Canvis

'''Tavernes Blanques''' és un municipi de la [[província de Valéncia]] en la [[Comunitat Valenciana]], [[Espanya]] que pertany a la comarca de l'[[Horta Nort]]. D'orige incert, la seua naturalea i condicions socioeconòmiques han experimentat considerables canvis en els últims anys.

'''Tavernes Blanques''' (en [[castellà]] ''Tabernes Blanques''), és un [[municipi]] de la [[província de Valéncia]] en la [[Comunitat Valenciana]], [[Espanya]] que pertany a la comarca de l'[[Horta Nort]].  

 

D'orige incert, la seua naturalea i condicions socioeconòmiques han experimentat considerables canvis en els últims anys.

==Geografia==

==Geografia==

Encara que oficialment està a tres quilómetros del centre de [[Valéncia]], els barris urbans d'abdós poblacions a penes estan separats en l'actualitat. L'únic aspecte significatiu del relleu està constituït pel [[Barranc del Carraixet]], el llit del qual discorre pel llímit Nort del terme municipal, formant un replec en la part noroest. El restant del terme resulta sensiblement pla.

Encara que oficialment està a tres quilómetros del centre de [[Valéncia]], els barris urbans d'abdós poblacions a penes estan separats en l'actualitat. L'únic aspecte significatiu del relleu està constituït pel [[barranc del Carraixet]], el llit del qual discorre pel llímit Nort del terme municipal, formant un replec en la part noroest. El restant del terme resulta sensiblement pla.

===Localitats llimítrofs===

===Localitats llimítrofs===

==Administració==

==Administració==

=== L'actualitat de Tavernes ===

=== L'actualitat de Tavernes ===

En les eleccions de [[26 de maig]] de [[2003]], el [[Partit Popular]] conseguí desbancar per primera volta al [[PSOE]] del govern municipal de Tavernes (2252 enfront de 1758 d'un total de 4949 vots emesos, el 69,02% del cens). Des d'eixa data, la presidència de l'ajuntament correspon a Arturo Ros Ribes (PP).

En les eleccions de [[26 de maig]] de [[2003]], el [[Partit Popular]] conseguí desbancar per primera volta al [[PSOE]] del govern municipal de Tavernes (2252 enfront de 1758 d'un total de 4949 vots emesos, el 69,02% del cens).  

{{Alcaldes_Espanya

{{Alcaldes_Espanya

  | Alcalde_1 =  

  | Alcalde_1 = Francisco Roig Salavert

  | Partit_1 =  

  | Partit_1 = [[PSPV-PSOE]]

  | Alcalde_2 =  

  | Alcalde_2 = Francisco Roig Salavert

  | Partit_2 =  

  | Partit_2 = [[PSPV-PSOE]]

  | Alcalde_3 =  

  | Alcalde_3 = Francisco Roig Salavert

  | Partit_3 =  

  | Partit_3 = [[PSPV-PSOE]]

  | Alcalde_4 =  

  | Alcalde_4 = Francisco Roig Salavert

  | Partit_4 =  

  | Partit_4 = [[PSPV-PSOE]]

  | Alcalde_5 =  

  | Alcalde_5 = Miguel Jorda Morales

  | Partit_5 =  

  | Partit_5 = [[PSPV-PSOE]]

  | Alcalde_6 =  

  | Alcalde_6 = Miguel Jorda Morales

  | Partit_6 =  

  | Partit_6 = [[PSPV-PSOE]]

  | Alcalde_7 = Arturo Ros Ribes  

  | Alcalde_7 = Arturo Ros Ribes

  | Partit_7 = [[PP]]

  | Partit_7 = [[PPCV]]

  |  Partit_12 = [[PPCV]]

}}

}}

==Demografia==

== Demografia ==

{| align="center" rules="all" cellspacing="0" cellpadding="4" style="border: 1px solid #999; border-right: 2px solid #999; border-bottom:2px solid #999"

|+ style="font-weight: bold; font-size: 1.1em; margin-bottom: 0.5em"| Evolució demogràfica

 

{| align="center" {{tablabonita}}

!bgcolor=pink colspan=20 style="color:black;"|Evolució demogràfica

![[1900]] !! [[1910]] !! [[1920]] !! [[1930]] !! [[1940]] !! [[1950]] !! [[1960]] !! [[1970]] !! [[1981]] !! [[1991]] !! [[2000]] !! [[2005]]  

![[1900]] !! [[1910]] !! [[1920]] !! [[1930]] !! [[1940]] !! [[1950]] !! [[1960]] !! [[1970]] !! [[1981]] !! [[1991]] !! [[2000]] !! [[2005]] !! [[2018]] !! [[2021]] !! [[2023]]

|-

|-

| align=center| 607 || align=center| 784 || align=center| 960 || align=center| 1.663 || align=center| 2.115 || align=center| 2.182 || align=center| 3.270 || align=center| 4.264 || align=center| 7.191 || align=center| 8.012 || align=center| 8.453 || align=center| 9.186  

| align=center| 607 || align=center| 784 || align=center| 960 || align=center| 1.663 || align=center| 2.115 || align=center| 2.182 || align=center| 3.270 || align=center| 4.264 || align=center| 7.191 || align=center| 8.012 || align=center| 8.453 || align=center| 9.186 || align=center| 9.117 || align=center| 9.205 || align=center| 9.456

|}

|}

==Economia==

==Economia==

A pesar de les originàries Tavernes, l'activitat econòmica de Tavernes se centrà en l'indústria càrnica. A diferència dels pobles limítrofs, caracterisats per una activitat econòmica lligada a les explotacions agrícoles i en amplis térmens municipals, Tavernes Blanques se dedicà a l'explotació de bestiari porcí i vaccí, en l'establiment d'ordiers (coneguts popularment com a "porcateres", de porc, porc) escorchadors i carniceries. L'existència del contrast  

A pesar de les originàries Tavernes, l'activitat econòmica de Tavernes se centrà en l'indústria càrnica. A diferència dels pobles llimítrofs, caracterisats per una activitat econòmica lligada a les explotacions agrícoles i en amplis térmens municipals, Tavernes Blanques se dedicà a l'explotació de bestiari porcí i vaccí, en l'establiment d'ordiers (coneguts popularment com a "porcateres", de porc, porc) escorchadors i carniceries. L'existència del contrast  

(conegut vulgarment com a filato o "garita dels consumers", que obligava a pagar drets de consum en el llímit urbà de la ciutat de Valéncia) feya que el comerç del carn fora del seu llímit resultara més econòmic. Aixina, gràcies a la proximitat entre abdós poblacions, se justifiquen les activitats d'engreixament de bestiari porcí i vaccí, el seu sacrifici i la venda de carn. Alguns establiments, com l'escorchador de José marqués Cuñat, persistiren fins a ser sèu de marques molt conegudes en el sector, com Oscar Mayer i despuix Primayor. La carniceria de Ramón Guanter ocupà l'edifici que despuix se destinà a sèu administrativa i segon supermercat del grup [[Mercadona]]. No en va la família Roig fon propietaria d'alguns ordiers a Tavernes.

(conegut vulgarment com a filato o "garita dels consumers", que obligava a pagar drets de consum en el llímit urbà de la ciutat de Valéncia) feya que el comerç del carn fora del seu llímit resultara més econòmic. Aixina, gràcies a la proximitat entre abdós poblacions, se justifiquen les activitats d'engreixament de bestiari porcí i vaccí, el seu sacrifici i la venda de carn. Alguns establiments, com l'escorchador de José marqués Cuñat, persistiren fins a ser sèu de marques molt conegudes en el sector, com Oscar Mayer i despuix Primayor. La carniceria de Ramón Guanter ocupà l'edifici que despuix se destinà a sèu administrativa i segon supermercat del grup [[Mercadona]]. No en va la família Roig fon propietaria d'alguns ordiers a Tavernes.

L'activitat d'una atra família, els Montañana, donà lloc a l'establiment de dos indústries de refrescs les dels quals marques comercials, ''El Sigle'' i ''EKO'', arribaren a ser molt populars, encara que no tant com ''La Casera'' que també dispongué d'un centre de producció i distribució en Tavernes: Carbònica Valenciana, S.A.

L'activitat d'una atra família, els Montañana, donà lloc a l'establiment de dos indústries de refrescs les dels quals marques comercials, ''El Sigle'' i ''EKO'', arribaren a ser molt populars, encara que no tant com ''La Casera'' que també dispongué d'un centre de producció i distribució en Tavernes: Carbònica Valenciana, S.A.

=== Lladró ===

=== Lladró ===

A pesar de lo anterior, l'indústria de major proyecció de les nassudes en Tavernes Blanques és l'empresa de porcelana decorativa [http://www.lladro.com/ Lladró]. Encara que els germans Juan, José i Vicente Lladró són originaris del veí poble d'[[Almàssera]], a on instalaren el seu primer taller en [[1953]], la seua producció industrial s'inicià en una nau de Tavernes en [[1958]]. Fon allí a on inauguraren la seua escola de formació professional en [[1962]] i a on, el [[2 de novembre]] de [[1967]] s'inicià la construcció de la seua ''Ciutat de la Porcelana'', un complex industrial, formatiu i d'oci dels treballadors de la marca la primera fase del qual s'inaugurà el [[13 d'octubre]] de [[1969]]. En l'actualitat, la plantilla de l'empresa supera els 2.500 treballadors.

A pesar de lo anterior, l'indústria de major proyecció de les nassudes en Tavernes Blanques és l'empresa de porcelana decorativa [http://www.lladro.com/ Lladró]. Encara que els germans Juan, José i Vicente Lladró són originaris del veí poble d'[[Almàssera]], a on instalaren el seu primer taller en l'any [[1953]], la seua producció industrial s'inicià en una nau de Tavernes en [[1958]]. Fon allí a on inauguraren la seua escola de formació professional en l'any [[1962]] i a on, el [[2 de novembre]] de [[1967]] s'inicià la construcció de la seua ''Ciutat de la Porcelana'', un complex industrial, formatiu i d'oci dels treballadors de la marca la primera fase del qual s'inaugurà el [[13 d'octubre]] de [[1969]]. En l'actualitat, la plantilla de l'empresa supera els 2.500 treballadors.

==Monuments==

==Monuments==

===Monumentos religiosos===

===Monumentos religiosos===

*'''Ermita de la Mare de Deu dels Desamparats de Carraixet'''.

*'''Ermita de la Mare de Deu dels Desamparats de Carraixet'''.

[[Image:Tavernes Blanques Ermita de la Mare de Deu del Carraixet.JPG|thumb|160px|<center>Ermita del Carraixet</center>]]

[[Image:Tavernes Blanques Ermita de la Mare de Deu del Carraixet.JPG|thumb|250px|<center>Ermita del Carraixet</center>]]

En el [[sigle XV]], despuix de les eixecucions públiques en la Plaça del Mercat de Valéncia, els cadàvers dels ajusticiats se traslladaven a un cementeri al marge del barranc de Carraixet, a on eren esposats. Una volta a l'any, membres de la Confraria de la Mare de Deu dels Sants Inocents Màrtirs, creada per privilegi real el [[14 de giner]] de l'any [[1414]], procedien a la sepultura de les despulles.

En el [[sigle XV]], despuix de les eixecucions públiques en la Plaça del Mercat de Valéncia, els cadàvers dels ajusticiats se traslladaven a un cementeri al marge del barranc de Carraixet, a on eren esposats. Una volta a l'any, membres de la Confraria de la Mare de Deu dels Sants Inocents Màrtirs, creada per privilegi real el [[14 de giner]] de l'any [[1414]], procedien a la sepultura de les despulles.

===Monuments Civils===

===Monuments Civils===

[[File:Tavernes Blanques La Altruista.JPG|left|thumb|160 px|Tavernes Blanques L'Altruista]]

[[File:Tavernes Blanques La Altruista.JPG|left|thumb|250 px|Tavernes Blanques L'Altruista]]

*'''L'Altruista'''. Fundada per Patricia Monzó Gall en l'any [[1905]] com a Societat de Socors Mutus, en [[1928]] quedà configurada com a societat cultural i recreativa; és dir, com a autèntic cassino del poble. A diferència dels Casinos d'inspiració política, L'Altruista es fundà com a espai neutral, sense adscripció política, obert a gents de totes les corrents de pensament social, polític, religiós o sindical, un espai de convivència social. La seua donació fundacional de llibres fon l'embrió de la Biblioteca Pública Municipal.  

*'''L'Altruista'''. Fundada per Patricia Monzó Gall en l'any [[1905]] com a Societat de Socors Mutus, en [[1928]] quedà configurada com a societat cultural i recreativa; és dir, com a autèntic cassino del poble. A diferència dels Casinos d'inspiració política, L'Altruista es fundà com a espai neutral, sense adscripció política, obert a gents de totes les corrents de pensament social, polític, religiós o sindical, un espai de convivència social. La seua donació fundacional de llibres fon l'embrió de la Biblioteca Pública Municipal.  

==Gastronomia==

==Gastronomia==

La gastronomia de Tavernes Blanques té plats com la [[paella]] "''d'abadejo''", els "''ous creixcuts''", "''guisat de costelles de porc en [[carchofa]] ''", paella de "''fege de bou''" i  "''arròs en [[bleda|bledes]] ''".

La gastronomia de Tavernes Blanques té plats com la [[paella]] "''d'abadejo''", els "''ous creixcuts''", "''guisat de costelles de porc en [[carchofa]] ''", paella de "''fege de bou''" i  "''arròs en [[bleda|bledes]] ''".

== Referències ==

== Referències ==

 

{{listaref}}

{{listaref}}

== Bibliografia ==

== Bibliografia ==

* ''Tavernes Blanques : Deu anys d'ajuntaments democràtics, 1979-1989''. Tavernes Blanques, Ajuntament, 1989.

* [[Ampar Cabanes|Cabanes Pecourt, María de los Desamparados]], [[Abelardo Herrero Alonso|Herrero Alonso, Abelardo]] i [[Ramón Ferrer Navarro|Ferrer Navarro, Ramon]]. ''Documentos y datos para un estudio toponímico de la Región valenciana'' (Valencia, 1981) VV.AA.

* Romero Torres, Antonio: ''Tavernes Blanques i la seua parròquia de la Santíssima Trinidad.'' s.l. 1992.

* [[Antoni Josep Cavanilles|Cavanilles, Antoni Josep]]. ''Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del Regne de Valéncia'' Valéncia: Editorial Albatros, 1995, edició facsimilar de la realisada en 1795 en l'Imprenta Real de Madrit

* Llorca Soler, Blas: ''Aprovació de l'escut Oficial i Antecedents històrics de Tavernes Blanques (província de Valéncia)''. Notes dels Archius locals. Valéncia, Semana Gràfica, S.A., 1951.

* Gaspar Juan Escolano. Décadas de la Historia de Valencia

* [https://web.archive.org/web/20070126024634/http://www.portaveu.gva.es/guia/guiaComunicacion2005.pdf Guía de comunicación de la Comunidad Valenciana 2005]

* Llorca Soler, Blas: ''Aprovació de l'escut Oficial i Antecedents històrics de Tavernes Blanques (província de Valéncia)''. Notes dels Archius locals. Valéncia, Semana Gràfica, S.A., 1951

* Romero Torres, Antonio: ''Tavernes Blanques i la seua parròquia de la Santíssima Trinidad.'' s.l. 1992

==Enllaços externs==

==Enllaços externs==

{{commonscat|Tavernes Blanques}}

*[http://www.tavernesblanques.es Uep oficial de l'ajuntament de Tavernes Blanques]. Informació local i administrativa.

{{Municipis de l'Horta Nort}}

{{Municipis de l'Horta Nort}}

[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]

[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]

[[Categoria:Pobles de la Província de Valéncia]]

[[Categoria:Pobles de la Província de Valéncia]]