Canvis

5 bytes afegits ,  18 abril
sense resum d'edició
Llínea 11: Llínea 11:     
== Història ==
 
== Història ==
En l'any [[1482]], el lloc va tindre un fort fundat per l'[[Portugal|Imperi portugués]], el qual va servir com a punt de comerç atlàntic d'esclaus i extracció de mercaderies i matèries primeres del continent africà.​ Els esclaus varen ser principalment capturats de les regions del poble ga en les montanyes entorn a l'assentament.​ L'actual ciutat d'Acra formava part de la cridada pels europeus Costa d'Or.  
+
En l'any [[1482]], el lloc va tindre un fort fundat per l'[[Portugal|Imperi portugués]], el qual va servir com a punt de comerç atlàntic d'esclaus i extracció de mercaderies i matèries primeres del continent africà.​ Els esclaus varen ser principalment capturats de les regions del poble ga en les montanyes entorn a l'assentament.​ L'actual ciutat d'Acra formava part de la nomenada pels europeus Costa d'Or.  
   −
En l'any [[1578]], un grup del poble ga cridat Acra va destruir el fort portugués i va fundar una ciutat a finals de la década de [[1600]]. En [[1642]], l'Imperi neerlandés va expulsar als portuguesos i varen construir un nou fort comercial. Atres grups de la Royal African Company de l'Imperi britànic es varen posicionar en la zona, causant un conflicte bèlic solucionat en el Tractat de Breda de [[1672]], instalant-se els britànics en un nou lloc.​
+
En l'any [[1578]], un grup del poble ga nomenat Acra va destruir el fort portugués i va fundar una ciutat a finals de la década de [[1600]]. En [[1642]], l'Imperi neerlandés va expulsar als portuguesos i varen construir un nou fort comercial. Atres grups de la Royal African Company de l'Imperi britànic es varen posicionar en la zona, causant un conflicte bèlic solucionat en el Tractat de Breda de [[1672]], instalant-se els britànics en un nou lloc.​
    
Durant part de la seua història, va servir de centre comercial en els portuguesos, els qui varen construir un fort, i posteriorment als suecs, neerlandesos, britànics i danesos a finals del [[sigle XVII]].
 
Durant part de la seua història, va servir de centre comercial en els portuguesos, els qui varen construir un fort, i posteriorment als suecs, neerlandesos, britànics i danesos a finals del [[sigle XVII]].
Llínea 51: Llínea 51:     
=== Educació ===
 
=== Educació ===
En les afores de la ciutat es troben dos escoles secundàries, l'Escola Secundària d'Achimota (també cridada Motown) fundada en l'any [[1924]] i oberta en [[1927]], i l'Escola Secundària dels Chicons Presbiterianos (també cridada Preseg).
+
En les afores de la ciutat es troben dos escoles secundàries, l'Escola Secundària d'Achimota (també nomenada Motown) fundada en l'any [[1924]] i oberta en [[1927]], i l'Escola Secundària dels Chicons Presbiterianos (també nomenada Preseg).
    
Prop d'estes dos escoles es troba la primera institució d'educació terciaria de Ghana, l'Universitat de Ghana que està localisada a 13 quilómetros al nort en Legon. Recentment es va realisar una atra institució terciaria, l'Universitat Ashesi.
 
Prop d'estes dos escoles es troba la primera institució d'educació terciaria de Ghana, l'Universitat de Ghana que està localisada a 13 quilómetros al nort en Legon. Recentment es va realisar una atra institució terciaria, l'Universitat Ashesi.
Llínea 64: Llínea 64:     
=== Deports ===
 
=== Deports ===
Un dels deports més practicats en la ciutat i en el país és el [[fútbol]] i d'ací han eixit alguns dels millors jugadors que han jugat en la selecció de fútbol de Ghana. Els més destacats són Stephen Appiah, Asamoah Gyan, Ahmed Barusso pero, sobretot, Michael Essien, únic futboliste de la ciutat que ha estat entre els tres millors del continent per al títul de futboliste africà de l'any.
+
Un dels deports més practicats en la ciutat i en el país és el [[fútbol]] i d'ací han eixit alguns dels millors jugadors que han jugat en la selecció de fútbol de Ghana. Els més destacats són Stephen Appiah, Asamoah Gyan, Ahmed Barusso pero, sobretot, Michael Essien, únic futboliste de la ciutat que ha estat entre els tres millors del continent per al títul de futboliste africà de l'any.  
    
== Referències ==
 
== Referències ==
12 710

edicions