Llínea 1: |
Llínea 1: |
| {{Biografia| | | {{Biografia| |
| | nom = Francisco Javier Simonet i Baca | | | nom = Francisco Javier Simonet i Baca |
− | | image = [[File:Fjs.jpg|250 px]] | + | | image = [[File:Fjs.jpg|230 px]] |
| | peu = | | | peu = |
| | nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]] | | | nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]] |
| | ocupació = Historiador i arabiste | | | ocupació = Historiador i arabiste |
− | | data_naix = 1 de juny de [[1829]] | + | | data_naix = [[1 de juny]] de [[1829]] |
| | lloc_naix = [[Màlaga]], [[Espanya]] | | | lloc_naix = [[Màlaga]], [[Espanya]] |
− | | data_mort = 9 de juliol de [[1897]] | + | | data_mort = [[9 de juliol]] de [[1897]] |
| | lloc_mort = [[Madrit]], [[Espanya]] | | | lloc_mort = [[Madrit]], [[Espanya]] |
| }} | | }} |
− | '''Francisco Javier Simonet i Baca''' ([[Màlaga]], [[1 de juny]] de [[1829]] - [[Madrit]], [[9 de juliol]] de [[1897]]) fon un orientaliste, arabiste, lexicògraf i historiador espanyol. | + | '''Francisco Javier Simonet i Baca''' ([[Màlaga]], [[1 de juny]] de [[1829]] - † [[Madrit]], [[9 de juliol]] de [[1897]]) fon un orientaliste, arabiste, lexicògraf i historiador espanyol. |
| | | |
| == Biografia == | | == Biografia == |
| | | |
− | Catedràtic de llengua àrap en l'Universitat de Granada ([[1862]]). En l'any [[1867]] l'[[Acadèmia de l'Història]] el va premiar per la seua obra ''Història dels mossàraps espanyols''. Formà part de la Comissió de Monuments de [[Granada]], integrada també pel seu amic Manuel Gómez-Moreno González, José i Manuel Oliver i Hurtado i Manuel de Góngora. Feu una ''Crestomatia aràbic-espanyola'' ([[1881]]) publicada en colaboració en José María Lerchundi, i destaquen especialment els seus treballs sobre els [[Mossàrap|mossàraps]] de [[Al-Àndalus]], sobretot el seu ''Glossari de veus ibèriques i llatines usades entre els mossàraps'' (1888) i la seua ''Història dels mossàraps d'Espanya'' ([[1897]]-[[1903]]). | + | Catedràtic de llengua àrap en l'Universitat de Granada ([[1862]]). En l'any [[1867]] l'[[Acadèmia de l'Història]] el va premiar per la seua obra ''Història dels mossàraps espanyols''. |
| + | |
| + | Formà part de la Comissió de Monuments de [[Granada]], integrada també pel seu amic Manuel Gómez-Moreno González, José i Manuel Oliver i Hurtado i Manuel de Góngora. |
| + | |
| + | Feu una ''Crestomatia aràbic-espanyola'' ([[1881]]) publicada en colaboració en [[José María Lerchundi]], i destaquen especialment els seus treballs sobre els [[Mossàrap|mossàraps]] de [[Al-Àndalus]], sobretot el seu ''Glossari de veus ibèriques i llatines usades entre els mossàraps'' (1888) i la seua ''Història dels mossàraps d'Espanya'' ([[1897]]-[[1903]]). |
| | | |
| Simonet fon condiscípul de [[Juan Valera]] i [[Antonio Cánovas del Castillo]]. Juan Valera, al parlar sobre ell en ''Història i política'', destacà la seua gran erudició i religiositat. | | Simonet fon condiscípul de [[Juan Valera]] i [[Antonio Cánovas del Castillo]]. Juan Valera, al parlar sobre ell en ''Història i política'', destacà la seua gran erudició i religiositat. |
| | | |
− | Segons el diari ''El Siglo Futuro'', l'obra magna de Simonet fon «la de reduir a pols la falsa història de [[Dozy]] sobre els àraps espanyols». | + | Segons el diari ''El Siglo Futuro'', l'obra magna de Simonet fon «la de reduir a pols la falsa història de [[Reinhart Dozy|Dozy]] sobre els àraps espanyols». |
| | | |
| En política Simonet va recolzar al Partit Integriste. | | En política Simonet va recolzar al Partit Integriste. |
| + | |
| + | == Obra == |
| | | |
| Simonet ha escrit numeroses obres sobre els àraps espanyols, especialment, sobre els mossàraps. | | Simonet ha escrit numeroses obres sobre els àraps espanyols, especialment, sobre els mossàraps. |
| + | |
| + | {{Cita|''Veamos ya que parte tuvieron los mozárabes en la formación de los romances o dialectos hablados actualmente en España. Ya hemos notado que el lenguaje hablado por nuestros mozárabes y que en el siglo XII conservaba todavía, según lo testifica Ibn Albaithar, el nombre de su lengua madre, no podía ser un latín puro, elegante y clásico, sino una jerga formada de la descomposición de este idioma y de su mezcla con otros. Examinados con diligencia los monumentos lingüísticos y memorias que nos quedan de aquellos naturales, nosotros creemos que el lenguaje usado por ellos contribuyó en gran manera al desarrollo de nuestros principales romances, castellano, gallego y portugués, y aún del catalán y valenciano''|''Glosario de las voces ibéricas y latinas usadas entre los mozárabes precedido de un estudio sobre el dialecto hispano-mozárabe'' (Madrid: Real Academia Española, 1888. Cap. IV, pág. XCIX). Francisco Javier Simonet}} |
| | | |
| == Enllaços externs == | | == Enllaços externs == |