23 491
edicions
Canvis
sense resum d'edició
[[File:Chromium crystals and 1cm3 cube.jpg|thumb|200px|right|<center>Crom</center>]]
[[File:Chromium crystals and 1cm3 cube.jpg|thumb|250px|right|<center>Crom</center>]]
El '''crom''' (del [[grec]] χρωμα, color) és un element químic, metal, de color [[blanc]] [[argent|argentat]] dur i trencadiç, bon conductor del calor i l'electricitat, que no rovella en contacte con l'aire i que s'utilisa a sovint com a protector d'uns atres metals.
El '''crom''' (del [[grec]] χρωμα, color) és un element químic, metal, de color [[blanc]] [[argent|argentat]] dur i trencadiç, bon conductor del calor i l'electricitat, que no rovella en contacte con l'aire i que s'utilisa a sovint com a protector d'uns atres metals.
El seu símbol és Cr i el seu número atòmic és 24.
El seu símbol és Cr i el seu número atòmic és 24.
== Característiques principals ==
El cromo és un metal de transició dur, fràgil, color blanc agrisat i lluent. És molt resistent front a la corrosió.
El seu estat d'oxidació més alt és el +6, encara que estos composts són molt oxidants. Els estats d'oxidació +4 i +5 són poc freqüents, mentres que els estats més estables són +2 i +3. També és possible obtindre composts en els que el cromo està present en estats d'oxidació més baixos, pero són prou rars.
== Aplicacions ==
[[File:Chrom(VI)-oxid.jpg|thumb|250px|Òxit de Crom]]
* El cromo s'utilisa principalment en metalúrgia per a aportar resistència a la corrosió i un acabament lluent.
* En aleacions, per eixemple, l'acer inoxidable és aquell que conté més del 12% de cromo, encara que les propietats antioxidants del cromo escomencen a notar-se a partir del 5% de concentració. Ademés té un efecte alfàgeno, és dir, obri el camp de la ferrita i ho fixa.
* En processos de cromat (depositar una capa protectora per mig d'electrodeposició). També s'utilisa en el anodissat de l'[[alumini]].
* En pintures cromades com a tractament antioxidant.
* El dicromat de potassi (K2Cr2O7) és un reactiu químic que s'ampra en la neteja de material de [[vidre]] de laboratori i, en anàlisis volumètrics, com a agent valorant.
* És comú l'us del cromo i d'algun dels seus òxits com a catalisadors, per eixemple, en la síntesis d'amoníac (NH3).
* El mineral cromita (Cr2O3·LLEIG) s'ampra en mòles per a la fabricació de [[Rajola|rajoles]] (en general, per a fabricar materials refractaris).
* En el curtit del [[cuiro]] és freqüent amprar el denominat «curtit al crom» en el que s'ampra hidroxisulfato de cromo (III) (Cr(OH)(BAIX4)).
* Per a preservar la fusta se solen utilisar substàncies químiques que es fixen a la [[fusta]] protegint-la. Entre estes substàncies s'ampra òxit de cromo (VI) (CrO3).
* Quan en el [[corindó]] (α-Al2O3) se substituïxen alguns ions d'alumini per ions de cromo s'obté el [[rubí]]; esta gema es pot amprar, per eixemple, en làsers.
* El diòxit de cromo (CrO2) s'ampra per a fabricar les cintes magnètiques empleades en els cassets, donant millors resultats que en òxit de [[ferro]] (III) (Fe2O3) degut a que presenten una major coercitivitat.
== Toxicitat ==
Generalment, no es considera que el cromo metal i els composts de cromo (III) siguen especialment un risc per a la salut; es tracta d'un element essencial per al ser humà, pero en altes concentracions resulta tòxic.
Els composts de cromo (VI) són tòxics si són ingerits, sent la dosis letal d'uns pocs grams. En nivells no letals, el Cr (VI) és cancerígeno. La majoria dels composts de cromo (VI) irriten els ulls, la pell i les mucoses. L'exposició crònica a composts de cromo (VI) pot provocar danys permanents en els [[Ull|ulls]].
L'[[Organisació Mundial de la Salut]] (O. M. S.) recomana des de l'any [[1958]] una concentració màxima de 0,05 mg de cromo per litro (VI) en l'[[aigua]] de consum. Este valor s'ha revisat en nous estudis sobre els seus efectes en la salut, pero ha permaneixcut constant.
En adults, la dosis oral mortífera es considera que és 50-70 mg. de cromatos solubles per quilogram de pes. Absorció intestinal. Els efectes clínics d'una intoxicació aguda són bossades, diarrea, hemorràgia en el tracte gastrointestinal provocant un shock cardiovascular. Les seqüeles de l'exposició aguda són necrosis hepàtica i renal.
== Referències ==
== Referències ==
== Enllaços externs ==
== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Chromium}}
{{DGLV|Crom}}
{{DGLV|Crom}}