23 545
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 142:
Llínea 142: − + + + − + + + + + + + Llínea 165:
Llínea 173: + + Llínea 179:
Llínea 189: + + + + + + + + + − + + + + + + + + + + + + + + +
→Defensa de la cultura valenciana
== Defensa de la cultura valenciana ==
== Defensa de la cultura valenciana ==
[[Image:rrenou.jpg|thumb|250px|Portada revista Renou]]
[[Image:rrenou.jpg|thumb|250px|Portada revista Renou]]
Es just en eixe any 1977, quan Don José María dedica ya tots els seus esforços a la defensa, al cultiu, i al treball per i per a la cultura i personalitat valenciana. Des de l'any 1977 fin a l'any 1982 publica artículs tots els dumenges en el periòdic ''[[Mediterráneo]]'' de Castelló. En [[1982]] sofrix una delicada operació que el porta al quiròfan el dia de [[Sant Josep]], tant a penes dos semanes despuix Don José María, en coche que li va enviar Donya [[Ampar Cabanes]], partix cap a Valéncia per a participar en les reunions d'oficialisació de l'[[Ortografia de l'Acadèmia]]. Allí Don José María descobrix a les "[[Normes de Castelló]]" com el vertader intent de [[Cavall de Troya]] dins de la [[Cultura Valenciana]].
Es just en eixe any 1977, quan Don José María dedica ya tots els seus esforços a la defensa, al cultiu, i al treball per i per a la cultura i personalitat valenciana. Des de l'any 1977 fin a l'any 1982 publica artículs tots els dumenges en el periòdic ''[[Mediterráneo]]'' de Castelló. En [[1982]] sofrix una delicada operació que el porta al quiròfan el dia de [[Sant Josep]], tant a penes dos semanes despuix Don José María, en coche que li va enviar Donya [[Ampar Cabanes]], partix cap a Valéncia per a participar en les reunions d'oficialisació de l'[[Normes d'El Puig|Ortografia de l'Acadèmia]]. Allí Don José María descobrix a les "[[Normes de Castelló]]" com el vertader intent de [[Cavall de Troya]] dins de la [[Cultura Valenciana]].
{{Cita|Es falsa creencia, que el valencià és un dialecte del catala. Podriem dir tot lo contrari: el valencià va ser llengua molt ans que el catala: llengua de la llegislacio del rei En Jaume I, de la seua cort, de la cancelleria, i dels classics valencians, que saberen fer una llengua verdaderament "estandart", de la que deprengueren a escriure en "valenciana prosa" els escritors catalans.|En Josep Maria Guinot}}
=== Treball en la RACV ===
=== Treball en la RACV ===
Més tart, el nomenen membre agregat de la Secció Filològica de la [[Real Academia de Cultura Valenciana]], a on les seues colaboracions han segut prolíferes, destacant la seua obra sobre fonètica i gramàtica.
Més tart, el nomenen membre agregat de la Secció Filològica de la [[Real Academia de Cultura Valenciana]], a on les seues colaboracions han segut prolíferes, destacant la seua obra sobre fonètica i gramàtica.
=== Associació Cultural Cardona i Vives ===
I és en este any de [[1982]] quan junt a l'onder, Insa Ten, ideen l’[[Associacio Cultural Cardona Vives]], reunint al catedràtic de grec Don Víctor Bort, a l'historiador Sr. Gascó, a Don [[Lleopolt Penyarroja]] i a d'atres per a constituir dita Associació Cultural de Castelló, presidint-la durant molts d'anys i ostentant actualment la presidència honorífica de la mateixa.
I és en este any de [[1982]] quan junt a l'onder, Insa Ten, ideen l’[[Associacio Cultural Cardona Vives]], reunint al catedràtic de grec Don Víctor Bort, a l'historiador Sr. Gascó, a Don [[Lleopolt Penyarroja]] i a d'atres per a constituir dita Associació Cultural de Castelló, presidint-la durant molts d'anys i ostentant actualment la presidència honorífica de la mateixa.
Eixemple per a tots, guia, fon Josep Maria un gran homenot, un gran humaniste i un gran sabi.
Eixemple per a tots, guia, fon Josep Maria un gran homenot, un gran humaniste i un gran sabi.
=== Acadèmic de la RACV ===
En l'any [[2003]] fon nomenat Acadèmic de Número de la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] (RACV).
== Cites ==
== Cites ==
{{Cita|La Llengua Valenciana literaria no es la catalana: ni la que parlen els catalans, ni la que ells, escriuen baix les normes de l´Institut d´Estudis Catalans. Esta llengua, segons confessio del professor Badía Margarit (al principi de la seua Gramatica Catalana), practicament es la de Barcelona; té tambe un diccionari normatiu que no comprén les paraules peculiars valencianes; té una fonetica diferent de la valenciana, la de Barcelona, que ha segut adoptada com a normativa; una gramatica que exclou, com a dialectalismes o vulgarismes, les peculiaritats valencianes; i una ortografia arcaisant i etimologista, que els valencians no podem soportar per les moltes lletres inutils que conserva, algunes de les quals ni ells mateixos pronuncien.|''La llengua valenciana, hui. Estudi sintetic'' (Valéncia, 1988), per Josep Mª Guinot i Galan}}
{{Cita|La Llengua Valenciana literaria no es la catalana: ni la que parlen els catalans, ni la que ells, escriuen baix les normes de l´Institut d´Estudis Catalans. Esta llengua, segons confessio del professor Badía Margarit (al principi de la seua Gramatica Catalana), practicament es la de Barcelona; té tambe un diccionari normatiu que no comprén les paraules peculiars valencianes; té una fonetica diferent de la valenciana, la de Barcelona, que ha segut adoptada com a normativa; una gramatica que exclou, com a dialectalismes o vulgarismes, les peculiaritats valencianes; i una ortografia arcaisant i etimologista, que els valencians no podem soportar per les moltes lletres inutils que conserva, algunes de les quals ni ells mateixos pronuncien.|''La llengua valenciana, hui. Estudi sintetic'' (Valéncia, 1988), per Josep Mª Guinot i Galan}}
{{Cita|Mentres no es publique per l'autoritat competent la Gramatica normativa de la Llengua Valenciana, es deu estar alerta en no acceptar, com a valencianes, gramatiques que, circulant baix el nom de valencianes, se subjecten en tot a la codificacio de la llengua catalana. La gramatica de [[Sanchis Guarner]] es aprofitable en molts conceptes; pero, si be posa a vegades les dos formes, la valenciana i la catalana, acaba sempre aconsellant la catalana. La gramatica de [[Carles Salvador]], tambe en part aprofitable, no està lliure d'excessives concessions al catala. La de [[Lo Rat Penat]] es molt breu. La de [[Fullana|P. Fullana]], la mes segura, necessita chicotets retocs en l'ortografia. No cal dir que oferixen plena garantia les gramatiques que es publiquen baix dels auspicis de l'[[Academia de Cultura Valenciana]] i de [[Lo Rat Penat]].|''La Llengua Valenciana, hui. Estudi sintetic'', per En Josep Mª Guinot (Acadèmia de Cultura Valenciana. Valéncia, 1988)}}
{{Cita|''Mosén Antonio María Alcover, al corregir el nombre de su diccionario, en el prólogo del Diccionari Català-Valencià-Balear, dice que “si en algún tiempo ha existido (aquella unidad lingüística), hoy día no se puede afirmar eso seriamente”''.|''La llengua valenciana, hui. Estudi sintetic'' (Traducció al castellà). Josep Maria Guinot sobre el [[Diccionari català-valencià-balear]] de [[Mossén Alcover]]}}
{{Cita|''Mosén Antonio María Alcover, al corregir el nombre de su diccionario, en el prólogo del Diccionari Català-Valencià-Balear, dice que “si en algún tiempo ha existido (aquella unidad lingüística), hoy día no se puede afirmar eso seriamente”''.|''La llengua valenciana, hui. Estudi sintetic'' (Traducció al castellà). Josep Maria Guinot sobre el [[Diccionari català-valencià-balear]] de [[Mossén Alcover]]}}
{{Cita|Les dos llengües, valencià i catala, s'han desenrollat simultaneament i de modo diferent a traves de l'història fins al present, en que valencià i catala tenen la seua peculiar fonetica, morfo-sintaxis i vocabulari. I prova d'eixa diferencia són tots els esforços que es fan per a que el valencià se catalanise perdent les seues peculiaritats. La diferencia està en que la Valencia prejaumina tenia ya el seu romanç, com demostren tesis doctorals (Penyarroja, Gómez Bayarri, etc...), els monarques fomentaren la llengua vulgar per mig de sabies lleis (els Furs, Consulat del Mar, etc...), i els escritors valencians portaren la llengua al més alt nivell d'esplendor en un sigle d'or lliterari (Martorell, Ausias March, etc...). Cosa que no va ocorrer en Catalunya a on fins fa poc els filolecs, consideraven el catala com un dialecte del provençal i al mancar d'una important història lliteraria pròpia, té que apropiar dels classics valencians...|''El secessionisme llingüistic'', per D. Josep Mª Guinot. Revista 'Renou' nº 37, juny 2000. Associació Cultural Cardona i Vives de Castelló}}
{{Cita|Les dos llengües, valencià i catala, s'han desenrollat simultaneament i de modo diferent a traves de l'història fins al present, en que valencià i catala tenen la seua peculiar fonetica, morfo-sintaxis i vocabulari. I prova d'eixa diferencia són tots els esforços que es fan per a que el valencià se catalanise perdent les seues peculiaritats. La diferencia està en que la Valencia prejaumina tenia ya el seu romanç, com demostren tesis doctorals (Penyarroja, Gómez Bayarri, etc...), els monarques fomentaren la llengua vulgar per mig de sabies lleis (els Furs, Consulat del Mar, etc...), i els escritors valencians portaren la llengua al més alt nivell d'esplendor en un sigle d'or lliterari (Martorell, Ausias March, etc...). Cosa que no va ocorrer en Catalunya a on fins fa poc els filolecs, consideraven el catala com un dialecte del provençal i al mancar d'una important història lliteraria pròpia, té que apropiar dels classics valencians...|''El secessionisme llingüistic'', per D. Josep Mª Guinot. Revista 'Renou' nº 37, juny 2000. Associació Cultural Cardona i Vives de Castelló}}
{{Cita|La tactica dels enemics encoberts de Valencia seguix el següent programa:
a) La llengua de Valencia es un dialecte del catala, o siga es una llengua catalana.
b) Tenim la mateixa llengua i cultura, per lo tant la mateixa raça.
Valencia volen que siga lo mateix que Catalunya. Per consegüent, lo primer que cal defendre es la llengua i la cultura valencianes, ben diferenciades de la llengua i cultura catalanes: Valencia es distinta a Catalunya en llengua, cultura i historia.|''La reaccio igual en intensitat''. per Mossén Josep Mª Guinot i Galan (Revista Lo Rat. Nova Epoca. Octubre/Novembre 2001)}}
{{Cita|Ningu podra en la Llengua Valenciana, heretà dels nostres pares i respalada pel poble, contra l'idea d'alguns de substituir-la per una llengua estranya com instrument de l'imperialisme catala que vol convertir a Valencia en vagó de coa dels ilussoris 'països catalans'.|[[Revista Renou]] (nº 45, març 2003). Associació Cultural Cardona Vives de Castelló}}
{{Cita|Ningu podra en la Llengua Valenciana, heretà dels nostres pares i respalada pel poble, contra l'idea d'alguns de substituir-la per una llengua estranya com instrument de l'imperialisme catala que vol convertir a Valencia en vagó de coa dels ilussoris 'països catalans'.|[[Revista Renou]] (nº 45, març 2003). Associació Cultural Cardona Vives de Castelló}}
{{Cita|Si fora per les nostres autoritats, si. Pero no pergam de vista que el verdader soport de la llengua dels valencians està en el propi poble i aixo ya no es tant facil de vencer. Durant sigles, este poble format per Castello, Valencia i Alacant, ha soportat tota classe d'atacs i el poble ho ha aguantat i ho ha defes. El catalanisme, aci, es com una moda passagera, hui en dia recolzada per la classe politica i els interesos economics. Pel temps, passarà i la Llengua Valenciana no s'acabarà mai.|Entrevista a En Josep Mª Guinot feta per Pau Segarra (''[[Diario de Valencia]]'', 7.11.2004)}}
{{Cita|P.-¿El valencià i el catala son la mateixa llengua o diferents?
R.-Son diferents. Sobretot en la fonetica (la pronunciacio), pero tambe en la morfologia i la sintaxis. Quan un valencià ou a un catala, de forma immediata ho percebix.
P.-Vosté es considerat un dels grans escritors en Llengua Valenciana d’este sigle. ¿Està en perill la Llengua Valenciana?
R.-Si fora per les nostres autoritats, si. Pero no pergam de vista que el verdader soport de la llengua dels valencians està en el propi poble i aixo ya no es tant facil de vencer. Durant sigles, este poble format per Castello, Valencia i Alacant, ha soportat tota classe d’atacs i… el poble ho ha aguantat i ho ha defes. El catalanisme, aci, es com una moda passagera, hui en dia recolzada per la classe politica i els interessos economics. Pel temps, passarà i la Llengua Valenciana no s’acabarà mai.
P.-¿Qué opina dels que pretenen canviar el nom d’idioma valencià en l’Estatut d’Autonomia pel de catala o catala-valencià?
R.-Que son uns mals valencians. Aixo es anar en contra de la veritat i de l’historia. Si tingueren un minim de bona fe anirien a la font, als nostres classics. Possiblement s’esglayarien de vore la cantitat de classics nostres que, ya en el seu temps, volien deixar ben clar que escrivien en Llengua Valenciana. Els seus colofons son testimoni de lo que dic."
Font: Extracte de l'entrevista a En Josep Mª Guinot feta per Pau Segarra (''[[Diario de Valencia]]'', 7.11.2004)}}
{{Cita|Don Josep Maria no pensava aixina, sempre va defendre al Regne de Valencia, sempre pensà que Alacant, Castello i Valencia tenien llengua, costums, interessos, historia i tradicio comuns que nos havien convertit en un sol poble des de feya sigles. Artana, Castello i el Regne de Valencia eren... la seua vida. La Llengua Valenciana, per ell demostradament diferenciada del catala, era l'argamassa que unia i donava rao de ser al poble valencià. Éll dia que la llengua materna era part intrinseca de la familia i pensava, com home eminentment religios, que tenia obligacio de defendre-la, ya que u dels manaments de l'Iglesia es el de "honrar pare i mare" i la considerava sa segona mare.|''Ha mort un gran valencià de Castello'' ([[Revista Renou]], nº 52, juliol, 2005), per Fernando Masip Loras, Secretari de l'Associació Cardona i Vives}}
== Obra ==
== Obra ==