Llínea 1: |
Llínea 1: |
| [[File:Retrato-de-Simón-de-Rojas-Clemente-y-Rubio.png|thumb|220px|Simón de Rojas Cosme Damián Clemente i Rubio]] | | [[File:Retrato-de-Simón-de-Rojas-Clemente-y-Rubio.png|thumb|220px|Simón de Rojas Cosme Damián Clemente i Rubio]] |
| | | |
− | '''Simon de Rojas Clemente i Rubio''', ([[Titagües]], [[Valéncia]], [[27 de setembre]] de [[1777]] - [[Madrit]], [[27 de febrer]] de [[1827]]) va ser un gran botànic, discípul de [[Cavanilles|Antoni Cavanilles]]. | + | '''Simon de Rojas Clemente i Rubio''', ([[Titagües]], [[Valéncia]], [[27 de setembre]] de [[1777]] - † [[Madrit]], [[27 de febrer]] de [[1827]]) va ser un gran botànic, discípul de [[Cavanilles|Antoni Cavanilles]]. |
| | | |
− | Inicia estudis de Teologia, pero els abandonà per a dedicar-se a les Llengües Orientals i a les Ciències Natutals. Estudià botàica en el Real Jardí Botànic de Madrit en Cavanilles. Es va interessar per les criptògames junt a [[Marià Lagasca]], pero sobre tot es va dedicar a l'estudi de les plantes cultivades. | + | Inicia estudis de Teologia, pero els abandonà per a dedicar-se a les Llengües Orientals i a les Ciències Natutals. Estudià botànica en el Real Jardí Botànic de Madrit en Cavanilles. Es va interessar per les criptògames junt a [[Marià Lagasca]], pero sobre tot es va dedicar a l'estudi de les plantes cultivades. |
| | | |
− | Publicà numerosos treballs sobre les varietats de [[cotó]] , [[Raïm|vinya]], [[Oliva|olivera]], [[llimera]], [[fresa]], [[creïlla]], [[pimentó]], [[forment]]...etc... Encara que no oblidà l'observació de la flora natural, confeccionant un extens herbari i publicant diversos estudis florístics, entre els que destaca “Plantas que viven espontáneamente en el término de Titaguas”, que va aparèixer en l'any [[1864]], casi quaranta anys posteriorment a la seua mort, que es va produir en Madrit en 1827. | + | Publicà numerosos treballs sobre les varietats de [[cotó]] , [[Raïm|vinya]], [[Oliva|olivera]], [[llimera]], [[fraula]], [[creïlla]], [[pimentó]], [[forment]]...etc... Encara que no oblidà l'observació de la flora natural, confeccionant un extens herbari i publicant diversos estudis florístics, entre els que destaca “Plantas que viven espontáneamente en el término de Titaguas”, que va aparéixer en l'any [[1864]], casi quaranta anys posteriorment a la seua mort, que es va produir en Madrit en l'any 1827. |
| | | |
− | ==Vore també== | + | == Referències == |
− | * [[Jardí Botànic de Valéncia]] | + | * Annal. Naturh. Hofmus. Wien ix. 1894 352 (IK) |
| + | * Elench. Pl. Nov. 69 1838 (IK) |
| + | * Folia Geobot. Phytotax. 7(3): 315. 1972 (IK) |
| + | * Rubio, Clemente. Simón de Rojas (2000). Fernando Martín Polo, ed. Historia civil, natural y eclesiástica de Titaguas. Valéncia: PUV |
| | | |
| + | == Bibliografia == |
| + | |
| + | * Colmeiro, Miguel. ''La botánica y los botánicos de la Península Hispano-Lusitana: estudios bibliográficos y biográficos'', Madrid: Imprenta y Estereotípa de M. Rivadeneyra, 1858 |
| + | * Martín Polo, Simón de Rojas Clemente, Valéncia: PUV, 2016, 606 p |
| + | * Piqueras, Juan. ''Gesta y vida de un insigne botánico. Reseña biográfica de Simón de Rojas Clemente'', en Mètode, núm. 34 (2002) |
| + | |
| + | [[Categoria:Biografies]] |
| [[Categoria:Valencians]] | | [[Categoria:Valencians]] |
| [[Categoria:Botànics]] | | [[Categoria:Botànics]] |
| [[Categoria:Botànics valencians]] | | [[Categoria:Botànics valencians]] |