Llínea 1: |
Llínea 1: |
| {{Biografia| | | {{Biografia| |
| | nom = Isabel Ferrer Giner | | | nom = Isabel Ferrer Giner |
− | | image = | + | | image = [[Archiu:Isabelferrer.jpg|290px]] |
− | | peu = | + | | peu = Placa en homenage a Isabel Ferrer Giner |
| | nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]] | | | nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]] |
| | ocupació = Dama de la noblea castellonenca | | | ocupació = Dama de la noblea castellonenca |
Llínea 10: |
Llínea 10: |
| | lloc_mort = [[Castelló]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]] | | | lloc_mort = [[Castelló]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]] |
| }} | | }} |
− | Na '''Isabel Ferrer Giner''' ([[Castelló]], [[1736]]-¿?[[1793]]). Fon una dama de la noblea castellonenca. | + | Na '''Isabel Ferrer Giner''' ([[Castelló]], [[1736]] - † ¿?[[1793]]). Fon una dama de la noblea castellonenca. |
| | | |
| == Biografia == | | == Biografia == |
Llínea 16: |
Llínea 16: |
| Filla d'En Manuel Ferrer, advocat de ''Reales Consejos'' i de Na Magdalena Giner, de la qui va heretar un ilustre llinage nobiliari. | | Filla d'En Manuel Ferrer, advocat de ''Reales Consejos'' i de Na Magdalena Giner, de la qui va heretar un ilustre llinage nobiliari. |
| | | |
− | Els Giner aparéixen en l'any [[1608]] com a ''llauradors rics'' que accediràn a l'advocacia, arribant u d´ells (En Jaume Giner) a ser Síndic per [[Castelló de la Plana]] en les [[Corts]] de [[1645]]. La generació posterior estarà representada pels tres germans Giner de Bou, u d'ells (En Jaume Giner de Bou) serà s'agüelo matern, que arribarà a ser regidor en el primer ajuntament a l'estil de [[Castella]] a l'abolir-se els [[Furs]]. El seu recolzament a favor de [[Felip d'Anjou]], durant la [[Guerra de Successió]], mereixerà els favors dels [[Borbons]]. | + | Els Giner aparéixen en l'any [[1608]] com a ''llauradors rics'' que accediràn a l'advocacia, arribant u d'ells (En Jaume Giner) a ser Síndic per [[Castelló de la Plana]] en les [[Corts]] de [[1645]]. La generació posterior estarà representada pels tres germans Giner de Bou, u d'ells (En Jaume Giner de Bou) serà s'agüelo matern, que arribarà a ser regidor en el primer ajuntament a l'estil de [[Castella]] a l'abolir-se els [[Furs]]. El seu recolzament a favor de [[Felip d'Anjou]], durant la [[Guerra de Successió]], mereixerà els favors dels [[Borbons]]. |
| | | |
| == L'ensenyança en Castelló == | | == L'ensenyança en Castelló == |
Llínea 22: |
Llínea 22: |
| Durant el [[sigle XVIII]] l'interés per la cultura i l'educació fon molt escàs en Castelló. Les famílies estaven més preocupades en satisfer les necessitats bàsiques dels fills com era l'alimentació i el vestit que la seua formació. La major part de la societat era analfabeta. | | Durant el [[sigle XVIII]] l'interés per la cultura i l'educació fon molt escàs en Castelló. Les famílies estaven més preocupades en satisfer les necessitats bàsiques dels fills com era l'alimentació i el vestit que la seua formació. La major part de la societat era analfabeta. |
| | | |
− | Castelló tan sols tenia una classe de primeres lletres per a chics que aumentaria a tres més a finals del [[sigle XVIII]]: L'antiga aula de la Vila, una atra situada en el Raval de Sant Francesc i dos més en el Raval de Sant Félix, una de chics i una atra per a chiques. Apart d'això estava l'aula per a chiquets òrfens fundada pel [[Bisbe Climent]] i l'atra per a chiquetes pobres que fundaria Isabel Ferrer. Les Aules de la Llatinitat, dos aules, una per a menors i atra per a majors. Estes Aules obtindrien reconeguda fama en tot lo [[Regne de Valéncia]], pel prestigi dels seus mestres i la calitat de l'ensenyança. L'edifici de dites antigues aules està situat en l'actual plaça de les Aules actual sèu del departament de Cultura i Deports de la [[Diputació de Castelló]]. | + | Castelló a soles tenia una classe de primeres lletres per a chics que aumentaria a tres més a finals del [[sigle XVIII]]: L'antiga aula de la Vila, una atra situada en el Raval de Sant Francesc i dos més en el Raval de Sant Félix, una de chics i una atra per a chiques. Apart d'això estava l'aula per a chiquets òrfens fundada pel [[Bisbe Climent]] i l'atra per a chiquetes pobres que fundaria Isabel Ferrer. Les Aules de la Llatinitat, dos aules, una per a menors i atra per a majors. Estes Aules obtindrien reconeguda fama en tot lo [[Regne de Valéncia]], pel prestigi dels seus mestres i la calitat de l'ensenyança. L'edifici de dites antigues aules està situat en l'actual plaça de les Aules actual sèu del departament de Cultura i Deports de la [[Diputació de Castelló]]. |
| | | |
| == La Casa d'Ensenyança == | | == La Casa d'Ensenyança == |
Llínea 28: |
Llínea 28: |
| Isabel Ferrer fon una generosa dama plena d'amor i molt apassionada, procedent d'una família castellonenca acomodada i molt religiosa del sigle XVIII que donà tots els seus bens per a la creació del primer colege en Castelló dedicat a l'ensenyança de les chiquetes desfavorides baix el beneplàcit i la protecció del rei [[Carles III]]. | | Isabel Ferrer fon una generosa dama plena d'amor i molt apassionada, procedent d'una família castellonenca acomodada i molt religiosa del sigle XVIII que donà tots els seus bens per a la creació del primer colege en Castelló dedicat a l'ensenyança de les chiquetes desfavorides baix el beneplàcit i la protecció del rei [[Carles III]]. |
| | | |
− | No era habitual que en el sigle XVIII famílies acomodades s'ocuparen dels més desfavorits, desprotegits i indefensos, això era competència de les institucions públiques com l'Ajuntament, d'alguna individualitat molt concienciada o be, de l'Iglésia i ordens religioses. | + | No era habitual que en el sigle XVIII famílies acomodades s'ocuparen dels més desfavorits, desprotegits i indefensos, això era competència de les institucions públiques com l'Ajuntament, d'alguna individualitat molt concienciada o be, de l'Iglésia i órdens religioses. |
| | | |
| L'Escola tingué gran acceptació, als pocs anys contava en 220 alumnes. Això va influir en la seua fundadora en donar un caràcter permanent a l'institució, solicitant Llicència Real per a la creació oficial d'una escola gratuïta baix real protecció i la dispensa dels drets d'amortisació de tots els bens que es destinaren a tal fi. El [[12 d'octubre]] de l'any [[1786]] el rei Carles III li otorgà dit privilegi: | | L'Escola tingué gran acceptació, als pocs anys contava en 220 alumnes. Això va influir en la seua fundadora en donar un caràcter permanent a l'institució, solicitant Llicència Real per a la creació oficial d'una escola gratuïta baix real protecció i la dispensa dels drets d'amortisació de tots els bens que es destinaren a tal fi. El [[12 d'octubre]] de l'any [[1786]] el rei Carles III li otorgà dit privilegi: |
Llínea 38: |
Llínea 38: |
| == Bibliografia == | | == Bibliografia == |
| | | |
− | * VV.AA. Isabel Ferrer i el seu temps: Castelló al sigle XVIII. Colecció Universitaria. [[Diputació de Castelló]] (Castelló, 1993). | + | * VV.AA. Isabel Ferrer i el seu temps: Castelló al sigle XVIII. Colecció Universitària. [[Diputació de Castelló]] (Castelló, [[1993]]). |
− | * VV.AA. Castelló en temps d´Isabel Ferrer. II Centenari d´Isabel Ferrer. Colege públic “Isabel Ferrer”. [[Ajuntament de Castelló]] (Castelló, 1993). | + | * VV.AA. Castelló en temps d'Isabel Ferrer. II Centenari d'Isabel Ferrer. Colege públic “Isabel Ferrer”. [[Ajuntament de Castelló]] (Castelló, 1993). |
− | | + | * Gimeno i Alonso, Xavier. Isabel Ferrer i la Casa d'Ensenyança. Artícul publicat en el llibret de la [[Gayata]] 7 ''Cor de la Ciutat''. [[Festes de la Magdalena]] [[2016]]. |
− | * GIMENO I ALONSO, Xavier. Isabel Ferrer i la Casa d'Ensenyança. Artícul publicat en el llibret de la [[Gayata]] nº 7 ''Cor de la Ciutat''. [[Festes de la Magdalena]] 2016. | |
| | | |
| == Enllaços externs == | | == Enllaços externs == |
Llínea 47: |
Llínea 46: |
| * [http://www3.uji.es/~belles/Salvador%20Belles/Seres%20Humanos%20de%20Castell%F3n/Isabel%20Ferrer%20Giner.pdf Biografia d'Isabel Ferrer] | | * [http://www3.uji.es/~belles/Salvador%20Belles/Seres%20Humanos%20de%20Castell%F3n/Isabel%20Ferrer%20Giner.pdf Biografia d'Isabel Ferrer] |
| | | |
| + | [[Categoria:Biografies]] |
| [[Categoria:Història]] | | [[Categoria:Història]] |
| [[Categoria:Valencians]] | | [[Categoria:Valencians]] |