Canvis

[[File:Sollana.jpg|thumb|Vista del terme de Sollana]]

[[File:Sollana.jpg|thumb|Vista del terme de Sollana]]

'''Sollana''' és un municipi [[Comunitat Valenciana|valencià]] en la comarca de la [[Ribera Baixa]], enclavat dins del [[Parc Natural de l'Albufera de Valéncia|Parc Natural de l'Albufera]]. El terme municipal de Sollana està enquadrat dins de la plana que s'estén des dels contraforts de les llomes d'[[Espioca]], [[l'Almaguer]] i [[Alginet]] fins al llac del [[Parc Natural de l'Albufera de Valéncia|l'Albufera]]: la [[geologia]] i la [[geografia]] coincidixen en afirmar que, en temps remots, gran part de la mateixa estaria coberta per les aigües del [[Mar Mediterràneu|mar Mediterràneu]]; segons el catedràtic [[Eduardo Boscà]], el sac del [[golf de Valéncia]] arribava alguns quilómetros terra adins de l'actual vora del mar, a on desembocaria directament el [[Riu Xúquer|Xúquer]], el seu actual afluent el [[Riu Magre|Magre]] i els barrancs, entre ells el de [[Catarroja]], que ara ho fa directament en [[l'Albufera]], i atribuïa la formació d'este llac a la desembocadura del Xúquer.

El terme municipal de Sollana està enquadrat dins de la plana que s'estén des dels contraforts de les llomes d'[[Espioca]], [[l'Almaguer]] i [[Alginet]] fins al llac del [[Parc Natural de l'Albufera de Valéncia|l'Albufera]]: la [[geologia]] i la [[geografia]] coincidixen en afirmar que, en temps remots, gran part de la mateixa estaria coberta per les aigües del [[Mar Mediterràneu|mar Mediterràneu]]; segons el catedràtic [[Eduardo Boscà]], el sac del [[golf de Valéncia]] arribava alguns quilómetros terra adins de l'actual vora del mar, a on desembocaria directament el [[Riu Xúquer|Xúquer]], el seu actual afluent el [[Riu Magre|Magre]] i els barrancs, entre ells el de [[Catarroja]], que ara ho fa directament en [[l'Albufera]], i atribuïa la formació d'este llac a la desembocadura del Xúquer.

Refermant la mateixa teoria, [[Nicolau Primitiu]] diu que esta immensa plana es formà en anar omplint-se l'Albufera i els seus marenys en els desgasts de les montanyes i les altes planures per l'arrossegament del riu a lo llarc del temps, reduint-se cada vegada més l'extensió ocupada per les aigües, ya que al menys algun braç del Xúquer discorria pel terme i, una volta desviat tot el curs del riu cap a [[Cullera]], el solar de Sollana es completà en els sediments dels dos barrancs que l'empresonen: el [[barranc del Tramusser]] i [[Barranc dels Algadins|el dels Algadins]].  

Refermant la mateixa teoria, [[Nicolau Primitiu]] diu que esta immensa plana es formà en anar omplint-se l'Albufera i els seus marenys en els desgasts de les montanyes i les altes planures per l'arrossegament del riu a lo llarc del temps, reduint-se cada vegada més l'extensió ocupada per les aigües, ya que al menys algun braç del Xúquer discorria pel terme i, una volta desviat tot el curs del riu cap a [[Cullera]], el solar de Sollana es completà en els sediments dels dos barrancs que l'empresonen: el [[barranc del Tramusser]] i [[Barranc dels Algadins|el dels Algadins]].  

== Història ==

== Història ==

El [[13 d'abril]] del [[1248]] [[Jaume I]] va donar Sollana a [[Eximén d'Urrea]] per heretat lliure i franca. El [[21 de setembre]] del [[1270]] se li concedix carta de població: en este periodo [[Vicent Saboya]] era el senyor i en [[1609]] pertanyia al duc de [[Pastrana]]; el seu últim senyor territorial fon el [[comte d'Íxer]]. Va mantindre pleits constants en [[Sueca]]. L'any [[1564]] en va tindre un a prop de la compostura del camí que unix abdós llocs, i el [[1568]] sobre l'aprofitament de les aigües per a la collita de l'arròs. Des de les [[cort (noblea)|Corts]] de [[1342]] es controla el seu cultiu. per orde real, en [[1753]] es va restringir el conreu de l'[[arròs]] als llocs que en el moment es conreaven i es va prohibir al restant. També es va donar orde al [[veguer]] d'[[Alzira]] i a l'alcalde de Sollana que controlaren l'amollonament, desguaix i neteja d'estes marjals (prop de 20.000 [[Fanecada|fanecades]]). En [[1789]] esta sifra es va duplicar a causa de cometre frau, ya que es va conrear en terres de secà i d'horta. En les [[Corts valencianes]] del [[1626]] l'iglésia de Santa [[Maria Magdalena]] de Sollana demanà l'exenció de pagar dret d'amortisació i sagell de 800 [[lliura (moneda)|lliures]]. Conta en el convent de la [[Mare de Deu]] de la [[Mercé]], que a mijan [[sigle XIX]] estava abandonat i en estat ruïnós; en eixa época tenia un hospital per a pobres.  

El [[13 d'abril]] de l'any [[1248]] [[Jaume I]] va donar Sollana a [[Eximén d'Urrea]] per heretat lliure i franca. El [[21 de setembre]] de l'any [[1270]] se li concedix carta de població: en este periodo [[Vicent Saboya]] era el senyor i en [[1609]] pertanyia al duc de [[Pastrana]]; el seu últim senyor territorial fon el [[comte d'Íxer]]. Va mantindre pleits constants en [[Sueca]].

El [[26 de giner]] de [[1932]], un grup revolucionari (aparentment, format per gent de fora de la localitat) va prendre per la força l'ajuntament, cremà l'archiu municipal en la plaça del poble, i va proclamar la [[República Soviètica de Sollana]]. La [[Guàrdia Civil]] desarmà als revolucionaris, i durant els fets al menys dos persones del poble (una, el retor) i un dels revolucionaris varen ser ferits.<ref>[http://hemeroteca.abc.es/nav/Navigate.exe/hemeroteca/madrid/abc/1932/01/27/046.html Cómo se registraron los sucesos de Sollana] notícia a [[ABC (diari)|ABC]] del 27 de giner de 1932 {{es}}</ref>

En l'any [[1564]] en va tindre un a prop de la compostura del camí que unix abdós llocs, i en l'any [[1568]] sobre l'aprofitament de les aigües per a la collita de l'arròs. Des de les [[cort (noblea)|Corts]] de [[1342]] es controla el seu cultiu. per orde real, en [[1753]] es va restringir el conreu de l'[[arròs]] als llocs que en el moment es conreaven i es va prohibir al restant. També es va donar orde al [[veguer]] d'[[Alzira]] i a l'alcalde de Sollana que controlaren l'amollonament, desguaix i neteja d'estes marjals (prop de 20.000 [[Fanecada|fanecades]]).

En [[1510]] tenia 57 famílies, que disminuïren sensiblement despuix de l'expulsió dels moriscs (44 el 1.646). Des de mitat del [[sigle XVIII]] el seu creiximent demogràfic ha segut constant: 582 habitants (sollaners) en [[1787]]; 1.819 en [[1900]] i 4.467 en [[1994]] per a un terme de 37,3 km².

En l'any [[1789]] esta sifra es va duplicar a causa de cometre frau, ya que es va conrear en terres de secà i d'horta. En les [[Corts valencianes]] de l'any [[1626]] l'iglésia de Santa [[Maria Magdalena]] de Sollana demanà l'exenció de pagar dret d'amortisació i sagell de 800 [[lliura (moneda)|lliures]].  

En l'any [[2002]] celebrava el 725é aniversari de la seua carta pobla.

 

 

 

 

En l'any [[2002]] celebrava el 725 aniversari de la seua carta pobla.

 

 

 

 

== Economia ==

== Economia ==

La seua economia es basa fonamentalment en la [[agricultura]], encara que la proximitat de la zona industrial que s'està desenrollant una miqueta més al nort-oest ([[Alginet]], [[Almussafes]], [[Silla]], etc.) i el traçat de l'[[Autopista del Mediterràneu]] pel seu terme poden fer canviar el panorama en els propencs anys convertint-lo en un municipi industrial. A excepció de l'espai urbà, no existix cap terreny sense conrear. No existix el secà. Dins del regadiu n'hi han els [[arrossar|arrossars]], el [[taronger]] i la [[dacsa]]. L'[[aigua]] per al rec procedix del [[riu Xúquer]]. La ganaderia conta en caps de [[vaca|boví]], [[ovella|llanar]], [[porc|porcí]] i granges avícoles.

La seua economia es basa fonamentalment en l'[[agricultura]], encara que la proximitat de la zona industrial que s'està desenrollant una miqueta més al nort-oest ([[Alginet]], [[Almussafes]], [[Silla]], etc.) i el traçat de l'[[Autopista del Mediterràneu]] pel seu terme poden fer canviar el panorama en els propencs anys convertint-lo en un municipi industrial. A excepció de l'espai urbà, no existix cap terreny sense conrear. No existix el secà. Dins del regadiu n'hi han els [[arròs|arrossars]], el [[taronger]] i la [[dacsa]]. L'[[aigua]] per al rec procedix del [[riu Xúquer]]. La ganaderia conta en caps de [[vaca|boví]], [[ovella|llanar]], [[porc|porcí]] i granges avícoles.

El sector industrial conta en tallers per a la fabricació de mobles, joguets i gineres de punt, a més dels grans almagasens d'exportació d'[[arròs]] i [[taronja]].

El sector industrial conta en tallers per a la fabricació de mobles, joguets i gineres de punt, ademés dels grans almagasens d'exportació d'[[arròs]] i [[taronja]].

== Monuments i llocs d'interés ==

== Monuments i llocs d'interés ==

* '''Safareig Municipal'''. Al costat del quarter de la [[Guàrdia Civil]], en la travessia de la [[N-332]]. Obra de l'arquitecte [[Joan Segura de Lago]].

* '''Safareig Municipal'''. Al costat del quarter de la [[Guàrdia Civil]], en la travessia de la [[N-332]]. Obra de l'arquitecte [[Joan Segura de Lago]].

* '''Mercat Municipal'''. Al costat de la plaça de l'ajuntament. Obra de l'arquitecte Joan Segura de Lago.

* '''Mercat Municipal'''. Al costat de la plaça de l'ajuntament. Obra de l'arquitecte Joan Segura de Lago.

== Festes ==

== Festes ==

Les festes locals comencen el [[22 de juliol]], en la celebració de [[Maria Magdalena|Santa Maria Magdalena]], (patrona). Després de celebrar la festa hi ha un breu paréntesis (fins al [[9 d'agost]]) durant el qual se celebren les festes del [[El Romaní|Romaní]].

Les festes locals comencen el [[22 de juliol]], en la celebració de [[Maria Magdalena|Santa Maria Magdalena]], (patrona). Despuix de celebrar la festa hi ha un breu paréntesis (fins al [[9 d'agost]]) durant el qual se celebren les festes del [[El Romaní|Romaní]].

El 9 d'agost se celebra la tradicional ofrena al Crist de la Pietat. El [[10 d'agost]] se celebra la festa major, en honor al Santíssim Crist de la Pietat. L'image és traslladada a la nit en processó des de l'iglésia de la Magdalena a la del Raval, on passa la nit. L'11 d'agost se celebra el dia del Crist del Raval. A la vesprada, l'image és traslladada de nou a l'iglésia de la Magdalena. Tradicionalment, esta nit se celebrava "la [[cordà]]", substituïda actualment per un [[correfoc]]).

El 9 d'agost se celebra la tradicional ofrena al Crist de la Pietat. El [[10 d'agost]] se celebra la festa major, en honor al Santíssim Crist de la Pietat. L'image és traslladada a la nit en processó des de l'iglésia de la Magdalena a la del Raval, on passa la nit. L'11 d'agost se celebra el dia del Crist del Raval. A la vesprada, l'image és traslladada de nou a l'iglésia de la Magdalena. Tradicionalment, esta nit se celebrava "la [[cordà]]", substituïda actualment per un [[correfoc]]).

== Sollaners ilustres ==

== Sollaners ilustres ==

* [[Joan Josep López Ibor]], [[Siquiatra|siquiatria]] i [[Sexologia|sexolec]] naixcut en Sollana en [[1908]].

* [[Joan Josep López Ibor]], [[Siquiatra|siquiatria]] i [[Sexologia|sexolec]] naixcut en Sollana en [[1908]]

* [[Pedro del Río]], actor espanyol nomenat fill adoptiu de la vila.

* [[Pedro del Río]], actor espanyol nomenat fill adoptiu de la vila

* [[Francesc Vera]], fotógraf.

* [[Francesc Vera]], fotógraf

* [[Theo Gil]], artista plàstic de proyecció internacional.

* [[Theo Gil]], artista plàstic de proyecció internacional

 

== Referències==

== Referències==

<references />

<references />

== Bibliografia ==

== Bibliografia ==

* Div. autors: ''Carta pobla otorgada a Sollana per Eiximén d'Urrea en 1277'' (M. I. Ajuntament de Sollana, 2002). ISBN 84-606-3197-4

* Div. autors: ''Carta pobla otorgada a Sollana per Eiximén d'Urrea en 1277'' (M. I. Ajuntament de Sollana, 2002). ISBN 84-606-3197-4

* '''Moleres Ibor''', Juan: ''Història de Sollana'' (M. I. Ajuntament de Sollana, 2002). ISBN 84-606-3245-8

* '''Moleres Ibor''', Juan: ''Història de Sollana'' (M. I. Ajuntament de Sollana, 2002). ISBN 84-606-3245-8

== Enllaços externs ==

== Enllaços externs ==

* [http://www.sollana.es/ Sollana.es] Lloc institucional

{{commonscat|Sollana}}

{{Municipis de La Ribera Baixa}}

{{Municipis de La Ribera Baixa}}