Canvis

105 bytes afegits ,  11:45 29 oct 2023
sense resum d'edició
Llínea 1: Llínea 1:  
{{Biografia|
 
{{Biografia|
 
| nom = Isabel Ferrer Giner
 
| nom = Isabel Ferrer Giner
| image =  
+
| image = [[Archiu:Isabelferrer.jpg|290px]]
| peu =  
+
| peu = Placa en homenage a Isabel Ferrer Giner
 
| nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]]  
 
| nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]]  
 
| ocupació =  Dama de la noblea castellonenca
 
| ocupació =  Dama de la noblea castellonenca
Llínea 10: Llínea 10:  
| lloc_mort = [[Castelló]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]
 
| lloc_mort = [[Castelló]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]
 
}}
 
}}
Na '''Isabel Ferrer Giner''' ([[Castelló]], [[1736]]-¿?[[1793]]). Fon una dama de la noblea castellonenca.   
+
Na '''Isabel Ferrer Giner''' ([[Castelló]], [[1736]] - ¿?[[1793]]). Fon una dama de la noblea castellonenca.   
    
== Biografia ==
 
== Biografia ==
Llínea 16: Llínea 16:  
Filla d'En Manuel Ferrer, advocat de ''Reales Consejos'' i de Na Magdalena Giner, de la qui va heretar un ilustre llinage nobiliari.
 
Filla d'En Manuel Ferrer, advocat de ''Reales Consejos'' i de Na Magdalena Giner, de la qui va heretar un ilustre llinage nobiliari.
   −
Els Giner aparéixen en l'any [[1608]] com a ''llauradors rics'' que accediràn a l'advocacia, arribant u d´ells (En Jaume Giner) a ser Síndic per [[Castelló de la Plana]] en les [[Corts]] de [[1645]]. La generació posterior estarà representada pels tres germans Giner de Bou, u d'ells (En Jaume Giner de Bou) serà s'agüelo matern, que arribarà a ser regidor en el primer ajuntament a l'estil de [[Castella]] a l'abolir-se els [[Furs]]. El seu recolzament a favor de [[Felip d'Anjou]], durant la [[Guerra de Successió]], mereixerà els favors dels [[Borbons]].
+
Els Giner aparéixen en l'any [[1608]] com a ''llauradors rics'' que accediràn a l'advocacia, arribant u d'ells (En Jaume Giner) a ser Síndic per [[Castelló de la Plana]] en les [[Corts]] de [[1645]]. La generació posterior estarà representada pels tres germans Giner de Bou, u d'ells (En Jaume Giner de Bou) serà s'agüelo matern, que arribarà a ser regidor en el primer ajuntament a l'estil de [[Castella]] a l'abolir-se els [[Furs]]. El seu recolzament a favor de [[Felip d'Anjou]], durant la [[Guerra de Successió]], mereixerà els favors dels [[Borbons]].
    
== L'ensenyança en Castelló ==
 
== L'ensenyança en Castelló ==
Llínea 28: Llínea 28:  
Isabel Ferrer fon una generosa dama plena d'amor i molt apassionada, procedent d'una família castellonenca acomodada i molt religiosa del sigle XVIII que donà tots els seus bens per a la creació del primer colege en Castelló dedicat a l'ensenyança de les chiquetes desfavorides baix el beneplàcit i la protecció del rei [[Carles III]].
 
Isabel Ferrer fon una generosa dama plena d'amor i molt apassionada, procedent d'una família castellonenca acomodada i molt religiosa del sigle XVIII que donà tots els seus bens per a la creació del primer colege en Castelló dedicat a l'ensenyança de les chiquetes desfavorides baix el beneplàcit i la protecció del rei [[Carles III]].
   −
No era habitual que en el sigle XVIII famílies acomodades s'ocuparen dels més desfavorits, desprotegits i indefensos, això era competència de les institucions públiques com l'Ajuntament, d'alguna individualitat molt concienciada o be, de l'Iglésia i ordens religioses.
+
No era habitual que en el sigle XVIII famílies acomodades s'ocuparen dels més desfavorits, desprotegits i indefensos, això era competència de les institucions públiques com l'Ajuntament, d'alguna individualitat molt concienciada o be, de l'Iglésia i órdens religioses.
    
L'Escola tingué gran acceptació, als pocs anys contava en 220 alumnes. Això va influir en la seua fundadora en donar un caràcter permanent a l'institució, solicitant Llicència Real per a la creació oficial d'una escola gratuïta baix real protecció i la dispensa dels drets d'amortisació de tots els bens que es destinaren a tal fi. El [[12 d'octubre]] de l'any [[1786]] el rei Carles III li otorgà dit privilegi:
 
L'Escola tingué gran acceptació, als pocs anys contava en 220 alumnes. Això va influir en la seua fundadora en donar un caràcter permanent a l'institució, solicitant Llicència Real per a la creació oficial d'una escola gratuïta baix real protecció i la dispensa dels drets d'amortisació de tots els bens que es destinaren a tal fi. El [[12 d'octubre]] de l'any [[1786]] el rei Carles III li otorgà dit privilegi:
Llínea 38: Llínea 38:  
== Bibliografia ==
 
== Bibliografia ==
   −
* VV.AA. Isabel Ferrer i el seu temps: Castelló al sigle XVIII. Colecció Universitaria. [[Diputació de Castelló]] (Castelló, 1993).  
+
* VV.AA. Isabel Ferrer i el seu temps: Castelló al sigle XVIII. Colecció Universitària. [[Diputació de Castelló]] (Castelló, [[1993]]).  
* VV.AA. Castelló en temps d´Isabel Ferrer. II Centenari d´Isabel Ferrer. Colege públic “Isabel Ferrer”. [[Ajuntament de Castelló]] (Castelló, 1993).
+
* VV.AA. Castelló en temps d'Isabel Ferrer. II Centenari d'Isabel Ferrer. Colege públic “Isabel Ferrer”. [[Ajuntament de Castelló]] (Castelló, 1993).
 
+
* Gimeno i Alonso, Xavier. Isabel Ferrer i la Casa d'Ensenyança. Artícul publicat en el llibret de la [[Gayata]] 7 ''Cor de la Ciutat''. [[Festes de la Magdalena]] [[2016]].
* GIMENO I ALONSO, Xavier. Isabel Ferrer i la Casa d'Ensenyança. Artícul publicat en el llibret de la [[Gayata]] 7 ''Cor de la Ciutat''. [[Festes de la Magdalena]] 2016.
      
== Enllaços externs ==
 
== Enllaços externs ==
Llínea 47: Llínea 46:  
* [http://www3.uji.es/~belles/Salvador%20Belles/Seres%20Humanos%20de%20Castell%F3n/Isabel%20Ferrer%20Giner.pdf Biografia d'Isabel Ferrer]
 
* [http://www3.uji.es/~belles/Salvador%20Belles/Seres%20Humanos%20de%20Castell%F3n/Isabel%20Ferrer%20Giner.pdf Biografia d'Isabel Ferrer]
    +
[[Categoria:Biografies]]
 
[[Categoria:Història]]
 
[[Categoria:Història]]
 
[[Categoria:Valencians]]
 
[[Categoria:Valencians]]
112 276

edicions