48
edicions
Canvis
sense resum d'edició
== Pintura ==
== Pintura ==
El millor mig per a dispondre d'una visió rigorosa de la història de la pintura a Astúries és visitant el [[Museu de Belles Arts d'Astúries]], en presència dels principals pintors asturians del segle XX:
* [[Darío de Regoyos]] ([[1857]]–[[1913]])
* [[Marià Vaig habitar]] ([[1899]]–[[1974]])
* [[Evaristo Vall]] ([[1878]]–[[1951]])
* [[Nicanor Piñole]] ([[1878]]–[[1978]])
* [[Aurelio Suárez]] ([[1910]]-[[2003]]), pintor subrealiste.
* Pelai Ortega ([[1954]])
* [[Inocencio Urbina Vilanova]] ([[1926]]) que, sense estar la seua obra present en lo citat museu, és un dels més destacats paisagistes asturians de la segona mitat del segle XX.
== Fotografia ==
U dels principals museus en fotografia antiga asturiana és el [[Museu Etnogràfic del Poble d'Asturias|Museu del Poble d'Astúries]] en [[Gijón]].
Els principals fotògrafs del segle XIX a Astúries són:
* Feliciano Pardo Campos ([[1876]] - c. [[1930]])
* José Fernández Cuétara ([[1878]] - [[1928]])
* Ramon del Fleix ([[1834]] - [[1899]]). A partir de [[1889]] Ramón del Fleix i fills
* Fernando del Fleix ([[1848]] - [[1929]])
* Ramón García Duarte ([[1862]] - [[1937]])
* Jean David, fotògraf francés actiu a Astúries en 1881 - 1905
* Marceliano Cuesta ([[1840]] - [[1903]])
* Luis Muñiz Miranda ([[1850]] - [[1927]])
* Modest Montoto ([[1875]]-[[1950]])
* Baltasar Cué
Els fotògrafs destacats del segle XX són:
* [[Javier Bauluz]] ([[1960]])( premi Puliser en 1995.)
* José Ferrero ([[1959]])
== Lliteratura ==
{{AP|Lliteratura d'Asturias}}
[[Image:La-Regenta-i-Catedral.jpg|La Regenta i la catedral d'Oviedo|thumb|right|300px]]
Entre les seues personalitats es menester destacar:
:* [[Gaspar Melcior de Jovellanos]] ([[1744]]–[[1811]])
:* [[Leopoldo García-Ales Ureña (Clarí)|Leopoldo Ales Clarí]] ([[1851]]–[[1901]])
:* [[Armando Palau Valdés]] ([[1853]]–[[1938]])
:* [[Ramón Pérez d'Ayala]] ([[1880]]–[[1962]])
:* [[Alfonso Camín]] ([[1890]]–[[1982]])
:* [[Alejandro Casalot]] ([[1903]]–[[1965]])
:* [[Carlos Bousoño]] ([[1923]])
:* [[Ángel González]] ([[1925]]-[[2008]])
:* [[Corín Tellado]] ([[1927]])
:* [[Marià Antolín Estona]] ([[1943]])
:* [[Rafael Reig]] ([[1963]])
:* [[Xuan Bello]] ([[1965]])
:* [[Jordi Dotze]] ([[1967]])
:* [[Jorge Moreno]] ([[1973]])
== Música ==
{{AP|Música d'Asturies}}
La música i la dansa són variades i pròpies.
L'instrument més característic és la ''[[gaita asturiana|gaita de tres tubos]]'', un d'insuflació (bufador) i dos sonors (ronquàs i punteru), que s'utilisa en moltes danses populars, tocant-se acompanyada de tambor, encara que també d'atres instruments com l'acordeó o el clarinet.
El cant tradicional més representatiu del Principat és la [[tonada]] en les seues múltiples variants. En este camp destaca la llabor de [[Joaquín Pixán]], també conegut per ser un gran tenor.
Les formacions musicals més abundants són les diferents tendències expressives entorn de la música folk: gaiters tradicionals com [[Xuacu Amieva]], grups de la crida «música celta» ([[Llan de Cubel]], [[Nuberu (música)|Nuberu]] o [[Felpeyu]] com els més coneguts), nombroses bandes de gaites, el Colectivu Muyeres, o la fusió que representa [[Hevia]], sens faltar els cantautors com [[Toli Múrgola]], el ''showman'' [[Jerónimo Granda]] o [[Víctor Manuel (cantant)|Víctor Manuel]], autor de cançons que ya quasi formen part de la música popular asturiana, com ''La romeria'', ''El cuélebre'' o ''Astúries''. No obstant el Principat d'Astúries és també prolífic en grups de rock i pop com [[Els Berrones]] (agre-rock, del que són creadors), Els Stukas (el tema '' deAtrapado els quals'' va ser triat en [[2007]] per la [[TPA]] com el millor de la història), [[Illegals (Espanya)|Illegals]] (rock-punk), [[Warcry]] (heavy metall), [[Avalanch]] (epic metall), [[Fe de Rates]] (punk-rock), [[Meinhoff]], [[Jacky Trap]] (Nu-Metal, rock) i rock radical com [[Dixebra]]. No cal oblidar al conegut [[Melendi]], l'estil del qual va des de la rumba al pop més comercial, o [[El Son de Morfeu]].
A principis de la dècada de [[anys 1990|1990]], un moviment de música alternativa, molt relacionat en el gènere [[indie]] que escomençava a sorgir en la resta d'Espanya i conegut com [[Xixón Sound]], va portar incorporacions destacables com [[Australian Blonde]] o [[Manta Ray]]. Este planter no ha deixat d'aportar nous noms, com [[Jr]], [[Viva les Vegas]], [[Mus (música)|Mus]], [[Nosoträsh]] o el cantautor [[Nacho Vegas]], antic component de [[Manta Ray]].
== Mitologia ==
{{AP|Mitologia d'Asturies}}
A Astúries s'han creat mits que des de molt antic s'han fet populars, arribant fins als nostres dies els més coneguts:
==== [[Xana|Xanes]] ====
Són nimfes de cabell ros i molt belles que viuen prop de les fonts. Visten túniques de lli blanc i captiven en la seua veu. Són caprichoses, en general temibles, perquèe atrauen als mossos per a ofegar-los en les fonts dels rius. No poden donar de mamar els seus fills, que es crien deteriorats, i a vegades els canvien pels fills més robustos dels mortals. Poden produir mals enxisos. També poden se regalar maneges o estàtues d'or.
==== El [[Trasgo|Trasgu]] ====
És un personage chicotet, coix i en un gorro encarnat. Li agrada fer maldats. Entra en les cases canviant. Perquè no torne se li demana que faça coses que no pot i al no poder, per vergonya no torna.
==== El [[Nuberu (mitologia)|Ñuberu]] ====
És el geni conductor del núvol i la tempestat i és l'equivalent en la mitologia asturiana del Zeus grec o el Júpiter Romà, sol representar-se'n com un ancià fornit de llarga barba i cabells blancs cobert en un manto i barret de color gris i una vara en la mà
==== El [[Cuélebre]] ====
És una gran serp alada (equivalent al mite del dragó) que viu en el fons de les coves guardant tesors.
==== Les [[Ayalga]]s ====
Són belles, però manco que les Xanas. La seua bellesa és Terrena sens gens diabòlic. En definitiva, pertanyen al grup de dones encantades obligades a viure en misteriosos palaus plens de grans riqueses, guardats per horrorosos cuélebres (enormes colobres en ales) que pareixen escapats de l'ampli catàlec dels rèptils prehistòrics.
==== Les [[Bugaderes]] ====
Són també de la mateixa família dels Nuberos. El seu físic és desagradable; són velles de rostre ressec i angulós, que contrasta estranyament en una cabellera abundant i blanca, semblant a una esfilagarsada cua de bromera. Els ulls aguts s'entretanquen térbolament, en mirada fugissera. Veu monòtona i rovellada. Viuen a la vora dels rius o davall les aigües espumoses. Tota la seua aparent decrepitud desapareix a l'agitar-se febrilment i alegradament, mesclant-se en els remolins de les aigües en les crescudes.
==== Les [[Ànima en pena|Almas en Pena]] ====
Molt freqüents són estes aparicions que en les seues gemegoses peticions de misses o reparació de faltes, etc., aterrixen els familiars. Els relats sobre ànimes en pena suspenien l'ànim, inevitablement, en les reunions hivernals a l'amor de la llar.
==== [[Busgosu]] ====
Molt freqüent en els boscos que rodegen a Siero. Se li pot observar ajudant als llenyaters de la zona o a propis animals de l'ambient. És un ser pacífic. Es caracterisa per tindre potes de cabra, cap desproporcionat en dos banyes en la part superior i peüngles.
== Festes ==
Mire [[Festas de interés turístic d'Asturies]]
== Gastronomia ==
{{AP|Gastronomía d'Asturias}}
Té elements que l'emparenten en la cuina gallega, normanda i bretona.
El plat més conegut és la [[Fabada Asturiana|''fabada'']], potent guisat fet en ''fabes'', una varietat de fesol blanc o fesol, acompanyades per choriç, botifarra, lacàs i cansalada. Açò se servix a banda i es coneix en el nom de ''companage''. Ademés destaca la varietat de peixos frescos i mariscos del cantàbric i la qualitat de la seua carn de vedella i de bou.
Existixen més de cent varietats diferents d'excelents [[Formage d'Asturias|quesos]] artesans, dels que el de ''cabrales'' és el més popular i conta en denominació d'origen. Si es preferix unes postres dolces, el més tradicional és l'arròs en llet i les casadiellas (un tipus de crepés farcides d'una barrejada de fruites seques com a nou, almela o avellana, prèviament triturats, barrejades en sucre i regat per anís) ben fregides o al forn.
La beguda asturiana per excelència és la [[sidra]], el procés de elaboració i formes de consum de la qual s'han integrat totalment en la vida social d'Astúries. En els seus pocs graus d'alcohol, entre quatre i sis, la sidra va alegrar i alegra [[romeria]]s'i reunions i continua exercint en [[gigre]]s'i [[palma]]s l'indiscutible paper de beguda típica d'Astúries. Als últims anys han aparegut, en notable acceptació, les sidres de nova expressió i l'esperada [[denominació d'orige]].
Manco intregat, però no manco important, en l'occident també és típic el [[vi]] que es produix en eixa zona com per exemple el vi de Ceps del Narcea, encara que Astúries no té cap [[denominació d'origen]] de vins.
== Entorn Natural ==
[[Imagen:Ref.0202.jpg|300px|right|thumb|Embalse de Alfilorios y Sierra del Aramo ([[Morcín]])]]
[[Imagen:Llanes-Viango.jpg|thumb|right|300px|Llanes, en el Principado de Asturias]]
{{AP|Lista de espais naturals d'Asturies}}
Asturies es una comunitat montanyosa i costera que conta en numerosos i coneguts enclaus naturals (alguns d'ells protegits com Parcs Nacionals, Naturals o com Reserves de la Biosfer); es menester destacar:
:* Cima de l'[[Angliru]]
:* [[Naranjo de Bulnes]] (Picu Urriellu)
:* Parc Nacional dels [[Pics de Europa]]
:* Cordillera del Sueve y Mirador del Fito
:* [[Ruta del Cares]]
:* [[Cap de Peñas]] y [[Cap Vidio]]
:* [[Cap de Torres]]
:* [[Plaja Silenci|Plaja del Silenci]]
:* Bufons de Llanes
:* [[Llacs de Covadonga]] (Pics de Europa) y [[Llacs de Saliencia]] ([[Somiedo]])
:* [[Reserva de la Biosfera|Reserves de la Biosfera]]
:*[[Parc Natural de Ponga]]
:*[[Parc Natural de Redes]]
:*[[Parc Natural de Somiedo]]
:*[[Muniellos|Reserva Natural Integral del Bosque de Muniellos]]
== Deport ==
[[Categoria:Astúries]]
[[Categoria:Astúries]]