Canvis

[[File:Font de la Figuera. Plaça Major. Joan de Joanes 2.JPG|thumb|250 px|Plaça Major de La dont de la Figuera]]

[[File:Font de la Figuera. Plaça Major. Joan de Joanes 2.JPG|thumb|250 px|Plaça Major de La Font de la Figuera]]

 

'''La Font de la Figuera''' (en [[castellà]] ''Fuente la Higuera''), és un [[municipi]] de la [[Comunitat Valenciana]], [[Espanya]]. Situat en el suroest de la [[província de Valéncia]], en la comarca de [[La Costera]].

'''La Font de la Figuera''' és un [[municipi]] de la [[Comunitat Valenciana]], [[Espanya]]. Situat en el sur-oest de la [[província de Valéncia]], en la comarca de [[La Costera]]. Conta en 2.237 habitants ([[INE Espanya|INE]] [[2007]]).

== Geografia ==

== Geografia ==

Situat en la capçalera del [[vall de Montesa]], en el sector oest de la ''[[Serra Grossa]] '', en l'extrem sur-oest de la [[província de Valéncia]], en el llímit en les províncies d'[[província d'Alacant|Alacant]] (en el terme municipal de [[Villena]]) i d'[[província d'Albacete|Albacete]], [[Castella-La Mancha]] (en el terme municipal d'[[Almansa]]).  

Situat en la capçalera del [[vall de Montesa]], en el sector oest de la ''[[Serra Grossa]] '', en l'extrem suroest de la [[província de Valéncia]], en el llímit en les províncies d'[[província d'Alacant|Alacant]] (en el terme municipal de [[Villena]]) i d'[[província d'Albacete|Albacete]], [[Castella-La Mancha]] (en el terme municipal d'[[Almansa]]).  

El riu [[Canyoles]] naix en el terme, creuant-ho d'oest a est. Drenen el territori els barrancs d'El Puig, Rojo, Caicón, Fonsanta i Basal.

El riu [[Canyoles]] naix en el terme, creuant-lo d'oest a est. Drenen el territori els barrancs d'El Puig, Rojo, Caicón, Fonsanta i Basal.

Les altures més destacades són el pic del Capurucho, en 901 m., i a proximitat d'esta, la Penya Foradada (978 m). La montanya del ''Alt de la Silla'', (1.004 m.), marca el llímit en el terme municipal d'[[Almansa]] en el que compartix el port d'Almansa (un dels 17 passos naturals de la Península Ibèrica).

Les altures més destacades són el pic del Capurucho, en 901 m., i a proximitat d'esta, la Penya Foradada (978 m). La montanya de l'''Alt de la Silla'', (1.004 m.), marca el llímit en el terme municipal d'[[Almansa]] en el que compartix el port d'Almansa (un dels 17 passos naturals de la Península Ibèrica).

En les zones forestals del Serre i dels Cloches poden observar-se eixemplars de [[cabra salvage]].  

En les zones forestals del Serre i dels Cloches poden observar-se eixemplars de [[cabra salvage]].  

== Comunicacions ==

== Comunicacions ==

S'accedix a esta localitat, des de [[Valéncia]], a través de l'A-7 (fins a [[Xàtiva]]) i es continua per l'A-35 per a enllaçar en la [[N-344]]. Des de l'altiplà s'accedix a través del port d'[[Almansa]] per l'A-35 per a enllaçar també en la N-344.

S'accedix ad esta localitat, des de [[Valéncia]], a través de l'A-7 (fins a [[Xàtiva]]) i es contínua per l'A-35 per a enllaçar en la [[N-344]]. Des de l'altiplà s'accedix a través del port d'[[Almansa]] per l'A-35 per a enllaçar també en la N-344.

Molts camions i atres vehículs que fan la ruta [[Alacant]]-[[Valéncia]] per l'interior aprofiten l'[[autovia d'Alacant|autovia Alacant-Madrit]] ([[A-31]]) fins a l'altura de [[Capdet de les Fonts]]; ací agarren la [[N-344]] que transcorre pel nucli urbà de La Font de la Figuera i finalment prenen l'Autovia [[Almansa]]-[[Xàtiva]] ([[A-35]]) i continuen despuix per l'[[A-7]] fins a [[Valéncia]]. Per a evitar estos inconvenients i dotar d'unes millors infraestructures a [[Espanya]], està aprovada pel Govern l'Autovia [[A-33]] que va des de La Font de la Figuera a [[Blanca (Múrcia)|Blanca]] en la [[regió de Múrcia]].

Molts camions i d'atres vehículs que fan la ruta [[Alacant]]-[[Valéncia]] per l'interior aprofiten l'[[autovia d'Alacant|autovia Alacant-Madrit]] ([[A-31]]) fins a l'altura de [[Capdet de les Fonts]]; ací agarren la [[N-344]] que transcorre pel núcleu urbà de La Font de la Figuera i finalment prenen l'Autovia [[Almansa]]-[[Xàtiva]] ([[A-35]]) i continuen despuix per l'[[A-7]] fins a [[Valéncia]]. Per a evitar estos inconvenients i dotar d'unes millors infraestructures a [[Espanya]], està aprovada pel Govern l'Autovia [[A-33]] que va des de La Font de la Figuera a [[Blanca (Múrcia)|Blanca]] en la [[regió de Múrcia]].

També conta en estació de [[ferrocarril]] de la llínea de [[Valéncia]]-[[Albacete]]-[[Madrit]]. ([[Ret Nacional dels Ferrocarrils Espanyols|RENFE]]).

També conta en estació de [[ferrocarril]] de la llínea de [[Valéncia]]-[[Albacete]]-[[Madrit]]. ([[Ret Nacional dels Ferrocarrils Espanyols|RENFE]]).

== Història ==

== Història ==

Els restants més antics d'ocupació humana en este terme pertanyen al [[neolític]]. Són ceràmiques impreses trobades en la ''Cova Santa del Capurucho'' i, possiblement, els fulls i gavinets de sílex apareguts en els ''Perches de Barberá''.

Els restos més antics de l'ocupació per l'home en este terme pertanyen al [[neolític]]. Són ceràmiques impreses trobades en la ''Cova Santa del Capurucho'' i, possiblement, els fulls i ganivets de sílex apareguts en els ''Perches de Barberá''.

 

 

Hi ha abundants vestigis de la romanisació: monedes en la ''Cova de la Moneda de la Penya Foradada'' i una possible vila rústica en ''Els Campetes'' ha proporcionat diverses lluernes, ceràmica abundant i pedres de molí.

La cultura [[Iber|ibèrica]] esta representada per un important poblat que hi ha en la ''Mola de Torró'', en ceràmiques àtiques de vernís negre i ibèriques en decoració geomètrica pintada, semblants a les de la ''Bastida dels Alcuses''.

L'actual població va sorgir en la Carta de Poblament del [[1301]] en una partida de [[Moixent]] on hi havia un brollador que brollava al peu d'una figuera. Gonzalo García i quaranta pobladors més se varen establir allí segregant el lloc de [[Moixent]].  

Hi ha abundants restos de la romanisació: monedes en la ''Cova de la Moneda de la Penya Foradada'' i una possible vila rústica en ''Els Campetes'' ha proporcionat diverses lluernes, ceràmica abundant i pedres de molí.

En [[1348]], se va constituir la baronia del seu nom de la que varen ser titulars els senyors de Moixent. En l'any [[1548]] va passar, per donació, als Lladró de Vilanova, i més tart als Mendoza, Ducs de l'Infantat, als Zúñiga, Ducs de [[Béjar]], i als comtes d'[[Albatera]]. Finalment, en l'any [[1737]], per una concòrdia, va passar a les mans dels marquesos de [[Dosaigües]].  

L'actual població va sorgir en la Carta de Poblament del [[1301]] en una partida de [[Moixent]] on hi havia un brollador que brollava al peu d'una figuera. Gonzalo García i 40 pobladors més es varen establir allí segregant el lloc de [[Moixent]]. En [[1348]], es va constituir la baronia del seu nom de la que varen ser titulars els senyors de Moixent. En l'any [[1548]] va passar, per donació, als Lladró de Vilanova, i més tart als Mendoza, Ducs de l'Infantat, als Zúñiga, Ducs de [[Béjar]], i als comtes d'[[Albatera]]. Finalment, en l'any [[1737]], per una concòrdia, va passar a les mans dels marquesos de [[Dosaigües]]. A principis del [[sigle XVIII]] tenia 675 habitants, aumentant la seua població de manera espectacular en el dit sigle: 2.250 habitants en 1794. Fins a l'any [[1900]], la seua demografia va continuar aumentant; 4.046 en eixe any, descendint despuix fins a arribar als 2.200 en 1994 i els 2.213 del cens del [[2006]].

A principis del [[sigle XVIII]] tenia 675 habitants, aumentant la seua població de manera espectacular en el dit sigle: 2.250 habitants en 1794. Fins a l'any [[1900]], la seua demografia va continuar aumentant; 4.046 en eixe any, descendint despuix fins a arribar als 2.200 en 1994 i els 2.213 del cens del [[2006]].

 

== Demografia ==

== Demografia ==

La Font de la Figuera conta en 2.237 habitants ([[INE Espanya|INE]] [[2007]]).

La Font de la Figuera conta en 2.024 habitants ([[INE Espanya|INE]] [[2022]]).

{| {{tablabonita}}

 

!bgcolor=black colspan=20 style="color:White;"|Evolució demogràfica de La Font de la Figuera<ref><small>'''Font''': [[Població de fet]] segons l'[[Institut Nacional d'Estadística d'Espanya]]. [http://www.ine.es/intercensal/index Alteracions dels municipis en els Censos de Població des de 1842,] [http://www.ine.es/inebase2/leer.jsp?L=0&divi=DPOP&his=0 Séries de població dels municipis d'Espanya des de 1996.] </small></ref>

{| align="center" {{tablabonita}}

!bgcolor=pink colspan=20 style="color:black;"|Evolució de La Font de la Figuera<ref><small>'''Font''': [[Població de fet]] segons l'[[Institut Nacional d'Estadística d'Espanya]]. [http://www.ine.es/intercensal/index Alteracions dels municipis en els Censos de Població des de 1842,] [http://www.ine.es/inebase2/leer.jsp?L=0&divi=DPOP&his=0 Séries de població dels municipis d'Espanya des de 1996.] </small></ref>

|-

|-

! !![[1857]] !! [[1887]] !![[1900]] !![[1910]] !![[1920]] !! [[1930]] !![[1940]] !! [[1950]] !! [[1960]] !! [[1970]] !! [[1981]] !! [[1991]] !! [[1996]] !! [[2001]] !! [[2007]]  

 

! !![[1857]] !! [[1887]] !![[1900]] !![[1910]] !![[1920]] !! [[1930]] !![[1940]] !! [[1950]] !! [[1960]] !! [[1970]] !! [[1981]] !! [[1991]] !! [[1996]] !! [[2001]] !! [[2007]] !! [[2018]] !! [[2022]]

 

|-

|-

| Población||align=center| 3.641|| align=center|3.858||align=center| 4.046||  align=center| 3.958|| align=center|3.779||align=center| 3.428||align=center| 3.189||align=center| 3.439|| align=center| 2.974|| align=center| 2.571|| align=center| 2.208|| align=center| 2.173|| align=center|  2.129 || align=center|2.081||align=center| 2.237

| Población||align=center| 3.641|| align=center|3.858||align=center| 4.046||  align=center| 3.958|| align=center|3.779||align=center| 3.428||align=center| 3.189||align=center| 3.439|| align=center| 2.974|| align=center| 2.571|| align=center| 2.208|| align=center| 2.173|| align=center|  2.129 || align=center|2.081||align=center| 2.237||align=center| 2.038||align=center| 2.024

 

|}

|}

== Economia ==

== Economia ==

La major part dels cultius són de secà, principalment el [[cep]], l'[[olivera]] i el [[cereal]]. En les hectàrees de regadiu es cultiva: [[alfals]], [[cereal|cereals]] i [[hortalisa|hortalises]]. Hi ha [[ramaderia]] de llana, vacuna, cabria i porcina.

La major part dels cultius són de secà, principalment el [[cep]], l'[[olivera]] i el [[cereal]]. En les hectàrees de regadiu es cultiva: [[alfals]], [[cereal|cereals]] i [[hortalices]].

 

Població eminentment [[agricultura|agrícola]], destaquen el seu [[vi]] i l'[[aigua]], que és distribuïx per tot [[Espanya]].

 

L'agricultura ha estat orientada tradicionalment al cultiu de la vinya (700 ha) i dels cereals (500 ha), encara que en els últims anys han cobrat força els frutals d'os (260 ha), l'[[armeler]] (351 ha) i l'[[olivera]] (428 ha). Els viticultors estan en la seua majoria associats al Celler Cooperatiu «La Vinya» i des de l'any [[1980]] conten en una planta embotelladora i marques pròpies que s'expedixen a varis punts d'Espanya i de l'estranger.

Població eminentment [[agricultura|agrícola]], destaquen el seu [[vi]] i l'[[aigua]], que és distribuïx per tot Espanya.

El regadiu conta en una chicoteta horta tradicional propenca a les cases del poble que va escomençar a organisar-se en 1776 aprofitant el curt cabal de la font del lloc. Al començament del [[sigle XX]] es va perforar la Mina i es va incrementar el cabal i la superfície regada. Ya en les [[Anys 1950|décades de 1950]] i [[Anys 1960|1960]] va tindre lloc una atra ampliació de la zona regada en aigua de pous en el pla que s'estén cap a l'est, mentres que cap a l'any [[1980]] es va posar en marcha el pla de rec de la Foia de Manuel-Bovalar, en tecnologia moderna (rec per aspersió), encara que no va donar els resultats buscats.​

 

La ganaderia conta en vàries raberes d'[[Ovella|oví]] i [[Cabra|caprí]], aixina com numeroses granges de [[Porc|porcí]] i aus.​

 

L'indústria no ha conseguit arraïlar en gran mida en la població. Al començament del sigle XX funcionaven vàries fàbriques d'aiguardent, alguna de les quals va aplegar a tindre notables dimensions, aixina com mija dotzena de fusteries, dos yesars i una alfarería. En l'actualitat queden algunes serreries i han sorgit unes poques empreses de tipo familiar dedicades a la fabricació de mobles de [[fusta]] i de canya i [[vímen]], per influència de [[Mogente]]. A elles es poden afegir atres d'índole divers com a bossos de [[plàstic]], alimentació i ceràmica.​

== Monuments ==

== Monuments ==

*'''Creu dels caminants''', ubicada en el portal de Villena.  

*'''Creu dels caminants''', ubicada en el portal de Villena.  

*'''Llavador municipal'''. Molt antic, encara en us.

*'''Llavador municipal'''. Molt antic, encara en us.

== Festes locals ==

== Festes ==

*'''Crist dels Afligits'''. El 6 d'agost és la festivitat del patró de la localitat.  

*'''Crist dels Afligits'''. El 6 d'agost és la festivitat del patró de la localitat.  

*'''Festes Patronals'''. Durant la primera semana de setembre se celebren les Festes Patronals, on és fa honor a la patrona, la Mare de Deu del Rosario dels Chiquets.

*'''Festes Patronals'''. Durant la primera semana de setembre es celebren les Festes Patronals, on és fa honor a la patrona, la Mare de Deu del Rosario dels Chiquets.

*'''[[Moros i Cristians]] '''. Se celebren en honor a [[Bárbara (màrtir)|Santa Bárbara]], en la segona semana de decembre.

*'''[[Moros i Cristians]] '''. Se celebren en honor a [[Santa Bárbara]], en la segona semana de decembre.

== Política ==

== Vore també ==

{{Alcaldes_Espanya

  | Alcalde_1 = n/d

 

  | Partit_1 = n/d

== Referències ==

  | Alcalde_2 = n/d

{{listaref}}

  | Partit_2 = n/d

 

  | Alcalde_3 = n/d

* [https://www.lafontdelafiguera.es/ Ajuntament de La Font de la Figuera]

  | Partit_3 = n/d

* [https://www.dival.es/es Diputació provincial de Valéncia]

  | Alcalde_4 = n/d

* [https://www.fvmp.es/fvmp3/guia Federació Valenciana de Municipis i províncies - Guia Turística] D'a on s'ha extret informació en el seu consentiment. [http://es.wikipedia.org/wiki/Wikipedia:Autorizaci%C3%B3n_de_copia_de_web/Federaci%C3%B3n_Valenciana_de_Municipios_y_Provincias]

  | Partit_4 = n/d

* [https://www.ine.es/nomen2/index.do?accion=busquedaDesdeHome&nombrePoblacion=Figuera INE. Població de La Font de la Figuera]

  | Alcalde_5 = n/d

* [http://www.ive.es/ Instituto Valenciano de Estadística]

  | Partit_5 = n/d

  | Alcalde_6 = n/d

  | Partit_6 = n/d

  | Alcalde_7 = Santiago Micó Rivera

  | Partit_7 = [[PPCV]]

  | Partit_8 = [[PPCV]]

== Notes ==

== Bibliografia ==

== Enllaços externs ==

== Enllaços externs ==

{{commonscat|La Font de la Figuera}}

*[http://www.fvmp.es/fvmp3/guia Federació Valenciana de Municipis i províncies - Guia Turística] D'on s'ha extret l'informació en el seu consentiment. [http://es.wikipedia.org/wiki/Wikipedia:Autorizaci%C3%B3n_de_copia_de_web/Federaci%C3%B3n_Valenciana_de_Municipios_y_Provincias]

{{Municipis de La Costera}}

{{Municipis de La Costera}}