Llínea 4: |
Llínea 4: |
| Al principi, cada jugador controla setze peces: un rei, una regina, dos cavalls, dos torres, dos alfils, i huit peons. L'objectiu del joc es donar '''jaque mate''' al rei de l'oponent, pel que el rei este baix atac immediat i no hi ha cap manera de quitar-la o de defendre d'atac contra el pròxim pas. | | Al principi, cada jugador controla setze peces: un rei, una regina, dos cavalls, dos torres, dos alfils, i huit peons. L'objectiu del joc es donar '''jaque mate''' al rei de l'oponent, pel que el rei este baix atac immediat i no hi ha cap manera de quitar-la o de defendre d'atac contra el pròxim pas. |
| | | |
− | La forma actual del joc va sorgir en [[Europa]] durant la segona mitat del sigle XV després de desenrollar l'antic joc nomenat [[Shatranj]], que es d'orige hindu. | + | La forma actual del joc va sorgir en [[Europa]] durant la segona mitat del [[sigle XV]] després de desenrollar l'antic joc nomenat [[Shatranj]], que es d'orige hindu. |
| Els aspectes de l'art es troben en la composició de l'escacs. Els teorics han desenrollat estrategies i tàctica extenses de l'escacs des de l'inici del joc. Una de les metas dels primers informàtics era crear una màquina que jugara escacs. | | Els aspectes de l'art es troben en la composició de l'escacs. Els teorics han desenrollat estrategies i tàctica extenses de l'escacs des de l'inici del joc. Una de les metas dels primers informàtics era crear una màquina que jugara escacs. |
| | | |
− | La tradició dels tornejos d'escacs organisats començà en el sigle XVI. El primer campeó oficial d'escacs del mon fon [[Wilhelm Steinitz]] en l'any 1886. | + | La tradició dels tornejos d'escacs organisats començà en el [[sigle XVI]]. El primer campeó oficial d'escacs del mon fon [[Wilhelm Steinitz]] en l'any [[1886]]. |
| | | |
| | | |
Llínea 32: |
Llínea 32: |
| S'admitix generalment que el seu antepassat conegut mes antic es un joc hindu, el [[chaturanga]], el nom sànscrit de l'escacs. Els senyes mes antics es troben entre els sigles V i VII. Dos passages de texts sànscrits parlen de l'existència del joc sense donar una atra informació. En l'obra de [[Vasavadatta]], escrit en l'any 600 per [[Subandhu]] que fa mencio de jugadors d'escacs, i sobre tot de [[Harshascharita]], escrit per [[Bana]] cap l'any 625. Estos llibres, seguits d'atres obres escrites en l'any 850 per [[Ratnakara]] i [[Rudrata]] al final del sigle IX, permitixen tindre coneiximent de les parts del joc que son les d'un eixercit: soldats d'infanteria, ginets, els tancs elefants. | | S'admitix generalment que el seu antepassat conegut mes antic es un joc hindu, el [[chaturanga]], el nom sànscrit de l'escacs. Els senyes mes antics es troben entre els sigles V i VII. Dos passages de texts sànscrits parlen de l'existència del joc sense donar una atra informació. En l'obra de [[Vasavadatta]], escrit en l'any 600 per [[Subandhu]] que fa mencio de jugadors d'escacs, i sobre tot de [[Harshascharita]], escrit per [[Bana]] cap l'any 625. Estos llibres, seguits d'atres obres escrites en l'any 850 per [[Ratnakara]] i [[Rudrata]] al final del sigle IX, permitixen tindre coneiximent de les parts del joc que son les d'un eixercit: soldats d'infanteria, ginets, els tancs elefants. |
| | | |
− | El joc es propaga fins a [[Persia]] al voltant de l'any 600 on es convertix en el [[chatrang]], que es juga des d'eixe moment en dos jugadors sense daus. L'escacs coneix un desenroll notable. Es durant els sigles IX i X que apareixen els primers campeons i els primers Tractats. | + | El joc es propaga fins a [[Persia]] al voltant de l'any [[600]] on es convertix en el [[chatrang]], que es juga des d'eixe moment en dos jugadors sense daus. L'escacs coneix un desenroll notable. Es durant el [[sigle IX]] i [[sigle X]] que apareixen els primers campeons i els primers Tractats. |
| | | |
| == Arribada a Europa i evolució == | | == Arribada a Europa i evolució == |
− | L'arribada de l'escacs en [[Europa]] es fa segurament al voltant de l'any 1000 per l'[[Al-Andalus]] o pel sur d'[[Itàlia]]. La primera referencia en Occident es el [[Libro de los Juegos]], manat fer en el sigle XIII per [[Alfonso X el Sabi]], qui perfeccionà l'escacs a pràcticament com es actualment. El primer llibre d'escacs modern pot ser un escrit de [[Francesch Vicent]], imprés i publicat en [[Valéncia]] a finals del sigle XV en el titul ''Libre dels jochs partits dels schacs en nombre de 100, ordenat e compost per mi Francesch Vicent nat en la ciutat de Segorb e criat e vehi de la insigne e valerosa ciutat de Valencia''. | + | L'arribada de l'escacs en [[Europa]] es fa segurament al voltant de l'any [[1000]] per l'[[Al-Andalus]] o pel sur d'[[Itàlia]]. La primera referencia en Occident es el [[Libro de los Juegos]], manat fer en el [[sigle XIII]] per [[Alfonso X el Sabi]], qui perfeccionà l'escacs a pràcticament com es actualment. El primer llibre d'escacs modern pot ser un escrit de [[Francesch Vicent]], imprés i publicat en [[Valéncia]] a finals del sigle XV en el titul ''Libre dels jochs partits dels schacs en nombre de 100, ordenat e compost per mi Francesch Vicent nat en la ciutat de Segorb e criat e vehi de la insigne e valerosa ciutat de [[Valéncia]]''. |
| | | |
| [[Categoria: Jocs]] | | [[Categoria: Jocs]] |