Canvis

Les '''forces de dispersió de London''' són un tipo de força intermolecular, denominades aixina  pel físic [[Alemanya|alemà]] [[Fritz London]], qui les va investigar en [[1930]]. Sorgixen entre molècules no polars, en les que poden aparéixer dipols instantàneus. Són més intenses quant mayor és la molècula, ya que els dipols es poden produir en més facilitat.

Les '''forces de dispersió de London''' són un tipo de força intermolecular, denominades aixina  pel físic [[Alemanya|alemà]] [[Fritz London]], qui les va investigar en l'any [[1930]]. Sorgixen entre molècules no polars, en les que poden aparéixer dipols instantàneus. Són més intenses quant mayor és la molècula, ya que els dipols es poden produir en més facilitat.

Dipol-dipol: consistix en l'atracció electrostàtica entre l'extrem positiu d'una molècula polar i el negatiu d'una atra. El enllaç d'hidrogen és un tipo especial d'interacció dipol-dipol. Només són eficaços a distàncies molt curtes; ademés són forces més dèbils que en el cas ió-ió perque q+ i q- representen càrregues parcials. Aixina com les molècules polars presenten algun tipo de forces intermoleculars com les ya mencionades, també les substància conformades per molècules no polars i els àtoms que constituïxen els gasos nobles experimenten atraccions molt dèbils cridades forces de London.

Dipol-dipol: consistix en l'atracció electrostàtica entre l'extrem positiu d'una molècula polar i el negatiu d'una atra. El enllaç d'hidrogen és un tipo especial d'interacció dipol-dipol. Només són eficaços a distàncies molt curtes; ademés són forces més dèbils que en el cas ió-ió perque q+ i q- representen càrregues parcials. Aixina com les molècules polars presenten algun tipo de forces intermoleculars com les ya mencionades, també les substància conformades per molècules no polars i els àtoms que constituïxen els gasos nobles experimenten atraccions molt dèbils nomenades forces de London.

L'intensitat de la força de dispersió depén de cert número de factors. No obstant, donar un enfocament qualitatiu i predictiu deu considerar que les forces de dispersió es relacionen en el número d'electrons que es troben en l'àtom o en la molècula. Aixina, baix dita base, és el número d'electrons el que determinarà la facilitat en la que es pot polarisar la densitat de l'electró i a major polarisació, són més intenses les forces de dispersió. A la seua volta, l'intensitat d'estes forces intermoleculars determina el punt de fusió i el punt d'ebullició de la substància: quan més intenses són les forces intermoleculars, més alts'' <s>són els punts de fusió i d'ebullició.</s>

L'intensitat de la força de dispersió depén de cert número de factors. No obstant, donar un enfocament qualitatiu i predictiu deu considerar que les forces de dispersió es relacionen en el número d'electrons que es troben en l'àtom o en la molècula. Aixina, baix dita base, és el número d'electrons el que determinarà la facilitat en la que es pot polarisar la densitat de l'electró i a major polarisació, són més intenses les forces de dispersió. A la seua volta, l'intensitat d'estes forces intermoleculars determina el punt de fusió i el punt d'ebullició de la substància: quan més intenses són les forces intermoleculars, més alts'' són els punts de fusió i d'ebullició.  

= Vore també =

= Vore també =

* [[Força intermolecular]]

* [[Força intermolecular]]

* [[Interacció dipol-dipol]]

* [[Interacció dipol-dipol]]

 

[[Categoria:Química]]

[[Categoria:Química]]

[[Categoria:Forces intermoleculars]]

[[Categoria:Forces intermoleculars]]