Diferència entre les revisions de "Glotofàgia"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
m
 
(No es mostren 17 edicions intermiges d'5 usuaris)
Llínea 1: Llínea 1:
La '''glotofagia''' (del [[Idioma grec|grec]] ''glosa'', "llengua"; y ''phagos'', "menjar"), [[llingüicidi]] o '''genocidi llingüístic''' designa el proces polític-social per mig del cual la [[llengua  natural|llengua]] d'una determinada cultura desapareix parcial o totalment, victima de l'influencia, en major part directa y coercitiva, d'una atra cultura.  
+
La '''glotofàgia''' (del [[Idioma grec|grec]] ''glosa'', "llengua"; i ''phagos'', "menjar"), '''llingüicidi''' o '''genocidi llingüístic''' designa el procés polític-social per mig del qual la [[llengua  natural|llengua]] d'una determinada cultura desapareix parcial o totalment, victima de l'influència, en major part directa i coercitiva, d'una atra cultura.  
  
El terme es utilizat en el camp de la [[sociollingüística]] per a señalar el fenomen que es dona majoritariament en la topada de cultures i poder entre dos sociedats en llengües diferents, o similars, pel cual una de les dos sociedats superpon la seua llengua per damunt de l'atra i esta ultima acaba desapareixent.
+
El terme és utilisat en el camp de la [[sociollingüística]] per a senyalar el fenomen que es dona majoritariament en la topada de cultures i poder entre dos societats en llengües diferents, o similars, pel qual una de les dos societats superpon la seua llengua per damunt de l'atra i esta última acaba desapareixent.
  
La Glotofagia es una de les cares de l' [[Etnocidi]], ya que, al desapareixer una llengua total o parcialment tambe ho fara la seua cultura. No n'hi ha societat sense comunicacio i no n'hi ha comunicacio sense societat.
+
La glotofàgia és una de les cares de l'[[etnocidi]], ya que, al desaparéixer una llengua total o parcialment també ho fara la seua cultura. No n'hi ha societat sense comunicacio i no n'hi ha comunicacio sense societat.
  
La desaparicio d'una llengua no guarda relacio en una suposta inferioritat, o superioritat, del seu sistema llingüistic, mes be relaciona en factors no llingüistics com poden ser l'inferioritat militar d'un poble sobre l'atre, las posibilitats de resistencia del poble que la parla, o ultimament, la decisio per part del politics gobernants creant atres academies, i rebujant la ya existent, l'adoctrinacio del poble o la creacio de falsos postulats per mig dels quals fent vore que defenen la llengua del poble, a colp de talo i llei, van arraconant-la fins fer-la desapareixer.
+
La desaparició d'una llengua no guarda relació en una suposta inferioritat, o superioritat, del seu sistema llingüistic, més be relaciona en factors no llingüistics com poden ser l'inferioritat militar d'un poble sobre l'atre, las possibilitats de resistencia del poble que la parla, o ultimament, la decisió per part del polítics governants creant atres academies, i rebujant la ya existent, l'adoctrinació del poble o la creació de falsos postulats per mig dels quals fent vore que defenen la llengua del poble, a colp de taló i llei, van arraconant-la fins fer-la desapareixer.
  
El proces glotofagic te tres components:
+
El procés glotofagic te tres components:
  
*Component Economic: es la principal causa del conflicte entre països, i regions, lo que du a l'imigracio o colonisacio del poble dominat, o vei.
+
* Component econòmic: És la principal causa del conflicte entre països, i regions, lo que du a l'immigració o colonisació del poble dominat, o veí.
  
*Component Jurídic: constituix l'aparat llegislatiu que es fica en marcha en el proces de migracio, en el que l'habitant autocton es torna extranger en sa propia terra. Part d'este aparato glotofagic es l'escola, ya que es obligatoria i es dicta en la llengua dominant.  
+
* Component jurídic: Constituïx l'aparat llegislatiu que es fica en marcha en el procés de migració, en el que l'habitant autòcton es torna estranger en sa pròpia terra. Part d'este aparat glotofàgic és l'escola, ya que és obligatoria i es dicta en la llengua dominant.  
  
*Component Ideologic: son prejuïns lingüistic-culturals que avalen la desaparicio de les llengues considerades inferiors. Ademes, du a confondre el concepte de [[Colonisacio]] en el de [[Civilisacio]] en tot lo que aixo implica. Fent que els propis parlants pensen que no escriuen correctament o que son manco cults si no parlen i escriuen la llengua que los estan imponent.
+
* Component ideològic: Són prejuïns llingüistic-culturals que avalen la desaparició de les llengües considerades inferiors. Ademés, du a confondre el concepte de [[colonisació]] en el de [[civilisació]] en tot lo que això implica. Fent que els propis parlants pensen que no escriuen correctament o que són manco cults si no parlen i escriuen la llengua que los estan imponent.
  
==Vore tambe==
+
== Vore també ==
 +
 
 +
* [[Diglòssia]]
 
* [[Idioma amenaçat]]
 
* [[Idioma amenaçat]]
 
* [[Imperialisme llingüistic]]
 
* [[Imperialisme llingüistic]]
* [[Llengua transfronteriza]]
 
 
==Bibliografía==
 
*{{cita libro |apellidos= Calvet|nombre= Jean Louis|autor= |enlaceautor= |coautores= |editor= |otros= |título= |url= |formato= |fechaacceso= |añoacceso= |mesacceso= |edición= |volumen= |fecha= |año= [[]]|mes= |editorial= Lingüística y colonialismo. Breve tratado de glotofagia.2005. Fondo de Cultura Económica|ubicación= |idioma= |isbn= |id= ISBN 9505576544|páginas= |capítulo= | urlcapítulo = |cita= }}
 
 
[[Categoría:Sociolingüística]]
 
[[Categoría:Política llingüística]]
 
[[Categoría:Drets llingüístics]]
 
  
[[br:Yezhlazh]]
+
[[Categoria:Llingüística]]
[[cv:Лингвоцид]]
+
[[Categoria:Sociollingüística]]
[[de:Linguizid]]
+
[[Categoria:Política llingüística]]
[[en:Linguicide]]
+
[[Categoria:Drets llingüístics]]
[[es:Glotoflágia]]
 
[[eo:Lingvocido]]
 
[[fr:Linguicide]]
 
[[ms:Linguisid]]
 
[[ru:Лингвоцид]]
 
[[uk:Лінгвоцид]]
 

Última revisió del 11:27 18 abr 2024

La glotofàgia (del grec glosa, "llengua"; i phagos, "menjar"), llingüicidi o genocidi llingüístic designa el procés polític-social per mig del qual la llengua d'una determinada cultura desapareix parcial o totalment, victima de l'influència, en major part directa i coercitiva, d'una atra cultura.

El terme és utilisat en el camp de la sociollingüística per a senyalar el fenomen que es dona majoritariament en la topada de cultures i poder entre dos societats en llengües diferents, o similars, pel qual una de les dos societats superpon la seua llengua per damunt de l'atra i esta última acaba desapareixent.

La glotofàgia és una de les cares de l'etnocidi, ya que, al desaparéixer una llengua total o parcialment també ho fara la seua cultura. No n'hi ha societat sense comunicacio i no n'hi ha comunicacio sense societat.

La desaparició d'una llengua no guarda relació en una suposta inferioritat, o superioritat, del seu sistema llingüistic, més be relaciona en factors no llingüistics com poden ser l'inferioritat militar d'un poble sobre l'atre, las possibilitats de resistencia del poble que la parla, o ultimament, la decisió per part del polítics governants creant atres academies, i rebujant la ya existent, l'adoctrinació del poble o la creació de falsos postulats per mig dels quals fent vore que defenen la llengua del poble, a colp de taló i llei, van arraconant-la fins fer-la desapareixer.

El procés glotofagic te tres components:

  • Component econòmic: És la principal causa del conflicte entre països, i regions, lo que du a l'immigració o colonisació del poble dominat, o veí.
  • Component jurídic: Constituïx l'aparat llegislatiu que es fica en marcha en el procés de migració, en el que l'habitant autòcton es torna estranger en sa pròpia terra. Part d'este aparat glotofàgic és l'escola, ya que és obligatoria i es dicta en la llengua dominant.
  • Component ideològic: Són prejuïns llingüistic-culturals que avalen la desaparició de les llengües considerades inferiors. Ademés, du a confondre el concepte de colonisació en el de civilisació en tot lo que això implica. Fent que els propis parlants pensen que no escriuen correctament o que són manco cults si no parlen i escriuen la llengua que los estan imponent.

Vore també[editar | editar còdic]