25 427
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 1:
Llínea 1: − '''Lili'uokalani''', reina de [[Hawaii]] ([[2 de setembre]] de [[1838]] - [[11 de novembre]] de [[1917]]), abans nomenada com a ''Lydia Kamaka'eha'', i coneguda com a '''Lydia K. Dominis''' despuix del seu derrocament, fon l'última monarca del [[Regne de Hawaii]].+ − + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + +
sense resum d'edició
[[File:Frontispiece photograph from Hawaii's Story by Hawaii's Queen, Liliuokalani (1898).jpg|thumb|200px|Reina Liliuokalani de Hawai]]
[[Categoria:Reis polinesis]]
'''Liliuokalani''' ('''Liliʻuokalani'''), reina de [[Hawai]] ([[2 de setembre]] de [[1838]] - † [[11 de novembre]] de [[1917]]), abans nomenada com a ''Lydia Kamaka'eha'', i coneguda com a '''Lydia K. Dominis''' despuix del seu derrocament, fon l'última monarca del [[Regne de Hawai]].
== Primer anys ==
[[File:Lydia Kamakaeha.jpg|thumb|200px|Liliuokalani de jove]]
Era la quarta filla, i la major de les dònes, dels Grans Caps César Kapaʻakea i Analea Keohokālole de Kauaʻi. Familiarment, era nomenada com Lilino.
El seu nom significa "La Conservació dels Cels".
== Ascens al tro ==
[[File:Crown Princess Liliuokalani (PP-98-10-012).jpg|thumb|200px|Princesa Liliuokalani]]
El [[16 de setembre]] de [[1862]], va contraure matrimoni en John Owen Dominis, que seria governador d'Oʻahu i Maui. No varen tindre descendència; L'hereua de Liliʻuokalani durant molts anys va ser la seua neboda Victoria Kaʻiulani ([[1875]]–[[1899]]), encara que Kaʻiulani va fallir abans que ella.
Durant casi un any sancer ([[1881]]), any el que el seu germà va realisar un viage a través del món com a rei (el primer monarca que ho va fer en l'història de tota la realea mundial), Liliʻuokalani va realisar les funcions de Regente del Regne de Hawai.
Liliʻuokalani va heretar el tro del seu germà Kalākaua el [[29 de giner]] de [[1891]]. Poc despuix de pujar al poder, va intentar derogar la Constitució Bayoneta vigent i elaborar un borrador d'una nova constitució que tornara el poder a la monarquia.
La reina va inaugurar el Jardí Botànic Liliʻuokalani.
== Conflicte en els residents estrangers ==
Els súbdits americans i europeus del Regne de Hawai, davant l'amenaça de l'eliminació del sufragi de la Constitució (sufragi que només els permetia votar a ells) proposta per la reina, varen afirmar que esta havia "abdicat virtualment" en intentar subvertir la constitució, per lo que varen planejar derrocar-la.
Ademés de l'amenaça de pèrdua del sufragi, els interessos comercials del regne estaven amenaçats per l'eliminació dels arancels estrangers del mercat americà del [[sucre]], a causa de la Llei McKinley que, en efecte, eliminava l'estatus de privilegi del sucre hawaià basant-se en l'acort de reciprocitat i contemplava la possibilitat d'anexió a [[Estats Units]] (i gojar aixina dels mateixos beneficis per al sucre que els productors nacionals) com una conseqüència favorable per a posar fi a la monarquia.
== Derrocament i proclamació de la República ==
[[File:Liliuokalani (PPWD-16-3-016).jpg|thumb|200px|Liliuokalani entre 1891-1895]]
Durant el derrocament de l'any [[1893]] el ministre (embaixador) nortamericà d'Hawai de l'época, John L. Stevens, va demanar a les tropes en terra de l'O.S.S. Boston que protegiren els negocis i propietats nortamericanes. S.M. la Reina va ser deposta el [[17 de giner]] de 1893, constituint-se un govern provisional.
El govern de [[Grover Cleveland]] va encarregar l'Informe Blount i segons les seues conclusions va determinar que el derrocament de Liliʻuokalani havia segut illegal, oferint-li a S.M. el 16 de novembre de 1893 tornar-li el tro si li concedia l'amnistia a tots els responsables. En un primer moment es va negar, afirmant segons les cròniques que faria que els decapitaren - encara que va negar eixa acusació en concret, sí va admetre que volia que sofriren el castic de la mort -. Davant este desenroll dels acontenyiments, el llavors president Grover Cleveland va remetre el document al Congrés dels Estats Units.
Encara que va canviar d'opinió el 18 de decembre de 1893 i el ministre nortamericà Willis va demanar al Govern Provisional que la rehabilitaren, estos es varen negar. El Congrés va respondre a la recomanació de Cleveland en una atra investigació, que el Senat dels Estats Units va presentar com l'Informe Morgan el [[26 de febrer]] de [[1894]], en el que exonerava tant al ministre Stevens com a les tropes nortamericanes de tota responsabilitat en el derrocament. El [[4 de juliol]] de 1894, es va proclamar la República d'Hawai sent Sanford Ballard Dole, un dels primers en demanar l'abolició de l'institució monàrquica, el seu president. El govern dels Estats Units la va reconéixer immediatament.
== Reclusió i últims anys ==
[[File:Liliuokalani and John Aimoku Dominis.jpg|thumb|200px|Liliuokalani en l'any [[1913]]]]
El [[16 de giner]] de [[1895]], Liliʻuokalani va ser arrestada (dies despuix de la rebelió fallanca encapçalada per Robert Wilcox) en trobar-se armes de fòc en els jardins de la seua residència, fet del que va negar tindre coneiximent. Va ser condenada a cinc anys de treballs forçats en la presó i se li va impondre una multa de 5000 dólars, pero la pena se li va commutar pel confinament en un dels dormitoris superiors del Palau ʻIolani fins a la seua lliberació en [[1896]] en l'establiment de la República d'Hawai.
En fracassar els seus intents per recuperar el tro, va presentar sense èxit una demanda en contra del govern federal per unes pèrdues totals de 450.000 [[Dólar|dólars]] en concepte de propietats, reclamant a títul personal les terres de la corona. L'assamblea llegislativa territorial d'Hawai va votar finalment a favor de la concessió d'una pensió anual de 4.000 dólars permetent-se-li percebre les rendes d'una plantació de sucre de 6.000 acres (24 km²).
Es va instalar en Washington Plau, a on va residir com a ciutadana anònima fins a la seua mort en l'any [[1917]] per complicacions a causa d'una [[apoplejía]]. Tal i com s'esperava, Hawai es anexionà als Estats Units per mig d'una resolució conjunta del Congrés nortamericà de 1898.
Liliʻuokalani era una autora i compositora de gran talent. El seu llibre, Hawaii's Story by Hawaii's Queen, narrava l'història del seu país. Entre les seues composicions musicals més conegudes es troba l'himne "Aloha ʻOe" (conegut també com "Farewell to Thee"), que va compondre durant el seu arrest domiciliari.
Est va ser el fi de la monarquia hawaiana.
Va ostentar entre atres, la Presidència d'Honor de diverses entitats d'interés social, tals com:
* Societat Educativa Liliʻuokalani (1886-1895)
* Societat Benèfica Fort-street.
* Societat d'Amics dels Estrangers
* Consell de Dònes Misioneres
Va ser patrona de:
* Societat Polinèsia (en sèu en [[Nova Zelanda]])
== Referències ==
* [http://digital.library.upenn.edu/women/liliuokalani/hawaii/hawaii.html#L Hawaii's Story by Hawaii's Queen, CHAPTER L]
* [http://digital.library.upenn.edu/women/liliuokalani/hawaii/hawaii-5.html#XLII Hawaii's Story by Hawaii's Queen, CHAPTER XL]
* [http://digital.library.upenn.edu/women/liliuokalani/hawaii/hawaii.html#LIV Hawaii's Story by Hawaii's Queen, CHAPTER LIV]
* [http://www.royalark.net/Hawaii/hawaii9.htm Royal Ark]
== Bibliografia ==
* Helena G. Allen, The Betrayal of Liliuokalani, ISBN 0-935180-89-3
== Enllaços externs ==
{{commons|Liliuokalani}}
* [https://puke.ulukau.org/?a=d&d=EBOOK-SOHR.2.1.1&e=-------haw-20--1--txt-txPT----------- Història de Wawai]
* [http://cecilmundo.blogspot.com/search?q=liliuokalani Semblanza de la Reina Lydia Liliʻuokalani]
[[Categoria:Història]]
[[Categoria:Biografies]]
[[Categoria:Història de Hawai]]