110 425
edicions
Canvis
sense resum d'edició
El '''Pla Hidrològic Nacional''' (PHN), en [[castellà]] ''Plan Hidrológico Nacional'', (Llei 10/2001, de 5 de juliol), fon un proyecte de gestió hídrica aprovat pel [[Congrés dels Diputats|Congrés espanyol]] en l'any [[2001]].
El '''Pla Hidrològic Nacional''' (conegut per les sigles '''PHN'''), en [[castellà]] ''Plan Hidrológico Nacional'', (Llei 10/2001, de 5 de juliol, [[BOE]] 161 de 6.7.2001), fon un proyecte de gestió hídrica aprovat pel [[Congrés dels Diputats|Congrés espanyol]] en l'any [[2001]].
== Objectius ==
== Objectius ==
El principal objectiu del proyecte del Pla era el transvasament de part de l'aigua de l'[[Riu Ebre|Ebre]]. Un proyecte per a transferir [[aigua]] des de la conca de l'Ebre a [[Barcelona]], [[Castelló]], [[Valéncia]], [[Alacant]], [[Múrcia]] i [[Almeria]].
El principal objectiu del proyecte del Pla era el transvasament de part de l'aigua sobrant de l'[[Riu Ebre|Ebre]]. Un proyecte per a transferir [[aigua]] des de la conca de l'Ebre a [[Barcelona]], [[Castelló]], [[Valéncia]], [[Alacant]], [[Múrcia]] i [[Almeria]].
== Aprovació del PHN ==
== Aprovació del PHN ==
El PHN fon aprovat l'any [[2005]] pel [[Corts Generals|Parlament espanyol]], pel [[Partit Popular]] (PP), que obtingué en eixes eleccions la majoria absoluta durant la VII llegislatura [[2000]]-[[2004]], sent el seu president [[José María Aznar]].
El PHN fon aprovat en l'any [[2001]] pel [[Corts Generals|Parlament espanyol]], pel [[Partit Popular]] (PP), que obtingué en eixes eleccions la majoria absoluta durant la VII llegislatura [[2000]]-[[2004]], sent el seu president [[José María Aznar]].
Un Pla que es va aprovar en el vot majoritari del 85% dels membres del [[Consell Nacional de l'Aigua]]. Un Pla en el que tots guanyaven i ningú perdia perque es garantisava que només es trascolaria l'aigua excedentària de la conca de l'Ebre, en la seua desembocadura i just abans de ser abocada a la mar. Un Pla finançat ademés en fondos aportats en gran part per l'[[Unió Europea]] i que suponia poder portar a terme importants inversions i la creació de mils de llocs de treball directes i indirectes. Se complia el principi de solidaritat interterritorial (la solidaritat entre territoris que proclama la [[Constitució espanyola de 1978|Constitució espanyola]] i s'aportava aigua ad aquelles zones eminentment agrícoles de regadiu.
Un Pla que es va aprovar en el vot majoritari del 85% dels membres del [[Consell Nacional de l'Aigua]]. Un Pla en el que tots guanyaven i ningú perdia perque es garantisava que només es trascolaria l'aigua excedentària de la conca de l'Ebre, en la seua desembocadura i just abans de ser abocada a la mar. Un Pla finançat ademés en fondos aportats en gran part per l'[[Unió Europea]] i que suponia poder portar a terme importants inversions i la creació de mils de llocs de treball directes i indirectes. Se complia el principi de solidaritat interterritorial (la solidaritat entre territoris que proclama la [[Constitució espanyola de 1978|Constitució espanyola]]) i s'aportava aigua ad aquelles zones eminentment agrícoles de regadiu.
== Derogació del PHN ==
== Derogació del PHN ==
En les següents eleccions (VIII llegislatura espanyola, [[2004]]-[[2008]]) guanyà el [[PSOE|Partit Socialiste]] ([[PSOE]]) i fon investit president [[José Luis Rodríguez Zapatero]].
En les següents eleccions (VIII llegislatura espanyola, [[2004]]-[[2008]]) guanyà el [[PSOE|Partit Socialiste]] ([[PSOE]]) i fon investit president [[José Luis Rodríguez Zapatero]].
El PHN fon derogat, Zapatero necessitava per a la seua investidura el respal parlamentari d'[[Esquerra Republicana de Catalunya]] (ERC), el seu llavors soci en el govern català (recordem a [[Josep Lluís Carod Rovira|Carod Rovira]]), i no va dubtar ni un moment, en antepondre els seus interessos personals a l'interés general de tots els espanyols, derogant un Pla que per fi, despuix de molts anys, conseguia portar a terme una ordenació dels recursos hídrics en [[Espanya]], en els que com s'establix en la Constitució espanyola, deu de primar el principi fonamental de solidaritat entre territoris.
El PHN fon derogat en l'any [[2005]], Zapatero necessitava per a la seua investidura el respal parlamentari d'[[Esquerra Republicana de Catalunya]] (ERC), el seu llavors soci en el govern català (recordem a [[Josep Lluís Carod Rovira|Carod Rovira]]), i no va dubtar ni un moment, en antepondre els seus interessos personals a l'interés general de tots els espanyols, derogant un Pla que per fi, despuix de molts anys, conseguia portar a terme una ordenació dels recursos hídrics en [[Espanya]], en els que com s'establix en la [[Constitució espanyola de 1978|Constitució espanyola]], deu de primar el principi fonamental de solidaritat entre territoris.
El Partit Popular liderat per [[Mariano Rajoy]], obtingué la majoria absoluta en les eleccions generals, celebrades el 20 de novembre de 2011, per al Parlament en la X Llegislatura, en més de 10,7 millons de vots (44,62%) en 186 escons. Durant eixa llegislatura (13 de decembre de [[2011]]-13 de giner de [[2016]]), el PP no reactivà el PHN.
== Notícies en prensa ==
{{Cita|''Rechaza el Plan Hidrológico Nacional. Maragall asegura que no enviará 'ni una gota del agua del Ebro' al Levante porque no la ahorran. El candidato del PSC a la Generalitat, Pasqual Maragall, se ha comprometido a 'no enviar ni una gota del agua del Ebro' al Levante español, por un principio de 'equidad y justicia', ya que considera que estas comunidades 'no han hecho el uso y el ahorro del agua que nosotros si hemos hecho'.''|(''[[El Mundo]]'', 03.10.2003)}}
== Enllaços externs ==
* [https://www.boe.es/buscar/doc.php?id=BOE-A-2001-13042 Ley 10/2001, de 5 de julio, del Plan Hidrológico Nacional - BOE]
* [https://es.wikipedia.org/wiki/Plan_Hidrol%C3%B3gico_Nacional Pla Hidrològic Nacional en Wikipedia]
[[Categoria:Societat]]
[[Categoria:Política]]
[[Categoria:Infraestructures hidràuliques]]