Llínea 1: |
Llínea 1: |
− | [[Image:Enrique Tierno Galvan-1978.png|thumb|250px|Enrique Tierno Galván en l'any [[1978]]]] | + | {{Biografia| |
− | '''Enrique Tierno Galván''' ([[Madrit]], [[8 de febrer]] de [[1918]] - [[19 de giner]] de [[1986]]) va ser un polític, sociòlec, juriste i ensagiste [[Espanya|espanyol]]. | + | | nom = Enrique Tierno Galván |
| + | | image = [[Image:Enrique Tierno Galvan-1978.png|250px|El professor Enrique Tierno Galván]] |
| + | | peu = Enrique Tierno Galván en l'any [[1978]] |
| + | | nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]] |
| + | | ocupació = Juriste, escritor i polític. |
| + | | data_naix = [[8 de febrer]] de [[1918]] |
| + | | lloc_naix = [[Madrit]], [[Espanya]] |
| + | | data_mort = [[19 de giner]] de [[1986]] |
| + | | lloc_mort = [[Madrit]], [[Espanya]] |
| + | }} |
| + | '''Enrique Tierno Galván''' ([[Madrit]], [[8 de febrer]] de [[1918]] - † [[19 de giner]] de [[1986]]) fon un sociòlec, juriste, escritor, ensagiste i polític [[Espanya|espanyol]]. |
| | | |
| == Biografia == | | == Biografia == |
Llínea 20: |
Llínea 30: |
| En l'any [[1966]] es trasllada als [[Estats Units]] a on va ser professor en l'Universitat de Princeton (1966-[[1967]]), i es va convertir en el líder de la Federació Socialista en Madrit —també conegut com el «grup de Marqués de Cubas», pel seu domicili d'actuació—, en el que buscava liderar a tot el socialisme de l'interior. Despuix d'una entrevista en Rodolfo Llopis en [[París]] en 1966, en retornar a Espanya, en [[1968]], funda el Partido Socialiste de l'Interior (PSI), que posteriorment, en [[1974]], va passar a cridar-se Partit Socialiste Popular (PSP). Eixe mateix any, junt al Partit Comuniste d'Espanya (PCE), el Partit del Treball d'Espanya (PTE), el Partit Carliste (PC) i numeroses personalitats independents, formaria la Junta Democràtica d'Espanya (JDE). | | En l'any [[1966]] es trasllada als [[Estats Units]] a on va ser professor en l'Universitat de Princeton (1966-[[1967]]), i es va convertir en el líder de la Federació Socialista en Madrit —també conegut com el «grup de Marqués de Cubas», pel seu domicili d'actuació—, en el que buscava liderar a tot el socialisme de l'interior. Despuix d'una entrevista en Rodolfo Llopis en [[París]] en 1966, en retornar a Espanya, en [[1968]], funda el Partido Socialiste de l'Interior (PSI), que posteriorment, en [[1974]], va passar a cridar-se Partit Socialiste Popular (PSP). Eixe mateix any, junt al Partit Comuniste d'Espanya (PCE), el Partit del Treball d'Espanya (PTE), el Partit Carliste (PC) i numeroses personalitats independents, formaria la Junta Democràtica d'Espanya (JDE). |
| | | |
− | Durant la [[Transició]], que li va permetre tornar a l'Universitat espanyola en [[1976]], va tindre que fer front a un [[PSOE]] refundat des de l'interior per socialistes vascs, madrilenys i sevillans i liderat per [[Felipe González]], qui li va arrebatar gran part del liderage en el camp de l'esquerra socialista. Els membres d'este partit li acusaven de confusionisme ideològic i oportunisme polític en uns moments en que les manifestacions polítiques de González i el seu grup eren extraordinàriament radicals i antimonàrquiques. La tàctica del PSOE era, ademés, oposta a l'aperturisme del PSP cap al PCE, els monàrquics o Comissions Obreres. Encara que Tierno va reafirmar en el I Congrés del PSP en l'any 1976 la llínea marxista i revolucionària de la seua formació política, no va poder competir en un PSOE recolzat, reconegut i fins i tot finançat per la majoria dels partits socialistes europeus, que seguien una llínea socialdemócrata. | + | Durant la [[Transició]], que li va permetre tornar a l'Universitat espanyola en [[1976]], va tindre que fer front a un [[PSOE]] refundat des de l'interior per socialistes vascs, madrilenys i sevillans i liderat per [[Felipe González]], qui li va arrebatar gran part del liderage en el camp de l'esquerra socialista. Els membres d'este partit li acusaven de confusionisme ideològic i oportunisme polític en uns moments en que les manifestacions polítiques de González i el seu grup eren extraordinàriament radicals i antimonàrquiques. La tàctica del PSOE era, ademés, oposta a l'aperturisme del PSP cap al PCE, els monàrquics o Comissions Obreres. Encara que Tierno va reafirmar en el I Congrés del PSP en l'any 1976 la llínea marxista i revolucionària de la seua formació política, no va poder competir en un PSOE recolzat, reconegut e inclús finançat per la majoria dels partits socialistes europeus, que seguien una llínea socialdemócrata. |
| | | |
| En les primeres eleccions democràtiques de [[juny]] de [[1977]], va obtindre l'acta de diputat per Madrit, en les llistes de la coalició Unitat Socialista, formada entre el PSP i la Federació de Partits Socialistes, i que va obtindre sis diputats. En agost d'eixe any, intervé en resoldre el seqüestre de huit rehens per part d'un membre del GRAPO. Condenat a la marginació política pel PSOE, que va vetar la seua participació en la redacció de la [[Constitució espanyola de 1978|Constitució]], Tierno va acceptar l'integració del PSP en el PSOE en [[abril]] de [[1978]], i en este partit va tornar a eixir diputat en l'any [[1979]] i en [[1982]]. Elegit president honorari del PSOE com un reconeiximent al seu prestigi i carisma en abril de 1978, va abandonar eixe càrrec per discrepàncies en l'eixecutiva de González en 1979, llavors embarcada en l'abandó del marxisme i la marginació definitiva del socialisme madrileny. | | En les primeres eleccions democràtiques de [[juny]] de [[1977]], va obtindre l'acta de diputat per Madrit, en les llistes de la coalició Unitat Socialista, formada entre el PSP i la Federació de Partits Socialistes, i que va obtindre sis diputats. En agost d'eixe any, intervé en resoldre el seqüestre de huit rehens per part d'un membre del GRAPO. Condenat a la marginació política pel PSOE, que va vetar la seua participació en la redacció de la [[Constitució espanyola de 1978|Constitució]], Tierno va acceptar l'integració del PSP en el PSOE en [[abril]] de [[1978]], i en este partit va tornar a eixir diputat en l'any [[1979]] i en [[1982]]. Elegit president honorari del PSOE com un reconeiximent al seu prestigi i carisma en abril de 1978, va abandonar eixe càrrec per discrepàncies en l'eixecutiva de González en 1979, llavors embarcada en l'abandó del marxisme i la marginació definitiva del socialisme madrileny. |
Llínea 71: |
Llínea 81: |
| == Cites sobre la llengua valenciana == | | == Cites sobre la llengua valenciana == |
| | | |
− | {{Cita|'''«Mai la llengua catalana fruí d´un prestigi lliterari tan gran com el que aplegà la llengua valenciana en el seu sigle d'Or.»'''|<small>Enrique Tierno Galván (1949)</small>}} | + | {{Cita|'''«Mai la llengua catalana fruí d'un prestigi lliterari tan gran com el que aplegà la llengua valenciana en el seu sigle d'Or.»'''|<small>Enrique Tierno Galván (1949)</small>}} |
| + | |
| + | {{Cita|'''«El prestigi i l'història del valencià és motiu suficient com per a considerar-lo un idioma.»'''|<small>Enrique Tierno Galván (1949)</small>}} |
| + | |
| + | Traducció al castellà: |
| + | |
| + | {{Cita|'''«Nunca la lengua catalana gozó de un prestigio literario tan grande como el que llegó a tener la lengua valenciana en su siglo de Oro.»'''|<small>Enrique Tierno Galván (1949)</small>}} |
| + | |
| + | {{Cita|'''«El prestigio e historia del valenciano es motivo suficiente para considerarlo un idioma.»'''|<small>Enrique Tierno Galván (1949)</small>}} |
| | | |
| == Enllaços externs == | | == Enllaços externs == |
Llínea 79: |
Llínea 97: |
| | | |
| [[Categoria: Biografies]] | | [[Categoria: Biografies]] |
| + | [[Categoria: Sociòlecs]] |
| + | [[Categoria: Sociòlecs espanyols]] |
| + | [[Categoria: Juristes]] |
| + | [[Categoria: Juristes espanyols]] |
| + | [[Categoria: Escritors]] |
| + | [[Categoria: Escritors espanyols]] |
| [[Categoria: Polítics]] | | [[Categoria: Polítics]] |
− | [[Categoria: Escritors]] | + | [[Categoria: Polítics espanyols]] |
| + | [[Categoria: Sigle XX]] |