Canvis

El '''Massiç del Montgó''' constituïx un [[parc natural]] situat en el nordest de la [[província d'Alacant]], en 753 metros d'altitut.

 

El '''Massiç del Mongó''' constituïx un [[parc natural]] situat en el nordest de la [[província d'Alacant]], en 753 metros d'altitut.

== Senyes bàsiques ==

== Senyes bàsiques ==

== Orografia ==

== Orografia ==

[[File:Montgó i vista cap al nord.jpg|thumb|right|250px|Parc natural del Montgó]]

[[File:Montgó i vista cap al nord.jpg|thumb|right|250px|Parc natural del Mongó]]

El parc se troba en l'última estribació de les [[cordilleres Bètiques]]. A pesar de contar en una altura màxima relativament modesta, 753 metros, la seua rodalia al mar (apenes uns centenars de metros) causa un abrupte descens i un important impacte visual en el visitant. El massiç està format per materials [[cretàcic|cretàcics]], abundant les [[marga|margues]] i [[calisa|calices]].

El parc se troba en l'última estribació de les [[cordilleres Bètiques]]. A pesar de contar en una altura màxima relativament modesta, 753 metros, la seua rodalia al mar (apenes uns centenars de metros) causa un abrupte descens i un important impacte visual en el visitant. El massiç està format per materials [[cretàcic|cretàcics]], abundant les [[marga|margues]] i [[calisa|calices]].

A destacar la seua cova principal: la [[Cova de l'Aigua]], cova aprofitada pels romans per a abastir d'aigua a un reté del eixèrcit de l'imperi romà. També fon aprofitada pels àraps, els quals aplegaren a construir una espècie de presa per a almagasenar l'aigua i inclús sequies per a distribuir-la. En el Montgó, donat el seu caràcter càrstic existixen molte més cavitats ([[Cova del Gamell]], [[Cova de la Figuera]], etc.)

A destacar la seua cova principal: la [[Cova de l'Aigua]], cova aprofitada pels romans per a abastir d'aigua a un reté del eixèrcit de l'imperi romà. També fon aprofitada pels àraps, els quals aplegaren a construir una espècie de presa per a almagasenar l'aigua i inclús sequies per a distribuir-la. En el Mongó, donat el seu caràcter càrstic existixen molte més cavitats ([[Cova del Gamell]], [[Cova de la Figuera]], etc.)

== Clima ==

== Clima ==

==Flora==

==Flora==

[[File:Margallonar al Montgó.jpg|thumb|right|250px|Flora del Montgó]]

[[File:Margallonar al Montgó.jpg|thumb|right|250px|Flora del Mongó]]

[[File:Espígol al Montgó.jpg|thumb|right|250px|[[Espígol]] en el Mongó]]

Té una flora de més de 650 espècies, açò fa que el Montgó siga una referencia botànica de primer orde. Destaquen, entre els més de 80 taxons catalogats com rars, endèrmics o amenaçats, el Carduncellus dianius o Herba Santa i la Silene hifacensis.

Té una flora de més de 650 espècies, açò fa que el Mongó siga una referencia botànica de primer orde. Destaquen, entre els més de 80 taxons catalogats com rars, endèrmics o amenaçats, el Carduncellus dianius o Herba Santa i la Silene hifacensis.

La seua situació geogràfica i l'orientació determinen diferents ecosistemes, entre els que destaquen:

La seua situació geogràfica i l'orientació determinen diferents ecosistemes, entre els que destaquen:

- El pinar, molt reduït degut als freqüents i intensos incendis. Està localisat en La Solana i en Les Planes de Xàbia. La formació arbòrea predominant en el parc era la [[carrasca]], pero esta s'ha degradat en la major part d'este, donant pas a un entorn arbustiu.

- El pinar, molt reduït degut als freqüents i intensos incendis. Està localisat en La Solana i en Les Planes de Xàbia. La formació arbòrea predominant en el parc era la [[carrasca]], pero esta s'ha degradat en la major part d'este, donant pas a un entorn arbustiu.

- La xara: la formació vegetal més extensa en l'interior del parc, composta principalment per [[coscolla]], [[llentiscle]], [[coscollina]], [[Rosmarinus officinalis|romer]], [[petarrell]], [[argilaga]] i [[cabeçuda]].

- La xara: la formació vegetal més extensa en l'interior del parc, composta principalment per [[coscolla]], [[llentiscle]], [[coscollina]], [[romer]], [[petarrell]], [[argilaga]] i [[cabeçuda]].

- Els tallats marins d'ombria i de solana, servixen de refugi per als principals endemismes vegetals. Violeta roquera valenciana, Escabiosa rupestre i la Sanguisorba ancistroides entre atres.

- Els tallats marins d'ombria i de solana, servixen de refugi per als principals endemismes vegetals. Violeta roquera valenciana, Escabiosa rupestre i la Sanguisorba ancistroides entre atres.

== Fauna ==

== Fauna ==

El Montgó conta en més de 150 espècies de vertebrats. Entre elles la més significativa és l'àguila perdiguera, espècie amenaçada a nivell europeu. També se poden trobar entre els seus paredons al [[falcó peregrí]], al [[muçol real]] i al càrava europea.

El Mongó conta en més de 150 espècies de vertebrats. Entre elles la més significativa és l'àguila perdiguera, espècie amenaçada a nivell europeu. També se poden trobar entre els seus paredons al [[falcó peregrí]], al [[muçol real]] i al càrava europea.

Atres aus que habiten el parc son la gavina patigroga i el cormorà que busca el seu aliment en les aigües de la reserva marina del Cap de Sant Antoni.

Atres aus que habiten el parc són la gavina patigroga i el cormorà que busca el seu aliment en les aigües de la reserva marina del Cap de Sant Antoni.

Les característiques del parc permeten l'existència d'espècies poc freqüents en la Comunitat Valenciana com la [[gavina d'Audouin]], el [[charrán patinegre]], el [[soliguer]] o el [[falcó peregrí]].

Les característiques del parc permeten l'existència d'espècies poc freqüents en la Comunitat Valenciana com la [[gavina d'Audouin]], el [[charrán patinegre]], el [[soliguer]] o el [[falcó peregrí]].

Entre els mamífers és destacable la presencia del javalí, el [[conill]] ,el [[teixó]], la [[gineta]], la [[rabosa]] o la [[mustela]].

Entre els mamífers és destacable la presencia del javalí, el [[conill]], el [[teixó]], la [[gineta]], la [[rabosa]] o la [[mustela]].

Està presente el fardacho ocelat i un ample espectre d'invertebrats que completen, junt en els ecosistemes sumergits del cap de Sant Antoni una bona representació de la fauna mediterrànea.

Està presente el [[fardacho|fardacho ocelat]] i un ample espectre d'invertebrats que completen, junt en els ecosistemes sumergits del cap de Sant Antoni una bona representació de la fauna mediterrànea.

== Cultura ==

== Cultura ==

El Montgó ha estat habitat des de el Paleolític Superior i la seua història està carregada de detalls. Des de les coves prehistòriques, fins les colònies agrícoles, passant pels restos de poblats ibèrics i emplaçaments àraps, capturen l'atenció d'aquell que té el gust de visitar-lo.

[[Archiu:Mongodenia.jpg|thumb|250px|El Mongó]]

 

El Mongó ha estat habitat des del Paleolític Superior i la seua història està carregada de detalls. Des de les coves prehistòriques, fins les colònies agrícoles, passant pels restos de poblats ibèrics i emplaçaments àraps, capturen l'atenció d'aquell que té el gust de visitar-lo.

==Accessos==

==Accessos==

El parc se troba travessat per la carretera [[CV-736]] que enllaça [[Dénia]] i [[Xàbia]], ciutats fàcilment accessibles per la [[AP-7]] i la [[N-332]].

El parc se troba travessat per la carretera [[CV-736]] que enllaça [[Dénia]] i [[Xàbia]], ciutats fàcilment accessibles per la [[AP-7]] i la [[N-332]].

== Enllaços externs ==

== Enllaços externs ==

* [http://parquesnaturales.gva.es/v/espnaturales.htm Pàgina dels parcs naturals de la Comunitat Valenciana]

* [https://parquesnaturales.gva.es/ Portal dels parcs naturals de la Comunitat Valenciana]

* [https://www.sendasdelsur.com/2010/07/06/montgo-integral-desde-les-planes/ Rutes pel Mongó]

{{Parcs naturals de la Comunitat Valenciana}}

{{Traduït de|es|Parque_Natural_del_Macizo_del_Montgó}}

[[Categoria:Parcs Naturals de la Comunitat Valenciana]]

[[Categoria:Parcs naturals de la Comunitat Valenciana]]