Canvis

[[File:Convento de Santo Domingo, Valencia, España, 2014-06-29, DD 13.JPG|thumb|250px|Convent de Sant Doménec, de Valéncia]]

[[File:Convento de Santo Domingo, Valencia, España, 2014-06-29, DD 13.JPG|thumb|350px|Convent de Sant Doménec, de Valéncia]]

L'antic '''convent de Sant Doménec''' dels dominics situat en la Plaça de Tetuan de [[Valéncia]] ([[Espanya]]) i actualment [[Capitania General de Valéncia]], és un edifici d'estils [[gòtic]] i [[barroc]] fundat en l'any [[1239]] sobre terrenys concedits pel rei El senyor Jaume res subsistix.

L'antic '''convent de Sant Doménec''' dels dominics situat en la Plaça de Tetuan de [[Valéncia]] ([[Espanya]]) i actualment [[Capitania General de Valéncia]], és un edifici de tipologia d'estils variada [[gòtic]], [[Renaiximent|renaixentista]], [[neoclàssic]] i [[barroc]] fundat en l'any [[1239]] sobre terrenys concedits pel rei El senyor Jaume res subsistix.

 

Els principals components actualment del Convent de Sant Doménec són:

Els principals components actualment del Convent de Sant Doménec són:

:*''Claustre gòtic''

:* ''Claustre gòtic'', del [[sigle XIV]], és de planta quadrada en 34 metros de costat i té sis arcs apuntats en cada costat menys en el costat nort que té solament cinc. En el centre té un chicotet jardí, en un brocal de pou d'estil gòtic. Les quatre naus del claustre varen tindre instalades bon numere de capelles i altars, erigides per nobles valencians, alguns dels quals varen anar allí enterrats junt als seus familiars. Hui en dia perduren alguns escuts d'armes en les seues parets.

:*''Saló del Tro''

:*''Sala Capitular''

:* ''Saló del Tro'', o Refectorio, està situat en l'ala sur de claustre major i va ser construït entre els anys [[1560]] i [[1567]]. Es tracta d'una estància rectangular de 32 x 10 metros coberta en volta de creuería d'arcs rebaixats. La sala esta construïda en pedra i presidida en un gran quadro de S.M el Rei [[Felipe VI]]. Esta sala s'utilisa per a actes protocolaris i castrenses.

:*''Parròquia Castrense''

:* ''Sala Capitular'', d'estil gòtic, nonstruïda entre els anys [[1310]] i [[1320]], també coneguda com a Saló de les Palmeres per les seues 4 columnes altíssimes i primes acabant en forma de palmera.

:*''Claustre renaixentiste''

:* ''Parròquia Castrense'' o capella de Sant Vicent, d'estil neoclàssic dissenyada en el [[sigle XVIII]] i decorada en [[Marbre|marbres]] de pedreres valencianes. Se celebra missa diària en accés al publique per la plaça de Tetuán.

:*''Capella dels Reis''

:* ''Claustre renaixentiste''

:*''Sacristia Major''

:* ''Capella dels Reis'', d'estil tardogòtic del [[sigle XV]], manada construir pel rei Alfonso el Magnánim en l'any [[1439]] i terminada pel seu germà i successor Juan II en l'any [[1465]].

:*''Campanar''

:* ''Sacristia Major''

:* ''Campanar''

La primitiva iglésia fon substituïda per una atra més àmplia en l'any [[1250]] i esta al seu torn fon derrocada a principis del [[sigle XIX]]. El bell claustre gòtic, el restant arquitectònic més antic, va començar a construir-se cap a l'any [[1300]], no sent molt més tardana la monumental aula capitular. Una atra estada conservada íntegra, la capella dels Reis, data de [[1431]], i el refectori, últimament repristinat, destinat a sala de recepcions, es va començar a construir en l'any [[1560]]. De finals del [[sigle XVI]] és la portada en forma de retaule i el claustre immediat que precedien a l'iglésia, sent ya de la segona mitat del [[sigle XVIII]] la capella de [[Sant Vicent Ferrer]] i encara més modern, de principis del [[sigle XIX]], la frontera principal de l'edifici conventual, parcialment alterada al ser destinat este a Capitania General.

La primitiva iglésia fon substituïda per una atra més àmplia en l'any [[1250]] i esta al seu torn fon derrocada a principis del [[sigle XIX]]. El bell claustre gòtic, el restant arquitectònic més antic, va començar a construir-se cap a l'any [[1300]], no sent molt més tardana la monumental aula capitular. Una atra estada conservada íntegra, la capella dels Reis, data de [[1431]], i el refectori, últimament repristinat, destinat a sala de recepcions, es va començar a construir en l'any [[1560]]. De finals del [[sigle XVI]] és la portada en forma de retaule i el claustre immediat que precedien a l'iglésia, sent ya de la segona mitat del [[sigle XVIII]] la capella de [[Sant Vicent Ferrer]] i encara més modern, de principis del [[sigle XIX]], la frontera principal de l'edifici conventual, parcialment alterada al ser destinat este a Capitania General. La frontera exterior de l'iglésia és d'estil renaixentiste, és un retaule de pedra en les imàgens de [[Sant Vicent Ferrer]], [[Santo Domingo]] i [[Sant Lluís Bertran]].

En la galeria de llevant s'obri ademés l'aula capitular, magnífica estada voltada la construcció de la qual data com s'ha dit de principis del [[sigle XIV]] i era la sala a on es reunia antigament la comunitat religiosa. Constituïx este recint una sala quadrada de dotze metros per costat la volta de nervadura de la qual descansa sobre quatre columnes centrals; els feixos fasciculats d'estes columnes es prolonguen efectivament en forma de palmera en els propis nervis de la volta de nervadura descansa sobre quatre columnes centrals; els feixos fasciculats d'estes columnes es prolonguen efectivament en forma de palmera en els propis nervicis de la volta, produint un efecte d'ingravidea i llaugerea be notable. S'accedix a esta sala capitular a través d'un arc apuntat decorat en calada traceria semblant a la dels finestrals, estos dividits per estilisats mainells.

En la galeria de llevant s'obri ademés l'aula capitular, magnífica estada voltada la construcció de la qual data com s'ha dit de principis del [[sigle XIV]]. Constituïx este recint una sala quadrada de dotze metros per costat la volta de nervadura de la qual descansa sobre quatre columnes centrals; els feixos fasciculats d'estes columnes es prolonguen efectivament en forma de palmera en els propis nervis de la volta de nervadura descansa sobre quatre columnes centrals; els feixos fasciculats d'estes columnes es prolonguen efectivament en forma de palmera en els propis nervicis de la volta, produint un efecte d'ingravidea i llaugerea be notable. S'accedix a esta sala capitular a través d'un arc apuntat decorat en calada traceria semblant a la dels finestrals, estos dividits per estilisats mainells.

L'iglésia conventual que, com s'ha senyalat, va substituir la primitiva per molt reduïda, va haver de ser derrocada al seu torn per perill de ruïna; la tercera iglésia, de grandioses proporcions, construïda conforme al model gòtic occità de planta uninave i capelles laterals, fon començada a construir en l'any [[1382]]. De tan espayós temple a soles resta per desgràcia la capella de Sant Vicent, bellament neoclàssica, prolongada i renovada en el [[sigle XVIII]]. La repristinació en esta capella del tram dels peus ha posat al descobert recentment l'estructura gòtica -nervis i arcs faixons helicoidals- d'una mínima part de la nau del temple conventual, derrocat quasi en la seua totalitat en l'any [[1812]].

L'iglésia conventual que, com s'ha senyalat, va substituir la primitiva per molt reduïda, va haver de ser derrocada al seu torn per perill de ruïna; la tercera iglésia, de grandioses proporcions, construïda conforme al model gòtic occità de planta uninave i capelles laterals, fon començada a construir en l'any [[1382]]. De tan espayós temple a soles resta per desgràcia la capella de Sant Vicent, bellament neoclàssica, prolongada i renovada en el [[sigle XVIII]]. La repristinació en esta capella del tram dels peus ha posat al descobert recentment l'estructura gòtica -nervis i arcs faixons helicoidals- d'una mínima part de la nau del temple conventual, derrocat quasi en la seua totalitat en l'any [[1812]].

[[File:Santdomenec capreis1.jpg|thumb|250px|Capella dels Reis]]

[[File:Santdomenec capreis1.jpg|thumb|300px|Capella dels Reis]]

Es manté íntegra, en canvi, la capella dels Sants Reis, començada a construir en l'any [[1431]] a costa d'[[Alfons el Magnànim]] i conclosa en [[1463]] per [[Joan II]]. El singular cobriment d'este noble recint per mig de volta de creueria anervada li otorga un interés excepcional, insòlit; consta esta volta de tres trams, obloncs els dos primers i hexagonal el que dòna al presbiteri puix, encara que de planta rectangular la capella, sengles trompes a cada àngul del mur testera permet tan ingeniosa transició espacial.

Es manté íntegra, en canvi, la capella dels Sants Reis, començada a construir en l'any [[1439]] a costa d'[[Alfons el Magnànim]] i conclosa en [[1463]] per son germa i succesor [[Joan II]]. El singular cobriment d'este noble recint per mig de volta de creueria anervada li otorga un interés excepcional, insòlit; consta esta volta de tres trams, obloncs els dos primers i hexagonal el que dòna al presbiteri puix, encara que de planta rectangular la capella, sengles trompes a cada àngul del mur testera permet tan ingeniosa transició espacial.

 

Inicialment es creu que fon construïda en l'intenció de ser el lloc de soterrament dels reis d'Aragó, pero finalment no fon aixina i fon cedida en l'any [[1535]], per [[Carles I d'Espanya|Carles I]] a Dª Mencia de mendoza, Marquesa de Zenete, com a panteó familiar. En el centre està el sepulcre en marbre dels marquesos de Zenete.

La capella dels Reis, comunicada en la capella de [[Sant Vicent Ferrer]], té accés propi a través del claustre [[renaixença|renaixentiste]]; consistix la dita entrada en un pòrtic apuntat en doble arquivolta sobre columnes aparrades en el timpà del qual s'ostenten les armes d'[[Alfons el Magnànim]].

La capella dels Reis, comunicada en la capella de [[Sant Vicent Ferrer]], té accés propi a través del claustre [[renaixença|renaixentiste]]; consistix la dita entrada en un pòrtic apuntat en doble arquivolta sobre columnes aparrades en el timpà del qual s'ostenten les armes d'[[Alfons el Magnànim]].

Paralelament a la construcció del campanar fon construïda la sacristia major, vasta sala voltada situada entre l'aula capitular i el llenç nort del claustre, i que, com esta, ha segut objecte de repristinació recent per la seua frontera posterior, visible en l'actualitat des del passeig de la Ciutadella.

Paralelament a la construcció del campanar fon construïda la sacristia major, vasta sala voltada situada entre l'aula capitular i el llenç nort del claustre, i que, com esta, ha segut objecte de repristinació recent per la seua frontera posterior, visible en l'actualitat des del passeig de la Ciutadella.

== Vore també ==

== Vore també ==

*[[Capitania General de Valéncia]]

* [[Capitania General de Valéncia]]

 

== Referències ==

== Referències ==

{{traduït de|es|Convento_de_Santo_Domingo_(Valencia)}}

* [https://www.valencia.es/es/-/infociudad-real-convento-de-santo-domingo Infociudad-Real Convento de Santo Domingo]

* [https://www.comunitatvalenciana.com/es/valencia/valencia/museos/convento-de-santo-domingo Comunitat Valenciana - Convento de Santo Domingo]

==Enllaços  externs==

==Enllaços  externs==

*[http://www.lasprovincias.es/valencia/20091003/valencia/real-convento-santo-domingo-20091003.html Artícul  Las Provincias]

 

* [http://www.lasprovincias.es/valencia/20091003/valencia/real-convento-santo-domingo-20091003.html Artícul  Las Provincias]

* [https://www.valenciabonita.es/2016/05/23/real-convento-de-santo-domingo-valencia/ Valencia bonita - Real Convento de Santo Domingo]

[[Categoria:Arquitectura]]

[[Categoria:Arquitectura]]

[[Categoria:Arquitectura valenciana]]

[[Categoria:Arquitectura valenciana]]

[[Categoria:Monuments de la ciutat de Valéncia]]

[[Categoria:Monuments de la ciutat de Valéncia]]