Canvis

3 bytes afegits ,  28 abril
sense resum d'edició
Llínea 7: Llínea 7:     
== Història ==
 
== Història ==
Els predecessors dels hugonots varen ser reformadors catòlics, com [[Jacques Lefevre]]. Els hugonots, no obstant això, varen adoptar el moviment luterà, i despuix el [[calvinisme]]. Varen compartir les creences radicals de [[Joan Calví]] en contra del sacerdoci jeràrquic, dels sagraments i d'algunes doctrines de l'[[Iglésia Catòlica]]. Els hugonots varen creure que la salvació era un acte de Deu, com la creació, i que a soles la misericòrdia de Deu en predestinació podia escollir als aptes per a la salvació. Sobretot, els hugonots varen ser reconeguts per les seues dures crítiques contra la forma d'adoració de l'Iglésia Catòlica, particularment en l'émfasis del ritual i la seua obsessió en la mort i els morts. Varen creure que els rituals, les imàgens, els sants, els pelegrinages, les oracions i la jerarquia de l'Iglésia Catòlica no ajudaven ningú a conseguir la redenció. Van creure que la fe cristiana s'havia d'expressar per mig d'una vida pietosa i estricta, en obediència a la [[Bíblia]] com a resposta de gratitut per la misericòrdia de Deu. Com atres protestants, varen creure que el [[catolicisme]] necessitava ser netejat de les impurees, i que el [[Papa]] representava un regne mundà. Esta retòrica va provocar l'hostilitat per part dels catòlics. Segons la tradició protestant, el moviment dels hugonots va estar acompanyat de numerosos senyals miraculosos.
+
Els predecessors dels hugonots varen ser reformadors catòlics, com [[Jacques Lefevre]]. Els hugonots, no obstant això, varen adoptar el moviment luterà, i despuix el [[calvinisme]]. Varen compartir les creences radicals de [[Joan Calví]] en contra del sacerdoci jeràrquic, dels sagraments i d'algunes doctrines de l'[[Iglésia Catòlica]]. Els hugonots varen creure que la salvació era un acte de Deu, com la creació, i que a soles la misericòrdia de Deu en predestinació podia escollir als aptes per a la salvació. Sobretot, els hugonots varen ser reconeguts per les seues dures crítiques contra la forma d'adoració de l'Iglésia Catòlica, particularment en l'émfasis del ritual i la seua obsessió en la mort i els morts. Varen creure que els rituals, les imàgens, els sants, els pelegrinages, les oracions i la jerarquia de l'Iglésia Catòlica no ajudaven ningú a conseguir la redenció. Varen creure que la fe cristiana s'havia d'expressar per mig d'una vida pietosa i estricta, en obediència a la [[Bíblia]] com a resposta de gratitut per la misericòrdia de Deu. Com atres protestants, varen creure que el [[catolicisme]] necessitava ser netejat de les impurees, i que el [[Papa]] representava un regne mundà. Esta retòrica va provocar l'hostilitat per part dels catòlics. Segons la tradició protestant, el moviment dels hugonots va estar acompanyat de numerosos senyals miraculosos.
    
== Guerres de Religió ==
 
== Guerres de Religió ==
Llínea 17: Llínea 17:     
== Exili ==
 
== Exili ==
[[Lluís XIV de França]] (qui va regnar de [[1643]] a [[1715]]), va prendre el control del govern francés en [[1661]] i va iniciar una nova onada de persecucions. Finalment, va revocar l'Edicte "irrevocable" de Nantes en l'any [[1685]] i va declarar illegal el [[protestantisme]] per mig de l'Edicte de Fontainebleau. Despuix d'això, milers d'hugonots (entre 200.000 i 500.000) varen fugir a atres països protestants. El govern francés va prohibir que emigraren a [[Nova França]], i un número considerable d'hugonots es va establir en les 13 colònies nort-americanes, especialment en l'estat de [[Nova York]]. La persecució va finalisar en l'any [[1764]], i la [[Revolució Francesa]] els va convertir en ciutadans en tots els drets, en [[1789]].
+
[[Lluís XIV de França]] (qui va regnar de [[1643]] a [[1715]]), va prendre el control del govern francés en [[1661]] i va iniciar una nova onada de persecucions. Finalment, va revocar l'Edicte "irrevocable" de Nantes en l'any [[1685]] i va declarar illegal el [[protestantisme]] per mig de l'Edicte de Fontainebleau. Despuix d'això, milers d'hugonots (entre 200.000 i 500.000) varen fugir a atres països protestants. El govern francés va prohibir que emigraren a [[Nova França]], i un número considerable d'hugonots es va establir en les 13 colònies nort-americanes, especialment en l'estat de [[Nova York]]. La persecució va finalisar en l'any [[1764]], i la [[Revolució Francesa]] els va convertir en ciutadans en tots els drets, en [[1789]].  
    
[[Categoria:Història de França]]
 
[[Categoria:Història de França]]
 
[[Categoria:Religió]]
 
[[Categoria:Religió]]
110 425

edicions