1821
edicions
Canvis
sense resum d'edició
[[Image:Puentedelreal2.jpg|250px|thumb|right|Pont i Porta del Real en la muralla de Valéncia]]
[[Image:Puentedelreal2.jpg|250px|thumb|right|Pont i Porta del Real en la muralla de Valéncia]]
El '''Palau del Real de Valéncia''' fon l'antic palau dels reis de la taifa valenciana, dels monarques de la [[Corona d'Aragó]] i dels [[Àustria]], no va ser tan apreciat pels [[Borbons]]. Situat en el cap i casal del regne, el Palau del Real, que va permanéixer des del sigle XI al XIX i va ser seu règia per als reis de la [[Taifa]] musulmana, per als monarques de la Corona d'Aragó i els Àustria, pero no va gojar tant del favor dels Borbons, davall l'imperi dels quals, en la primera década del sigle XIX, va ser desgraciadament derruït.
El '''Palau del Real de Valéncia''' fon l'antic palau dels reis de la taifa valenciana, dels monarques de la [[Corona d'Aragó]] i d'[[Espanya]]en Valéncia. El seu orige ho trobem en el [[segle XI]] en una finca de recreació o almunia musulmana, dels reis de la [[Taifa de Valéncia]], on es retiraven per a descansar. Es trobava situat extramurs de la ciutat, a l'atre costat del riu [[Túria]]. Va ser manada construir per a descans del [[rei Abd a l'Aziz]].
Situat en el cap i casal del regne, el Palau del Real, que va permanéixer des del sigle XI al XIX i va ser seu règia per als reis de la [[Taifa]] musulmana, per als monarques de la Corona d'Aragó i els Àustria, pero no va gojar tant del favor dels Borbons, davall l'imperi dels quals, en la primera década del sigle XIX, va ser desgraciadament derruït.
També conegut com a Palau de les 300 claus en alusió al número d'habitacions que va arribar a tindre.
No hi ha massa descripcions de l'“Almunia” valencià-musulmana; l'arabista [[Henri Pérès]] mostra el Palau com una [[Alhambra]] primigènia del sigle XI.
No hi ha massa descripcions de l'“Almunia” valencià-musulmana; l'arabista [[Henri Pérès]] mostra el Palau com una [[Alhambra]] primigènia del sigle XI.
En tants sigles, naturalment el Palau Real de Valéncia va patir el pas del temps i va patir assalts guerrers, destruccions i reconstruccions, i ampliacions. Unes d'estes últimes i de les més importants va ser la duta a terme per [[Pere el Cerimoniós]], que havent-lo conegut abans del seu saqueig per les tropes castellanes en [[1364]], el qualificava de “alberc delictós”, i ho va rehabilitar en tot el seu esplendor i en el seu ranc de lloc real. En en palau van nàixer infants i reis.
En tants sigles, naturalment el Palau Real de Valéncia va patir el pas del temps i va patir assalts guerrers, destruccions i reconstruccions, i ampliacions. Unes d'estes últimes i de les més importants va ser la duta a terme per [[Pere el Cerimoniós]], que havent-lo conegut abans del seu saqueig per les tropes castellanes en [[1364]], lo qualificava de “alberc delictós”, i ho va rehabilitar en tot el seu esplendor i en el seu ranc de lloc real. En en palau van nàixer infants i reis.
== Història ==
== Història ==
El Palau del Real que no Palau Real com algunes vegades se li sol nomenar, ya que el seu nom prové de l'àrap "rahal" (casa de camp) o del castellanisat "Reial".
El Palau del Real que no Palau Real com algunes vegades se li sol nomenar, ya que el seu nom prové de l'àrap "rahal" (casa de camp) o del castellanisat "Reial".
Sobre el solar del [[Jardins del Real]] o [[Viveros]], en el seu sector més antic s'alçava la vila de recreació Omunya Rahal, manada construir en el sigle XI pel Rei Moro [[Abd al-aziz]], i que El senyor [[Jaume el Conquistador]] va ampliar i va transformar a Alcàsser Regi. En este palau, després nomenat del Real, reedificat en els temps de [[Pere IV]], es van estajar [[Juan I], [[Martín L'Humà]], [[Alfons el Magnànim]] i la seua esposa la reina la senyora Maria, entre atres monarques, per als que va ser una de les seues residències favorites; circumstancialment es van estajar també en este palau [[Carles I]], [[Felip II]] i [[Felip III]], en les bodes del qual en [[Margarita d'Àustria]] va servir de marc admirable.
Sobre el solar del [[Jardins del Real]] o [[Viveros]], en el seu sector més antic s'alçava la vila de recreació Omunya Rahal, manada construir en el sigle XI pel Rei Moro [[Abd al-aziz]], i que El senyor [[Jaume el Conquistador]] va ampliar i va transformar a Alcàsser Regi. En este palau, després nomenat del Real, reedificat en els temps de [[Pere IV]], es van estajar [[Juan I], [[Martín L'Humà]], [[Alfons el Magnànim]] i la seua esposa la reina la senyora Maria, entre atres monarques, per als que va ser una de les seues residències favorites; circumstancialment es van estajar també en este palau [[Carles I]], [[Felip II]] i [[Felip III]], en les bodes del qual en [[Margarita d'Àustria]] va servir de marc admirable.
Destacar ademés de l'extens jardí, existia ya en el [[sigle XV]] una important colecció zoològica, precedent per tant de l'actual parc zoològic instalat des de fa anys en els mateixos vivers municipals. Esta atra denominació en que es coneix als Jardins del Real procedix de l'[[horta del Vivel]], per la llacuna o viver que els regava, pero s'utilisa en realitat des de que en [[1903]] este parc va ser Donat a l'ajuntament per a planter o vivers d'arbres. Anteriorment havia pertanygut a la [[Diputació Provincial de Valéncia]], organisme a que havia segut cedida la propietat dels Jardins del Real pel [[Real Patrimoni]] en [[1869]]. La seua utilisació com a viver està documentada ya en [[1560]], data en que Felip II va dispondre li foren remesos de l' “Almaciga” del Real de Valéncia infinitat de [[tarongers]] i [[llimeres]] així com més de quatre mil plantes florals pera embelliment dels jardins del seu [[Palau d'Aranjuez]].
Destacar ademés de l'extens jardí, existia ya en el [[sigle XV]] una important colecció zoològica, precedent per tant de l'actual parc zoològic instalat des de fa anys en els mateixos vivers municipals. Esta atra denominació en que es coneix als Jardins del Real procedix de l'[[horta del Vivel]], per la llacuna o viver que els regava, pero s'utilisa en realitat des de que en [[1903]] este parc va ser Donat a l'ajuntament per a planter o vivers d'arbres. Anteriorment havia pertanygut a la [[Diputació Provincial de Valéncia]], organisme a que havia segut cedida la propietat dels Jardins del Real pel [[Real Patrimoni]] en [[1869]]. La seua utilisació com a viver està documentada ya en [[1560]], data en que Felip II va dispondre li foren remesos de l' “Almaciga” del Real de Valéncia infinitat de [[tarongers]] i [[llimeres]] així com més de quatre mil plantes florals pera embelliment dels jardins del seu [[Palau d'Aranjuez]].
En [[1810]], i en motiu de la guerra de la independència, el Palau del Real va ser totalment derrocat per presuntes raons estratègiques, salvant-se de la seua grandiosa fàbrica tan sols algun fragment de teginat que es conserva en l'[[Archiu del Regne]]. Fins eixa data va ser residència oficial dels virreis, primer, i dels capitans generals després. En [[1814]] el capità general de Valéncia, el senyor [[Francisco Javier Elio]], va ordenar amontonar les runes del derrocat palau real i va formar en ells dos chicotets monticuls que va rodejar de massiços sustentadors, ombrejos d'arbust i de flors. Este és el vestigi més antic dels actuals jardins que, destinats a jardí d'aclimatació i escola d'agricultura durant el sigle passat, des de principis d'este han anat sent progressivament embellits en andanes, emparrats, fonts, massiços, umbràculs, glorietes, bancs revestits de "manisetes", adorns, estàtues, etc.
En [[1810]], i en motiu de la guerra de la independència, el Palau del Real va ser totalment derrocat per presuntes raons estratègiques, salvant-se de la seua grandiosa fàbrica tan sols algun fragment de teginat que es conserva en l'[[Archiu del Regne]]. Fins eixa data va ser residència oficial dels virreis, primer, i dels capitans generals després. En [[1814]] el capità general de Valéncia, el senyor [[Francisco Javier Elio]], va ordenar amontonar les runes del derrocat palau real i va formar en ells dos chicotets montanyetes (montanyetes d'Elio) que va rodejar de massiços sustentadors, ombrejos d'arbust i de flors. Este és el vestigi més antic dels actuals jardins que, destinats a jardí d'aclimatació i escola d'agricultura durant el sigle passat, des de principis d'este han anat sent progressivament embellits en andanes, emparrats, fonts, massiços, umbràculs, glorietes, bancs revestits de "manisetes", adorns, estàtues, etc.
El preclar llinage històric d'este parc, la seua extensió i cuidada jardineria, i la mateixa relativa profusió de monuments escultòrics o d'un atre tipo que realcen el seu entorn, lo convertixquen en el més notable de la ciutat.
El preclar llinage històric d'este parc, la seua extensió i cuidada jardineria, i la mateixa relativa profusió de monuments escultòrics o d'un atre tipo que realcen el seu entorn, lo convertixquen en el més notable de la ciutat.
== La Cort Virreinal ==
El moment d'esplendor d'esta época ho trobem ya a finals del [[Segle d'Or valencià]]. El Palau del Real va ser el centre neuràlgic del [[Regne de Valéncia]], allí la reina [[Germana de Foix]] i especialment el seu segon espós el [[duc de Calàbria]], van eixercir de mecenes de la cultura, convertint-se en entrada i centre neuràlgic del Renaiximent espanyol. No podem pese això oblidar el seu paper en la repressió de les [[Germanies]].
Es considera la reina Na Germana una dona del seu temps, criada en la cort de [[Lluís XII]] i [[Ana de Bretanya]], familiarisada en un món renaixentiste i en forts vínculs italians. Agradava del lux pero, també de la conversació ingeniosa i espiritual.
=== Ambient cortesà ===
La seua formació cultural, va ser decisiva per a crear un ambient cortesà en la Valéncia del [[segle XVI]] ya que, si be la cort imperial de [[Carles V del Sacre Imperi Romà|Carlos V]], net del seu primer espós, era itinerant, en Valéncia i baix la protecció de l'última reina d'Aragó, es va crear una cort estable seguint l'eixemple de les italianes del seu moment; va florir entre dames i cavallers la poesia, l'humanisme, la diversió, inclús els problemes polítics van prendre un cert tint cultural.
Esta va ser una de les claus per a situar a Valéncia en l'òrbita europea de la seua época, i perque la cort virreinal es relacionara en atres corts europees.
Carles I va facilitar la boda de [[Ferrando d'Aragó, duc de Calabria|Ferrando d'Aragó]], fill del rei [[Frederic I de Nàpols]], en la reina [[Germana de Foix|Na Germana]], abdós van entrar per la porta de Sant Vicent a Valéncia com a virreis el [[28 de novembre]] de [[1526]] i en la Catedral van jurar el seu càrrec.
La formació i personalitat d'abdós va fer que el Palau Real de Valéncia fora una de les residències més riques d'Espanya. Aixina els elogis que dedica l'alemà Jerónimo Münzer en 1494, descrivint de la bellea dels seus jardins, alcasser i numeroses estades, es van quedar curtes davant de les reformes i abundants canvis introduïts pel matrimoni Germànica-Calàbria.
Al morir la destronada reina de Nàpols, [[Isabel de Balzo]], mare del duc de Calàbria, van arribar les infantes Julia i Isabel i, en elles tota una tall de dames que encara que no tingueren una gran influència en la cort, representaven en la seua llengua i costums una influència forastera en les gents i ambient.
A poc a poca la cort valenciana era un foc d'intelectuals i cortesans.
Cal destacar entre moltes atres coses, l'enorme biblioteca que va reunir el Duc i de la que dona fe Claude de Bronseval 1532:
{{cita| “... el virrei que estava llavors en el seu estudi ho va rebre en cortesia. Hi havia allí més de doscents volums, perqué era extraordinàriament amant de la lliteratura...”.}} Els fondos van ser saquejats per alguns de que havien participat en la seua destrucció, com el propi arquitecte a les órdens del general [[Joaquín Blake]], i també pels francesos darrere de la seua entrada en la ciutat.}}
En la cort es parlaven distintes llengües ademés de les autòctones, aixina trobem al senyor [[Luis Milà]] destacat a més de per la seua faceta de músic, per les seues obres. L'obra més important de Milà, relacionada en la cort del duc de Calàbria i Na Germana, és la que en 1561 va imprimir Juan de Arcos en Valéncia; es tracta del Llibre intitulat El Cortesà, on exponen "el que ha de tindre per regles i pràctica, repartit per jornades", inspirada en El Cortesà de [[Baltasar de Castiglione]]. Dedicada a Felip II, l'autor manifesta el seu propòsit de donar consells tant en al forma de parlar com de presentar-se tots els personages d'aquella cort virreinal.
{{cita|“fent que parlen en la nostra llengua valenciana com ells parlaven, perqué molts que han escrit gastaren per a escriure diverses llengües, per a be representar lo natural de cada u”}}
Es tracta d'un testimoni d'aquella vida cortesana en la Valéncia del XVI.
Trobem també a [[Juan Fernández d'Heredia]], alguna de les composicions del qual figuren en el Cançoner General de [[Hernando del Castillo]] (Valéncia, 1509), i que versificava igualment en castellà i valencià; El poeta [[Francisco Gilabert de Fenollet]], més conegut per [[Francesc Fenollet]], a més d'un infinitat de cortesans que apareixen en les obres citades, als que hauria d'afegir-se el complement de tota cort: dos bufons: el català que es feya cridar “canonge Ester”, agut i sempre en contínua baralla en “Gilot”, l'atre bufó.
[[Image:Palau_Real_de_Valéncia.jpg|300px|thumb|right|Palau Real de Valéncia]]
[[Image:Palau_Real_de_Valéncia.jpg|300px|thumb|right|Palau Real de Valéncia]]
Del recort d'este palau, a banda dels gravats que lo representen, mos queden alguns noms; aixina tenim el Pont del Real (que permetia l'accés de la ciutat al palau), el nom de la plaça en que desemboca el pont (El pla del Real) i sobretot els Jardins del Real o Vivers que en el seu moment ocupaven una chicoteta part del que foren els jardins del palau. Recentment (giner 2007) s'han redescobert uns plans del palau realisats en 1802 i que es troben en la [[Biblioteca de Paris]] ([[França]]) i que foren sostrets en els temps de les [[guerres napoleòniques]].
Del recort d'este palau, a banda dels gravats que lo representen, mos queden alguns noms; aixina tenim el Pont del Real (que permetia l'accés de la ciutat al palau), el nom de la plaça en que desemboca el pont (El pla del Real) i sobretot els Jardins del Real o Vivers que en el seu moment ocupaven una chicoteta part del que foren els jardins del palau. Recentment (giner 2007) s'han redescobert uns plans del palau realisats en 1802 i que es troben en la [[Biblioteca de Paris]] ([[França]]) i que foren sostrets en els temps de les [[guerres napoleòniques]].
== Construcció extramurs ==
== Construcció extramurs ==
Era habitual en els príncips andalusis tindre un lloc a distància premeditada pera controlar la capital i defendre's de revoltes, pero també pel seu gust pels alberges dotats d'amplis i esplendorosos jardins.
Era habitual en els príncips andalusis tindre un lloc a distància premeditada pera controlar la capital i defendre's de revoltes, pero també pel seu gust pels alberges dotats d'amplis i esplendorosos jardins.
== Mestres pedrapiquers ==
Entre els mestres pedrapiquers els noms dels quals han arribat fins a mosatros i que van treballar al palau podem trobar a [[Joan Franch]] ([[segle XIV]]), que va treballar també en les obres del [[Convent de Santo Domingo]] i al "piquer" [[Mateu Teixidor]], que va treballar en la construcció del [[Pont de la Trinidad]].
== Habitants ilustres ==
La quinta de recreació "Omunya" coneguda com "Rahal", construïda en el segle XI pel Rei Moro [[Abd Al-Aziz]], per al seu us i dels seus descendents, va ser transformada en [[Alcàsser Regi]] i ampliada pel senyor Jaume I el conquistador. Al palau, conegut com del Real i reedificat per [[Pere IV d'Aragó]], es van allojar [[Juan I d'Aragón|Juan I]], [[Martín l'Humà]], [[Alfons el Magnànim]] i la seua esposa la [[reina la senyora Maria]], entre atres monarques, va ser una de les seues residències favorites; ocasionalment es van allojar [[Carles I d'España|Carlos I]], [[Felip II d'España|Felipe II]] i [[Felip III d'España|Felipe III]], a les bodes de la qual en [[Margarita d'Àustria]] va servir de marc admirable.
Fins al seu derrocament va ser residència oficial dels virreis, primer, i dels capitans generals després.
== Apunts descriptius ==
== Apunts descriptius ==
Entre els mestres pedrapiquers els noms dels quals han arribat fins a nosatres i que d'una manera o una alta van treballar en la fabrica del palau podem citar a Joan Franch (segle XIV) que també va treballar en les obres del convent de Santo Domingo i al "Piquer" Mateu Teixidor que va treballar en les obres del Pont de la Trinitat.
Entre els mestres pedrapiquers els noms dels quals han arribat fins a nosatres i que d'una manera o una alta van treballar en la fabrica del palau podem citar a Joan Franch (segle XIV) que també va treballar en les obres del convent de Santo Domingo i al "Piquer" Mateu Teixidor que va treballar en les obres del Pont de la Trinitat.
== Els jardins ==
Ademés de l'extens jardí del palau, existia ya en el sigle XV una important colecció zoològica composta de lleons, orsos, cervos, faisans, titos reals etc.
L'atra denominació en que es coneix als [[Jardins del Real]], els Vivers, procedix de l'horta del Vivel, nom pres de la llacuna o viver que els regava, i que s'utilisa des de que en 1903 este parc fon donat a l'Ajuntament per a planter o vivers d'arbres. Anteriorment havia pertanygut a la Diputació Provincial, a la que havia segut cedit pel [[Real Patrimoni]] en [[1869]].
La seua utilisació com a viver està documentada ya en 1560, data en que Felip II va dispondre li foren remesos de l'Almaixera del Real de Valéncia infinitat de tarongers i llimeres aixina com més de quatre mil plantes florals per a embelliment dels jardins del seu [[Palau d'Aranjuez]].
== Derrocament i l'infructuós intent de reconstrucció ==
== Derrocament i l'infructuós intent de reconstrucció ==
En primer lloc cal destacar que este palau hui en dia, ya no existix, va desaparéixer l'any 1810 en un conflicte bèlic i encara que parega estrany no per obra de les tropes franceses de Napoleó, sino pels propis espanyols que davant de la possibilitat que el palau poguera convertir-se en una plaça forta dels assaltants va anar demolit abans de l'arribada d'este davant les muralles de la ciutat. Açò ocorria un [[12 de març]] de [[1810]] seguint les ordenes del general espanyol Blake.
En primer lloc cal destacar que este palau hui en dia, ya no existix, va desaparéixer l'any 1810 en un conflicte bèlic i encara que parega estrany no per obra de les tropes franceses de Napoleó, sino pels propis espanyols que davant de la possibilitat que el palau poguera convertir-se en una plaça forta dels assaltants va ser demolit abans de l'arribada d'este davant les muralles de la ciutat. Açò ocorria un [[12 de març]] de [[1810]] seguint les ordenes del general espanyol Blake.
Encara que molt pocs anys després de la seua demolició, pareix que va haver un intent de reconstruir-ho. Això és lo que diu [[Vicente Vidal Corella]] en una de les seues cròniques en "Las Provincias", i que arreplega en el llibre "La Valéncia d'atres temps". Diu Vidal que el general Elío, nomenat capità general de Valéncia per [[Ferran VII]] en [[1813]] “en trobar-se davant de les runes del Palau Real, derrocat durant la Guerra de la Independència, va pensar a reedificar-lo, pero davant dels inconvenients que se li van posar, va ordenar reunir les restes del memorable i gloriós monument, formant en ells dos montículs immediats, que les gents van denominar “els montanyetes d'Elio”.
Encara que molt pocs anys després de la seua demolició, pareix que va haver un intent de reconstruir-ho. Això és lo que diu [[Vicente Vidal Corella]] en una de les seues cròniques en "Las Provincias", i que arreplega en el llibre "La Valéncia d'atres temps". Diu Vidal que el general Elío, nomenat capità general de Valéncia per [[Ferran VII]] en [[1813]] “en trobar-se davant de les runes del Palau Real, derrocat durant la Guerra de la Independència, va pensar a reedificar-lo, pero davant dels inconvenients que se li van posar, va ordenar reunir les restes del memorable i gloriós monument, formant en ells dos montículs immediats, que les gents van denominar “els montanyetes d'Elio”.