Diferència entre les revisions de "Milesians"
Anar a la navegació
Anar a la busca
(Pàgina nova, en el contingut: «En la mitologia irlandesa els '''milesians''', eren els fills de Míl Espáine, aplegats de Galícia (Espanya), que varen ser els habitants finals d…») |
|||
| (No se mostra una edició intermija del mateix usuari) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | En la mitologia irlandesa els '''milesians''', eren els fills de [[Míl Espáine]], aplegats de [[Galícia]] ([[Espanya]]), que varen ser els habitants finals d'[[Irlanda]], i es creu que representen als celtes goidélics. | + | En la [[mitologia irlandesa]] els '''milesians''', eren els fills de [[Míl Espáine]], aplegats de [[Galícia]] ([[Espanya]]), que varen ser els habitants finals d'[[Irlanda]], i es creu que representen als celtes goidélics. |
| − | Durant sigles, el mit del Míl Éspaine i els milesians va ser utilisat en Irlanda per a guanyar i assegurar llegitimitat dinàstica i política. Per eixemple, en el seu ''Two bokes of the histories of Ireland'' ([[1571]]), Edmund Campion intenta utilisar el mit per a establir un dret antic del Monarca Britànic per a governar Irlanda. En ''A View of the Present State of Ireland'', Edmund Spenser accepta i rebuja vàries parts del mit per a denigrar als irlandesos dels seus dies i per a justificar l'invasió anglesa d'Irlanda en l'any [[1590]]. | + | Durant sigles, el mit del Míl Éspaine i els milesians va ser utilisat en Irlanda per a guanyar i assegurar llegitimitat dinàstica i política. Per eixemple, en el seu ''Two bokes of the histories of Ireland'' ([[1571]]), Edmund Campion intenta utilisar el mit per a establir un dret antic del Monarca Britànic per a governar Irlanda. En ''A View of the Present State of Ireland'', Edmund Spenser accepta i rebuja vàries parts del mit per a denigrar als irlandesos dels seus dies i per a justificar l'invasió anglesa d'Irlanda en l'any [[1590]]. |
== Referències == | == Referències == | ||
Última revisió del 09:27 5 maig 2024
En la mitologia irlandesa els milesians, eren els fills de Míl Espáine, aplegats de Galícia (Espanya), que varen ser els habitants finals d'Irlanda, i es creu que representen als celtes goidélics.
Durant sigles, el mit del Míl Éspaine i els milesians va ser utilisat en Irlanda per a guanyar i assegurar llegitimitat dinàstica i política. Per eixemple, en el seu Two bokes of the histories of Ireland (1571), Edmund Campion intenta utilisar el mit per a establir un dret antic del Monarca Britànic per a governar Irlanda. En A View of the Present State of Ireland, Edmund Spenser accepta i rebuja vàries parts del mit per a denigrar als irlandesos dels seus dies i per a justificar l'invasió anglesa d'Irlanda en l'any 1590.
Referències[editar | editar còdic]
- Bousquet, Antón (2018). The World Of The Gauls. Foundation(s) of a Celtic Philosophy. Koadig. p. 37-38.
- Caesar, Julius; Hammond, Carolyn (translator) (1998). The Gallic War. The Gallic War, p. 128. ISBN 0-19-283582-3
- Cotterell, Arthur (1997). «The Encyclopedia of Mythology: Classical, Celtic, Norse». Anness Publishing Ltd.
- Eliade, Mircea. Historia de las ideas y las creencias religiosas II. De Gautama Buda al triunfo del cristianismo. Buenos Aires: 1999, p. 176
- Peralta Labrador, Eduardo (2003). Real Academia de la Historia, ed. Los cántabros antes de Roma. p. 214. ISBN 9788489512597
- Moneo, Teresa (2003). Real Academia de la Historia, ed. Religio iberica: santuarios, ritos y divinidades (siglos VII-I A.C.). p. 311. ISBN 9788495983213
- Sainero Sánchez, Ramón (1999). Diccionario Akal de Mitología celta. Ediciones AKAL. p. 193. ISBN 9788446009368
Bibliografia[editar | editar còdic]
- Campos, Viviana (2003). El Mágico Mundo de los Celtas. Grijalbo: Buenos Aires, 2003. ISBN 978-950-28-0297-8
- D'Arbois de Jubainville, H. «El Ciclo Mitológico irlandés y la mitología céltica». Barcelona, 1987
- Green, Miranda. Symbol and image in celtic religious art. Routledge. Nueva York: 2004. pp. 88 - 89
- Mircea Eliade, A History of Religious Ideas, Vol. 2. University of Chicago Press (1982). § 171
- Monaghan, Patricia (2009), The Encyclopedia of Celtic Mythology and Folklore, Infobase Publishing, ISBN 978-1-4381-1037-0