| Llínea 10: |
Llínea 10: |
| | [[Llengües germàniques occidentals|occidental]]<br /> | | [[Llengües germàniques occidentals|occidental]]<br /> |
| | '''anglès'''<br /> | | '''anglès'''<br /> |
| − | |nació=[[Austràlia]], [[Bahames]], [[Barbados]], [[Bermuda]], [[Dominica]], [[Ghana]], [[Gibraltar]], [[Grenada]], [[Guyana]], [[Illes Salomó]], [[Irlanda]], [[Jamaica]], [[Nigèria]], [[Nova Zelanda]], [[Antigua i Barbuda]], [[Saint Lucia]], [[Saint Kitts i Nevis]], [[Saint Vincent i les Grenadines]], [[Trinitat i Tobago]], [[Zimbabue]], el [[Regne Unit]], als estats dels [[Estats Units]] i a l'[[Unió Europea]] | + | |nació=[[Austràlia]], [[Bahames]], [[Barbados]], [[Bermuda]], [[Dominica]], [[Ghana]], [[Gibraltar]], [[Grenada]], [[Guyana]], [[Illes Salomó]], [[Irlanda]], [[Jamaica]], [[Nigèria]], [[Nova Zelanda]], [[Antigua i Barbuda]], [[Santa Llúcia]], [[Sant Cristòfol i Nevis]], [[Saint Vincent i les Grenadines]], [[Trinitat i Tobago]], [[Zimbabue]], el [[Regne Unit]], als estats dels [[Estats Units]] i a l'[[Unió Europea]] |
| | |regulat=Cap institució | | |regulat=Cap institució |
| | |iso1=en|iso2=eng|sil=eng}} | | |iso1=en|iso2=eng|sil=eng}} |
| Llínea 16: |
Llínea 16: |
| | | | |
| | == Extensió == | | == Extensió == |
| − | [[Image:Paisos on se parla angles.png|thumb|left|Extensió de l'anglés]] | + | [[Image:Anglospeak (subnational version).svg|thumb|left|Extensió de l'anglés]] |
| − | L'anglés és el primer idioma a [[Austràlia]], les illes [[Bahames]], [[Barbados]], les illes [[Bermudes]], [[Guyana]], [[Jamaica]], [[Nova Zelanda]], [[Antigua i Barbuda]], [[Saint Kitts i Nevis]], [[Trinitat i Tobago]], el [[Regne Unit]] i els [[Estats Units d'Amèrica]], encara que en este país no és oficial, sino ''de facto'', i cada estat pot escollir les llengües oficials per al seus territoris. | + | L'anglés és el primer idioma a [[Austràlia]], les illes [[Bahames]], [[Barbados]], les illes [[Bermudes]], [[Guyana]], [[Jamaica]], [[Nova Zelanda]], [[Antigua i Barbuda]], [[Sant Cristòfol i Nevis]], [[Trinitat i Tobago]], el [[Regne Unit]] i els [[Estats Units d'Amèrica]], encara que en este país no és oficial, sino ''de facto'', i cada estat pot escollir les llengües oficials per al seus territoris. |
| | | | |
| − | També és un dels idiomes principals en [[Belize]] (en el [[castellà]]), el [[Canadà]] (en el [[francés]]), [[Camerun]] (en el francés i diverses [[llengua africana|llengües africanes]]), [[Dominica]] (en el francés i el [[crioll]]), [[Saint Lucia]], [[Saint Vincent i les Grenadines]] (en el francés i el crioll), els [[Estats Federats de Micronèsia]], [[Irlanda]] (en el [[gaèlic]]), [[Libèria]] (en diverses llengües africanes), [[Singapur]] i [[Sur-Àfrica]] (en l'[[afrikaans]] i diverses llengües africanes). | + | També és un dels idiomes principals en [[Belize]] (en el [[castellà]]), el [[Canadà]] (en el [[francés]]), [[Camerun]] (en el francés i diverses [[llengua africana|llengües africanes]]), [[Dominica]] (en el francés i el [[crioll]]), [[Santa Llúcia]], [[Sant Vicent i les Granadines]] (en el francés i el crioll), [[Micronèsia]], [[Irlanda]] (en el [[gaèlic]]), [[Libèria]] (en diverses llengües africanes), [[Singapur]] i [[Suràfrica]] (en l'[[afrikaans]] i diverses llengües africanes). |
| | | | |
| − | És oficial (pero sense ser un idioma natiu) en les illes [[Fiji]], [[Ghana]], [[Gàmbia]], l'[[Índia]], [[Kiribati]], [[Lesotho]], [[Kenya]], [[Namíbia]], [[Nigèria]], [[Malta]], les [[illes Marshall]], [[Pakistan]], [[Papua Nova Guinea]], les illes [[Filipines]], les [[illes Solomon]], [[Samoa]], [[Sierra Leone]], [[Swazilàndia]], [[Tanzània]], [[Zàmbia]] i [[Zimbabwe]]. | + | És oficial (pero sense ser un idioma natiu) en les illes [[Fiji]], [[Ghana]], [[Gàmbia]], l'[[Índia]], [[Kiribati]], [[Lesoto]], [[Kènia]], [[Namíbia]], [[Nigèria]], [[Malta]], les [[illes Marshall]], [[Pakistan]], [[Papua Nova Guinea]], les illes [[Filipines]], les [[illes Salomó]], [[Samoa]], [[Serra Lleona]], [[Eswatini]], [[Tanzània]], [[Zàmbia]] i [[Zimbàbue]]. |
| | | | |
| | Ademés és la principal llengua de treball en les relacions internacionals i una de les traduccions obligades dels documents de l'[[Unió Europea]]. És considerat per molts com la ''lingua franca'' moderna, per això han sorgit versions simplificades, com el Basic English, per usar-se a soles entre persones de llengües diferents. | | Ademés és la principal llengua de treball en les relacions internacionals i una de les traduccions obligades dels documents de l'[[Unió Europea]]. És considerat per molts com la ''lingua franca'' moderna, per això han sorgit versions simplificades, com el Basic English, per usar-se a soles entre persones de llengües diferents. |
| Llínea 33: |
Llínea 33: |
| | Atés que l'anglés ha segut influenciat per diverses llengües (germàniques, llatines, escandinaves, celtes i atres), és la llengua en el més gran número de mots. Les paraules d'orige germànic són usualment més curtes i més informals. Les paraules d'orige llatí són més "educades" o "elegants". L'anglés també adopta noves paraules en més facilitat que atres llengües. No hi ha un estimat precís del número de mots de la llengua, pero, el ''Oxford English Dictionary'' n'inclou més de 500.000. Atres organisacions estimen més de 800.000. | | Atés que l'anglés ha segut influenciat per diverses llengües (germàniques, llatines, escandinaves, celtes i atres), és la llengua en el més gran número de mots. Les paraules d'orige germànic són usualment més curtes i més informals. Les paraules d'orige llatí són més "educades" o "elegants". L'anglés també adopta noves paraules en més facilitat que atres llengües. No hi ha un estimat precís del número de mots de la llengua, pero, el ''Oxford English Dictionary'' n'inclou més de 500.000. Atres organisacions estimen més de 800.000. |
| | | | |
| − | Atés que l'anglés té un vocabulari prou ampli i divers, és difícil establir percentages per l'orige de les paraules. Però, una estimació feta per Thomas Finkenstaedt i Dieter Wolff ([[1973]]) suggereix: | + | Atés que l'anglés té un vocabulari prou ampli i divers, és difícil establir percentages per l'orige de les paraules. Pero, una estimació feta per Thomas Finkenstaedt i Dieter Wolff ([[1973]]) suggereix: |
| | * mots d'orige [[francés]] (inclou [[francés antic]], dialectes del francès i [[anglo-francés]]): 28,3% | | * mots d'orige [[francés]] (inclou [[francés antic]], dialectes del francès i [[anglo-francés]]): 28,3% |
| | * [[llatí]] (inclou térmens científics o tècnics): 28,24% | | * [[llatí]] (inclou térmens científics o tècnics): 28,24% |
| Llínea 66: |
Llínea 66: |
| | | | |
| | == Enllaços externs == | | == Enllaços externs == |
| − | | + | {{DGLV|Anglés}} |
| | * [http://ebbs.english.vt.edu/hel/hel.html Història de l'anglès] | | * [http://ebbs.english.vt.edu/hel/hel.html Història de l'anglès] |
| | * [http://etext.lib.virginia.edu/english.html Recursos en anglès] | | * [http://etext.lib.virginia.edu/english.html Recursos en anglès] |