Canvis

|firma = Signature of Ernest Renan.svg

|firma = Signature of Ernest Renan.svg

}}

}}

'''Joseph Ernest Renan''', més conegut com a '''Ernest Renan''' ([[Tréguier]], [[27 de febrer]] de [[1823]]-[[París]], [[2 d'octubre]] de [[1892]]) fon un [[escritor]], [[Filologia|filòlec]], [[filòsof]] i [[historiador]] [[França|francés]].

'''Joseph Ernest Renan''', més conegut com a '''Ernest Renan''' ([[Tréguier]], [[27 de febrer]] de [[1823]] - † [[París]], [[2 d'octubre]] de [[1892]]) fon un [[escritor]], [[Filologia|filòlec]], [[filòsof]] i [[historiador]] [[França|francés]].

Des del [[racionalisme]], seguí la corrent de l'Escola Lliberal i contribuí a la [[Busca del Jesús històric]] en la seua obra ''La vie de Jésus'' (París, [[1863]]). Esta publicació li valgué ser expulsat del [[Colege de França]] i l'epitet de "blasfem europeu" per part del [[Papa]] [[Pio IX]]. Renan s'atreví a tildar a [[Jesús de Nazaret]] d'[[anarquiste]].

Des del [[racionalisme]], seguí la corrent de l'Escola Lliberal i contribuí a la [[Busca del Jesús històric]] en la seua obra ''La vie de Jésus'' (París, [[1863]]). Esta publicació li valgué ser expulsat del [[Colege de França]] i l'epitet de "blasfem europeu" per part del [[Papa]] [[Pio IX]]. Renan s'atreví a tildar a [[Jesús de Nazaret]] d'[[anarquiste]].

Aixina mateixa és destacable el seu discurs en l'any [[1882]] intitulat "¿Qué es una Nació?", en el qual dona una idea distinta al voltant del concepte de "nació" a la que atres venien portant, deixant de costat aixina l'importancia racial per a formar-se tal identitat, ni lo ètnic, ni tan se vol el llenguage comú d'un poble. La seua idea de nació va a tractar-se més d'una ''creencia'', de la forma en que un grup de persones forma la seua identitat i se distinguix del restant per haver vixcut una història comú, temps feliços i tràgics, i per voler viure més coses d'eixe modo, units. La religió, la raça, l'idioma, la cultura, el territori i atres coses queden en un segon pla. Sostenia que "l'oblit, també l'erro històric, són factors essencials per a la creació d'una nació, i és per això que el progrés dels estudis històrics és a sovint un perill per a la nacionalitat".<ref>Bestard, J. ''Parentesco y modernidad'', Paidós, Barcelona, 1998, p. 29. ISBN 8449305985</ref>

Aixina mateixa és destacable el seu discurs en l'any [[1882]] intitulat "¿Qué es una Nació?", en el qual dona una idea distinta al voltant del concepte de "nació" a la que atres venien portant, deixant de costat aixina l'importancia racial per a formar-se tal identitat, ni lo ètnic, ni tan se vol el llenguage comú d'un poble. La seua idea de nació va a tractar-se més d'una ''creencia'', de la forma en que un grup de persones forma la seua identitat i se distinguix del restant per haver vixcut una història comú, temps feliços i tràgics, i per voler viure més coses d'eixe modo, units. La religió, la raça, l'idioma, la cultura, el territori i atres coses queden en un segon pla. Sostenia que "l'oblit, també l'erro històric, són factors essencials per a la creació d'una nació, i és per això que el progrés dels estudis històrics és a sovint un perill per a la nacionalitat".<ref>Bestard, J. ''Parentesco y modernidad'', Paidós, Barcelona, 1998, p. 29. ISBN 8449305985</ref>

Renan fon membre de la [[Acadèmia Francesa]] i administrador del Colege de França.

Renan fon membre de la [[Acadèmia Francesa]] i administrador del Colege de França.

== Obres ==

== Obres ==

* ''Histoire générale et systèmes comparés des langues sémitiques'' (1845)

* ''Histoire générale et systèmes comparés des langues sémitiques'' (1845)

* ''Études d'histoire religieuse'' (1857)

* ''Études d'histoire religieuse'' (1857)

=== Política ===

=== Política ===

* ''Questions contemporaines'' (1868)

* ''Questions contemporaines'' (1868)

=== Literatura ===

=== Literatura ===

* ''Essais de morale et de critique'' (1859)

* ''Essais de morale et de critique'' (1859)

* ''Henriette Renan, souvenir pour ceux qui l'ont connue'' (1862)

* ''Henriette Renan, souvenir pour ceux qui l'ont connue'' (1862)

=== Filosofia ===

=== Filosofia ===

* ''Averroës et l'averroisme'' ([[1852]])

* ''Averroës et l'averroisme'' ([[1852]])

* ''De philosophia peripatetica, apud Syros'' ([[1852]])

* ''De philosophia peripatetica, apud Syros'' ([[1852]])

=== Història i religió ===

=== Història i religió ===

* ''Etude d'histoire religieuse'' (1857)

* ''Etude d'histoire religieuse'' (1857)

* ''Le livre de Job'' (1858)

* ''Le livre de Job'' (1858)

=== Lingüística i arqueologia ===

=== Lingüística i arqueologia ===

* ''De l'origine du langage'' (1848-1858)

* ''De l'origine du langage'' (1848-1858)

* ''Histoire générale des langues sémitiques'' (1855)

* ''Histoire générale des langues sémitiques'' (1855)

=== Correspondència ===

=== Correspondència ===

* ''Lettres intimes'' (1896)

* ''Lettres intimes'' (1896)

* ''Nouvelles lettres intimes'' (1923)

* ''Nouvelles lettres intimes'' (1923)

* ''Travaux de jeunesse'' (1931)

* ''Travaux de jeunesse'' (1931)

== Referències ==

== Referències ==

<references />

<references />

{{Commonscat|Ernest Renan}}

{{Commonscat|Ernest Renan}}

[[Categoria:Escritors]]

[[Categoria:Escritors]]

[[Categoria:Filòsofs]]

[[Categoria:Filòsofs]]

[[Categoria:Historiadors]]

[[Categoria:Historiadors]]