Llínea 1: |
Llínea 1: |
− | '''Gabriel Miró Ferrer''' ([[Alacant]], [[28 de juliol]] de [[1879]] – † [[Madrit]], [[27 de maig]] de [[1930]]), escritor [[Comunitat Valenciana|valencià]]. | + | {{Infobox escritor |
| + | | nom = Gabriel Miró |
| + | | image = Monument a Gabriel Miró, Alacant.JPG |
| + | | grandària = 230px |
| + | | descripció = |
| + | | seudònim = |
| + | | naixcut = [[28 de juliol]] de [[1879]] |
| + | | nascuda = |
| + | | lloc_de_naiximent = [[Alacant]] |
| + | | mort = [[27 de maig]] de [[1930]] |
| + | | morta = |
| + | | lloc_de_mort = [[Madrit]] |
| + | | ocupació = Escritor i advocat |
| + | | país = [[Espanya]] |
| + | | periodo = [[Sigle XIX]] i [[Sigle XX]] |
| + | | gènero = Noveles llíriques, narrativa |
| + | | temàtica = |
| + | | moviment = |
| + | | primeres_obres = |
| + | | obres_magnes = ''El yayo del rei'' |
| + | | influències = |
| + | | influenciat = |
| + | | influenciada = |
| + | | premis = |
| + | | lloc web = |
| + | | firma = |
| + | | notes a peu = Monument a Gabriel Miró, Alacant |
| + | }} |
| + | |
| + | '''Gabriel Miró Ferrer''' ([[Alacant]], [[28 de juliol]] de [[1879]] – [[Madrit]], [[27 de maig]] de [[1930]]) fon un escritor [[Comunitat Valenciana|valencià]], enquadrat habitualment en la [[generació del 14]] o el [[noucentisme]].. |
| | | |
| == Biografia == | | == Biografia == |
− | Fon el segon entre els fills d'Encarnación Ferrer i Juan Miró, ingenier d'Obres Públiques. Va estudiar entre [[1887]] i [[1892]] junt en el seu germà Juan com a alumne intern dels jesuïtes del Colege de Santo Domingo en [[Oriola]], a on li van concedir el seu primer premi lliterari en un treball de redacció escolar titulat ''Un dia de camp''; allí va emmalaltir de reuma en el genoll de la esquerra, potser per [[hipocondria]], i va passar llarc temps en la enfermeria del colege. El seu delicat estat de salut va moure als seus pares a traslladar-ho a l'Institut d'[[Alacant]], i després va anar en la seua família a [[Ciutat Real]], com reflectirà en la seua novela ''Chiquet i gran''; allí va acabar el [[bachillerat]]. En l'octubre de [[1895]] va començar a estudiar [[Dret]] en la [[Universitat de Valéncia]] i en la [[Universitat de Granada]], a on se va llicenciar en [[1900]]. Fracassat en dos convocatòries d'oposicions a la Judicatura, va ocupar càrrecs modests en l'[[Ajuntament]] d'[[Alacant]] i en el seu [[Diputació Provincial d'Alacant|Diputació provincial]], vivint en l'apartat barri de Benalúa. | + | Fon el segon entre els fills d'Encarnación Ferrer i Juan Miró, ingenier d'Obres Públiques. Va estudiar entre els anys [[1887]] i [[1892]] junt en el seu germà Juan com a alumne intern dels jesuïtes del Colege de Santo Domingo en [[Oriola]], a on li varen concedir el seu primer premi lliterari en un treball de redacció escolar titulat ''Un dia de camp''; allí va emmalaltir de reuma en el genoll de la esquerra, potser per [[hipocondria]], i va passar llarc temps en la enfermeria del colege. El seu delicat estat de salut va moure als seus pares a traslladar-ho a l'Institut d'[[Alacant]], i despuix va anar en la seua família a [[Ciutat Real]], com reflectirà en la seua novela ''Chiquet i gran''; allí va acabar el [[bachillerat]]. En [[octubre]] de l'any [[1895]] va començar a estudiar [[Dret]] en l'[[Universitat de Valéncia]] i en l'[[Universitat de Granada]], a on se va llicenciar en l'any [[1900]]. Fracassat en dos convocatòries d'oposicions a la Judicatura, va ocupar càrrecs modests en l'[[Ajuntament]] d'[[Alacant]] i en el seu [[Diputació Provincial d'Alacant|Diputació provincial]], vivint en l'apartat barri de Benalúa. |
| | | |
− | En [[1901]] va casar en Clemència Maignon, filla del cònsul de [[França]] en [[Alacant]], del matrimoni van nàixer les seues filles Olympia ([[1902]]) i Clemència ([[1905]]). En [[1908]] va guanyar el primer premi de novela organisat per ''El Conte Semanal'', adquirint ràpidament gran fama de narrador i estiliste: en eixe mateix any li donen un homenage diversos escritors, entre ells [[Valle Inclán]], [[Pio Baroja]] i [[Felipe Trigo]]; també en eixe any mor son pare. Colabora en molts diaris i revistes espanyoles i americanes, entre elles ''L'Heraldo'', ''Els Dilluns l'Imparcial'', ''ABC'' i ''El Sol'' de Madrit, i ''Cares i Caretes'' i ''La nació'' de [[Buenos Aires]]. | + | En l'any [[1901]] va casar en Clemència Maignon, filla del cònsul de [[França]] en [[Alacant]], del matrimoni varen nàixer les seues filles Olympia ([[1902]]) i Clemència ([[1905]]). En l'any [[1908]] va guanyar el primer premi de novela organisat per ''El Conte Semanal'', adquirint ràpidament gran fama de narrador i estiliste: en eixe mateix any li donen un homenage diversos escritors, entre ells [[Valle Inclán]], [[Pio Baroja]] i [[Felipe Trigo]]; també en eixe any mor son pare. Colabora en molts diaris i revistes espanyoles i americanes, entre elles ''L'Heraldo'', ''Els Dilluns l'Imparcial'', ''ABC'' i ''El Sol'' de Madrit, i ''Cares i Caretes'' i ''La nació'' de [[Buenos Aires]]. |
| | | |
− | En [[1911]] li van nomenar croniste de la seua ciutat natal. Des de [[1914]] va caminar empleat en la [[Diputació de Barcelona]], a on se trasllada a viure. Allí va dirigir una ''Enciclopèdia sagrada'' per a l'editorial catalana Vecchi & Ramos, proyecte que no se va arribar a concloure pero que li va satisfer íntimament, i entre [[1914]] i [[1920]] va colaborar en la prensa barcelonina: ''Diari de Barcelona'', ''La Vanguardia'' i ''La Publicitat''. Coneix allí l'editor de moltes de les seues noveles, Domenech. Es va traslladar a [[Madrit]] al ser nomenat en [[1920]] funcionari del Ministeri d'Instrucció Pública i allí va permanéixer els últims deu anys de la seua vida; en [[1921]] era secretari dels concurses nacionals d'eixe mateix ministeri. En [[1925]] va guanyar el [[Premi Marià de Conillet d'Índies]] pel seu artícul "Hort d'encreuaments" i en [[1927]] és propost per a la [[Real Acadèmia de la Llengua]], pero no és triat, potser per l'escàndal alçat davant de la seua novela ''El bisbe lleprós'', considerada anticlerical. | + | En l'any [[1911]] li varen nomenar croniste de la seua ciutat natal. Des de [[1914]] va caminar empleat en la [[Diputació de Barcelona]], a on se trasllada a viure. Allí va dirigir una ''Enciclopèdia sagrada'' per a l'editorial catalana Vecchi & Ramos, proyecte que no se va arribar a concloure pero que li va satisfer íntimament, i entre [[1914]] i [[1920]] va colaborar en la prensa barcelonina: ''Diari de Barcelona'', ''La Vanguardia'' i ''La Publicitat''. Coneix allí l'editor de moltes de les seues noveles, Domenech. Es va traslladar a [[Madrit]] al ser nomenat en l'any [[1920]] funcionari del Ministeri d'Instrucció Pública i allí va permanéixer els últims deu anys de la seua vida; en [[1921]] era secretari dels concurses nacionals d'eixe mateix ministeri. En [[1925]] va guanyar el [[Premi Marià de Conillet d'Índies]] pel seu artícul "Hort d'encreuaments" i en l'any [[1927]] és propost per a la [[Real Acadèmia de la Llengua]], pero no és triat, potser per l'escàndal alçat davant de la seua novela ''El bisbe lleprós'', considerada anticlerical. |
| | | |
− | L'infància i joventut de '''Gabriel Miró''' en un ambient catòlic i tradicionaliste van modelar profundament Gabriel com a home melancòlic i introvertit; era un cristià essencial i pur de sentiments, pero la seua experiència formativa en els jesuïtes ho va convertir en anticlerical a la manera de "Clarí". Home senzill, humil i bondadós, '''Gabriel Miró''' va tindre un temperament hiperestèsic, una sensibilitat exacerbada a colors, aromes, textures i sons que reflexa en les seues obres, de temps lent i morós i caràcter molt líric i descriptiu; el seu estil, molt elaborat, es troba esmaltat de paraules castiços, [[arcaisme]]s i [[sinestèsia|sinestèsies]]. Entre els seus escassos amics va tindre al compositor [[Óscar Esplá]] i a l'escritor [[José Martínez Ruiz]], "Azorín", que era de la seua mateixa terra, valencià. | + | L'infància i joventut de '''Gabriel Miró''' en un ambient catòlic i tradicionaliste varen modelar profundament Gabriel com a home melancòlic i introvertit; era un cristià essencial i pur de sentiments, pero la seua experiència formativa en els jesuïtes ho va convertir en anticlerical a la manera de "Clarí". Home senzill, humil i bondadós, '''Gabriel Miró''' va tindre un temperament hiperestèsic, una sensibilitat exacerbada a colors, aromes, textures i sons que reflexa en les seues obres, de temps lent i morós i caràcter molt líric i descriptiu; el seu estil, molt elaborat, es troba esmaltat de paraules castiços, [[arcaisme]]s i [[sinestèsia|sinestèsies]]. Entre els seus escassos amics va tindre al compositor [[Óscar Esplá]] i a l'escritor [[José Martínez Ruiz]], "Azorín", que era de la seua mateixa terra, valencià. |
| | | |
| == Obra == | | == Obra == |
− | La major part de la crítica considera que l'etapa de madurea lliterària de '''Gabriel Miró''' s'inicia en ''[[Les cireres del cementeri]]'' ([[1910]]), la trama de les quals desenrolla el tràgic amor de l'hipersensible jove Félix Valdivia per una dona major (Beatriz) i presenta —En una atmòsfera de voluptuositat i d'intimisme líric— Els temes de l'erotisme, la malaltia i la mort. | + | La major part de la crítica considera que l'etapa de madurea lliterària de '''Gabriel Miró''' s'inicia en ''[[Les cireres del cementeri]] '' ([[1910]]), la trama de les quals desenrolla el tràgic amor de l'hipersensible jove Félix Valdivia per una dona major (Beatriz) i presenta —En una atmòsfera de voluptuositat i d'intimisme líric— Els temes de l'erotisme, la malaltia i la mort. |
| | | |
− | En [[1915]] va publicar ''[[El yayo del rei]]'', novela en que se relata la història de tres generacions en un poblet [[llevant espanyol|llevantí]], per a presentar, no sense ironia, la pugna entre tradició i progrés i la pressió de l'entorn; pero, abans que res,, mos trobem en una meditació sobre el temps. | + | En l'any [[1915]] va publicar ''[[El yayo del rei]] '', novela en que se relata l'història de tres generacions en un poblet [[llevant espanyol|llevantí]], per a presentar, no sense ironia, la pugna entre tradició i progrés i la pressió de l'entorn; pero, abans que res,, mos trobem en una meditació sobre el temps. |
| | | |
− | Un any després apareix ''[[Figures de la Passió del Senyor]]'' ([[1916]]–[[1917|17]]), formada per una série d'estampes en torn als últims dies de la vida de Crist. També de [[1917]] és el ''[[Llibre de Sigüenza]]'', en el que Miró inicia les obres de caràcter autobiogràfic, centrant-se en el personage de [[Sigüenza]], no sols heterònim o [[alter ego]] de l'autor, sino el seu propi yo fixat líricament, que va donant unitat a les escenes en successió que componen el llibre. Un caràcter semblant tenen ''[[El fum dormit]]'' ([[1919]]), sobre el tema del temps, i ''[[Anys i llegües]]'' ([[1928]]), de nou en el personage de Sigüenza com a protagoniste i eix conductor. | + | Un any despuix apareix ''[[Figures de la Passió del Senyor]] '' ([[1916]]–[[1917|17]]), formada per una série d'estampes en torn als últims dies de la vida de Crist. També de l'any [[1917]] és el ''[[Llibre de Sigüenza]] '', en el que Miró inicia les obres de caràcter autobiogràfic, centrant-se en el personage de [[Sigüenza]], no sols heterònim o [[alter ego]] de l'autor, sino el seu propi yo fixat líricament, que va donant unitat a les escenes en successió que componen el llibre. Un caràcter semblant tenen ''[[El fum dormit]] '' ([[1919]]), sobre el tema del temps, i ''[[Anys i llegües]] '' ([[1928]]), de nou en el personage de Sigüenza com a protagoniste i eix conductor. |
| | | |
− | En [[1921]] va aparéixer un llibre d'estampes, ''[[L'àngel, el molí, el caragol del far]]'', i la novela ''[[El nostre pare Sant Daniel]]'', que forma una unitat junt en ''[[El bisbe lleprós]]'' ([[1926]]). Les dos es desenrollen en la ciutat valenciana d'[[Oleza]], trasunt d'[[Orihola]], en l'últim terç del [[sigle XIX]]. La ciutat, sumida en la letàrgia, està vista com un microcosmos de misticisme i sensualitat, en el que els personages es debaten entre les seues inclinacions naturals i la repressió social, la [[intolerància]] i el [[obscurantisme]] religiós a qui estan somesos. | + | En l'any [[1921]] va aparéixer un llibre d'estampes, ''[[L'àngel, el molí, el caragol del far]] '', i la novela ''[[El nostre pare Sant Daniel]] '', que forma una unitat junt en ''[[El bisbe lleprós]] '' ([[1926]]). Les dos es desenrollen en la ciutat valenciana d'[[Oleza]], trasunt d'[[Orihola]], en l'últim terç del [[sigle XIX]]. La ciutat, sumida en la letàrgia, està vista com un microcosmos de misticisme i sensualitat, en el que els personages es debaten entre les seues inclinacions naturals i la repressió social, la [[intolerància]] i el [[obscurantisme]] religiós a qui estan somesos. |
| | | |
− | [[Ricardo Gullón]] ha qualificat els relats de Miró com a noveles líriques. Són, per tant, obres més atentes a l'expressió de sentiments i sensacions que a contar successos, en les que predominen | + | [[Ricardo Gullón]] ha qualificat els relats de Miró com a noveles llíriques. Són, per tant, obres més atentes a l'expressió de sentiments i sensacions que a contar successos, en les que predominen |
| | | |
| #La tècnica del [[fragmentarisme]], | | #La tècnica del [[fragmentarisme]], |
| #La utilisació de la [[elipsis]] i | | #La utilisació de la [[elipsis]] i |
− | #La estructuració del relat en escenes disperses, unides a través de la [[reflexió]] i la [[Memòria|rememoració]]. | + | #L'estructuració del relat en escenes disperses, unides a través de la [[reflexió]] i la [[Memòria|rememoració]]. |
| | | |
| La temporalitat constituïx el ''tema essencial'' de l'obra de l'autor alacantí, qui incorpora el passat a un present continuat, per mig de les sensacions, l'evocació i el Recort. Com, abans que ell, fera [[Azorín]]. | | La temporalitat constituïx el ''tema essencial'' de l'obra de l'autor alacantí, qui incorpora el passat a un present continuat, per mig de les sensacions, l'evocació i el Recort. Com, abans que ell, fera [[Azorín]]. |
Llínea 34: |
Llínea 63: |
| | | |
| == Bibliografia de l'autor == | | == Bibliografia de l'autor == |
− | Es van editar dos vegades unes ''Obres completes'' de Gabriel Miró; a [[Madrit]], [[1931]], pels "Amics de Gabriel Miró" i a [[Madrit]], [[1942]], en un sol volum, per Biblioteca nova. | + | Es varen editar dos vegades unes ''Obres completes'' de Gabriel Miró; en [[Madrit]], [[1931]], pels "Amics de Gabriel Miró" i en [[Madrit]], [[1942]], en un sol volum, per Biblioteca nova. |
| | | |
| *''La dona d'Ojeda'', [[1901]]. | | *''La dona d'Ojeda'', [[1901]]. |
Llínea 69: |
Llínea 98: |
| *[http://www.canalsocial.net/GER/ficha_GER.asp?id=2376&cat=biografiasuelta artícul sobre Gabriel Miró en l'enciclopèdia GER] | | *[http://www.canalsocial.net/GER/ficha_GER.asp?id=2376&cat=biografiasuelta artícul sobre Gabriel Miró en l'enciclopèdia GER] |
| | | |
− | | + | [[Categoria:Biografies]] |
| + | [[Categoria:Valencians]] |
| [[Categoria:Alacantins]] | | [[Categoria:Alacantins]] |
| [[Categoria:Escritors valencians]] | | [[Categoria:Escritors valencians]] |
| [[Categoria:Escritors d'Espanya del sigle XX]] | | [[Categoria:Escritors d'Espanya del sigle XX]] |
− | [[Categoria:Escritors en espanyol]] | + | [[Categoria:Escritors en castellà]] |
| [[Categoria:Generació del 98]] | | [[Categoria:Generació del 98]] |
| [[Categoria:Novelistes d'Espanya]] | | [[Categoria:Novelistes d'Espanya]] |
| [[Categoria:Universitat de Valéncia]] | | [[Categoria:Universitat de Valéncia]] |
| [[Categoria:Generació de 1914]] | | [[Categoria:Generació de 1914]] |