31 910
edicions
Canvis
→Referències
| matrícula_avió=
| matrícula_avió=
}}
}}
La '''Corona d'Aragó''' englobava al conjunt de territoris que estigueren somesos a la jurisdicció del rei d'[[Aragó]], de [[1164]] a [[1707]].
Es coneix com a '''Corona d'Aragó''' a la suma dels territoris governats pel Rei d'Aragó entre [[1164]] i [[1714]] (550 anys). Va començar unint al [[Regne d'Aragó]] en el [[Comtat de Barcelona]], posteriorment s'anexionaren per herències o matrimonis atres comtats pirenaics com Pallars, Urgell, Roselló, Cerdanya, etc... Més avant es reconquistaren els regnes de [[Regne de Mallorca|Mallorca]] i [[Regne de Valéncia|Valéncia]], i en el [[Mediterràneu]] els Regnes de Sicília, Còrcega, Cerdenya, Nàpols i els Ducats d'Atenes i Neopàtria. Durant sigles la Corona va rebre distints noms com a Casal d'Aragó, Corona regni Aragonum, Corona Aragonum, i ya en el [[sigle XIV]] en temps de Pere IV es va simplificar i es va nomenar simplement [[Aragó]].
== Història ==
La '''Corona d'Aragó''' englobava al conjunt de territoris que estigueren somesos a la jurisdicció del rei d'[[Aragó]], des de l'any [[1164]] fins a l'any [[1707]].
El [[13 de novembre]] de [[1137]], [[Ramiro II el Monge]], rei d'Aragó, deposità en el seu gendre [[Ramón Berenguer]] el regne (encara que no la dignitat de rei), firmant este cara avant com ''Comte de Barcelona'' i ''Príncip d'Aragó''.
El [[13 de novembre]] de [[1137]], [[Ramiro II el Monge]], rei d'Aragó, deposità en el seu gendre [[Ramón Berenguer]] el regne (encara que no la dignitat de rei), firmant este cara avant com ''Comte de Barcelona'' i ''Príncip d'Aragó''.
Petronila va prendre el títul de "Reina d'Aragó" i Ramon Berenguer va prendre el nom de príncip i dominador de Aragó al fer-se el matrimoni baix la forma de Matrimoni en casa (açò supon que, al no haver hereu varó, el espós complix la funció de govern, pero no la de cap de la casa, que sols s'otorgarà al hereu). En l'any [[1164]], [[Alfons II d'Aragó]] heretaria el patrimoni conjunt.
Petronila va prendre el títul de "Reina d'Aragó" i Ramon Berenguer va prendre el nom de príncip i dominador de Aragó al fer-se el matrimoni baix la forma de Matrimoni en casa (açò supon que, al no haver hereu varó, el espós complix la funció de govern, pero no la de cap de la casa, que sols s'otorgarà al hereu). En l'any [[1164]], [[Alfons II d'Aragó]] heretaria el patrimoni conjunt.
Més tart, per conquistes de nous territoris i matrimoni, esta unió de regne i comtat en una sola corona, ampliaria els seus territoris del Aragó i [[Catalunya]] històriques fins a incloure atres dominis: fonamentalment els reines de [[Mallorca]], [[Valéncia]], [[Sicília]], [[Còrcega]], [[Sardenya]], [[Nàpols]], aixina com, durant un breu temps, els ducats d'[[Atenes]] i Neopàtria.
Més tart, per conquistes de nous territoris i matrimoni, esta unió de regne i comtat en una sola corona, ampliaria els seus territoris del Aragó i [[Catalunya]] històriques fins a incloure atres dominis: fonamentalment els reines de [[Mallorca]], [[Valéncia]], [[Sicília]], [[Còrsega]], [[Sardenya]], [[Nàpols]], aixina com, durant un breu temps, els ducats d'[[Atenes]] i Neopàtria.
En la boda dels [[Reis Catòlics]] en l'any [[1469]], es realisà l'unió en la Corona de [[Castella]], formant la base de lo que despuix es convertiria en la Corona d'[[Espanya]], encara que els distints reines conservarien els seus sistemes llegals i característiques. En els [[Decrets de Nova Planta]] de [[1705]]-[[1716]], [[Felip V]] elimina finalment tots estos privilegis i furs, terminant aixina la unificació.
En la boda dels [[Reis Catòlics]] en l'any [[1469]], es realisà l'unió en la Corona de [[Castella]], formant la base de lo que despuix es convertiria en la Corona d'[[Espanya]], encara que els distints reines conservarien els seus sistemes llegals i característiques. En els [[Decrets de Nova Planta]] de [[1705]]-[[1716]], [[Felip V]] elimina finalment tots estos privilegis i furs, terminant aixina la unificació.
En l'any [[1164]], el fill de [[Ramon Berenguer]] i Petronila, [[Alfons II]] de Aragó, es convertiria el primer rei de la Corona i tant ell, com les seues successors, heretarien els títuls de "rei d'Aragó" i de "comte de Barcelona". Ramir expressà per escrit que els títuls devien estar en eixe orde.
En l'any [[1164]], el fill de [[Ramon Berenguer]] i Petronila, [[Alfons II]] de Aragó, es convertiria el primer rei de la Corona i tant ell, com les seues successors, heretarien els títuls de "rei d'Aragó" i de "comte de Barcelona". Ramir expressà per escrit que els títuls devien estar en eixe orde.
La entitat resultant fon una mera unió dinàstica, pues abdós territoris mantingueren els seus usos, costums i moneda, i a partir del [[sigle XIV]] foren desenrollades institucions polítiques pròpies. Del mateix modo, els territoris anexionats posteriorment per la política expansionista de la Corona, crearien i mantindrien separades ses propies institucions. L'obra de Jerónimo Zurita, de l'any [[1580]], ''Anales de la Corona de Aragón'' ([[Anals e la Corona d'Aragó]]) contribuïx decisivament a la difusió d'esta denominació, que s'impondrà a partir del [[sigle XVI]].
La entitat resultant fon una mera unió dinàstica, pues abdós territoris mantingueren els seus usos, costums i moneda, i a partir del [[sigle XIV]] foren desenrollades institucions polítiques pròpies. Del mateix modo, els territoris anexionats posteriorment per la política expansionista de la Corona, crearien i mantindrien separades ses pròpies institucions. L'obra de Jerónimo Zurita, de l'any [[1580]], ''Anales de la Corona de Aragón'' ([[Anals e la Corona d'Aragó]]) contribuïx decisivament a la difusió d'esta denominació, que s'impondrà a partir del [[sigle XVI]].
El terme "Corona d'Aragó" obedix a la preeminència del títul principal de dignitat en el que es coneixia el conjunt de territoris, reconeguda ya per [[Pere IV el Cerimoniós]] en ses pròpies paraules: "els reixos d'Aragó estan obligats a rebre la unció en la ciutat de Saragossa, que es el cap del [[Regne de Aragó]], el qual regne és nostra principal designació i títul".
El terme "Corona d'Aragó" obedix a la preeminència del títul principal de dignitat en el que es coneixia el conjunt de territoris, reconeguda ya per [[Pere IV el Cerimoniós]] en ses pròpies paraules: "els reixos d'Aragó estan obligats a rebre la unció en la ciutat de Saragossa, que es el cap del [[Regne de Aragó]], el qual regne és nostra principal designació i títul".
* El Alt Pallars es situa en la conca del Noguera Pallaresa i fa frontera en la [[Val d'Aran|val d'Aran]], a on [[Pere I]] havia mort intervingut directament en els assunts d'este territori.
* El Alt Pallars es situa en la conca del Noguera Pallaresa i fa frontera en la [[Val d'Aran|val d'Aran]], a on [[Pere I]] havia mort intervingut directament en els assunts d'este territori.
*El Baix Pallars era un comtat independent en majors recursos econòmics que el del Alt Pallàs, i else comte Arnal Mir de Pallars Jussà fon feudatari d'[[Alfons I el Batallador]] i jugà un important paper en l'unió de la reina [[Petronila]] i el comte [[Ramon Berenguer IV]]. En l'any 1193 [[Alfons II d'Aragó]] intervingué militarment en el Baix Pallàs en defensa dels interessos dels descendents de Arnal Mir, quins (com senyala Martin Aurell 1995) l'entregaren a "''tibi Ildefonso, venerabili rege Aragonis et comiti Barchinone et marchio Provincie''" a causa de la fidelitat i homenage prestats a Aragó des de fa més d'un sigle.
* El Baix Pallars era un comtat independent en majors recursos econòmics que el del Alt Pallàs, i else comte Arnal Mir de Pallars Jussà fon feudatari d'[[Alfons I el Batallador]] i jugà un important paper en l'unió de la reina [[Petronila]] i el comte [[Ramon Berenguer IV]]. En l'any 1193 [[Alfons II d'Aragó]] intervingué militarment en el Baix Pallàs en defensa dels interessos dels descendents de Arnal Mir, quins (com senyala Martin Aurell 1995) l'entregaren a "''tibi Ildefonso, venerabili rege Aragonis et comiti Barchinone et marchio Provincie''" a causa de la fidelitat i homenage prestats a Aragó des de fa més d'un sigle.
El [[Comtat d'Urgel]] tenia una trayectòria història individual des de l'escomençament del [[sigle IX]], en que Aznar I Galíndez, comte d'Aragó, Sardenya i Urgel inicia la dinastia d'este comtat autònom fins al [[sigle XIV]]. Ermengol VIII d'Urgel patirà una rebelió i a la seua mort, la seua viuda Elvira de Subirts acceptà la concertació en Pedro II en [[1209]] de la boda de la seua filla Aurembiaix en el futur [[Jaume I]] que no fructificà al perdre la Batalla de Muret i caure el Comtat d'Urgel com botí en mans de Geraldo de Cabrera, a quin Jaume tingué que pagar una quantiosa suma per a reincorporar-ho a l'òrbita de la Corona ya en el [[sigle XIII]]. Posteriorment, a començaments del sigle XIV, Ermengol X d'Urgel acordà en [[Jaume II d'Aragó]] nomenar a Teresa d'Entença hereua del Comtat d'Urgel a canvi de casar-la en el futur [[Alfons IV d'Aragó]]. En l'any [[1214]] mor Ermengol i es celebra l'enllaç, en el que el comtat d'Urgel passa a integrar la Corona a tots els efectes.
El [[Comtat d'Urgel]] tenia una trayectòria història individual des de l'escomençament del [[sigle IX]], en que Aznar I Galíndez, comte d'Aragó, Sardenya i Urgel inicia la dinastia d'este comtat autònom fins al [[sigle XIV]]. Ermengol VIII d'Urgel patirà una rebelió i a la seua mort, la seua viuda Elvira de Subirts acceptà la concertació en Pedro II en [[1209]] de la boda de la seua filla Aurembiaix en el futur [[Jaume I]] que no fructificà al perdre la Batalla de Muret i caure el Comtat d'Urgel com botí en mans de Geraldo de Cabrera, a quin Jaume tingué que pagar una quantiosa suma per a reincorporar-ho a l'òrbita de la Corona ya en el [[sigle XIII]]. Posteriorment, a començaments del sigle XIV, Ermengol X d'Urgel acordà en [[Jaume II d'Aragó]] nomenar a Teresa d'Entença hereua del Comtat d'Urgel a canvi de casar-la en el futur [[Alfons IV d'Aragó]]. En l'any [[1214]] mor Ermengol i es celebra l'enllaç, en el que el comtat d'Urgel passa a integrar la Corona a tots els efectes.
Durant el [[sigle XVII]], les tensions foren prou majors. Les necessitats financeres dels monarques les conduïren a intentar aumentar per tots els mijos la pressió fiscal sobre els territoris de la Corona d'Aragó, del qual les seues constitucions garantisen importants proteccions front ad elles. Despuix d'entrar en guerra la Corona d'Aragó en [[França]] en [[1635]], el desplegament dels tercis sobre la [[Generalitat de Catalunya]], plantejant primer la formació d'una república catalana, acabà per reconéixer a [[Lluis XIII]] de [[França]] com a Comte de Barcelona. El conflicte fon finalment superat en la Pau dels Pirineus, per la qual el comtat del Roselló i la mitat nort del comtat de Sardenya passaven per a sempre a domini francés i França torna a [[Espanya]] la baixa Sardenya. A finals del sigle, en l'any [[1693]] estallaria també en [[Valéncia]] la [[Segona Germania]], un alçament de llauradors i anti-senyorial, en torn a la pèrdua de les collites.
Durant el [[sigle XVII]], les tensions foren prou majors. Les necessitats financeres dels monarques les conduïren a intentar aumentar per tots els mijos la pressió fiscal sobre els territoris de la Corona d'Aragó, del qual les seues constitucions garantisen importants proteccions front ad elles. Despuix d'entrar en guerra la Corona d'Aragó en [[França]] en [[1635]], el desplegament dels tercis sobre la [[Generalitat de Catalunya]], plantejant primer la formació d'una república catalana, acabà per reconéixer a [[Lluis XIII]] de [[França]] com a Comte de Barcelona. El conflicte fon finalment superat en la Pau dels Pirineus, per la qual el comtat del Roselló i la mitat nort del comtat de Sardenya passaven per a sempre a domini francés i França torna a [[Espanya]] la baixa Sardenya. A finals del sigle, en l'any [[1693]] estallaria també en [[Valéncia]] la [[Segona Germania]], un alçament de llauradors i anti-senyorial, en torn a la pèrdua de les collites.
== Cites ==
{{Cita|''Pero esta tergiversación vergonzosa llega entre otras razones, a la apropiación categórica de la bandera aragonesa de cuatro barras rojas sobre fondo amarillo, armas de los antiguos reyes de la Corona de Aragón e insignia de las más antiguas de toda la antigua Hispania medieval. Por sí misma, es “señal” común a todos los estados miembros de dicha corona, pero ha pasado a ser el distintivo “nacional” catalán por excelencia, cuando si a algún pueblo le corresponde dicho símbolo por derechos históricos, y de antigüedad, es al pueblo aragonés.''|''La trampa catalanista en la Corona de Aragón'' (''[[La Razón]]'', 01/03/2002, pàg. 44, secció 'Autonomías'), per [[Pere Martí i Martínez]], membre i professor de Llengua i Cultura de [[Lo Rat Penat]]}}
== Vore també ==
== Vore també ==
* [[Regne de Valéncia]]
* [[Regne de Valéncia]]
* [[Catalunya]]
* [[Catalunya]]
* [[Llengües de la Corona d'Aragó]]
* [[Llengües de la Corona d'Aragó]]
* [[Sant Jordi (Sant)|Sant Jordi]]
* [[Sant Jordi (Sant)|Sant Jordi]]
== Referències ==
== Referències ==
{{Reflist}}
{{Reflist}}
== Enllaços externs ==
* [https://www.cardonavives.com/artdocumentos.asp?id=2543&tit=La%20trampa%20catalanista%20en%20la%20Corona%20de%20Arag%F3n La trampa catalanista en la Corona de Aragón - Pere Martí i Martínez - Pàgina web de la Cardona Vives]
[[Categoria:Història]]
[[Categoria:Història d'Aragó]]
[[Categoria:Història d'Espanya]]
[[Categoria:Regne d'Aragó]]
[[Categoria:Corona d'Aragó]]
[[Categoria:Corona d'Aragó]]
[[Categoria:Aragó]]