L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Canvis

Dàtil (edita)

Revisió de 16:14 12 abr 2024

479 bytes afegits ,  12 abril
Text reemplaça - ' d’un ' a ' d'un '
Llínea 1: Llínea 1: −
El '''dàtil''' és un fruït d’una sola llavor i forma d’elipse d’uns 3 a 4 centímetros de llarc per 2 de grossor (un poc més que una bellota i en un cert paregut), de carn blanca tirant a marró obscur, coberta per una película groga o de color marro, segons les varietats, un poc apegalosa. Dins té un pinyol cilíndric, molt dur i en una regata a lo llarc del fruit. La polpa és blaneta i dolça, molt ensucrada quan està madura.  
+
[[File:Owoce Daktyl.jpg|thumb|right|300px|<center>Dàtils</center>]]
   −
El seu consum, tant en fresc, secs o cuinats, és la base de l’alimentació de gran part dels habitants dels deserts d’[[Àfrica]] i certes zones d’[[Àsia]]. És interessant saber que els àraps alimenten als seus cavalls en abundants racions de dàtils mesclats en llet de gamella, conseguint una raça cavallar inigualable per la seua bellea, força i vigor.
+
[[File:Phoenix dactylifera Murcia Spain.jpg|thumb|right|300px|<center>Dàtils</center>]]
   −
En el dàtil, ademés d’importants dosis de vitamina A, B, C i D i d’un elevat contingut de sucres, quan el fruït està sec conté 2.846 calories per kg, aixina com quantitats importants de ferro, potassi, calci i fòsfor. És, a més, un aliment molt digestiu i adequat per a estòmecs delicats. Els països productors per excelència són: [[Síria]], [[Tunis]], [[Israel]], [[Persia]], [[Aràbia]], [[Egipte]], [[Líbia]], [[Sahara]] i algunes zones d’Àsia Occidental, aixina com [[China]] i [[Amèrica]].
     −
En territori valencià, en [[Elig]] i [[Oriola]], tenim importants palmerals a on es produïxen bones varietats de dàtils que són apreciades en el mercat nacional.
+
El '''dàtil''' —del [[idioma llatí|llatí]] ''dactylus'', i este del [[idioma grec|grec]] '' δάκτυλος'' (dáctilos), per analogía dels dàtils en els dits— és un fruit d’una sola llavor i forma d’elipse d’uns 3 a 4 centímetros de llarc per 2 de grossària (un poc més que una bellota i en un cert paregut), de carn blanca tirant a marró fosc, coberta per una película groga o de color marró, segons les varietats, un poc apegalosa. Dins té un pinyol cilíndric, molt dur i en una regata a lo llarc del fruit. La polpa és blaneta i dolça, molt ensucrada quan està madura.  
   −
Segons alguns historiadors la palmera datilera creixia fa més de 5.000 anys en la regió que hui ocupa l'[[Iraq]], sent originària del Nort d’[[Àfrica]] o de l’Àsia Occidental. Uns atres la situen ya en la Prehistòria, des de l’Eufrates fins a les [[Illes Canàries]]. El dàtil és citat en el [[Corà]], comparant la palmera datilera en Eva, per haver segut creada per Alà en la terra que li sobrà al crear a l’home. La palmera, botànicament phoenix dactylifera, pertany a la família de les palmacees; alcança alçaries fins a 25 metros i les seues palmes fins a 6 i 7 m.  
+
El seu consum, tant en fresc, secs o cuinats, és la base de l’alimentació de gran part dels habitants dels deserts d’[[Àfrica]] i certes zones d’[[Àsia]]. És interessant saber que els àraps alimenten als seus [[cavall|cavalls]] en abundants racions de dàtils mesclats en llet de [[gamell|gamella]], conseguint una raça cavallar inigualable per la seua bellea, força i vigor.
   −
Té una vida superior al sigle i com a arbre és un eixemplar bellíssim que, a més de proporcionar eixos exquisits pomells de dàtils durant els primers 90/100 anys, oferix múltiples aplicacions; la seua fusta és molt apreciada i dels peciols es fabriquen cistelles i cordes molt resistents, entre unes atres coses. Els àraps aprecien moltíssim el magnífic “vi de palmera”, que s’extrau del seu tronc. Les  fulles/palmes dels seus mascles, després d’un procés per a que creixquen blanques, s’usen en la festivitat del [[Dumenge de Rams]].
+
En el dàtil, ademés d’importants dosis de [[vitamina]] A, B, C i D i d'un elevat contingut de [[sucre|sucres]], quan el fruit està sec conté 2.846 calories per kg, aixina com cantitats importants de [[ferro]], [[potassi]], [[calci]] i [[fòsfor]]. És, ademés, un aliment molt digestiu i adequat per a estòmecs delicats. Els països productors per excelència són: [[Síria]], [[Tunísia]], [[Israel]], [[Pèrsia]], [[Aràbia]], [[Egipte]], [[Líbia]], [[Sàhara]] i algunes zones d’Àsia Occidental, aixina com [[China]] i [[Amèrica]].  
    +
En [[Comunitat Valenciana|territori valencià]], en [[Elig]] i [[Oriola]], tenim importants [[Palmera (vegetal)|palmerals]] a on se produïxen bones varietats de dàtils que són apreciades en el mercat nacional.
 +
 +
Segons alguns historiadors la palmera datilera creixia fa més de 5.000 anys en la regió que hui ocupa [[Irac]], sent originària del Nort d’[[Àfrica]] o d’Àsia Occidental. Uns atres la situen ya en la Prehistòria, des de l’Eufrates fins a les [[Illes Canàries]]. El dàtil és citat en l'[[Alcorà]], comparant la palmera datilera en Eva, per haver segut creada per Deu en la terra que li sobrà al crear a l’home. La palmera, botànicament ''phoenix dactylifera'', pertany a la família de les palmacees; alcança alçàries de fins a 25 metros i les seues palmes fins a 6 i 7 m.
 +
 +
Té una vida superior al sigle i com a arbre és un eixemplar bellíssim que, ademés de proporcionar eixos exquisits pomells de dàtils durant els primers 90/100 anys, oferix múltiples aplicacions; la seua [[fusta]] és molt apreciada i dels peciols se fabriquen cistelles i cordes molt resistents, entre unes atres coses. Els àraps aprecien moltíssim el magnífic “vi de palmera”, que s’extrau del seu tronc. Les fulles/palmes dels seus mascles, despuix d'un procés per a que creixquen blanques, s’usen en la festivitat del [[Dumenge de Rams]].
 +
 +
[[Categoria:Botànica]]
 
[[Categoria:Agricultura]]
 
[[Categoria:Agricultura]]
−
[[Categoria:Botànica]]
   
[[Categoria:Aliments]]
 
[[Categoria:Aliments]]
 +
[[Categoria:Aliments vegetals]]
 +
[[Categoria:Fruts secs]]
Lluísm
Administradors
25 291

edicions

Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/wiki/Especial:MobileDiff/38237...309824»