Llínea 2: |
Llínea 2: |
| nom= Izquierda Unida | | | nom= Izquierda Unida | |
| color= #FF0002 | | | color= #FF0002 | |
− | logo= [[Image:Logo IU.svg|Logo IU|135px]]| | + | logo= [[Image:Logo IU.svg|Logo IU|150px]]| |
| president= [[Cayo Lara Moya]] (secretari general) | | | president= [[Cayo Lara Moya]] (secretari general) | |
| fundació= [[1986]] | | | fundació= [[1986]] | |
Llínea 8: |
Llínea 8: |
| ideologia= [[Esquerra política|Esquerra]], [[comunisme]], [[republicanisme]], [[ecologisme]], [[pacifisme]] | | | ideologia= [[Esquerra política|Esquerra]], [[comunisme]], [[republicanisme]], [[ecologisme]], [[pacifisme]] | |
| internacional= [[Partit de l'Esquerra Europea]] | | | internacional= [[Partit de l'Esquerra Europea]] | |
− | web= [http://www.izquierda-unida.es www.izquierda-unida.es] }} | + | web= [https://www.izquierdaunida.org www.izquierdaunida.org]}} |
| | | |
− | '''Izquierda Unida''' (IU) és una organisació política [[Espanya|espanyola]]. És una [[coalició]] formada en [[1986]] per partits de [[Esquerra política|esquerra]], de tendència [[República|republicana]], entre atres el [[Partit Comuniste d'Espanya]], sent este el seu membre més representatiu. Està inscrita en el Registre de Partits Polítics des de novembre de 1992.<ref>[http://www.mir.es/DGPI/Partidos_Politicos_y_Financiacion/Registro_Partidos_Politicos/registro_partidos_politicos.html Registre de Partits Polítics del Ministeri de l'Interior].</ref> En 2008 la componien 48.318 afiliats.<ref>[http://www.publico.es/espana/137636/izquierdaunida/censos/militantes/ixasambleafederal El tancament dels censos de IU acaba en baralla interna], ''[[Público (Espanya)|Público]]'', 26 de juliol del 2008.</ref> | + | '''Izquierda Unida''' (IU) és una organisació política [[Espanya|espanyola]]. És una [[coalició]] formada en [[1986]] per partits de [[Esquerra política|esquerra]], de tendència [[República|republicana]], entre atres el [[Partit Comuniste d'Espanya]], sent este el seu membre més representatiu. Està inscrita en el Registre de Partits Polítics des de novembre de 1992.<ref>[http://www.mir.es/DGPI/Partidos_Politicos_y_Financiacion/Registro_Partidos_Politicos/registro_partidos_politicos.html Registre de Partits Polítics del Ministeri de l'Interior].</ref> En 2008 la componien 48.318 afiliats.<ref>[http://www.publico.es/espana/137636/izquierdaunida/censos/militantes/ixasambleafederal El tancament dels censos de IU acaba en baralla interna], ''[[Público (Espanya)|Público]] '', 26 de juliol del 2008.</ref> |
| | | |
− | En les [[eleccions generals espanyoles de 2008|Eleccions al Congrés dels Diputats de 2008]] van obtindre 963.040 vots (3,80%) dels vots, que es van traduir en dos escans. A pesar de ser la tercera força en vots del país, van quedar en sext lloc per número d'escans, sense possibilitat de formar [[grup parlamentari]] propi. Disponen d'un senador de designació autonòmica per Catalunya, integrat en el grup parlamentari de l'[[Entesa Catalana de Progrés]]. | + | En les [[eleccions generals espanyoles de 2008|Eleccions al Congrés dels Diputats de 2008]] varen obtindre 963.040 vots (3,80%) dels vots, que es varen traduir en dos escans. A pesar de ser la tercera força en vots del país, varen quedar en sext lloc per número d'escans, sense possibilitat de formar [[grup parlamentari]] propi. Disponen d'un senador de designació autonòmica per Catalunya, integrat en el grup parlamentari de l'[[Entesa Catalana de Progrés]]. |
| | | |
| == Història == | | == Història == |
| === Fundació === | | === Fundació === |
− | Esquerra Unida fon fundada a l'abric de les movilisacions per a exigir un [[referèndum sobre la permanència d'Espanya en l'OTAN|referèndum sobre la permanència d'Espanya]] en l'[[OTAN]], ya que l'ingrés es va decidir durant el govern de [[Leopoldo Calvo-Sotelo]] i el [[PCE]] no es va manifestar, com posteriorment sí que va fer per a promoure el "no" en el dit referèndum, celebrat en març de [[1986]]. Una volta celebrat el referèndum, a on va guanyar el "sí" propugnat pel Govern de [[Felipe González]] ([[PSOE]]), pero va haver quasi set millons de vots en contra, es van convocar eleccions anticipades i una bona part dels partits integrats en la '''Plataforma Cívica per l'eixida d'Espanya de l'OTAN''' van decidir constituir-se en [[coalició electoral]], en abril de 1986, baix la denominació de '''Plataforma de la Izquierda Unida'''. Inicialment fon formada pel [[Partido Comunista de España]] (PCE), el [[Partido Comunista de los Pueblos de España]] (PCPE) (que va abandonar la coalició en 1989), el [[Partido d'Acción Socialista]] (PASOC) (que va abandonar la coalició en 2001, quedant-se dins d'esta la corrent, i posteriorment constituït com a partit [[Iniciativa Socialista de Izquierdas]]), [[Izquierda Republicana (contemporànea)|Izquierda Republicana]] (ANAR) (que va abandonar la coalició en 2002), la [[Federación Progresista]] (FP) (que va abandonar la coalició en 1987), el [[Partido Carlista]] (que va abandonar la coalició en 1987), el [[Partido Humanista de España|Partido Humanista]] (que va abandonar la coalició en 1987) i el [[Colectivo de Unidad de los Trabajadores - Bloque Andalúz de Izquierdas]], aixina com independents. Es va constituir una Comissió Política per a regir-la presidida per [[Gerardo Iglesias]], secretari general del PCE (partit que constituïx el 80% de la nova coalició). | + | Esquerra Unida fon fundada a l'abric de les movilisacions per a exigir un [[referèndum sobre la permanència d'Espanya en l'OTAN|referèndum sobre la permanència d'Espanya]] en l'[[OTAN]], ya que l'ingrés es va decidir durant el govern de [[Leopoldo Calvo-Sotelo]] i el [[PCE]] no es va manifestar, com posteriorment sí que va fer per a promoure el "no" en el dit referèndum, celebrat en març de [[1986]]. Una volta celebrat el referèndum, a on va guanyar el "sí" propugnat pel Govern de [[Felipe González]] ([[PSOE]]), pero va haver quasi set millons de vots en contra, es varen convocar eleccions anticipades i una bona part dels partits integrats en la '''Plataforma Cívica per l'eixida d'Espanya de l'OTAN''' varen decidir constituir-se en [[coalició electoral]], en abril de 1986, baix la denominació de '''Plataforma de la Izquierda Unida'''. Inicialment fon formada pel [[Partido Comunista de España]] (PCE), el [[Partido Comunista de los Pueblos de España]] (PCPE) (que va abandonar la coalició en 1989), el [[Partido d'Acción Socialista]] (PASOC) (que va abandonar la coalició en 2001, quedant-se dins d'esta la corrent, i posteriorment constituït com a partit [[Iniciativa Socialista de Izquierdas]]), [[Izquierda Republicana (contemporànea)|Izquierda Republicana]] (ANAR) (que va abandonar la coalició en 2002), la [[Federación Progresista]] (FP) (que va abandonar la coalició en 1987), el [[Partido Carlista]] (que va abandonar la coalició en 1987), el [[Partido Humanista de España|Partido Humanista]] (que va abandonar la coalició en 1987) i el [[Colectivo de Unidad de los Trabajadores - Bloque Andalúz de Izquierdas]], aixina com independents. Es va constituir una Comissió Política per a regir-la presidida per [[Gerardo Iglesias]], secretari general del PCE (partit que constituïx el 80% de la nova coalició). |
| | | |
| IU va participar en les eleccions generals de juny de [[1986]] en exigus resultats (7 escans en el 4,6% dels vots). No obstant, es va decidir no sols mantindre la coalició sino impulsar-la com a força política en un programa estratègic comú. En les municipals de [[1987]] va obtindre resultats un poc millors, el 7,18% dels vots, millorant ostensiblement en les generals de [[1989]]: Izquierda Unida es va convertir en la tercera força política arribant a 17 diputats en el 9,07% dels vots. | | IU va participar en les eleccions generals de juny de [[1986]] en exigus resultats (7 escans en el 4,6% dels vots). No obstant, es va decidir no sols mantindre la coalició sino impulsar-la com a força política en un programa estratègic comú. En les municipals de [[1987]] va obtindre resultats un poc millors, el 7,18% dels vots, millorant ostensiblement en les generals de [[1989]]: Izquierda Unida es va convertir en la tercera força política arribant a 17 diputats en el 9,07% dels vots. |
Llínea 22: |
Llínea 22: |
| Entre 1986 i 1988 alguns dels partits menors que inicialment havien constituït IU l'abandonen: el Partido Humanista, la Federación Progresista i el Partido Carlista. IU es convertix cada vegada més en una organisació de partits i associacions agrupats entorn al PCE, que posseïx el número més gran d'afiliats, integrant al seu torn un considerable número d'independents no afiliats al PCE. | | Entre 1986 i 1988 alguns dels partits menors que inicialment havien constituït IU l'abandonen: el Partido Humanista, la Federación Progresista i el Partido Carlista. IU es convertix cada vegada més en una organisació de partits i associacions agrupats entorn al PCE, que posseïx el número més gran d'afiliats, integrant al seu torn un considerable número d'independents no afiliats al PCE. |
| | | |
− | En febrer de 1989 se celebra la I Assamblea General, que aprova la seua transformació de coalició electoral en "moviment polític i social". Concorren prop de mil delegats, dels quals només el 25% han segut designats pels partits integrats en la coalició, i la resta són directament triats pels afiliats de les diverses comunitats autònomes. Es tria una Presidència Colegiada (més tart es denominarà Presidència Federal) que tria com a coordinador general a Gerardo Iglesias. | + | En febrer de 1989 se celebra la I Assamblea General, que aprova la seua transformació de coalició electoral en "moviment polític i social". Concorren prop de mil delegats, dels quals a soles el 25% han segut designats pels partits integrats en la coalició, i el restant són directament triats pels afiliats de les diverses comunitats autònomes. Es tria una Presidència Colegiada (més tart es denominarà Presidència Federal) que tria com a coordinador general a Gerardo Iglesias. |
| | | |
| == Funcionament intern == | | == Funcionament intern == |
Llínea 40: |
Llínea 40: |
| * '''Illes Balears''': [[Esquerra Unida de les Illes Balears]] | | * '''Illes Balears''': [[Esquerra Unida de les Illes Balears]] |
| * '''La Rioja''': [[Izquierda Unida de La Rioja]] | | * '''La Rioja''': [[Izquierda Unida de La Rioja]] |
− | * '''Melilla''': [[Izquierda Unida de Melilla]], federada desde junio de 2008 con [[Coalición por Melilla]]. | + | * '''Melilla''': [[Izquierda Unida de Melilla]], federada des de junio de 2008 con [[Coalición por Melilla]]. |
| * '''Comunitat Valenciana''': [[Esquerra Unida del País Valencià]] | | * '''Comunitat Valenciana''': [[Esquerra Unida del País Valencià]] |
| * '''Principat d'Astúries''': [[Izquierda Xunida d'Asturies]] | | * '''Principat d'Astúries''': [[Izquierda Xunida d'Asturies]] |
Llínea 46: |
Llínea 46: |
| * '''Comunitat Foral de Navarra''': [[Izquierda Unida de Navarra-Nafarroako Ezker Batua]] | | * '''Comunitat Foral de Navarra''': [[Izquierda Unida de Navarra-Nafarroako Ezker Batua]] |
| | | |
− | Ademés hi ha dos organisacions sobiranes, [[confederació|confederades]] a IU: ''[[Ezker Batua-Berdeak]]'' en el [[País Vasc]] i ''[[Esquerra Unida i Alternativa]]'' en [[Catalunya]]. Entre 1987 i 1997 el seu referent a Catalunya fon [[Iniciativa per Catalunya Verds]]. | + | Ademés hi ha dos organisacions sobiranes, [[confederació|confederades]] a IU: ''[[Ezker Batua-Berdeak]] '' en el [[País Vasc]] i ''[[Esquerra Unida i Alternativa]] '' en [[Catalunya]]. Entre 1987 i 1997 el seu referent a Catalunya fon [[Iniciativa per Catalunya Verds]]. |
| | | |
− | == Referencies == | + | == Referències == |
| {{listaref}} | | {{listaref}} |
| + | |
| + | == Vore també == |
| + | *[[Esquerra Unida del País Valencià]] |
| | | |
| == Enllaços externs == | | == Enllaços externs == |
− | * [http://www.izquierda-unida.es/ Izquierda Unida] | + | * [https://www.izquierdaunida.org/ Portal web Izquierda Unida] |
− | * [http://www.iloveiu.org IloveIU.org: agregador de blogs de militants de Izquierda Unida]
| |
− | * [http://plazaroja.org Agregador de pàgines de Izquierda Unida i simpatisants]
| |
| | | |
| [[Categoria:Partits polítics d'Espanya]] | | [[Categoria:Partits polítics d'Espanya]] |