26 139
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 1:
Llínea 1: − + Llínea 5:
Llínea 5: − + + + − + − − Els Jurats eren sis, dos de l'estament nobiliari, i quatre del popular (o real). El que sàlia a sorts de cada estament, era el [[Jurat en Cap]], aixina estava el Jurat en Cap dels cavallers i el dels ciutadans. + − + − +
sense resum d'edició
El '''Jurats de [[Valéncia]], equivalents als Regidors en [[Castella]]''' foren un carrec foral del [[Regne de Valéncia]], si be se diferenciaven dels [[Regidors de Castella]] en número i en atribucions.
El '''Jurats de [[Valéncia]], equivalents als Regidors en [[Castella]] ''' foren un càrrec foral del [[Regne de Valéncia]], si be se diferenciaven dels [[Regidors de Castella]] en número i en atribucions.
El cos dels Jurats estava compost per sis individus.
El cos dels Jurats estava compost per sis individus.
Tenien per distintiu una Toga o gramalla que recordava el ''"trabea purpúrea"'' del [[Consolat romà]].
Tenien per distintiu una Toga o gramalla que recordava el ''"trabea purpúrea"'' del [[Consolat romà]].
La seua prioritat era l'abastiment del Regne podent prohibir l'exportació de [[cereal]]s o ganado, castigar als infractors i inclús armar [[Galera|galeres]] contra contrabandistes i castigar-los d'acort en lo que dictaven els [[Furs]]. També confirmaven o modificaven ordenances gremials, gestió d'aigües urbanes, higiene i fixat de preus de benes. Teníen jurisdicció sobre les sentencies dels amprius, "private quad alios", es dir sobre les pastures, i el pasturar de les herbes i danys que es fa pels veïns de Valéncia en els seus ganados i juntament dels proveïdors de la cuitat, i el pasturar de les herbes pel regne, sense que se'ls puga impedir.
La seua prioritat era l'abastiment del Regne podent prohibir l'exportació de [[cereal]]s o ganado, castigar als infractors i inclús armar [[Galera|galeres]] contra contrabandistes i castigar-los d'acort en lo que dictaven els [[Furs]]. També confirmaven o modificaven ordenances gremials, gestió d'aigües urbanes, higiene i fixat de preus de benes.
Teníen jurisdicció sobre les sentencies dels amprius, "private quad alios", es dir sobre les pastures, i el pasturar de les herbes i danys que es fa pels veïns de Valéncia en els seus ganados i juntament dels proveïdors de la cuitat, i el pasturar de les herbes pel regne, sense que se'ls puga impedir.
Revien apelacions de lo jujat pel [[Mustaçaf]] i pels administradors de les sises i imposts de Valéncia. Podien fer estatuts i ordinacions.
Revien apelacions de lo jujat pel [[Mustaçaf]] i pels administradors de les sises i imposts de Valéncia. Podien fer estatuts i ordinacions.
Per a apelar les seues decisions s'anava al [[Consell Real]] en un recurs. Les sentencies d'amprius era una funció especifica dels Jurats de Valéncia per a tot lo Regne, en algu matiç en Oriola. També tenien jurisdicció en les terres de marjal, places, carrers, eixides i en les riberes del Turia.
Per a apelar les seues decisions s'anava al [[Consell Real]] en un recurs. Les sentencies d'amprius era una funció especifica dels Jurats de Valéncia per a tot lo Regne, en algu matiç en Oriola. També tenien jurisdicció en les terres de marjal, places, carrers, eixides i en les riberes del [[Turia]].
Els Jurats eren sis, dos de l'estament nobiliari, i quatre del popular (o real). El que sàlia a sorts de cada estament, era el [[Jurat en Cap]], aixina estava el Jurat en Cap dels cavallers i el dels ciutadans.
==Bibliografia==
==Bibliografia==
*Boix, Vicent. Apuntes Históricos sobre los Fueros del Antiguo Reino de Valencia. Imprenta Mariano Cabrerizo. 1855. Madrid.
* Boix, Vicent. Apuntes Históricos sobre los Fueros del Antiguo Reino de Valencia. Imprenta Mariano Cabrerizo. 1855. Madrid.
*Boix, Vicent. L'encobert de Valéncia. [[L'Oronella]]. 2008. ISNN:978-84-96472-20-4
* Boix, Vicent. L'encobert de Valéncia. [[L'Oronella]]. 2008. ISNN:978-84-96472-20-4
[[Categoria:Institucions i drets forals]]
[[Categoria:Institucions i drets forals]]