Llínea 1: |
Llínea 1: |
− | '''Liubliana''' és la capital i la major ciutat d'Eslovènia. Va sorgir com a campament militar romà de la Legió XV Apollinaris a mitan del sigle I a. C., el seu caràcter de ciutat es va consolidar en la fundació de la Colónia Iulia Emona anys més tart. Despuix de successives destruccions, en el [[sigle VI]] es varen instalar els antepassats dels eslovens, i en el sigle XI varen caure baix el domini dels francs. Des de 1278, despuix de la seua conquista per part de Rodolf I de Habsburgo, la ciutat passà a mans dels Habsburgo, situació que va perdurar fins a l'any 1797. | + | [[Archiu:Ljubljana (51206831086).jpg|300px|thumb|Vista panoràmica de Liubliana.]] |
| + | '''Liubliana''' és la capital i la major ciutat d'[[Eslovènia]]. Va sorgir com a campament militar romà de la Legió XV Apollinaris a mitan del [[sigle I a. C.]], el seu caràcter de ciutat es va consolidar en la fundació de la Colónia Iulia Emona anys més tart. Despuix de successives destruccions, en el [[sigle VI]] es varen instalar els antepassats dels eslovens, i en el [[sigle XI]] varen caure baix el domini dels francs. Des de l'any [[1278]], despuix de la seua conquista per part de Rodolf I de Habsburgo, la ciutat passà a mans dels Habsburgo, situació que va perdurar fins a l'any [[1797]]. |
| | | |
− | Durant el periodo napoleònic, Liubliana va ser capital de les Províncies Ilirias i entre 1816 i 1849 lo va ser del Regne d'Iliria. En 1918, despuix de la Primera Guerra Mundial, s'incorpora al Regne dels Serbis, Croates i Eslovens, i despuix de la Segona Guerra Mundial es va convertir en la capital de la República Socialista d'Eslovènia, formant part de Yugoslàvia. En 1991, i despuix d'un conflicte bèlic, Eslovènia es va independisar de Yugoslàvia, sent des de llavors Liubliana la capital del país. | + | Durant el periodo napoleònic, Liubliana va ser capital de les Províncies Ilirias i entre els anys [[1816]] i [[1849]] lo va ser del Regne d'Iliria. En [[1918]], despuix de la [[Primera Guerra Mundial]], s'incorpora al Regne dels Serbis, Croates i Eslovens, i despuix de la [[Segona Guerra Mundial]] es va convertir en la capital de la República Socialista d'Eslovènia, formant part de [[Yugoslàvia]]. En [[1991]], i despuix d'un conflicte bèlic, [[Eslovènia]] es va independisar de Yugoslàvia, sent des de llavors Liubliana la capital del país. |
| | | |
− | El seu patrimoni històric i monumental, aixina com diverses celebracions culturals que tenen lloc a lo llarc de l'any, entre les que destaca el Festival Internacional d'Estiu, la convertixen en una ciutat receptora de turisme tant nacional com a internacional. Entre els seus monuments més representatius es troben la Catedral, el Castell, l'Iglésia Franciscana de l'Anunciació i el Pont dels Dragons, aixina com el conjunt d'edificis modernistes. L'arquitecte Joži *Plečnik firmà molts dels més destacats edificis de la ciutat. | + | El seu patrimoni històric i monumental, aixina com diverses celebracions culturals que tenen lloc a lo llarc de l'any, entre les que destaca el Festival Internacional d'Estiu, la convertixen en una ciutat receptora de turisme tant nacional com a internacional. Entre els seus monuments més representatius es troben la Catedral, el Castell, l'Iglésia Franciscana de l'Anunciació i el Pont dels Dragons, aixina com el conjunt d'edificis modernistes. L'arquitecte [[Joži Plečnik]] firmà molts dels més destacats edificis de la ciutat. |
| | | |
| Liubliana dispon d'una ret desenrollada de carreteres i ferrocarril, ademés de contar en un aeroport en vols internacionals i immers en obres d'ampliació destinades a ampliar la seua capacitat operativa, actualment desbordada. | | Liubliana dispon d'una ret desenrollada de carreteres i ferrocarril, ademés de contar en un aeroport en vols internacionals i immers en obres d'ampliació destinades a ampliar la seua capacitat operativa, actualment desbordada. |
| | | |
− | L'Universitat de Liubliana, fundada en 1919, té la seua sèu en la ciutat, i en el curs 2006-07 contava en més de 63.000 alumnes. La seua biblioteca sumava prop d'1.169.090 llibres en 2004. Conta ademés en distints instituts culturals internacionals, com l'Institut Cervantes (Espanya), British Council (Regne Unit) o Institut Goethe (Alemanya). | + | L'Universitat de Liubliana, fundada en l'any [[1919]], té la seua sèu en la ciutat, i en el curs 2006-07 contava en més de 63.000 alumnes. La seua biblioteca sumava prop d'1.169.090 llibres en l'any [[2004]]. Conta ademés en distints instituts culturals internacionals, com l'[[Institut Cervantes]] ([[Espanya]]), [[British Council]] ([[Regne Unit]]) o [[Institut Goethe]] ([[Alemanya]]). |
| | | |
| Com a capital de l'Estat, Liubliana alberga les sèus del govern (Assamblea Nacional i Consell Nacional), ministeris, institucions i organismes associats, aixina com de la residència oficial del president d'Eslovènia. La ciutat és membre de UCLG, UCUE, Eurocities, URBACT, Civitas Forum, Els Rencontres, European Cities Màrqueting i Global Cities Dialogue. En el pla econòmic, la ciutat manté una destacada posició a nivell nacional, és sèu del principal mercat de valors del país, del Banc d'Eslovènia i de numeroses empreses nacionals. | | Com a capital de l'Estat, Liubliana alberga les sèus del govern (Assamblea Nacional i Consell Nacional), ministeris, institucions i organismes associats, aixina com de la residència oficial del president d'Eslovènia. La ciutat és membre de UCLG, UCUE, Eurocities, URBACT, Civitas Forum, Els Rencontres, European Cities Màrqueting i Global Cities Dialogue. En el pla econòmic, la ciutat manté una destacada posició a nivell nacional, és sèu del principal mercat de valors del país, del Banc d'Eslovènia i de numeroses empreses nacionals. |
| | | |
− | En 2016 va ser premiada en el títul Capital Vert Europea. | + | En l'any [[2016]] va ser premiada en el títul [[Capital Vert Europea]]. |
| + | |
| + | == Referències == |
| + | * [https://www.ljubljana.si/en/about-ljubljana/ «About Ljubljana» (en [[anglés]]). Datos generals i localisació] |
| + | * [https://web.archive.org/web/20120419120715/http://www.ljubljana.si/en/about-ljubljana/ljubljana-in-numbers «Ljubljana in Figures». City Municipality of Ljubljana] |
| + | * [https://www.slovenia.info/en/places-to-go/regions/ljubljana-central-slovenia/ljubljana «Ljubljana, the capital of Slovenia» (en anglés)] |
| + | * Pronk, Tijmen (2007). «The Etymology of Ljubljana – Laibach». Folia Onomastica Croatica 16: 185-191. ISSN 1330-0695 |
| + | * Real Academia Española y Asociación de Academias de la Lengua Española (2005). «Liubliana». Diccionario panhispánico de dudas. Madrid: Santillana. ISBN 978-8-429-40623-8 |
| + | |
| + | == Bibliografia == |
| + | * Fionn Davenport (2006). Lonely Planet Best of Ljubljana. Lonely Planet Publications. ISBN 978-1-74104-824-7 |
| + | * Robin McKelvie, Jenny McKelvie (2005). The Bradt City Guide Ljubljana. Bradt Travel Guides. ISBN 978-1-84162-116-6 |
| + | * Thomas Cook Publishing (2008). Ljubljana. ISBN 978-1-84157-963-4 |
| | | |
| == Enllaços externs == | | == Enllaços externs == |