27 074
edicions
Canvis
sense resum d'edició
La '''química orgànica''' o '''química del carbono''' és una subdisciplina dins de la [[química]] que tracta de l'estudi científic de l'estructura, propietats, composició, reaccions, i preparacions (per [[síntesis orgànica]] o per atres mijos) de composts basats en el [[carbono]], [[hidrocarbur]]s i els seus derivats.
La '''química orgànica''' o '''química del carbono''' és una subdisciplina dins la [[química]] que tracta de l'estudi científic de l'estructura, propietats, composició, reaccions, i preparacions (per [[síntesis orgànica]] o per atres mijans) de composts basats en el [[carbono]], [[hidrocarbur]]s i els seus derivats. Els objectius fonamentals de la química orgànica també són l'elucidació de l'[[estructura molecular]] (anàlisis estructural), l'estudi de les propietats específiques i relacions generals entre els composts, els [[mecanisme de reacció|mecanismes de reacció]] i l'[[estereoquímica]].
Els objectius fonamentals de la química orgànica també són l'elucidació de l'[[estructura molecular]] (anàlisis estructural), l'estudi de les propietats específiques i relacions generals entre els composts, els [[mecanisme de reacció|mecanismes de reacció]] i l'[[estereoquímica]].
La química dels composts del carbono és fonamental tant en l'indústria com en la biologia i la medicina. La varietat de productes derivats del carbono pot considerar-se pràcticament illimitada per les propietats singulars d'este àtom; i per tant, constituïx una font potencial de nous materials en propietats especials, de medicaments i productes sanitaris, perfums, colorants, combustibles, etc. Tots ells es troben presents en la vida quotidiana i en l'economia.
Per una atra part, els sers vius estan constituïts per composts orgànics com els aminoàcits que formen les proteïnes, els carbohidrats, els lípits i els àcits nucleics. L'estudi i desenroll d'estes enormes famílies de composts ha supost l'aparició de la bioquímica i la biologia molecular.
== Història ==
[[Image:Friedrich woehler.jpg|right|thumb|El treball de [[Friedrich Wöhler]] sobre la síntesis de la [[urea]] és considerat per molts com l'inici de la química orgànica, i en particular de la síntesis orgànica.]]
En l'any [[1807]], el químic [[Jöns Jacob Berzelius]] va designar per primera volta en el nom de “composts orgànics” el conjunt de substàncies que s'obtenien de la matèria viva, i en el nom de "composts inorgànics" aquelles que són pròpies de la matèria inert. Atres científics de l'época creïen que els composts orgànics solament podrien generar-se per mig de l'existència d'una “força vital” (teoria del vitalisme) en els organismes vius, i que no es podien obtindre a partir de composts inorgànics. Per això, fins a la mitat del [[sigle XIX]], la química orgànica es va llimitar a l'estudi dels composts obtinguts a partir dels teixits vegetals i animals.
L'aparició de la química orgànica s'associa a sovint al descobriment, en l'any [[1828]], pel químic alemà [[Friedrich Wöhler]], de que el [[cianat d'amoni]] podia convertir-se en [[urea]], una [[compost orgànic|substància orgànica]] que es troba en la [[orina]] de molts animals. Este fet, va trencar la barrera entre substàncies orgàniques i inorgàniques. Posteriorment, en [[1856]], Marcellin Berthelot va conseguir la síntesis de numeroses substàncies orgàniques, com a alcohols i hidrocarburs.
En l'any [[1861]], [[August Kekulé]], químic alemà, va definir la química orgànica com la química dels composts del carbono, encara que hi ha composts de carbono com per eixemple el monòxit de carbono i el diòxit de carbono o els carbonats ,que s'estudien en la química inorgànica, i uns atres com els cianurs i oxalats que s'estudien en abdós branques de la química.
En l'any [[1856]], [[Sir William Henry Perkin|''sir'' William Henry Perkin]], mentres tractava d'estudiar la [[quinina]], accidentalment va fabricar el primer [[colorant]] orgànic ara conegut com [[Púrpura#P.C3.BArpura_de_Perkin|malva]] de Perkin. Este descobriment va aumentar molt l'interés industrial per la química orgànica.
La química orgànica es va constituir o es va instituir com a disciplina en els [[Anys 1930|anys trenta]]. El desenroll de nous métodos d'anàlisis de les [[substància química|substàncies]] d'orige animal i vegetal, basats en l'ocupació de dissolvents com l'éter o l'alcohol, va permetre l'aïllament d'un gran número de substàncies orgàniques que varen rebre el nom de "principis immediats". Els químics moderns consideren composts orgànics a aquells que contenen [[carbono]] i [[hidrogen]], i atres elements (que poden ser un o més), sent els més comuns: [[oxigen]], [[nitrogen]], [[sofre]] i els [[halògen|halògens]].
== Referències ==
* Bockelée-Morvan, D. et al.: «New molecules found in comet C/1995 O1 (Hale-Bopp): Investigating the link between cometary and interstellar material.» En: Astronomy and Astrophysics. 2000, 353, S. 1101-1114
* D. M. Kiefer "Organic Chemicals' Mauve Beginning" Chem. Eng. News Archive, 1993, vol.71, pp 22–23. doi 10.1021/cen-v071n032.p022
* S.D. Rodgers, S. D. Charnley: Organic synthesis in the coma of comet Hale-Bopp? En: Monthly Notices of the Royal Astronomical Society. 2000, 320, 4, S. L61-L64 (Volltext).
* «Química Orgánica y Biológica | IIQ». www.iiq.csic.es.
* «Química Orgánica con énfasis biológico - Chemwiki». chemwiki.ucdavis.edu
== Bibliografia ==
* Ilya Prigogine (2012). El nacimiento del tiempo. Buenos Aires, Fábula Tusquets editores. ISBN 978-987-670-087-0
* Leidy Angélica Aguilera Martínez y Fredy Ramón Garay Garay. «La estructuración de la química orgánica a partir de las teorías dual y unitaria: Una mirada Kuhniana»
* Jr., Wade, Leroy G., (2017). Química orgánica (9ª ed edición). Pearson Educación de México. ISBN 9786073238472. OCLC 978600514
* P. Eduardo Vitoria, S.J. "Química del Carbono". 2da Edición (1940). Tipografía Católica Casals, San Miguel, España.
== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Chemistry}}
{{Química}}
{{Química}}
[[Categoria:Química]]
[[Categoria:Química orgànica| ]]
[[Categoria:Química orgànica| ]]