Canvis

[[Image:Banc_de_Valencia.jpg|thumb|right|250px|Seu central del Banc de Valéncia en el carrer Pintor Sorolla de Valéncia.]]

[[Image:Banco de Valencia, Valencia, España, 2014-06-30, DD 134.JPG|thumb|right|250px|Antiga seu central del Banc de Valéncia en el carrer Pintor Sorolla de Valéncia.]]

El '''Banc de Valéncia''' és el sext banc de [[Espanya]], i té la seua seu en la ciutat de [[Valéncia]], [[Comunitat Valenciana]]. Els seus principals accionistes són les [[caixa d'aforros|caixes d'estalvi]] valencianes [[Caixa Mediterràneu|CAM]] i [[Bancaixa]].

[[Archiu:Banvval.3.jpg|thumb|250px]]

Fon fundat el [[20 de març]] de [[1900]], sent el seu primer president el senyor [[José Tartiere Lenegre]]. Deu anys més tard, el banc ya va aparéixer en la ''Guia Mercantil i Industrial'' de Valéncia. En [[1927]] va assumir la presidència de l'entitat [[Vicente Noguera Bonora]], per a un any més tard inaugurar l'oficina central en el carrer Alfredo Calderón de Valéncia. Un any més tard, el banc va comprar el [[Banc de Castelló]].

El '''Banc de Valéncia''' fon el primer banc de la Comunitat Valenciana i el sext banc d'[[Espanya]], i tenia la seua seu en la ciutat de [[Valéncia]], [[Comunitat Valenciana]]. El seu principal accioniste fon [[Bancaixa]], en un 38'40% (en l'any [[2010]]) de l'entitat, que operava de facto com a administrador de l'entitat, al no tindre cap atre accioniste un pes significatiu en l'accionariat del banc. En l'any [[2012]] el Banc de Valéncia fon venut a l'entitat catalana [[CaixaBank]].

En [[1936]] l'entitat va obrir una oficina en [[Sant Sebastià]]. En [[1940]] va haver-hi un nou canvi de president, accedint al càrrec [[Antonio Noguera Bonora]], càrrec que en [[1954]] fon ocupat per [[Ignacio Villalonga Villalba]]. En els [[anys 1950]] es va popularisar la colecció de calendaris emesa per l'entitat. En [[1964]] va accedir al càrrec de president [[Joaquín Reig Rodríguez]].

Fon fundat el [[20 de març]] de l'any [[1900]], sent el seu primer president el senyor [[José Tartiere Lenegre]]. Deu anys més tart, el banc ya va aparéixer en la ''Guia Mercantil i Industrial'' de Valéncia. En l'any [[1927]] va assumir la presidència de l'entitat [[Vicente Noguera Bonora]], per a un any més tart inaugurar l'oficina central en el carrer Alfredo Calderón de Valéncia. Un any més tart, el banc va comprar el [[Banc de Castelló]].

En [[1974]] el banc va inaugurar el seu Centre de Càlcul, i en [[1978]] la seua primera oficina en [[Madrit]]. En [[1984]] va tornar a haver-hi un nou canvi en la presidència, sent el nou president [[Antonio Girona Busutil]]. A finals dels anys 1980, en [[1989]] el banc va conseguir la sifra de 230 oficines. En els [[anys 1990]] va haver-hi tres canvis en la presidència, en [[1993]] fon nomenat president [[Antonio Escámez López]], un any més tart, en [[1994]], [[José María Simó Nogués]], i en [[1997]] [[Antonio J. Tirat Jiménez]]. Seguint una llínea d'expansió, el Banc de Valéncia va comprar en [[1997]] el [[Banc de Múrcia]], encara que la fusió es va produir en [[2002]]. Eixe mateix any, el Banc de Valéncia va inaugurar la seua primera botiga de Bosa.

En l'any [[1936]] l'entitat va obrir una oficina en [[Sant Sebastià]]. En [[1940]] va haver un nou canvi de president, accedint al càrrec [[Antonio Noguera Bonora]], càrrec que en [[1954]] fon ocupat per [[Ignacio Villalonga Villalba]]. En els [[anys 1950]] es va popularisar la colecció de calendaris emesa per l'entitat. En [[1964]] va accedir al càrrec de president [[Joaquín Reig Rodríguez]].

A l'arribar l'any [[2000]] l'entitat va celebrar el seu centenari en l'organisació de diversos actes i celebracions. El nombre d'oficines de l'entitat va conseguir les 350 en [[2003]]. En [[2004]] que fora president de la [[Generalitat Valenciana]], [[José Luis Olivas Martínez]] va asumir la direcció de l'entitat.

 

A l'arribar l'any [[2000]] l'entitat va celebrar el seu centenari en l'organisació de diversos actes i celebracions. El número d'oficines de l'entitat alcançà les 350 en [[2003]]. En l'any [[2004]], el que fora president de la [[Generalitat Valenciana]], [[José Luis Olivas Martínez]] va assumir la direcció de l'entitat.

 

Les seues accions cotisaven en el Mercat Continu espanyol i el seu "ticker" o acrònim en la Bossa espanyola era "'''BVA'''".

== Activitat ==

== Activitat ==

En el tercer trimestre de 2009 poseïa uns actius de 22.528 millons d'euros i el seu benefici net ascendia a 106,3 millons €. A 31-12-2008 conta en 452 sucursals distribuïdes per tot Espanya. <ref>{{cita web

En el tercer trimestre de [[2009]] posseïa uns actius de 22.528 millons d'euros i el seu benefici net ascendia a 106,3 millons €. El 31-[[Decembre]]-[[2008]] contava en 452 sucursals distribuïdes per tota Espanya. <ref>{{cita web

|apellido =  

|apellido =  

|nombre =  

|nombre =  

|editorial = Banc de Valéncia

|editorial = Banc de Valéncia

|ID =  

|ID =  

|url = http://www.bancodevalencia.És/cs/StaticFiles/BancoValencia/memòria/index.Htm

|url = http://www.bancodevalencia.es/cs/StaticFiles/BancoValencia/memoria/index.htm

|fechaacceso = 2009/12/05

|fechaacceso = 2009/12/12

}}</ref>

}}</ref>

== Referències ==

== Referències ==

{{listaref}}

{{listaref}}

== Veja també ==

== Enllaços externs ==

*[[Edifici del Banc de Valéncia]]

* [https://valenciaplaza.com/una-estafa-en-toda-regla Una estafa en toda regla - ''Valencia Plaza'']

* [https://www.valenciaplaza.com/salvador-climent-banco-valencia Salvador Climent: "La venta del Banco de Valencia fue un rescate encubierto a Caixabank" - ''Valencia Plaza'']

* [https://www.elperiodicodeaqui.com/epda-noticias/caixabank-el-banco-catalan-que-se-hizo-con-la-valenciana-bankia-para-empeorar-su-servicio-en-la-comunitat-valenciana/316089 Caixabank, el banco catalán que se hizo con la valenciana Bankia para empeorar su servicio en la Comunitat Valenciana - ''El periódico de Aquí'']  

[[Categoria:Bancs d'España|Valencia]]

[[Categoria:Bancs d'Espanya|Valéncia]]

[[Categoria:Empreses de la Comunitat Valenciana]]

[[Categoria:Empreses de la Comunitat Valenciana]]