Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
1988 bytes afegits ,  16:35 30 set 2024
Llínea 59: Llínea 59:  
| matrícula_avió=  
 
| matrícula_avió=  
 
}}
 
}}
 +
Es coneix com a '''Corona d'Aragó''' a la suma dels territoris governats pel Rei d'Aragó entre [[1164]] i [[1714]] (550 anys). Va començar unint al [[Regne d'Aragó]] en el [[Comtat de Barcelona]], posteriorment s'anexionaren per herències o matrimonis atres comtats pirenaics com Pallars, Urgell, Roselló, Cerdanya, etc... Més avant es reconquistaren els regnes de [[Regne de Mallorca|Mallorca]] i [[Regne de Valéncia|Valéncia]], i en el [[Mediterràneu]] els Regnes de Sicília, Còrcega, Cerdenya, Nàpols i els Ducats d'Atenes i Neopàtria. Durant sigles la Corona va rebre distints noms com a Casal d'Aragó, Corona regni Aragonum, Corona Aragonum, i ya en el [[sigle XIV]] en temps de Pere IV es va simplificar i es va nomenar simplement [[Aragó]].
 +
 +
== Història ==
 +
 
La '''Corona d'Aragó''' englobava al conjunt de territoris que estigueren somesos a la jurisdicció del rei d'[[Aragó]], des de l'any [[1164]] fins a l'any [[1707]].
 
La '''Corona d'Aragó''' englobava al conjunt de territoris que estigueren somesos a la jurisdicció del rei d'[[Aragó]], des de l'any [[1164]] fins a l'any [[1707]].
   Llínea 116: Llínea 120:  
* El Alt Pallars es situa en la conca del Noguera Pallaresa i fa frontera en la [[Val d'Aran|val d'Aran]], a on [[Pere I]] havia mort intervingut directament en els assunts d'este territori.
 
* El Alt Pallars es situa en la conca del Noguera Pallaresa i fa frontera en la [[Val d'Aran|val d'Aran]], a on [[Pere I]] havia mort intervingut directament en els assunts d'este territori.
   −
*El Baix Pallars era un comtat independent en majors recursos econòmics que el del Alt Pallàs, i else comte Arnal Mir de Pallars Jussà fon feudatari d'[[Alfons I el Batallador]] i jugà un important paper en l'unió de la reina [[Petronila]] i el comte [[Ramon Berenguer IV]]. En l'any 1193 [[Alfons II d'Aragó]] intervingué militarment en el Baix Pallàs en defensa dels interessos dels descendents de Arnal Mir, quins (com senyala Martin Aurell 1995) l'entregaren a "''tibi Ildefonso, venerabili rege Aragonis et comiti Barchinone et marchio Provincie''" a causa de la fidelitat i homenage prestats a Aragó des de fa més d'un sigle.
+
* El Baix Pallars era un comtat independent en majors recursos econòmics que el del Alt Pallàs, i else comte Arnal Mir de Pallars Jussà fon feudatari d'[[Alfons I el Batallador]] i jugà un important paper en l'unió de la reina [[Petronila]] i el comte [[Ramon Berenguer IV]]. En l'any 1193 [[Alfons II d'Aragó]] intervingué militarment en el Baix Pallàs en defensa dels interessos dels descendents de Arnal Mir, quins (com senyala Martin Aurell 1995) l'entregaren a "''tibi Ildefonso, venerabili rege Aragonis et comiti Barchinone et marchio Provincie''" a causa de la fidelitat i homenage prestats a Aragó des de fa més d'un sigle.
    
El [[Comtat d'Urgel]] tenia una trayectòria història individual des de l'escomençament del [[sigle IX]], en que Aznar I Galíndez, comte d'Aragó, Sardenya i Urgel inicia la dinastia d'este comtat autònom fins al [[sigle XIV]]. Ermengol VIII d'Urgel patirà una rebelió i a la seua mort, la seua viuda Elvira de Subirts acceptà la concertació en Pedro II en [[1209]] de la boda de la seua filla Aurembiaix en el futur [[Jaume I]] que no fructificà al perdre la Batalla de Muret i caure el Comtat d'Urgel com botí en mans de Geraldo de Cabrera, a quin Jaume tingué que pagar una quantiosa suma per a reincorporar-ho a l'òrbita de la Corona ya en el [[sigle XIII]]. Posteriorment, a començaments del sigle XIV, Ermengol X d'Urgel acordà en [[Jaume II d'Aragó]] nomenar a Teresa d'Entença hereua del Comtat d'Urgel a canvi de casar-la en el futur [[Alfons IV d'Aragó]]. En l'any [[1214]] mor Ermengol i es celebra l'enllaç, en el que el comtat d'Urgel passa a integrar la Corona a tots els efectes.
 
El [[Comtat d'Urgel]] tenia una trayectòria història individual des de l'escomençament del [[sigle IX]], en que Aznar I Galíndez, comte d'Aragó, Sardenya i Urgel inicia la dinastia d'este comtat autònom fins al [[sigle XIV]]. Ermengol VIII d'Urgel patirà una rebelió i a la seua mort, la seua viuda Elvira de Subirts acceptà la concertació en Pedro II en [[1209]] de la boda de la seua filla Aurembiaix en el futur [[Jaume I]] que no fructificà al perdre la Batalla de Muret i caure el Comtat d'Urgel com botí en mans de Geraldo de Cabrera, a quin Jaume tingué que pagar una quantiosa suma per a reincorporar-ho a l'òrbita de la Corona ya en el [[sigle XIII]]. Posteriorment, a començaments del sigle XIV, Ermengol X d'Urgel acordà en [[Jaume II d'Aragó]] nomenar a Teresa d'Entença hereua del Comtat d'Urgel a canvi de casar-la en el futur [[Alfons IV d'Aragó]]. En l'any [[1214]] mor Ermengol i es celebra l'enllaç, en el que el comtat d'Urgel passa a integrar la Corona a tots els efectes.
Llínea 150: Llínea 154:     
Durant el [[sigle XVII]], les tensions foren prou majors. Les necessitats financeres dels monarques les conduïren a intentar aumentar per tots els mijos la pressió fiscal sobre els territoris de la Corona d'Aragó, del qual les seues constitucions garantisen importants proteccions front ad elles. Despuix d'entrar en guerra la Corona d'Aragó en [[França]] en [[1635]], el desplegament dels tercis sobre la [[Generalitat de Catalunya]], plantejant primer la formació d'una república catalana, acabà per reconéixer a [[Lluis XIII]] de [[França]] com a Comte de Barcelona. El conflicte fon finalment superat en la Pau dels Pirineus, per la qual el comtat del Roselló i la mitat nort del comtat de Sardenya passaven per a sempre a domini francés i França torna a [[Espanya]] la baixa Sardenya. A finals del sigle, en l'any [[1693]] estallaria també en [[Valéncia]] la [[Segona Germania]], un alçament de llauradors  i anti-senyorial, en torn a la pèrdua de les collites.
 
Durant el [[sigle XVII]], les tensions foren prou majors. Les necessitats financeres dels monarques les conduïren a intentar aumentar per tots els mijos la pressió fiscal sobre els territoris de la Corona d'Aragó, del qual les seues constitucions garantisen importants proteccions front ad elles. Despuix d'entrar en guerra la Corona d'Aragó en [[França]] en [[1635]], el desplegament dels tercis sobre la [[Generalitat de Catalunya]], plantejant primer la formació d'una república catalana, acabà per reconéixer a [[Lluis XIII]] de [[França]] com a Comte de Barcelona. El conflicte fon finalment superat en la Pau dels Pirineus, per la qual el comtat del Roselló i la mitat nort del comtat de Sardenya passaven per a sempre a domini francés i França torna a [[Espanya]] la baixa Sardenya. A finals del sigle, en l'any [[1693]] estallaria també en [[Valéncia]] la [[Segona Germania]], un alçament de llauradors  i anti-senyorial, en torn a la pèrdua de les collites.
 +
 +
== Cites ==
 +
 +
{{Cita|''Pero esta tergiversación vergonzosa llega entre otras razones, a la apropiación categórica de la bandera aragonesa de cuatro barras rojas sobre fondo amarillo, armas de los antiguos reyes de la Corona de Aragón e insignia de las más antiguas de toda la antigua Hispania medieval. Por sí misma, es “señal” común a todos los estados miembros de dicha corona, pero ha pasado a ser el distintivo “nacional” catalán por excelencia, cuando si a algún pueblo le corresponde dicho símbolo por derechos históricos, y de antigüedad, es al pueblo aragonés.''|''La trampa catalanista en la Corona de Aragón'' (''[[La Razón]]'',  01/03/2002, pàg. 44, secció 'Autonomías'), per [[Pere Martí i Martínez]], membre i professor de Llengua i Cultura de [[Lo Rat Penat]]}}
    
== Vore també ==
 
== Vore també ==
 +
 
* [[Regne de Valéncia]]
 
* [[Regne de Valéncia]]
 
* [[Catalunya]]
 
* [[Catalunya]]
Llínea 161: Llínea 170:  
* [[Llengües de la Corona d'Aragó]]
 
* [[Llengües de la Corona d'Aragó]]
 
* [[Sant Jordi (Sant)|Sant Jordi]]
 
* [[Sant Jordi (Sant)|Sant Jordi]]
 
+
 
== Referències ==
 
== Referències ==
 
{{Reflist}}
 
{{Reflist}}
    +
== Enllaços externs ==
 +
 +
* [https://www.cardonavives.com/artdocumentos.asp?id=2543&tit=La%20trampa%20catalanista%20en%20la%20Corona%20de%20Arag%F3n La trampa catalanista en la Corona de Aragón - Pere Martí i Martínez - Pàgina web de la Cardona Vives]
 +
 +
[[Categoria:Història]]
 +
[[Categoria:Història d'Aragó]]
 +
[[Categoria:Història d'Espanya]]
 +
[[Categoria:Regne d'Aragó]]
 
[[Categoria:Corona d'Aragó]]
 
[[Categoria:Corona d'Aragó]]
 +
[[Categoria:Aragó]]
31 910

edicions

Menú de navegació