Llínea 1: |
Llínea 1: |
| [[Image:Don Pelayo.jpg|thumb|250px|right|Estàtua de Don Pelayo en Covadonga, Astúries]] | | [[Image:Don Pelayo.jpg|thumb|250px|right|Estàtua de Don Pelayo en Covadonga, Astúries]] |
− | '''Pelayo I''' ([[690]] - [[737]]), és el caudill [[asturià]] que va protagonisar una rebelió contra el govern musulmà i va fundar el [[Regne d'Astúries]] del qual en fon el primer rei ([[722]]-[[737]]). | + | '''Pelayo I''' ([[690]] - † [[737]]), és el caudill [[asturià]] que va protagonisar una rebelió contra el govern musulmà i va fundar el [[Regne d'Astúries]] del qual en fon el primer rei ([[722]]-[[737]]). |
| | | |
| == El problema de les fonts == | | == El problema de les fonts == |
Llínea 23: |
Llínea 23: |
| Pelayo I, va establir el seu govern en [[Ceps d'Onís]]. | | Pelayo I, va establir el seu govern en [[Ceps d'Onís]]. |
| | | |
− | La revolta de Pelayo de l'any [[722]] mai hauria triumfat sola, ya que l'eixercit àrap era molt mes poderós, pero despuix de rebre els noticies de Covadonga, [[Pere de Cantàbria]] és va unir a la lluita en totes les forçes del seu [[ducat de Cantàbria|ducat]]. També molts nobles visigots i població cristiana de la [[Hispània]] somesa varen emigrar al nort per a unir-se a la revolució de Pelayo. | + | La revolta de Pelayo de l'any [[722]] mai hauria triumfat sola, ya que l'eixercit àrap era molt més poderós, pero despuix de rebre els noticies de Covadonga, [[Pere de Cantàbria]] és va unir a la lluita en totes les forçes del seu [[ducat de Cantàbria|ducat]]. També molts nobles visigots i població cristiana de la [[Hispània]] somesa varen emigrar al nort per a unir-se a la revolució de Pelayo. |
| | | |
| == Núpcies i descendents == | | == Núpcies i descendents == |
Llínea 30: |
Llínea 30: |
| * [[Ermessenda d'Astúries]], casada en [[Alfons I d'Astúries]], fill de [[Pere de Cantàbria]] | | * [[Ermessenda d'Astúries]], casada en [[Alfons I d'Astúries]], fill de [[Pere de Cantàbria]] |
| | | |
| + | [[File:Tumba de Don Pelayo.JPG|thumb|250px|Tomba de D. Pelayo]] |
| == Mort de Pelai == | | == Mort de Pelai == |
| + | |
| Va morir en Ceps d'Onís, a on tenia la seua cort, en l'any [[737]]. Va ser sepultat en l'iglésia de Santa Eulàlia d'Abamia, pròxima a [[Covadonga]], que ell havia fundat. Posteriorment les seues despulles varen ser traslladades per [[Alfons X de Castella]] a Covadonga. | | Va morir en Ceps d'Onís, a on tenia la seua cort, en l'any [[737]]. Va ser sepultat en l'iglésia de Santa Eulàlia d'Abamia, pròxima a [[Covadonga]], que ell havia fundat. Posteriorment les seues despulles varen ser traslladades per [[Alfons X de Castella]] a Covadonga. |
| | | |
− | {{Traduït de|ca|Pelai I}} | + | == Referències == |
| + | * Barbero, Abilio & Vigil, Marcelo. 1978, "La formación del feudalismo en la Península ibérica". Colección biblioteca histórica de España. RBA |
| + | * González García , Alberto (2020). «Las relaciones exteriores del Reino de Asturias: política, cultura y economía». Nuevas visiones del Reino de Asturias. Oviedo: Real Instituto de Estudios Asturianos. pp. 265-300 |
| + | * Mínguez Fernández, José Mª. 1991, "Poder político, monarquía y sociedad en el reino astur-leonés en el período de su configuración". En Estructuras y formas del poder en la historia (pgs. 73-88). Universidad de Salamanca |
| + | * Torrente Fernández, Mª Isabel. 1990, "La Monarquía asturiana. Su realidad y los relatos históricos". En Historia de Asturias V. III (pgs. 309-324). Oviedo |
| + | |
| + | == Bibliografia == |
| + | |
| + | * Arco y Garay, Ricardo del (1954). Sepulcros de la Casa Real de Castilla. Madrid: Instituto Jerónimo Zurita. Consejo Superior de Investigaciones Científicas. OCLC 11366237 |
| + | * Barrau-Dihigo, Louis (1989). Historia política del reino asturiano (718-910). Gijón: Silveiro Cañada. ISBN 84-7286-273-9 |
| + | * Besga Marroquín, Armando (2000). Orígenes hispano-godos del Reino de Asturias. Oviedo: Real Instituto de Estudios Asturianos |
| + | * Blazquez y Delgado-Aguilera, Antonio (1925). «La Crónica de Alfonso III». Estudios de Historia y Critica Medio-Evales. Real Monasterio de El Escorial |
| + | * Caveda y Nava, José (1879). Examen crítico de la restauración de la monarquía visigoda en el siglo VIII. Madrid: Memorias de la Real Academia de la Historia |
| + | * García Moreno, Luis Agustín (1997). Prosopografía del reino visigodo de Toledo. Salamanca: Universidad de Salamanca |
| + | * García Villada, S.I., Zacarías (1918). Textos Latinos de la Edad Media Española - Crónica de Alfonso III. Madrid: Junta para Ampliacíon de Estudios e Investigadores Científicas - Centro de Estudios Históricos |
| + | * Manzano Moreno, Eduardo (2018) [2010]. Épocas medievales. Vol. 2 de la Historia de España, dirigida por Josep Fontana y Ramón Villares. Segunda reimpresión en rústica. Barcelona-Madrid: Crítica/Marcial Pons. ISBN 978-84-9892-808-2 |
| + | * Valle Poo, Francisco (2000). El solar de un Viejo Reino (Cangas de Onís-Covadonga-Picos de Europa) (1.ª edición). Ediciones Nobel S.A. ISBN 84-8459-004-6 |
| + | |
| + | == Enllaços externs == |
| + | {{Commonscat|Pelayo I of Asturias in art}} |
| | | |
| + | [[Categoria:Biografies]] |
| [[Categoria:Reis d'Astúries]] | | [[Categoria:Reis d'Astúries]] |