26 589
edicions
Canvis
sense resum d'edició
[[Image:Bari.jpg|thumb|200px|right|<center>Bari</center>]]
[[File:Barium unter Argon Schutzgas Atmosphäre.jpg|thumb|200px|right|<center>Bari</center>]]
El '''bari''' (del [[grec]] Ba()´vç) és un element químic, metal alcalinotérreu, de color [[blanc]] [[groc|groguenc]] i dúctil. S'oxida en contacte en l'[[aire]] o l'[[aigua]] i es ràdio opac per lo que es utilisat com a contrast en medicina.
El '''bari''' (del [[grec]] Ba()´vç) és un element químic, metal alcalinotérreu, de color [[blanc]] [[groc|groguenc]] i dúctil. S'oxida en contacte en l'[[aire]] o l'[[aigua]] i es ràdio opac per lo que es utilisat com a contrast en medicina.
El seu símbol és Ba i el seu número atòmic és 56.
El seu símbol és Ba i el seu número atòmic és 56.
== Característiques principals ==
El bari és un element metàlic que és químicament similar al [[calci]], pero més reactiu. Este metal s'oxida en molta facilitat quan s'expon a l'aire i és altament reactiu en l'[[aigua]] o l'[[alcohol]], que produïx gas [[hidrogen]]. Es crema en l'aire o l'[[oxigen]], no solament produïx l'òxit de bari (BaO), sino també el peròxit. Els composts d'este element pesat es destaquen pel seu alt pes específic. Est és el cas del mineral de bari més comú, la barita (sulfat de bari, BASE4), d'elevada densitat (4,5 g/cm³).
=== Propietats químiques ===
Reacciona en el [[coure]] i s'oxida ràpidament en l'aigua. L'element és tan reactiu que no existix en estat lliure en la naturalea, encara que també es presenta en forma de fèrrics o [[sofre]] no solubles en aigua. Alguns dels seus composts es consideren [[Diamant|diamants]].
=== Propietats físiques ===
Punt d'Ebullició: 1869,85 °C Punt de Fusió: 726,85 °C Densitat: 3,62 g/cm-3 Color: argentat. Olor: vàter. Aspecte: sòlit, fràgil i bla. Qualsevol sal de bari, exposta al [[fòc]] de la mistera de Bunsen (el més adequat per a este experiment), coloreja la flama d'un [[vert]] intens, encara més que el del coure.
== Aplicacions ==
[[File:Barite.jpg|thumb|250px|Barita o Baritina]]
* El bari s'usa en pirotècnia, com a molts atres elements dels grups A.
* El bari metàlic té poques aplicacions pràctiques, encara que a voltes s'usa per a recobrir conductors elèctrics en aparats electrònics i en sistemes d'encés d'automòvils.
* El nitrat de bari s'utilisa en fòcs artificials, i el carbonat de bari en verins per a [[Rata|rates]] (per mig de l'ingesta).
* El sulfat de bari (BASE4) s'utilisa en conjunt en la lignina i el negre de fum com a expansor per a la fabricació d'electrodos negatius de les bateries plome-àcit, també s'utilisa com a material de farcidura per als productes de caucho, en pintura i en el linòleu.
* També conegut com a Barita o Baritina, per la seua alta densitat, s'utilisa com a [[fanc]] de perforació en els pous de [[petròleu]].
* Una forma de sulfat de bari, en ser opaca als Rajos X, s'usa com a recobriment en les sales de rajos X o també diluïda en aigua com a contrast radiològic per a examinar estructures per rajos X, especialment en el sistema gastrointestinal.
* L'òxit de bari (BaO) forma part de les lents de vidre mineral d'alta calitat, usades, per eixemple, en instruments òptics.
* El titani de bari s'utilisa en la fabricació de micròfons ceràmics utilisat en forma de cristal piezoelèctric.
* La ferrita hexagonal de bari (BaFe12O19) és utilisada en materials composts nanoestructurats per a incrementar les propietats magnètiques del mateix.
== Referències ==
* [https://www.mbari.org/wp-content/static/chemsensor/ba/barium.html «Bario». www.mbari.org]
* [https://books.google.es/books?id=yb9xTj72vNAC&redir_esc=y&hl=es Krebs, Robert E. (2006). The history and use of our earth's chemical elements: a reference guide. Greenwood Publishing Group. p. 80. ISBN 0-313-33438-2]
* [https://www.usgs.gov/centers/national-minerals-information-center/barite-statistics-and-information Miller, M. M. Barite. USGS.gov]
* Schott, G. D. (1974). «Some Observations on the History of the Use of Barium Salts in Medicine». Med. Hist. 18 (1): 9-21. PMC 1081520. PMID 4618587. doi:10.1017/S0025727300019190
== Bibliografia ==
* Davy, H. (1808) "Electro-chemical researches on the decomposition of the earths; with observations on the metals obtained from the alkaline earths, and on the amalgam procured from ammonia," Philosophical Transactions of the Royal Society of London, vol. 98, pp. 333–370
* García, R. Martínez; Bilovol, V.; Ferrari, S.; de la Presa, P.; Marín, P.; Pagnola, M. (1 de abril de 2022). «Structural and magnetic properties of a BaFe12O19/NiFe2O4 nanostructured composite depending on different particle size ratios». Journal of Magnetism and Magnetic Materials (en inglés) 547: 168934. ISSN 0304-8853. doi:10.1016/j.jmmm.2021.168934
* Hsieh, Yu-Te; Henderson, Gideon M. (2017). «Isótopos estables de bario en el océano global: Trazador de entradas y utilización de Ba». Earth and Planetary Science Letters 473: 269-278. Bibcode:2017E&PSL.473..269H. doi:10.1016/j.epsl.2017.06.024
== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Barium}}
{{DGLV|Bari}}
[[Categoria:Química]]
[[Categoria:Química]]