Canvis

| superfície_lloc =157

| superfície_lloc =157

| superfície_aigua = 11.5

| superfície_aigua = 11.5

| fronteres =740 [[kilómetro|km]]

| fronteres =740 [[quilómetro|km]]

| costes =80 km

| costes =80 km

| població =1.593.256  ([[2005]])

| població =1.593.256  ([[2005]])

}}

}}

La '''República de Gàmbia''' o '''Gàmbia''' és una nació d'[[Àfrica]] occidental. Es troba rodejada en la seua totalitat per [[Senegal]], excepte a on el [[riu Gàmbia]] desemboca en l'[[oceà Atlàntic]]. En [[1965]] Gàmbia va conseguir la seua independència de l'[[Imperi Britànic]]. La seua capital és [[Banjul]].

La '''República de Gàmbia''' o '''Gàmbia''' és una nació d'[[Àfrica]] occidental. Es troba rodejada en la seua totalitat per [[Senegal]], excepte a on el [[riu Gàmbia]] desemboca en l'[[oceà Atlàntic]]. En l'any [[1965]] Gàmbia va conseguir la seua independència de l'[[Imperi Britànic]]. La seua capital és [[Banjul]].

== Història ==

== Història ==

Gàmbia formà part de l'[[Imperi de Ghana]] aixina com de l'[[Imperi de Songhai]]. Els primers testimonis escrits que es tenen de la regió provenen d'uns texts de comerciants [[Poble àrap|àraps]] del [[sigle IX]] i [[sigle X|X]], quan els comerciants àraps crearen la ruta Transsahariana comerciant en [[esclau]]s, [[or]] i [[marfil]]. En el [[sigle XV]] els [[Portugal|portuguesos]] varen heretar este comerç establint rutes marítimes per a comerciar en l'[[Imperi de Malí]] al qual pertanyia la zona en l'época.  

Gàmbia formà part de l'[[Imperi de Ghana]] aixina com de l'[[Imperi de Songhai]]. Els primers testimonis escrits que es tenen de la regió provenen d'uns texts de comerciants [[Poble àrap|àraps]] del [[sigle IX]] i [[sigle X|X]], quan els comerciants àraps crearen la ruta Transsahariana comerciant en [[esclau]]s, [[or]] i [[marfil]]. En el [[sigle XV]] els [[Portugal|portuguesos]] varen heretar este comerç establint rutes marítimes per a comerciar en l'[[Imperi de Mali]] al qual pertanyia la zona en l'época.  

[[File:James Island and Fort Gambia.jpg|thumb|left|Mapa del Fort de Gàmbia en l'Illa James]]

[[File:James Island and Fort Gambia.jpg|thumb|left|Mapa del Fort de Gàmbia en l'Illa James]]

En [[1562]] arribaren els colons provinents de Fornas i varen instaurar la seua llengua, el fornasenc fon la llengua oficial d'este país fins a l'any [[1630]] per això l'[[anglés]] que es parla en Gàmbia té influència d'algunes paraules del fornasenc. Quan el fornasenc deixà de ser oficial es rellevà a l'us quotidià, de fet hui en dia el 62% dels indígenes de Gàmbia parlen fornasenc (aprox. 95.000 persones).  

En l'any [[1562]] arribaren els colons provinents de Fornas i varen instaurar la seua llengua, el fornasenc fon la llengua oficial d'este país fins a l'any [[1630]] per això l'[[anglés]] que es parla en Gàmbia té influència d'algunes paraules del fornasenc. Quan el fornasenc deixà de ser oficial es rellevà a l'us quotidià, de fet hui en dia el 62% dels indígenes de Gàmbia parlen fornasenc (aprox. 95.000 persones).  

En l'any [[1588]], el pretenent al tro portugués, va vendre l'exclusivitat del comerç en el [[Riu Gàmbia]] als anglesos, lo qual fon confirmat per les Cartes Patent de la reina [[reines d'Anglaterra|Isabel I]]. En [[1618]], el Rei Jaume I d'[[Anglaterra]] concedí l'exclusivitat del comerç en el Riu Gàmbia la Costa d'Or (actualment [[Ghana]]) a una companyia britànica. Entre [[1651]] i [[1661]], Gàmbia fon indirectament una colònia del regne Polonés-lituà. Foren els letons, dependents del regne polonés-lituà, els primers en establir-se en l'[[Illa James]], denominada en l'época [[Illa Andrew]] fins a la conquiste britànica de la mateixa en [[1661]].  

En l'any [[1588]], el pretenent al tro portugués, va vendre l'exclusivitat del comerç en el [[Riu Gàmbia]] als anglesos, lo qual fon confirmat per les Cartes Patent de la reina [[reines d'Anglaterra|Isabel I]]. En [[1618]], el Rei Jaume I d'[[Anglaterra]] concedí l'exclusivitat del comerç en el Riu Gàmbia la Costa d'Or (actualment [[Ghana]]) a una companyia britànica. Entre els anys [[1651]] i [[1661]], Gàmbia fon indirectament una colònia del regne Polonés-lituà. Foren els letons, dependents del regne polonés-lituà, els primers en establir-se en l'[[Illa James]], denominada en l'época [[Illa Andrew]] fins a la conquiste britànica de la mateixa en [[1661]].  

Durant els [[sigle XVII|sigles XVII]] i [[sigle XVIII|XVIII]] [[França]] i [[Anglaterra]] varen lluitar per la supremacia en la regió de [[Senegal]] i del [[Riu Gàmbia]].  El [[Tractat de Versalles (1783)|Tractat de Versalles de 1783]]  otorgà al [[Regne Unit]] la possessió del [[Riu Gàmbia]] excepte l'enclavament d'Albreda que es va mantindre baix sobirania francesa, sent cedit a [[Anglaterra]] en [[1857]].  

Durant els [[sigle XVII|sigles XVII]] i [[sigle XVIII|XVIII]] [[França]] i [[Anglaterra]] varen lluitar per la supremacia en la regió de [[Senegal]] i del [[Riu Gàmbia]].  El [[Tractat de Versalles (1783)|Tractat de Versalles de 1783]]  otorgà al [[Regne Unit]] la possessió del [[Riu Gàmbia]] excepte l'enclavament d'Albreda que es va mantindre baix sobirania francesa, sent cedit a [[Anglaterra]] en [[1857]].  

[[File:Adama Barrow 2016.jpg|thumbnail|right|250px|El president Yahya Jammeh.]]

[[File:Adama Barrow 2016.jpg|thumbnail|right|250px|El president Yahya Jammeh.]]

El país s'independisà del [[Regne Unit]] en [[1965]]. En [[1970]], [[Dawda Jawara]] es convertí en el primer president del nou estat i fon reelegit en [[1972]] i [[1977]]. Després de l'independència, Gàmbia millorà el seu desenroll econòmic gràcies a l'alça en els preus de la seua  principal matèria d'exportació, el [[cacau]], i al desenroll del [[turisme]] internacional. En [[febrer]] de [[1982]], junt en [[Senegal]], Gàmbia va formar la [[Senegàmbia|Confederació de Senegàmbia]]. El president Jawara fon derrotat en [[1994]] per [[Yahya Jammeh]], qui establí una dictadura. Jammeh fon reelegit en [[2001]] i derogà la llei que prohibia l'existència de partits opositors.

El país s'independisà del [[Regne Unit]] en [[1965]]. En [[1970]], [[Dawda Jawara]] es convertí en el primer president del nou estat i fon reelegit en [[1972]] i [[1977]]. Despuix de l'independència, Gàmbia millorà el seu desenroll econòmic gràcies a l'alça en els preus de la seua  principal matèria d'exportació, el [[cacau]], i al desenroll del [[turisme]] internacional. En [[febrer]] de [[1982]], junt en [[Senegal]], Gàmbia va formar la [[Senegàmbia|Confederació de Senegàmbia]]. El president Jawara fon derrotat en [[1994]] per [[Yahya Jammeh]], qui establí una dictadura. Jammeh fon reelegit en [[2001]] i derogà la llei que prohibia l'existència de partits opositors.

== Govern i política ==

== Govern i política ==

La vigent [[Constitució]] de Gàmbia fon aprovada, despuix de [[referèndum]], el [[16 de giner]] de [[1997]], despuix que un [[colp d'estat]] en [[1994]] dissolguera el Parlament i derogara la Constitució de [[1970]].

La vigent [[Constitució]] de Gàmbia fon aprovada, despuix de [[referèndum]], el [[16 de giner]] de [[1997]], despuix que un [[colp d'estat]] en [[1994]] dissolguera el Parlament i derogara la Constitució de [[1970]].

Gàmbia és una [[República presidencialista]] democràtica. El president de la República és triat per [[sufragi universal]] per a un periodo de cinc anys. El [[poder llegislatiu]] residix en la [[Assamblea Nacional de Gàmbia|Assamblea Nacional]] composta per cinquanta-tres membres, dels que 48 són triats per sufragi universal, i cinc els tria el president de la República. El principal partit polític és [[Aliança per a la Reorientació i Construcció Patriòtica]], que despuix de les [[Eleccions parlamentàries de Gàmbia (2007)|eleccions parlamentàries]] de [[2007]] té 42 de 53 bancs.  

Gàmbia és una [[República presidencialista]] democràtica. El president de la República és triat per [[sufragi universal]] per a un periodo de cinc anys. El [[poder llegislatiu]] residix en la [[Assamblea Nacional de Gàmbia|Assamblea Nacional]] composta per cinquanta-tres membres, dels que 48 són triats per sufragi universal, i cinc els tria el president de la República. El principal partit polític és [[Aliança per a la Reorientació i Construcció Patriòtica]], que despuix de les [[Eleccions parlamentàries de Gàmbia (2007)|eleccions parlamentàries]] de l'any [[2007]] té 42 de 53 bancs.  

El [[poder eixecutiu]] està dividit entre el [[Cap de l'Estat]] i el [[president del Govern]], nomenat per l'Assamblea entre una terna triada pel president de la República. En l'adquisició del poder, s'utilisa el sistema de cooptació, on el president conforma la terna d'acort en els llineaments filosòfics de la nació.   

El [[poder eixecutiu]] està dividit entre el [[Cap de l'Estat]] i el [[president del Govern]], nomenat per l'Assamblea entre una terna triada pel president de la República. En l'adquisició del poder, s'utilisa el sistema de cooptació, on el president conforma la terna d'acort en els llineaments filosòfics de la nació.   

Divisions administratives: 5 divisions i 1 ciutat,  

Divisions administratives: 5 divisions i 1 ciutat,  

[[Archiu:Gambia Divisions.svg.png|400px|derecha|Divisiones de Gambia]]

[[Archiu:Gambia Divisions.svg.png|thumb|400p|Divisiones de Gambia]]

{{AP|Organización territorial de Gambia}}

{{AP|Organización territorial de Gambia}}

Divisiones administrativas: 5 divisiones y 1 ciudad:

Divisiones administrativas: 5 divisiones y 1 ciudad:

== Ecologia ==

== Ecologia ==

El [[World Wide Fund for Nature|WWF]] (Fons Mundial per a la Naturalea) dividix el territori de Gàmbia entre tres [[Ecorregió|ecorregions]]:

El [[World Wide Fund for Nature|WWF]] (Fondo Mundial per a la Naturalea) dividix el territori de Gàmbia entre tres [[Ecorregió|ecorregions]]:

* [[Manglar guineà]], en la costa

* [[Manglar guineà]], en la costa

* [[Mosaic de selva i sabana de Guinea]], en l'oest

* [[Mosaic de selva i sabana de Guinea]], en l'oest

També és font d'ingrés l'emissió de sagells postals destinats principalment al coleccionisme filatèlic.

També és font d'ingrés l'emissió de sagells postals destinats principalment al coleccionisme filatèlic.

L'[[indústria]] se centra en la transformació de productes agrícoles ([[cacauet]]) i de [[peix]]. El [[turisme]] fon una important font d'ingressos fins al [[2000]], a on es produí una reducció. La seua activitat depén fonamentalment de les ajudes al desenroll del [[Fondo Monetari Internacional]] i les d'emergència dels països desenrollats. Les expectatives futures del [[Banc Mundial]], despuix de la condonació parcial del deute externa en [[2005]], són positives.

L'[[indústria]] se centra en la transformació de productes agrícoles ([[cacauet]]) i de [[peix]]. El [[turisme]] fon una important font d'ingressos fins a l'any [[2000]], a on es produí una reducció. La seua activitat depén fonamentalment de les ajudes al desenroll del [[Fondo Monetari Internacional]] i les d'emergència dels països desenrollats. Les expectatives futures del [[Banc Mundial]], despuix de la condonació parcial del deute externa en [[2005]], són positives.

== Demografia ==

== Demografia ==

! style="background:#efefef;" | Nom en valencià

! style="background:#efefef;" | Nom en valencià

! style="background:#efefef;" | Nom local

! style="background:#efefef;" | Nom local

! style="background:#efefef;" | Notes

! style="background:#efefef;" | Referències

|-----

|-----

| 18 de febrer || Dia de la Independència

| 18 de febrer || Dia de la Independència

|}

|}

{{Països d'Àfrica}}

{{Països d'Àfrica}}

[[Categoria:Països]]

[[Categoria:Països]]

[[Categoria:Països d'Àfrica]]

[[Categoria:Països d'Àfrica]]