secà, principalment la [[vinya]], el [[olivera]] i el [[cereal]]. En les hectàrees de regadiu es cultiva: [[alfals]], [[cereal]]és i [[hortalisa|hortalises]]. Hi ha [[ramaderia]] de llana, vacuna, cabria i porcina.
La ganaderia conta en vàries raberes d'[[Ovella|oví]] i [[Cabra|caprí]], aixina com numeroses granges de [[Porc|porcí]] i aus.
L'indústria no ha conseguit arraïlar en gran mida en la població. Al començament del sigle XX funcionaven vàries fàbriques d'aiguardent, alguna de les quals va aplegar a tindre notables dimensions, aixina com mija dotzena de fusteries, dos yesars i una alfarería. En l'actualitat queden algunes serreries i han sorgit unes poques empreses de tipo familiar dedicades a la fabricació de mobles de [[fusta]] i de canya i [[vímen]], per influència de [[Mogente]]. A elles es poden afegir atres d'índole divers com a bossos de [[plàstic]], alimentació i ceràmica.
== Monuments ==
== Monuments ==
*'''Iglésia Parroquial de la Nativitat de la Mare de Deu''': del [[sigle XVI]], en un retaule del pintor [[Joan de Joanes]].
*'''Iglésia Parroquial de la Nativitat de la Mare de Deu''': del [[sigle XVI]], en un retaule del pintor [[Joan de Joanes]].
*'''ermita de Sant Sebastià'''' (del [[sigle XVI]]), situada junt en el vell camí d'Almansa, pròxima al Portal de Valéncia.
*'''Ermita de Sant Sebastià'''' (del [[sigle XVI]]), situada junt en el vell camí d'Almansa, pròxima al Portal de Valéncia.
*'''Ermita de Santa Bárbara'''. del [[sigle XVI]], modificada en el [[sigle XX]].
*'''Ermita de Santa Bárbara'''. del [[sigle XVI]], modificada en el [[sigle XX]].
*'''Jaciment arqueològic de Santo Domingo'''.
*'''Jaciment arqueològic de Santo Domingo'''.
*'''Creu dels caminants''', ubicada en el portal de Villena.
*'''Creu dels caminants''', ubicada en el portal de Villena.
*'''Llavador municipal'''. Molt antic, encara en us.
*'''Llavador municipal'''. Molt antic, encara en us.
*'''[[Museu Històric-Etnològic (La Font de la Figuera)|Museu Històric-Etnològic]]'''
== Festes ==
*'''Crist dels Afligits'''. El 6 d'agost és la festivitat del patró de la localitat.
*'''Festes Patronals'''. Durant la primera semana de setembre es celebren les Festes Patronals, on és fa honor a la patrona, la Mare de Deu del Rosario dels Chiquets.
*'''Crist dels Afligits'''. El 6 d'agost és la festivitat del patró de la localitat.
*'''[[Moros i Cristians]] '''. Se celebren en honor a [[Santa Bárbara]], en la segona semana de decembre.
*'''Festes Patronals'''. Durant la primera semana de setembre se celebren les Festes Patronals, on es fa honor a la patrona, la Mare de Deu del Rosario dels Chiquets.
== Vore també ==
* [[Anex:Municipis de la província de Valéncia]]
== Referències ==
{{listaref}}
* [https://www.lafontdelafiguera.es/ Ajuntament de La Font de la Figuera]
* [https://www.dival.es/es Diputació provincial de Valéncia]
* [https://www.fvmp.es/fvmp3/guia Federació Valenciana de Municipis i províncies - Guia Turística] D'a on s'ha extret informació en el seu consentiment. [http://es.wikipedia.org/wiki/Wikipedia:Autorizaci%C3%B3n_de_copia_de_web/Federaci%C3%B3n_Valenciana_de_Municipios_y_Provincias]
* [https://www.ine.es/nomen2/index.do?accion=busquedaDesdeHome&nombrePoblacion=Figuera INE. Població de La Font de la Figuera]
* [http://www.ive.es/ Instituto Valenciano de Estadística]
== Notes ==
== Bibliografia ==
* [[Ampar Cabanes|Cabanes Pecourt, María de los Desamparados]], [[Abelardo Herrero Alonso|Herrero Alonso, Abelardo]] i [[Ramón Ferrer Navarro|Ferrer Navarro, Ramon]]. ''Documentos y datos para un estudio toponímico de la Región valenciana'' (Valencia, 1981) VV.AA.
* [[Antoni Josep Cavanilles|Cavanilles, Antoni Josep]]. ''Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del Regne de Valéncia'' Valéncia: Editorial Albatros, 1995, edició facsimilar de la realisada en 1795 en l'Imprenta Real de Madrit
* Gaspar Juan Escolano. ''Décadas de la Historia de Valencia''
* [https://web.archive.org/web/20070126024634/http://www.portaveu.gva.es/guia/guiaComunicacion2005.pdf Guía de comunicación de la Comunidad Valenciana 2005]
* Madoz, Pascual (1849). «Diccionario Geográfico-Estadístico-Histórico de España y sus posesiones de Ultramar»
* Monravana, ''La Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana''. Historia. Editorial Prensa Valenciana. 2009
== Enllaços externs ==
== Enllaços externs ==
{{commonscat|La Font de la Figuera}}
{{Municipis de La Costera}}
[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]
[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]
[[Categoria:Pobles de la Província de Valéncia]]