Diferència entre les revisions de "Beroso"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
(Pàgina nova, en el contingut: «'''Beroso''' (idioma acadi, Bêl-re'ošunu) va ser un sacerdot de Babilònia, d'inicis del sigle III a. C., baix l'Imperi selèucida. Se sol fixar la seua activ…»)
 
 
(No es mostra una edició intermija d'un usuari)
Llínea 2: Llínea 2:
  
 
== Obra ==
 
== Obra ==
Va escriure una història de Babilònia, cridada ''Babiloniaka'', en tres llibres, en [[grec]] de la qual solament s'han conservat cites. Beroso era šatammu, sacerdot principal d'un temple; este càrrec li va donar accés als archius de l'Esagila, temple de [[Marduk]], [[deu]] suprem del panteó babilònic. Se li atribuïxen també obres d'astronomia i astrologia, conegudes solament per referències d'autors posteriors.
+
Va escriure una història de Babilònia, nomenada ''Babiloniaka'', en tres llibres, en [[grec]] de la qual solament s'han conservat cites. Beroso era šatammu, sacerdot principal d'un temple; este càrrec li va donar accés als archius de l'Esagila, temple de [[Marduk]], [[deu]] suprem del panteó babilònic. Se li atribuïxen també obres d'astronomia i astrologia, conegudes solament per referències d'autors posteriors.  
  
 
== Referències ==
 
== Referències ==

Última revisió del 17:35 25 març 2024

Beroso (idioma acadi, Bêl-re'ošunu) va ser un sacerdot de Babilònia, d'inicis del sigle III a. C., baix l'Imperi selèucida. Se sol fixar la seua activitat entre els anys 350 a. C. i 270 a. C.

Obra[editar | editar còdic]

Va escriure una història de Babilònia, nomenada Babiloniaka, en tres llibres, en grec de la qual solament s'han conservat cites. Beroso era šatammu, sacerdot principal d'un temple; este càrrec li va donar accés als archius de l'Esagila, temple de Marduk, deu suprem del panteó babilònic. Se li atribuïxen també obres d'astronomia i astrologia, conegudes solament per referències d'autors posteriors.

Referències[editar | editar còdic]

  • Bottéro, Jean. La religión más antigua: Mesopotamia. Madrid: Trotta (2001), ISBN 84-8164-452-8

Bibliografia[editar | editar còdic]

  • Donald A. Mackenzie, Myths of Babylonia and Assyria
  • Jeremy Black y Anthony Green, Gods, Demons and Symbols of Ancient Mesopotamia (Austin: University of Texas Press, 1992) ISBN 978-0-292-70794-8
  • Jordan, Michael, Encyclopedia of Gods, Kyle Cathie Limited, 2ª edición. 2002. ISBN 978-1-85626-453-2
  • Michael A. Morse: How the celts came to Britain (pág 15). Stroud: Tempus Publishing, 2005.
  • Patricia Monaghan (2010). Encyclopedia of Goddesses and Heroines. ABC-CLIO. ISBN 978-0-313-34989-8