37 843
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 1:
Llínea 1: − + Llínea 25:
Llínea 25: − + − + − + − + Llínea 45:
Llínea 45: − + − + − + Llínea 56:
Llínea 56: − + Llínea 62:
Llínea 62: − + − + − + − + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + − + − + − + + + + + + + + + + − + − + + − + − Del seu passat històric es conserven el temple de '''[http://www.tourist-oliva.com/oliva_virtual/04/es_04_qt.html Santa Maria la Major]''' (en uns valiosos archius), la '''[http://www.tourist-oliva.com/oliva_virtual/07/es_07_qt.html Església de Sant Roc]''' (construïda sobre l'antiga mesquita), la '''Capilla de la [[Rebollet|Virgen del Reboll-te]] ''' en l'antic convent, les ermites dels Santos Antonio i Vicente, aixina com les famoses chimeneres en el Camí dels Taulellets, i el Mercat Municipal. − De la seua época medieval podem observar antigues '''torres de defensa''' de la muralla, que separaven la vila d'extramurs, el castell de Santa Anna i el del Reboll-te (destruïts per un gran terratrémol en [[1598]]), les cases nobles en El Carrer Tamarit, el casc antic, ple de típiques cases d'arquitectura valenciana. Aixina com l'antic barri mossàrap del que nos queden els seus carrerons estrets i sense disposició geomètrica, de la que és estandart El Carrer la Falç, que deu el seu nom a la seua forma.+ − Entre els seus monuments civils cal destacar el '''[[Casa dels Mayans|Aula de Llatinitat]] ''' també coneguda com a Aula de Gramàtica, construïda baix el patrocini de Gregorio Mayans en el [[segle XVIII]] i que hui servix com a aula d'estudi i per a la realisació de cursos per a adults.+ − + + + − + − − Atres festes d'interés són la de [[Moros i Cristians]] i les [[Falles]]. Estes últimes, implantades en la població des de [[1981]], sent la comissió de Pensat i Fet la pionera. En [[1982]], es van unir les comissions de les Falles Vaig agranar Sant Francesc, Institut i l'Estació. En [[1990]], naix la Falla Casa d'Alonso i, en [[2006]], Conservatori. La festa fallera en Oliva té els seus orígens en el barri de Sant Francesc, on es van plantar monuments i va haver-hi comissió i [[Fallera Major]] de [[1956]] a [[1959]], sent alguns del seu fundadors els encarregats de dur a terme la refundació de l'actual comissió de la Falla Vaig agranar Sant Francesc. Entre els actes a destacar de la festa de falles en Oliva, trobem el Festival de [[mascletà|Mascletaes]] (del 15 al 19 de [[març]]), el Concurs de Teatre en [[valencià]] "Salvador Soler i Soler" i multitut d'actes célebres que es duen a terme també en el restant de poblacions on se celebra la festa. − == Persones célebres naixcudes en esta localitat ==+ − + + − + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + − + − {{Traduït de|es|Oliva_(Valencia)}}+
sense resum d'edició
[[Image:Oliva, plaça de l'ajuntament.JPG|thumb|250px|Plaça de l'Ajuntament]]
[[Image:Oliva, plaça de l'ajuntament.JPG|thumb|250px|Plaça de l'Ajuntament]]
'''Oliva''' és un [[municipi]] de la [[Comunitat Valenciana]], [[Espanya]]. Situat en el surest de la [[província de Valéncia]], en la [[comarca]] de [[La Safor]]. Conta en 27.374 habitants ([[INE Espanya|INE]] [[2007]]).
'''Oliva''' és un [[municipi]] de la [[Comunitat Valenciana]], [[Espanya]]. Situat en el surest de la [[província de Valéncia]], en la [[comarca]] de [[La Safor]].
== Geografia ==
== Geografia ==
Entre [[novembre]] i [[febrer]] poden arribar borrasques d'aire fret que afecten esta zona, pero les temperatures baixen notablement, per eixemple, que un dia de [[decembre]] estiga ras i 18º de màxima, i l'endemà 14º de màxima i pluja.
Entre [[novembre]] i [[febrer]] poden arribar borrasques d'aire fret que afecten esta zona, pero les temperatures baixen notablement, per eixemple, que un dia de [[decembre]] estiga ras i 18º de màxima, i l'endemà 14º de màxima i pluja.
Igualment entre [[maig]] i [[setembre]] poden arribar onades de calor (arriben més a l'estiu, pero a vegades també Al Maig i Setembre), per eixemple, un dia d'[[agost]] en 32º, i un dia despuix 38º. Les temperatures per damunt de 35º A l'[[estiu]] són molt freqüents, i les màximes de més de 40º ocorren durant alguns dies en [[juliol]] i agost, pero no de forma contínua.
Igualment entre [[maig]] i [[setembre]] poden arribar onades de calor (arriben més a l'estiu, pero a vegades també Al Maig i Setembre), per eixemple, un dia d'[[agost]] en 32º, i un dia despuix 38º. Les temperatures per damunt de 35º En l'[[estiu]] són molt freqüents, i les màximes de més de 40º ocorren durant alguns dies en [[juliol]] i agost, pero no de forma contínua.
Les temperatures no baixen de 5º-6º normalment, pero en onades de fret poden arribar a 4º, encara que és prou rar. Les gelades són molt rares, i també la neu és molt rara. Alguns dies a l'estiu, el mercuri es pot disparar arribant a valors de +40º, pero no molt continuadament, sino que uns dies. Igualment a l'[[hivern]], a conseqüència de les onades de fret, el mercuri pot baixar a tan sols 4º, pero només 1 o 2 dies.
Les temperatures no baixen de 5º-6º normalment, pero en onades de fret poden arribar a 4º, encara que és prou rar. Les gelades són molt rares, i també la neu és molt rara. Alguns dies en l'estiu, el mercuri es pot disparar arribant a valors de +40º, pero no molt continuadament, sino que uns dies. Igualment en l'[[hivern]], a conseqüència de les onades de fret, el mercuri pot baixar a tan sols 4º, pero a soles 1 o 2 dies.
La temperatura mija anual és de 18.5ºC.
La temperatura mija anual és de 18.5ºC.
=== Barris i pedanies ===
=== Barris i pedanies ===
En el [[terme municipal]] d'Oliva es troba també el núcleu de població de '''Plaja d'Oliva''' (en [[valencià]] '''''Plaja d'Oliva''''').
En el [[terme municipal]] d'Oliva es troba també el núcleu de població de '''Plaja d'Oliva'''.
Oliva, conta en els següents barris, que s'identifiquen en les circumscripcions eclesiàstiques:
Oliva, conta en els següents barris, que s'identifiquen en les circumscripcions eclesiàstiques:
:- Barri de Santa Maria
:- Barri de Santa Maria
:- Barri de Sant Roc
:- Barri de Sant Roc
:- Barri de San Francisco
:- Barri de Sant Francesc
=== Localitats llimítrofes ===
=== Localitats llimítrofes ===
== Història ==
== Història ==
Constituïda en comtat per [[Alfons el Magnànim]] en [[1449]], el seu primer comte va ser Francesc Gilabert de Centelles-Riu-sec i de Queralt.
Constituïda en comtat per [[Alfons el Magnànim]] en l'any [[1449]], el seu primer comte va ser Francesc Gilabert de Centelles-Riu-sec i de Queralt.
Quan en [[1609]] la [[expulsió dels moriscs]] deixa secs els camps i viles valencianes, Oliva passa per moments difícils, aixina i tot, sense ser una de les poblacions més afectades. Serà en el [[segle XVIII]] quan, junt en el restant del desaparegut [[Regne de Valéncia]], s'inicie un periodo de recuperació que tindrà com a punt destacable no sols l'aspecte econòmic, sino fonamentalment el cultural.
Quan en l'any [[1609]] l'[[expulsió dels moriscs]] deixa secs els camps i viles valencianes, Oliva passa per moments difícils, aixina i tot, sense ser una de les poblacions més afectades. Serà en el [[sigle XVIII]] quan, junt en el restant del desaparegut [[Regne de Valéncia]], s'inicie un periodo de recuperació que tindrà com a punt destacable no sols l'aspecte econòmic, sino fonamentalment el cultural.
En la [[divisió provincial de 1822]] va ser adscrita a la [[Província de Xàtiva]] i en la [[Divisió territorial d'Espanya en 1833|la divisió de 1833]] a la de [[Província d'Alacant|Alacant]], passant definitivament a [[província de Valéncia|Valéncia]] en [[1836]].
En la [[divisió provincial de 1822]] va ser adscrita a la [[Província de Xàtiva]] i en la [[Divisió territorial d'Espanya en 1833|la divisió de 1833]] a la de [[Província d'Alacant|Alacant]], passant definitivament a [[província de Valéncia|Valéncia]] en l'any [[1836]].
Actualment és un municipi turístic de gran proyecció.
Actualment és un municipi turístic de gran proyecció.
{{Alcaldes_Espanya
{{Alcaldes_Espanya
| Alcalde_1 = Vicente Llopis Sifres
| Alcalde_1 = Vicente Llopis Sifres
| Partit_1 = (PSPV-PSOE)
| Partit_1 = ([[PSPV-PSOE]])
| Alcalde_2 = Felipe Oltra
| Alcalde_2 = Felipe Oltra
| Partit_2 = [[PSPV-PSOE]]
| Partit_2 = [[PSPV-PSOE]]
| Partit_3 = [[AP]]
| Partit_3 = [[AP]]
| Alcalde_4 = Vicent Monzonís
| Alcalde_4 = Vicent Monzonís
| Partit_4 = PSPV-PSOE
| Partit_4 = [[PSPV-PSOE]]
| Alcalde_5 = Enrique J. Orquín Morell
| Alcalde_5 = Enrique J. Orquín Morell
| Partit_5 = [[PPCV]]
| Partit_5 = [[PPCV]]
| Alcalde_6 = Enrique J. Orquín Morell
| Alcalde_6 = Enrique J. Orquín Morell
| Partit_6 = PPCV
| Partit_6 = [[PPCV]]
| Alcalde_7 = Salvador Fuster Mestre
| Alcalde_7 = Salvador Fuster Mestre
| Partit_7 = PSPV-PSOE
| Partit_7 = [[PSPV-PSOE]]
| Alcalde_8 = Salvador Fuster Mestre
| Alcalde_8 = Salvador Fuster Mestre
| Partit_8 = PSPV-PSOE
| Partit_8 = [[PSPV-PSOE]]
| Alcalde_9 = Chelo Escrivá
David González (des de 13/07/12)
Salvador Fuster Mestre (des de giner de 2014)
| Partit_9 = [[PP]]
[[Bloc]]
[[PSPV-PSOE]]
| Alcalde_10 = David González
| Partit_10 = [[Compromís]]
| Alcalde_11 = David González
Yolanda Balaguer (des de 17/09/2021)
| Partit_11 = [[Compromís]]
| Alcalde_12 = Yolanda Pastor Bolo
| Partit_12 = Projecte Oliva PRO
}}
}}
== Demografia ==
== Demografia ==
Oliva conta en una població de 27.374 habitants ([[INE Espanya|INE]] [[2007]]). Un 18,32% del seu cens està constituït per ciutadans de [[immigració en Espanya|nacionalidad estrangera]].
Oliva conta en una població de 25.179 habitants segons el cens del [[INE]] de l'any [[2022]]. Un 18,32% del seu cens està constituït per ciutadans de [[immigració en Espanya|nacionalitat estrangera]].
{| align="center" rules="all" cellspacing="0" cellpadding="4" style="border: 1px solid #999; border-right: 2px solid #999; border-bottom:2px solid #999"
<center>
|+ style="font-weight: bold; font-size: 1.1em; margin-bottom: 0.5em"|Evolución demogràfica d'Oliva
{| align="center" {{tablabonita}}
!bgcolor=pink colspan=20 style="color:black;"|Evolució demogràfica
|-
|-
![[1857]] !![[1887]] !![[1900]] !! [[1910]] !! [[1920]] !! [[1930]] !! [[1940]] !! [[1950]] !! [[1960]] !! [[1970]]
|-
| align=center| 6.984 || align=center| 8.779 || align=center| 7.956 || align=center| 9.619 || align=center| 8.995 || align=center| 12.178 || align=center| 18.407|| align=center| 13.343|| align=center| 14.579|| align=center| 16.772
|-
|-
![[1857]] !![[1887]] !![[1900]] !! [[1910]] !! [[1920]] !! [[1930]] !! [[1940]] !! [[1950]] !! [[1960]] !! [[1970]] !! [[1981]] !! [[1991]] !! [[2000]] !! [[2005]] !! [[2006]] !! [[2007]]
![[1981]] !! [[1991]] !! [[2000]] !! [[2005]] !! [[2006]] !! [[2007]] !! [[2018]] !! [[2022]]
|-
|-
| align=center| 6.984 || align=center| 8.779 || align=center| 7.956 || align=center| 9.619 || align=center| 8.995 || align=center| 12.178 || align=center| 18.407|| align=center| 13.343|| align=center| 14.579|| align=center| 16.772 || align=center| 19.580 || align=center| 20.311 || align=center| 21.001 || align=center| 25.318 || align=center| 26.844 || align=center| 27.374
| align=center| 19.580 || align=center| 20.311 || align=center| 21.001 || align=center| 25.318 || align=center| 26.844 || align=center| 27.374 || align=center| 25.199 || align=center| 25.179
|}
|}
</center>
== Economia ==
== Economia ==
Tradicionalment ha segut una població eminentment agrícola –en el predomini del cultiu del [[taronja|taronger]]–, encara que des dels inicis dels anys 90 ha començat a manifestar-se un notable creixement industrial i turístic, que ha relegat el cultiu del taronger a un segon pla i han transformat Oliva en una ciutat moderna i cosmopolita.
Tradicionalment ha segut una població eminentment agrícola –en el predomini del cultiu del [[taronja|taronger]]–, encara que des dels inicis dels [[anys 1990|anys 90]] ha començat a manifestar-se un notable creiximent industrial i turístic, que ha relegat el cultiu del taronger a un segon pla i han transformat Oliva en una ciutat moderna i cosmopolita.
== Monuments ==
== Monuments ==
[[Image:Oliva Església Santa Maria la major.JPG|thumb|250px|Iglésia de Santa Maria la Major]]
[[Image:Oliva Església Santa Maria la major.JPG|thumb|250px|Iglésia de Santa Maria la Major]]
Del seu passat històric es conserven el temple de '''[http://www.tourist-oliva.com/oliva_virtual/04/es_04_qt.html Santa Maria la Major]''' (en uns valiosos archius), l''''[http://www.tourist-oliva.com/oliva_virtual/07/es_07_qt.html Iglésia de Sant Roc]''' (construïda sobre l'antiga mesquita), la '''Capilla de la [[Rebollet|Virgen del Reboll-te]] ''' en l'antic convent, les ermites dels Santos Antonio i Vicente, aixina com les famoses chimeneres en el Camí dels Taulellets, i el Mercat Municipal.
De la seua época migeval podem observar antigues '''torres de defensa''' de la muralla, que separaven la vila d'extramurs, el castell de Santa Anna i el del Reboll-te (destruïts per un gran terratrémol en l'any [[1598]]), les cases nobles en El Carrer Tamarit, el casc antic, ple de típiques cases d'arquitectura valenciana. Aixina com l'antic barri mossàrap del que nos queden els seus carrerons estrets i sense disposició geomètrica, de la que és estandart El Carrer la Falç, que deu el seu nom a la seua forma.
També es poden visitar els museus de la ilustració, el prehistòric, aixina com la casa Mayans i el museu i cripta parroquial de Santa Maria.
Entre els seus monuments civils cal destacar el '''[[Casa dels Mayans|Aula de Llatinitat]] ''' també coneguda com a Aula de Gramàtica, construïda baix el patrocini de Gregorio Mayans en el [[sigle XVIII]] i que hui servix com a aula d'estudi i per a la realisació de cursos per a adults.
També es poden visitar els museus de l'ilustració, el prehistòric, aixina com la casa Mayans i el museu i cripta parroquial de Santa Maria.
== Festes locals ==
== Festes locals ==
* '''Festes Majors'''. Celebrava les seues festes el [[3 de maig]] al Santíssim Crist de la Fe i el [[8 de setembre]] a la Mare de Deu del Reboll-te, patrons abdós de la ciutat, junt en San Francisco d'Assís. Actualment estes dos festivitats es relleven ser festa local, quan cap de les dos cau en [[dissabte]] o [[dumenge]]. La festivitat local fixa és des dels anys 90 el divendres de [[Moros i Cristians]], que se celebra en [[juliol]], i està declarada com a Festes d'Interés Turístic Autonòmic de la [[Comunitat Valenciana]].
* '''Festes Majors'''. Celebrava les seues festes el [[3 de maig]] al Santíssim Crist de la Fe i el [[8 de setembre]] a la Mare de Deu del Reboll-te, patrons abdós de la ciutat, junt en Sant Francesc d'Assís. Actualment estes dos festivitats es relleven ser festa local, quan cap de les dos cau en [[dissabte]] o [[dumenge]]. La festivitat local fixa és des dels anys 90 el divendres de [[Moros i Cristians]], que se celebra en [[juliol]], i està declarada com a Festes d'Interés Turístic Autonòmic de la [[Comunitat Valenciana]].
Atres festes d'interés són la de [[Moros i Cristians]] i les [[Falles]]. Estes últimes, implantades en la població des de l'any [[1981]], sent la comissió de Pensat i Fet la pionera. En [[1982]], es varen unir les comissions de les Falles Vaig agranar Sant Francesc, Institut i l'Estació. En l'any [[1990]], naix la Falla Casa d'Alonso i, en [[2006]], Conservatori. La festa fallera en Oliva té els seus orígens en el barri de Sant Francesc, a on es varen plantar monuments i va haver-hi comissió i [[Fallera Major]] de [[1956]] a [[1959]], sent alguns del seu fundadors els encarregats de dur a terme la refundació de l'actual comissió de la Falla Vaig agranar Sant Francesc. Entre els actes a destacar de la festa de falles en Oliva, trobem el Festival de [[mascletà|Mascletaes]] (del 15 al 19 de [[març]]), el Concurs de Teatre en [[valencià]] "Salvador Soler i Soler" i multitut d'actes célebres que es duen a terme també en el restant de poblacions a on se celebra la festa.
* [[Gregorio Mayans]] Síscar (nomenat Bibliotecari Real en [[1733]]),
== Persones célebres ==
* [[Gregorio Mayans]] Síscar (nomenat Bibliotecari Real en l'any [[1733]]),
* [[Gabriel Císcar]], almirant, ministre de Marina i posteriorment un dels tres regents durant l'absència del monarca en la guerra contra [[Napoleó]].
* [[Gabriel Císcar]], almirant, ministre de Marina i posteriorment un dels tres regents durant l'absència del monarca en la guerra contra [[Napoleó]].
* [[Vicente Parra]] (actor de teatre i cine).
* [[Vicente Parra]] (actor de teatre i cine).
* [[Manuel Mestre]], jugador de [[fútbol]].
* [[Manuel Mestre]], jugador de [[fútbol]].
* [[Francisco Brins]] (poeta, Premi de les Lletres Valencianes en [[1967]], Premi Nacional de les Lletres Espanyoles en [[1999]] i acadèmic de la Real Acadèmia de la Llengua Espanyola des de [[2006]]).
* [[Francisco Brins]] (poeta, Premi de les Lletres Valencianes en l'any [[1967]], Premi Nacional de les Lletres Espanyoles en [[1999]] i acadèmic de la Real Acadèmia de la Llengua Espanyola des de [[2006]]).
== Vore també ==
* [[Anex:Municipis de la província de Valéncia]]
== Referències ==
{{referències}}
* [https://www.oliva.es/va Ajuntament d'Oliva]
* [https://www.dival.es/es Diputació provincial de Valéncia]
* [https://www.fvmp.es/fvmp3/guia Federació Valenciana de Municipis i províncies - Guia Turística] D'a on s'ha extret informació en el seu consentiment. [http://es.wikipedia.org/wiki/Wikipedia:Autorizaci%C3%B3n_de_copia_de_web/Federaci%C3%B3n_Valenciana_de_Municipios_y_Provincias]
* [https://www.ine.es/nomen2/index.do?accion=busquedaDesdeHome&nombrePoblacion=Oliva INE. Població d'Oliva]
* [https://web.archive.org/web/20150216011800/http://www.ive.es/ Instituto Valenciano de Estadística]
== Bibliografia ==
* [[Ampar Cabanes|Cabanes Pecourt, María de los Desamparados]], [[Abelardo Herrero Alonso|Herrero Alonso, Abelardo]] i [[Ramón Ferrer Navarro|Ferrer Navarro, Ramon]]. ''Documentos y datos para un estudio toponímico de la Región valenciana'' (Valencia, 1981) VV.AA.
* [[Antoni Josep Cavanilles|Cavanilles, Antoni Josep]]. ''Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del Regne de Valéncia'' Valéncia: Editorial Albatros, 1995, edició facsimilar de la realisada en 1795 en l'Imprenta Real de Madrit
* Garín y Ortiz de Taranco, Felipe Mª (1986). Catálogo monumental de la provincia de Valencia. Valencia: Caja de Ahorros de Valencia. ISBN 84-505-4653-2
* Gaspar Juan Escolano. Décadas de la Historia de Valencia
* [https://web.archive.org/web/20070126024634/http://www.portaveu.gva.es/guia/guiaComunicacion2005.pdf Guía de comunicación de la Comunidad Valenciana 2005]
* Monravana, La. Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana. Historia. Editorial Prensa Valenciana. 2009
* Soler Salcedo, Juan Miguel (2008). Nobleza Española, Grandeza Inmemorial 1520
== Enllaços externs ==
== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Oliva}}
{{Commonscat|Oliva}}
* [http://www.oliva.es Ajuntament d'Oliva]
* [https://www.saforturisme.org Portal turístic de la Safor]
{{Municipis de La Safor}}
{{Municipis de La Safor}}