Canvis

1460 bytes afegits ,  10:54 27 oct 2023
sense resum d'edició
Llínea 1: Llínea 1:  
{{Biografia|
 
{{Biografia|
 
| nom = Antoni Maria Badia i Margarit
 
| nom = Antoni Maria Badia i Margarit
| image = [[File:43è Premi d'Honor de les Lletres Catalanes. Roda de premsa de presentació (5594423573) (cropped).jpg|thumb|]]
+
| image = [[File:43è Premi d'Honor de les Lletres Catalanes. Roda de premsa de presentació (5594423573) (cropped).jpg|center]]
 
| peu =  
 
| peu =  
 
| nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]]  
 
| nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]]  
 
| ocupació = Filòlec, llingüiste i escritor
 
| ocupació = Filòlec, llingüiste i escritor
 
| data_naix = 30 de maig de [[1920]]  
 
| data_naix = 30 de maig de [[1920]]  
| lloc_naix = [[Barcelona]], [[Espanya]]
+
| lloc_naix = [[Barcelona]], [[Catalunya]], [[Espanya]]
 
| data_mort = 16 de novembre de [[2014]]  
 
| data_mort = 16 de novembre de [[2014]]  
| lloc_mort = [[Barcelona]], [[Espanya]]  
+
| lloc_mort = [[Barcelona]], [[Catalunya]], [[Espanya]]  
 
}}
 
}}
'''Antoni Maria Badia i Margarit''' ([[Barcelona]], [[30 de maig]] de [[1920]] - [[16 de novembre]] de [[2014]]) fon un filòlec, llingüiste i escritor català que dedicà gran part de la seua carrera a l'història i la gramàtica catalana.
+
'''Antoni Maria Badia i Margarit''' ([[Barcelona]], [[30 de maig]] de [[1920]] - [[16 de novembre]] de [[2014]]) fon un filòlec, llingüiste i escritor català que dedicà gran part de la seua carrera a l'història i la gramàtica catalana.
    
== Biografia ==
 
== Biografia ==
Llínea 50: Llínea 50:  
== Cites ==
 
== Cites ==
   −
Antoni Badia i Margarit, va deixar escrit en el seu llibre titulat ''Gramática Histórica Catalana'' (Editorial Noguer, Barcelona, 1951):
+
* Antoni Badia i Margarit, va deixar escrit en el seu llibre titulat ''Gramática Histórica Catalana'' (Editorial Noguer, Barcelona, 1951):
   −
{{Cita|''No es el catalán una lengua románica que siempre haya estado entre las lenguas con personalidad propia: todo lo contrario, era considerado como una variedad dialectal de la lengua provenzal, y sólo desde hace relativamente poco, ha merecido la categoría de lengua neolatina independiente''}}
+
{{Cita|Una llengua s'impon no perque siga millor, sino perque té l'hegemonia del poder.|''Gramática Histórica Catalana'' (Editorial Noguer, Barcelona, 1951)}}
   −
{{Cita|''El Dr. Badía Margarit publicó con fecha 16 de Octubre de 1983 un artículo en el periódico madrileño "El País" con el título "¿Existe la lengua valenciana?" en el que invitaba a una polémica "científica, objetiva sobre dicho tema, que se desarrollara en revistas especializadas". A su debido tiempo se le quiso contestar en el mismo medio de comunicación utilizado por dicho Profesor, pero fue imposible lograr la publicación sin mutilaciones de las respuestas remitidas desde Valencia.''|Fonética valenciana y catalana comparadas, per [[Josep Maria Guinot|Josep Mª Guinot]]}}
+
{{Cita|''No es el catalán una lengua románica que siempre haya estado entre las lenguas con personalidad propia: todo lo contrario, era considerado como una variedad dialectal de la lengua provenzal, y sólo desde hace relativamente poco, ha merecido la categoría de lengua neolatina independiente''|''Gramática Histórica Catalana'' (Editorial Noguer, Barcelona, 1951)}}
 +
 
 +
* El filòlec castellonenc, [[Josep Maria Guinot|Josep Mª Guinot]], comenta en el seu llibre ''Fonética valenciana y catalana comparadas'' (1983), lo següent:
 +
 
 +
{{Cita|''El Dr. Badía Margarit publicó con fecha 16 de Octubre de 1983 un artículo en el periódico madrileño "El País" con el título "¿Existe la lengua valenciana?" en el que invitaba a una polémica "científica, objetiva sobre dicho tema, que se desarrollara en revistas especializadas". A su debido tiempo se le quiso contestar en el mismo medio de comunicación utilizado por dicho Profesor, pero fue imposible lograr la publicación sin mutilaciones de las respuestas remitidas desde Valencia.''|''Fonética valenciana y catalana comparadas'' (1983), per [[Josep Maria Guinot|Josep Mª Guinot]]}}
 +
 
 +
* També, [[Josep Maria Guinot|Josep Mª Guinot]], comenta en el seu llibre ''La llengua valenciana, hui. Estudi sintetic'' (Valéncia, 1988), lo següent:
 +
 
 +
{{Cita|La Llengua Valenciana literaria no es la catalana: ni la que parlen els catalans, ni la que ells, escriuen baix les normes de l´Institut d´Estudis Catalans. Esta llengua, segons confessio del professor Badía Margarit (al principi de la seua Gramatica Catalana), practicament es la de Barcelona; té tambe un diccionari normatiu que no comprén les paraules peculiars valencianes; té una fonetica diferent de la valenciana, la de Barcelona, que ha segut adoptada com a normativa; una gramatica que exclou, com a dialectalismes o vulgarismes, les peculiaritats valencianes; i una ortografia arcaisant i etimologista, que els valencians no podem soportar per les moltes lletres inutils que conserva, algunes de les quals ni ells mateixos pronuncien.|''La llengua valenciana, hui. Estudi sintetic'' (Valéncia, 1988), per Josep Mª Guinot i Galan}}
    
== Vore també ==
 
== Vore també ==
23 189

edicions