23 132
edicions
Canvis
sense resum d'edició
'''Antoni Maria Badia i Margarit''' ([[Barcelona]], 30 de maig de [[1920]] - 16 de novembre de [[2014]]) fon un filòlec i llingüiste català que dedicà gran part de la seua carrera a l'història i la gramàtica catalana.
{{Biografia|
| nom = Antoni Maria Badia i Margarit
| image = [[File:43è Premi d'Honor de les Lletres Catalanes. Roda de premsa de presentació (5594423573) (cropped).jpg|center]]
| peu =
| nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]]
| ocupació = Filòlec, llingüiste i escritor
| data_naix = 30 de maig de [[1920]]
| lloc_naix = [[Barcelona]], [[Catalunya]], [[Espanya]]
| data_mort = 16 de novembre de [[2014]]
| lloc_mort = [[Barcelona]], [[Catalunya]], [[Espanya]]
}}
'''Antoni Maria Badia i Margarit''' ([[Barcelona]], [[30 de maig]] de [[1920]] - † [[16 de novembre]] de [[2014]]) fon un filòlec, llingüiste i escritor català que dedicà gran part de la seua carrera a l'història i la gramàtica catalana.
== Biografia ==
== Biografia ==
Cursà els estudis primaris i el bachillerat en la Mútua Escolar Blanquerna, dirigida pel pedagoc Alexandre Galí, qui li va aficionar a l'estudi del llenguage. Es llicencià en Filologia Romànica per l'Universitat de Barcelona en juny de l'any [[1943]], a on fon a partir de [[1948]] catedràtic de Gramàtica històrica de la [[Castellà|llengua espanyola]], i a partir de [[1987]], de la [[Llengua Catalana|catalana]]. Fon també rector d'eixa universitat des de [[1978]] a [[1986]].
Cursà els estudis primaris i el bachillerat en la Mútua Escolar Blanquerna, dirigida pel pedagoc Alexandre Galí, qui li va aficionar a l'estudi del llenguage. Es llicencià en Filologia Romànica per l'Universitat de Barcelona en [[juny]] de l'any [[1943]], a on fon a partir de [[1948]] catedràtic de Gramàtica històrica de la [[Castellà|llengua espanyola]], i a partir de [[1987]], de la [[Llengua Catalana|catalana]]. Fon també rector d'eixa universitat des de l'any [[1978]] a [[1986]].
Fon professor visitant en [[Munich]], [[Heidelberg]], [[Georgetown]], [[Wisconsin]] i en la Sorbona de [[París]]. Era ademés doctor honoris causa de vàries universitats, entre les que es troben la de [[Salzburc]], [[Toulouse]], [[Valéncia]], [[Universitat Rovira i Virgili]] i la pròpia Sorbona.
Fon professor visitant en [[Munich]], [[Heidelberg]], [[Georgetown]], [[Wisconsin]] i en la Sorbona de [[París]]. Era ademés doctor honoris causa de vàries universitats, entre les que es troben la de [[Salzburc]], [[Toulouse]], [[Valéncia]], [[Universitat Rovira i Virgili]] i la pròpia Sorbona.
També va ostentar la presidència de la [[Société de linguistique romane]], president de la secció filològica de l'[[Institut d'Estudis Catalans]] (IEC), primer president de l'Associació Internacional de Llengua i Lliteratura Catalanes, primer president del Grup Català de Sociollingüística, president d'honor en el II Coloqui Internacional de Llengua i Lliteratura Catalanes en [[Àmsterdam]] en [[1970]], de la Societat Catalana de Nortamèrica i de la Deutsch-Katalanische Gesellschaft, i president del II Congrés Internacional de la Llengua Catalana en [[1986]], i president del VII Congrés de Llingüística i Filologia Romàniques, en [[1953]] celebrat en Barcelona.
També va ostentar la presidència de la [[Société de linguistique romane]], president de la secció filològica de l'[[Institut d'Estudis Catalans]] (IEC), primer president de l'Associació Internacional de Llengua i Lliteratura Catalanes, primer president del Grup Català de Sociollingüística, president d'honor en el II Coloqui Internacional de Llengua i Lliteratura Catalanes en [[Àmsterdam]] en l'any [[1970]], de la Societat Catalana de Nortamèrica i de la Deutsch-Katalanische Gesellschaft, i president del II Congrés Internacional de la Llengua Catalana en [[1986]], i president del VII Congrés de Llingüística i Filologia Romàniques, en [[1953]] celebrat en Barcelona.
Fon president de la Fundació Artur Martorell, director de la revista Estudis Romànics i pertanygué a diversos consells editorials de revistes de filologia catalana. Membre de l'Institut d'Estudis Catalans, de la Real Acadèmia de les Bones Lletres de Barcelona i corresponent de diverses acadèmies entre les que figura la [[Real Acadèmia Espanyola]] (RAE). Fon també aixina mateix membre honorífic de l'American Association of Teachers of Spanish and Portuguese.
Fon president de la Fundació Artur Martorell, director de la revista Estudis Romànics i pertanygué a diversos consells editorials de revistes de filologia catalana. Membre de l'Institut d'Estudis Catalans, de la Real Acadèmia de les Bones Lletres de Barcelona i corresponent de diverses acadèmies entre les que figura la [[Real Acadèmia Espanyola]] (RAE). Fon també aixina mateix membre honorífic de l'American Association of Teachers of Spanish and Portuguese.
En [[1995]] rebé el Premi d'Honor de la Fundació Jaume I, en [[1996]] el de la Fundació Catalana de la Recerca, en [[1999]] la Medalla al Mèrit Científic de l'ajuntament de Barcelona i en [[2003]] el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes.
En l'any [[1995]] rebé el Premi d'Honor de la Fundació Jaume I, en [[1996]] el de la Fundació Catalana de la Recerca, en [[1999]] la Medalla al Mèrit Científic de l'ajuntament de Barcelona i en [[2003]] el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes.
Va fallir el 16 de novembre de l'any 2014.
Va fallir el 16 de novembre de l'any 2014.
== Cites ==
== Cites ==
Antoni Badia i Margarit, va deixar escrit en el seu llibre titulat ''Gramática Histórica Catalana'' (Editorial Noguer, Barcelona, 1951):
* Antoni Badia i Margarit, va deixar escrit en el seu llibre titulat ''Gramática Histórica Catalana'' (Editorial Noguer, Barcelona, 1951):
{{Cita|''No es el catalán una lengua románica que siempre haya estado entre las lenguas con personalidad propia: todo lo contrario, era considerado como una variedad dialectal de la lengua provenzal, y sólo desde hace relativamente poco, ha merecido la categoría de lengua neolatina independiente''}}
{{Cita|Una llengua s'impon no perque siga millor, sino perque té l'hegemonia del poder.|''Gramática Histórica Catalana'' (Editorial Noguer, Barcelona, 1951)}}
{{Cita|''No es el catalán una lengua románica que siempre haya estado entre las lenguas con personalidad propia: todo lo contrario, era considerado como una variedad dialectal de la lengua provenzal, y sólo desde hace relativamente poco, ha merecido la categoría de lengua neolatina independiente''|''Gramática Histórica Catalana'' (Editorial Noguer, Barcelona, 1951)}}
* El filòlec castellonenc, [[Josep Maria Guinot|Josep Mª Guinot]], comenta en el seu llibre ''Fonética valenciana y catalana comparadas'' (1983), lo següent:
{{Cita|''El Dr. Badía Margarit publicó con fecha 16 de Octubre de 1983 un artículo en el periódico madrileño "El País" con el título "¿Existe la lengua valenciana?" en el que invitaba a una polémica "científica, objetiva sobre dicho tema, que se desarrollara en revistas especializadas". A su debido tiempo se le quiso contestar en el mismo medio de comunicación utilizado por dicho Profesor, pero fue imposible lograr la publicación sin mutilaciones de las respuestas remitidas desde Valencia.''|''Fonética valenciana y catalana comparadas'' (1983), per [[Josep Maria Guinot|Josep Mª Guinot]]}}
* També, [[Josep Maria Guinot|Josep Mª Guinot]], comenta en el seu llibre ''La llengua valenciana, hui. Estudi sintetic'' (Valéncia, 1988), lo següent:
{{Cita|La Llengua Valenciana literaria no es la catalana: ni la que parlen els catalans, ni la que ells, escriuen baix les normes de l´Institut d´Estudis Catalans. Esta llengua, segons confessio del professor Badía Margarit (al principi de la seua Gramatica Catalana), practicament es la de Barcelona; té tambe un diccionari normatiu que no comprén les paraules peculiars valencianes; té una fonetica diferent de la valenciana, la de Barcelona, que ha segut adoptada com a normativa; una gramatica que exclou, com a dialectalismes o vulgarismes, les peculiaritats valencianes; i una ortografia arcaisant i etimologista, que els valencians no podem soportar per les moltes lletres inutils que conserva, algunes de les quals ni ells mateixos pronuncien.|''La llengua valenciana, hui. Estudi sintetic'' (Valéncia, 1988), per Josep Mª Guinot i Galan}}
== Vore també ==
== Vore també ==
[[Categoria:Biografies]]
[[Categoria:Biografies]]
[[Categoria:Filòlecs]]
[[Categoria:Filòlecs]]
[[Categoria:Escritors]]
[[Categoria:Escritors]]