Canvis

'''L'Iglésia Archiprestal de Sant Jaume''' de [[Vilarreal]] és la segona sèu dins de l'itinerari expositiu “Espais de Llum”. La seua factura és del [[sigle XVIII]] ([[1752]]-[[1779]]), en proyecte original i direcció de la primera fase de [[Joan Josep Nadal]] (rebesyayo de l'arquitecte de finals del XIX i començos del XX [[Rafael Guastavino]]). La construcció, que fon finalisada en 1779, presenta una conjunció de dos plantes: una central i una coneguda en el nom de “hallenkirche” o de saló.

 

'''L'Iglésia Archiprestal de Sant Jaume''' de [[Vilarreal]] és la segona sèu dins de l'itinerari expositiu “Espais de Llum”. La seua factura és del [[sigle XVIII]] ([[1752]]-[[1779]]), en proyecte original i direcció de la primera fase de [[Joan Josep Nadal]] (rebesyayo de l'arquitecte de finals del [[Sigle XIX|XIX]] i començaments del [[Sigle XX|XX]] ([[Rafael Guastavino]]). La construcció, que fon finalisada en l'any [[1779]], presenta una conjunció de dos plantes: una central i una coneguda en el nom de “hallenkirche” o de saló.

== Temple actual ==

== Temple actual ==

L'actual temple és d'una magnitut poc comú puix destaca per la seua grandaria (3.375 m2 i 22 m d'alçària). La planta combina aspectes clarament renaixentistes en el desenroll llineal de les naus. Esta composició, conjuntament en l'elegància dels pilars que separen les naus i l'allumenació dramatisada que donen les voltes, conformen un ambient especial que es coneix en el nom de ‘iglésies saló’, temples en els quals la nau central no té llum directa sino que li entra de les naus laterals.

L'actual temple és d'una magnitut poc comú puix destaca per la seua grandaria (3.375 m2 i 22 m d'alçària). La planta combina aspectes clarament renaixentistes en el desenroll llineal de les naus. Esta composició, conjuntament en l'elegància dels pilars que separen les naus i l'allumenació dramatisada que donen les voltes, conformen un ambient especial que es coneix en el nom de ‘iglésies saló’, temples en els quals la nau central no té llum directa sino que li entra de les naus laterals.

La torre campanar de la frontera principal és obra d'Agustí Maiquez. Segons [[Martí de Viciana|Viciana]] esta iglésia venia a substituir a l'antiga iglésia parroquial gòtica que en [[1363]] ya debia d'existir.

La torre campanar de la frontera principal és obra d'Agustí Maiquez. Segons [[Martí de Viciana|Viciana]] esta iglésia venia a substituir a l'antiga iglésia parroquial gòtica que en l'any [[1363]] ya debia d'existir.

Els elements a destacar d'esta construcció són:  

Els elements a destacar d'esta construcció són:  

Les intervencions dels experts de “La Llum de les Imàgens” han supost la neteja i restauració integral de totes les fronteres, de les portades i del campanar i la reparació general de les cobertes.  

Les intervencions dels experts de “La Llum de les Imàgens” han supost la neteja i restauració integral de totes les fronteres, de les portades i del campanar i la reparació general de les cobertes.  

De les vora 200 manifestacions artístiques sobreix el montage de l'antic Retaule de [[Sant Jaume]], obra de l'italià [[Paolo de San Leocadio]] ([[1512]]-[[1519]]) que s'ha colocat front a l'altar major, deixant a la vista la riquea dels altars laterals decimonònics i l'altar major, tots ells en escultures d'artistes locals (Ortells, J. Pascual, Ponsoda, Amorós, etc), el notable “Via Crucis” de Bernardo Mundana ([[Onda]]) i els quatre grans llenços de [[Vicent Castell Doménech|Vicent Castell]].  

De les vora 200 manifestacions artístiques sobreix el montage de l'antic Retaule de [[Sant Jaume]], obra de l'italià [[Paolo de San Leocadio]] ([[1512]]-[[1519]]) que s'ha colocat front a l'altar major, deixant a la vista la riquea dels altars laterals decimonònics i l'altar major, tots ells en escultures d'artistes locals (Ortells, J. Pascual, Ponsoda, Amorós, etc), el notable “Via Crucis” de Bernardo Mundana ([[Onda]]) i els quatre grans llenços de [[Vicent Castell|Vicent Castell Doménech]].  

L'Archiprestal de Sant Jaume fon declarada Be d'Interés Cultural (BIC) en l'any [[2004]]. L'escenari de l'itinerari expositiu que es desenrolla en Vilarreal comprén la cronologia que abarca del [[sigle XVI]] al [[sigle XVIII]], açò és des del Renaiximent fins la plenitut del Barroc.

L'Archiprestal de Sant Jaume fon declarada Be d'Interés Cultural (BIC) en l'any [[2004]]. L'escenari de l'itinerari expositiu que es desenrolla en Vilarreal comprén la cronologia que abarca del [[sigle XVI]] al [[sigle XVIII]], açò és des del Renaiximent fins la plenitut del Barroc.

[[Categoria:Monuments del Regne de Valéncia]]

[[Categoria:Monuments del Regne de Valéncia]]