68 477
edicions
Canvis
sense resum d'edició
== Història ==
== Història ==
La fundació del convent data del 17 de maig de l'any [[1272]]. Per notícies documentals se sap que a fins del sigle XIII el claustre ya s'havia acabat. Cap a l'any [[1300]] s'inicià la construcció de l'iglésia, que es va consagrar 90 anys despuix. L'Aula Capitular, de l'arquitecte Andreu Tarrascó, està datada entre [[1427]] i [[1442]].
La fundació del convent data del [[17 de maig]] de l'any [[1272]]. Per notícies documentals se sap que a fins del [[sigle XIII]] el claustre ya s'havia acabat. Cap a l'any [[1300]] s'inicià la construcció de l'iglésia, que es va consagrar 90 anys despuix. L'Aula Capitular, de l'arquitecte Andreu Tarrascó, està datada entre [[1427]] i [[1442]].
== Descripció ==
== Descripció ==
De tot el conjunt destaca el claustre, que es conserva molt afectat despuix de les [[Desamortisació|desamortisacions]] del [[sigle XIX]], de planta rectangular a la qual s'accedix a través de l'iglésia. Presenta una série d'arcs trilobulats molt senzills que en el seu moment foren coberts en un sostre de fusta.
De tot el conjunt destaca el claustre, que es conserva molt afectat despuix de les [[Desamortisació|desamortisacions]] del [[sigle XIX]], de planta rectangular a la qual s'accedix a través de l'iglésia. Presenta una série d'arcs trilobulats molt senzills que en el seu moment foren coberts en un sostre de fusta.
També destaca la monumental iglésia, en una coberta de fusta que se sosté per mig d'un sistema d'arcs de diafragma. És de planta rectangular i està dividida a l'interior en cinc trams i capelles entre contraforts que cobrixen en volta de canó, igual que l'àbsit poligonal de la capçalera. En el sigle XVIII l'interior fon revestit en un estil classiciste.
També destaca la monumental iglésia, en una coberta de fusta que se sosté per mig d'un sistema d'arcs de diafragma. És de planta rectangular i està dividida a l'interior en cinc trams i capelles entre contraforts que cobrixen en volta de canó, igual que l'àbsit poligonal de la capçalera. En el [[sigle XVIII]] l'interior fon revestit en un estil classiciste.
En l'[[aula capitular]], dita sala ''de profundis'', annexa al claustre, es conserven unes pintures al fresc gòtiques del primer quart del [[sigle XV]] en les quals es representa la Dansa de la Mort.
En l'[[aula capitular]], dita sala ''de profundis'', annexa al claustre, es conserven unes pintures al fresc gòtiques del primer quart del [[sigle XV]] en les quals es representa la Dansa de la Mort.
[[Categoria:Arquitectura]]
[[Categoria:Arquitectura]]
[[Categoria:Arquitectura valenciana]]
[[Categoria:Arquitectura valenciana]]
[[Categoria:Monuments de la ciutat de Valéncia]]
[[Categoria:Arquitectura de la província de Castelló]]
[[Categoria:Monuments del Regne de Valéncia]]
[[Categoria:Monuments del Regne de Valéncia]]
[[Categoria:Religió]]